9. La nació (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció a la ciència política
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 09/08/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 9. LA NACIÓ 1. El concepte de Nació Montserrat Gibernau: La nació es pot definir com un grup humà conscient de formar part d’una comunitat, amb una cultura comuna, un territori delimitat, amb una història i un projecte de futur (dret d’autodeterminat).
Quan parlem de nació hem de tenir en compte que la nació es constitueix a partir de dues dimensions: • La política (o la voluntat): grup humà que té la consciencia de formar part del grup i amb un projecte.
• La cultural (o la identitat): més subjectiu.
El concepte de nació vinculat amb la idea de nació política neix amb la construcció dels Estats liberals. Amb les revolucions liberals el que es demana és passar 1.1 La nació política i la nació cultural Nació política (voluntat): versió francesa La nació es fonamenten la voluntat dels individus de formar part d’un col·lectiu (la nació).
• Naturalesa cívica (origen francès): liberal, individualista • Entitat flexible: no hi ha cap element subjectiu que sigui la nació va des d’aquí a aquí. No està, delimitant clarament on comença o acaba una nació.
Tenen un concepte de nació essencialment polític i voluntarista. No tenen cultura, ni història, ni llengua propia.
Aquest tipus de nació és flexible i no té ingredients naturals.
Stuart Mill (1861): la nació és “la reunió d’homes atrets per simpaties comuns que no existeixen entre ells i altres homes” La identitat (nació cultural): origen alemany La nació es basa en l’existència d’una comunitat amb elements d’identitat compartits: llengua (la més important –Herder), tradicions i costums, ètnia, història, religió, etc.
Hi ha uns elements subjectius, unes fronteres naturals que s’han de respectar.
El que diu la nació cultural es que no tots els territoris poden ser una nació, sino que hem de respectar certs ingredients naturals.
El concepte de nació cultural essencialment sorgeix com a un concepte reactiu (com a reacció davant les invasions Napoleòniques), on la sobirania és dels individus, però no nomes la consciencia es important, sinó que hi ha uns elements que son necessaris i essencials per ser una nació.
Els nacionalismes és el projecte polític de construcció d’un estat que sigui coherent amb les nacions.
2. Els orígens de la nació Dues maneres d’entendre com es construeixen les nacions: • Són (o es basen en) realitats premodernes: les nacions són realitat que no venen de l’època moderna, sinó que han estat allà des de sempre.
• Són construccions modernes: les nacions són productes de la modernitat, han estat creades per solucionar problemes puntuals.
2.1 Les nacions son realitats premodernes • Tesis primordialistes: les nacions són fenòmens naturals; intrínsecs a la condició humana. Diu que les nacions han existit sempre i que son una condició pràcticament natural del ser humà. La nació existeix, és una realitat.
• Tesis perennalistes: les nacions poden no se un fenomen natural. Però es basen en realitats preexistents. Coincideixen amb en el sentit en què diuen que les nacions no són una invensió, però ells creuen que les nacions son realitats que han existit molt abans de l’època moderna, i creuen que és fàcil ridiculitzar la visió de que es un fenomen natural. Es a dir, diuen que les nacions sempre han existit, i són realitats inharents que estan i sempre estaran.
2.2 Les nacions són construccions modernes Les tesis modernistes (Gellner/Andeson/Hobsbawm): les nacions són un producte de la modernitat.
• Instrument que usen les èlits polítiques per uniformitzar i cohesionar territori. Diuen que les nacions es creen, no sempre han existit, per una finalitat concreta: uniformitzar i cohesionar un territori, i com tenen aquesta necessitat sorgeixen les nacions.
• Diuen que la història, cultura, tradicions, mites, etc. Són una interpretació interessada o una intervenció, és a dir, que són inventades.
- ERNEST GELLNER • Les nacions (igual que els Estats) són una contingència històrica, no una realitat o necessitat universal.
• La industrialització demanda una cultura homogènia i aquesta demanda un sistema educatiu únic homogeni.
• Visió instrumental: la nació és un instrument per cohesionar, uniformitzar i gestionar la nova economia.
Nova economia: divisió treball, mobilitat social/territorial, noves formes de comunicació, etc. Implica la gestió d’unitats socials grans.
LA GESTIÓ D’UNITATS SOCIALS GRANS Centralització Dret positiu, administració, sistema tributari Uniformització Llengua, creences, valors comuns Consciencia nacional - ANTHONY SMITH • Rebuig a la idea de que les nacions es creen del no-res. És la principal corrent crítica actual al modernisme.
• Presenta una posició híbrida: Per una banda les nacions són conceptes moderns, per l’altre són l’expressió actual d’identitats ètiques preexistents.
• Existeixen nacionalismes abans incompatible amb modernisme.
• Les elits poden manipular tradicions, mites, cultura, etc. Però sempre han de tenir una base real.
de la industrialització (Irlanda, Japó,...) fet 3. Els nacionalismes Agenda Setting: Els mitjans de comunicació, al destacar i centrar l’atenció a un tema determinat en l’actualitat, estan influint sobre els temes que els ciutadans consideren rellevants en aquell moment. Els mitjans de comunicació són capaços que les persones parlin del tema que han destacat, sense canviar l’opinió pròpia de l’individu.
• Bernard Cohen (1963): “és possible que generalment els mitjans no siguin capaços de dir a la gent què han de pensar, però són molt eficaços en dir als lectors en què han de pensar” * El que parlen els mitjans de comunicació, és el que acaben parlant els ciutadans ...