Neuroanatomia Tema 4: MEDUL·LA ESPINAL (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Neuroanatomia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

Apunts del Tema 4: MEDUL·LA ESPINAL

Vista previa del texto

Clàudia Ribas TEMA 4: MEDUL·LA ESPINAL 1. Descripció morfològica de la medul·la espinal i els nervis espinals El canal vertebral és l'espai que està entre la part anterior i posterior. Dins d'aquest canal es troba situada la medul·la espinal.
De la medul·la espinal surten uns nervis anomenats nervis espinals que permeten controlar el tronc, les extremitats i una part del cap.
Rep i envia ordres sensorials i motores. Els nervis espinals són mixtes, és a dir, estàn formats per neurones sensorials i motores.
La medul·la espinal es divideix en segments anomenats metàmeres, en total n'hi ha 31. De cada metàmera surten un parell de nervis, un cap a la dreta i un cap a l'esquerra. Aquests nervis es classifiquen en: • 8 parells de nervis cervicals: situats a la part més alta de la medul·la. Surten de les 7 vèrtebres cervicals.
• 12 parells de nervis toràcics: surten de les 12 vèrtebres toràciques o dorsals.
• 5 parells de nervis lumbars: surten de les 5 vèrtebres lumbars.
• 5 parells de nervis sacres + 1 parell de nervis coccigi: surten de les 5 vèrtebres sacres (fusionades) + còccix.
La cua de cavall són els nervis que “busquen el camí de sortida”, part on no hi ha medul·la espinal.
↓ controla una franja del cos La part alta del cos està controlada per la part cervical, i així succesivament → organització topogràfica.
La part superficial (pell) de la franja s'anomena dermatoma i cada dermatoma està controlat per una metàmera.
Aquests dermatomes són útils en Clàudia Ribas exploracions clíniques per localitzar lesions a la medul·la espinal o als nervis espinals.
Bàsicament, la medul·la espinal és un cílindre però té 2 zones especials: l'eixamplament cervical, ue controla els braços i l'eixamplament lumbar que controla les cames.
Cada nervi està format per 2 arrels: una dorsal i una ventral. A l'arrel dorsal es troba un gangli (pertuberància) dorsal o gangli de l'arrel de l'arrel dorsal. El solc anterior també permet diferenciar part dorsal de ventral.
L'arrel dorsal és sensorial i està formada per neurones sensorials (tenen el seu soma al gangli dorsal; neurones tipus T) del nervi espinal. L'arrel ventral és motora i està formada per neurones motores (pels axons; controlen els músculs esquelètics; Golgi I) del nervi espinal. El soma d'aquestes neurones està dins de la medul·la espinal , per tant, estan dins del SNC.
Les neurones sensorials i motores s'uneixen en un punt per formar el nervi espinal.
2. Substància grisa i substància blanca La substància blanca està formada pels axons i la grisa pels somes. La substància blanca està situada a l'exterior de la medul·la espinal i la substància grisa a l'interior.
Substància grisa Formada per tres parts: la banya dorsal (dorsal; s'estableixen sinapsis), la banya ventral (motora; somes de les neurones) i entre les 2 banyes, la zona intermèdia (formada per interneurones que se situen entre les neurones sensorials i les motores).
En alguns segments de la medul·la espinal es troba la banya lateral (segments toràcics, lumbars i sacres; funció vegetativa; es troben els somes d'algunes neurones preganglionars, que surten de la medul·la espinal, del SNA.
Substància blanca Es divideix en 3 regions: columna o cordó dorsal/posterior, columna o cordó ventral o anterior i columna lateral.
Clàudia Ribas Aquests axons que formen la substància banca estan organitzats en fascicles (paquets d'axons en el SNC). Aquests fascicles recorren la medul·la en sentit longitudinal (al llarg de tota la medul·la).
Sensorials cap a l'encèfal (ascendents) axons motors (descendents) Fascicles ascendents (sensorials) Porten informació somatosensorial (somestèsica) com per exemple el tacte, dolor, temperatura, propiocepció (tronc i extremitats), és a dir, sensibilitat general del cos.
Els principals fascicles sensorials són: • Fascicles de la columna dorsal Fascicle de Goll o gracilis Fascicle de Bordach o cuneatus ↓ - tacte epicrític - propiocepció (sensibilitat de músculs i articulacions) conscient.
• Fascicles espinotalàmic: Condueix informació del tacte protopàtic, dolor i temperatura.
Fascicles descendents (motores) Instruccions motores desde l'encèfal fins la medul·la espinal (les motorneurones) i cap als músculs del tronc i extremitats. Moviments tronc i extremitats.
El principal fascicle descendent: • Fascicle corticoespinal creuat (piramidal lateral) → moviments voluntaris.
• Fascicle extrapiramidals → moviments automàtics i moviments semiautomàtics que acompanyen els moviments voluntaris.
3. Aspectes funcionals 1) Recull i envia a l'encèfal informació sensorial de tronc i extremitats (somatosensorial).
2) Rep de l'encèfal la informació motora i la distribueix a tronc i extremitats.
3) Controla respostes vegetatives (víscerals).
4) Organitza respostes reflexes de tronc i extremitats.
...

Comprar Previsualizar