Examen 2 d'anàlisi resolt (2013)

Examen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 16
Subido por

Descripción

Examen 2 d'anàlisi resolt

Vista previa del texto

LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUALS                                                                          Curs  2013/14   Exercici  d’anàlisi  (puntuable  -­‐30%):  16  de  gener  de  2014     Nom  i  cognoms:  Anna  Prats  Marín           -­‐  Anomeneu  el  document:  Cognom1_Nom_A2-­‐LCEA-­‐13-­‐14   -­‐  Quan  acabeu,  envieu-­‐lo  per  correu  electrònic  al  vostre  docent  i  confirmeu-­‐ne  la  rebuda  abans  de  marxar.   -­‐  Cada  resposta  ha  d’ocupar  aproximadament  un  full:  Calibri,  cos  11,  interlineat  simple  amb  els  marges   establerts  pel  document.     1. Analitza  el  ritme  audiovisual  del  fragment  de  la  peça  a  analitzar  (entrada  del  reportatge).     a) Fes  una  valoració  del  ritme  de  la  imatge,  a  partir  del  treball  amb  els  ritmes  intern  i  extern.     El   ritme   és   l’activitat   perceptiva   que   permet   captar   una   estructura   determinada   per   raó   d’aparició   o   desaparició,   i   la   repetició   d’un   fenomen.   S’associa   a   moviment,   però   també   es   pot   associar   a   velocitat   (apunts   classe   dia   31/10).   Existeixen   dos   tipus   de   ritmes:   els   interns   i   els   externs.   Els   ritmes   interns   són   moviments  interns  al  pla  i  aspectes  com  l’enquadrament,  la  composició,  etc.  És  a  dir,  allò  inherent  a  la  pròpia   imatge.  Els  ritmes  externs  venen  determinats  pel  muntatge  i  són  la  durada  de  plans  i  figures  de  la  imatge.   (apunts  classe  dia  31/10).     En   el   vídeo   es   podrien   apreciar   ritmes   interns   en   quant   a   la   utilització   de   plans   curts   i   plans   llargs,   que   predominen  per  igual,  però  es  va  jugant  amb  la  utilització  de  plans  molt  curts  (PD  com  per  exemple  el  colom   que  se’n  va  volant  al  segon  16  o  el  detall  de  la  campana  repicant  del  segon  27)  juntament  amb  plans  molt   llargs   (GPG   de   paisatges   sobretot).   A   més,   en   quant   a   l’enquadrament,   que   és   allò   que   es   mostra   al   marc   (apunts  de  classe),  es  juga  amb  el  picat  i  el  contrapicat  d’alguns  plans.  De  picats  hi  hauria  l’home  treballant  a   la  fàbrica  o  les  persones  que  estan  comprant  al  supermercat,  mentre  que  de  contrapicats  destaca  el  del  tren   que  transporta  els  empleats  i  la  noia  que  juga  al  golf.   En   quant   a   ritmes   externs,   que   venen   determinats   pel   muntatge,   es   podria   destacar   el   dinamisme   del   muntatge  degut  a  la  poca  duració  de  les  preses  (la  majoria  de  no  més  de  2  o  3  segons)  i  degut  també  a  la   utilització   del   tall   com   a   transició,   que   és   també   considerada   “absència   de   transició”,   ja   que   no   hi   ha   res   intermedi   que   modifiqui   el   final   d’un   pla   amb   l’inici   del   següent,   cosa   que   dona   dinamisme   al   muntatge   (apunts   de   classe),   exceptuant   una   presa   en   què   s’utilitza   l’encadenat   com   a   transició,   que   és   la   transició   entre   dues   escenes,   és   a   dir,   que   una   imatge   s’esvaeix   mentre   la   segona   va   apareixent   (apunts   de   classe).   Durant   tot   el   muntatge   es   succeeixen   preses   curtes   (que   van   en   consonància   amb   el   ritme   de   la   banda   sonora)  fins  que  a  la  part  final  del  vídeo  es  redueix  el  temps  que  duren  les  preses  encara  més  (1  segon  per   cada   presa)   degut   a   que   el   ritme   de   la   música   augmenta   fins   que   apareix   el   pla   detall   del   campanar   de   la   catedral  amb  el  nom  de  “Guissona”.  A  més,  durant  les  dues  primeres  preses  del  muntatge,  s’utilitza  el  recurs   de  la  “càmera  ràpida”  per  obtenir  un  efecte  estètic  del  paisatge  amb  els  núvols  en  moviment.   Es   podria   dir   que   es   tracta   d’un   muntatge   expressiu   degut   a   que   el   muntatge,   mitjançant   ritmes   interns   i   externs,  ressalta  components  expressius  de  l’acció  per  damunt  de  consideracions  de  progressió  temporal  o   descriptives  (F.  Fernández  i  J.  Martínez,  Manual  básico  de  lenguaje  y  narrativa  audiovisual,  189)     b) Valora  el  paper  de  la  banda  sonora  en  el  ritme  audiovisual  a  partir  de  l’anàlisi  de  la  sincronia  i  del   tipus  de  muntatge.   El  ritme  és  també  un  aspecte  molt  complex  del  so  que  implica  l’existència  d’un  compàs,  d’un  tempo  i  d’un   sistema   d’accents   o   compassos   més   forts   o   més   dèbils.   (F.   Fernández   i   J.   Martínez,   Manual   básico   de   lenguaje  y  narrativa  audiovisual,  190).   LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUALS                                                                          Curs  2013/14   Exercici  d’anàlisi  (puntuable  -­‐30%):  16  de  gener  de  2014   Els  usos  rítmics  del  so  són  inseparables  del  ritme  propi  del  muntatge  i,  en  la  majoria  d’ocasions,  el  que  es   pretén   és   una   cooperació  entre  els  ritmes  del  muntatge,  els  moviments  en  l’interior  de  les  imatges  i  el  ritme   del   so   per   construir   un   discurs   audiovisual   de   màxima   coordinació   entre   tots   els   components   bàsics.   (F.   Fernández  i  J.  Martínez,  Manual  básico  de  lenguaje  y  narrativa  audiovisual,  190).  La  coincidència  exacta  en  el   temps   de   dos   estímuls   distints   que   el   receptor   percep   com   a   clarament   diferenciats   s’anomena   sincronia.   Aquests  dos  estímuls  poden  ser  percebuts  pel  mateix  sentit  o  per  sentits  distints.  En  cas  que  els  estímuls  es   percebin   per   sentits   distints,   vista   i   oïda,   parlem   de   una   sincronia   audiovisual.   (Ángel   Rodríguez,   La   dimensión  sonora  del  lenguaje  audiovisual,  253).     La  sincronia  es  pot  classificar  en  diversos  tipus  segons  la  coincidència  temporal  dels  estímuls  de  la  imatge  i  el   so:  sincronia  permanent  i  precisa,  sincronia  extensa  en  el  temps  i  sincronia  puntual.  (apunts  classe,  tema  4,   part  1).  En  el  cas  d’aquest  vídeo,  es  tractaria  d’una  sincronia  extensa  en  el  temps,  ja  que  “el  receptor  percep   dos  fenòmens  com  a  provinents  de  fonts  distintes  que  busquen  harmonitzar  la  seva  evolució  en  el  temps  i   que   produeix   un   fort   efecte   de   fascinació   en   el   receptor”.   (Ángel   Rodríguez,   La   dimensión   sonora   del   lenguaje   audiovisual,   253).   La   sincronia   en   el   temps   busca   harmonitzar-­‐se   en   determinants   moments   anomenats  “punts  de  sincronia”  (apunts  de  classe).  Els  punts  de  sincronia  són  un  recurs  narratiu  en  que  es   produeix  una  plena  coincidència  de  l’estímul  visual  i  l’estímul  sonor.   En  el  vídeo  es  produeixen  diversos  punts  de  sincronia  en  què  podem  percebre  el  mateix  estímul  amb  el  so  i   la  imatge,  que  s’han  pensat  prèviament  perquè  coincideixin  per  tal  de  captar  l’atenció  del  receptor:   • • • • • • En  la  presa  en  què  es  veuen  unes  campanes  repicant  mentre  que  la  cançó  introdueix  sons  de   campanes  (0:27)  i  quan  a  més  pronuncia  la  frase  “sonen  campanes”.   En  la  presa  en  què  es  pot  contemplar  un  paisatge  amb  boira  i  la  cançó  diu  “rere  la  boira”.   Quan  la  cançó  diu  que  ell  “té  els  ulls  més  clars”  i  apareix  un  nen  amb  els  ulls  clars.  (0:57).   Quan  apareix  una  noia  jugant  al  golf  i  es  sent  el  colpejar  de  la  pilota.  (1:00)   El  so  de  la  bateria  amb  un  primer  pla  d’algú  tocant  la  bateria  (1:10).   El  so  de  les  cintes  cinematogràfiques  amb  la  imatge  de  les  cintes  que  giren  i  s’aturen  (1:27).   El   muntatge   sonor   de   la   peça   audiovisual   és   l’operació   que   permet   combinar,   integrar   i   organitzar   les   diverses   formes   sonores   pròpies   del   llenguatge   sonor,   amb   l’objectiu   d’obtenir   un   discurs   que   resulti   coherent,  atractiu,  clar  i  entenedor  pel  receptor  (apunts  de  classe).  El  muntatge  sonor  de  la  peça  és  bastant   senzill,   ja   que   tracta   d’una   cançó   durant   tot   l’enregistrament   i   només   s’han   afegit   diversos   efectes   sonors   com  el  so  de  la  noia  colpejant  la  pilota  de  golf  i  el  so  de  les  cintes  cinematogràfiques  aturant-­‐se.  El  vertader   sentit   del   muntatge   sonor   en   aquesta   peça   és   la   combinació   d’aquest   amb   les   imatges   produint   un   efecte   molt   atractiu   que   capta   l’atenció   del   receptor.   El   so   juga   un   paper   essencial   en   aquesta   peça   com   a   element   d’organització,   unificant   o   separant   estructuralment   seqüències   visuals   que   es   composen   de   múltiples   moviments   (interns   i   externs)   i   canvis   de   punt   de   vista   (apunts   de   classe).   Per   aquest   motiu,   en   aquest   vídeo   el   so   tendria   una   funció   sobretot   sintàctica.   La   funció   sintàctica   utilitza   la   música   per   a   organitzar   i   estructurar   els   continguts,   la   major   o   menor   duració   dels   fragments   i   la   relació   d’aquests   amb   el   context.   (apunts   de   classe)   En   el   vídeo   el   so   és   qui   organitza   les   imatges,   ja   que   durant   tot   el   vídeo   els   plans   i   els   talls   van  en  consonància  amb  el  ritme  de  la  música.  A  més,  dintre  de  l’ús  sintàctic,  es  tracta  d’una  sintonia,  que  es   tracta  d’un  fragment  musical  que  apareix  a  l’inici  i  al  final  d’un  programa  (apunts  classe).  En  aquest  cas  es   tractaria   de   la   sintonia   de   l’inici   d’un   documental   sobre   un   lloc   geogràfic.   Les   sintonies   tracten   de   captar   l’atenció  del  receptor  (apunts  classe),  cosa  que  aquest  vídeo  aconsegueix  fer  amb  la  conjunció  dels  ritmes  i   les  sincronies.   ...