Història i Epistemologia VIII 1.1 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Historia i Epistemologia
Año del apunte 2012
Páginas 8
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

UNITAT 8. ELS INICIS DE LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA ALS EUA (ESTRUCTURALISME I FUNCIONALISME) 8.1. TITCHNER I L’ESTRUCTURALISME Creà una associació per desacords amb l’APA  els experimentalistes.
Considerava la psicologia estructural com la millor oportunitat d’inculcar el rigor intel·lectual necessari a la Psicologia.
≠ amb WUNDT « Adopta idees de Wundt, però passades pel filtre del positivisme o Psicologia basada en fets observables.
o Abandonà l’explicació, quedant-se amb la descripció « Rebutja l’apercepció i la síntesi creativa de Wundt, per explicar les combinacions d’elements (associacionisme)  Llei de contigüitat.
« Atenció = sensació més clara i intensa que les demés.
Extinció estructuralisme: - Arguments contra la introspecció (l’obsrv. modifica l’objct i l’experimentador participa: ≠resultats).
- Exclusió de temes importants (no obsrv.): personalitat, aprenentatge, ev. psicològica i ≠ individuals.
- Refusava la psico. infantil i animal.
- No interès en la conducta anormal.
- Refús a la recerca d’un coneix. pràctic.
- No assimilació evolucionisme.
8.2. ANTECEDENTS DEL FUNCIONALISME « « EUA (Estructuralisme, Funcionalisme, Connexionisme, Conductisme) Europa (Wundt i Wüzburg, Psicoanàlisis, Gestalt) Del segle XVII fins 1a meitat s.XIX 1a etapa : FILOSOFIA MORAL o Psicologia = estudi de l’ànima, perspectiva moral i teològica.
2a etapa: FILOSOFIA INTEL·LECTUAL o En reacció a l’empirisme de Hume, apareixen defensors del sentit comú  La inf. sensorial ens aporta realitat  La introspecció inf. vàlida  La moralitat es basa en intuïcions evidents  No es necessari la demostració de l’existència de Déu (pensaments personals basta).
o Psicologia = ciència de l’ànima humana o Importància de l’individu 3a etapa: RENAIXEMENT ALS EUA o Independització de la psicologia de la religió.
 1a revista (Hall), Principios de Psicologia (James), Psicologia (Dewey) o Importància de:  Diferències individuals (Darwin / Galton)  Adaptació a l’entorn  Filosofia pragmàtica: única filosofia autòctona: idea bona = útil (practicitat) PSICOLOGIA DE L’ADAPTACIÓ FUNCIONALISME (infl. Darwin i W.James) ESTRUCTURALISME Concepció de la ment derivada d’empiristes britànics i francesos.
Objecte d’estudi: estructura de la ment Mètode: introspecció FUNCIONALISME Concepció de la ment derivada de la teoria de l’evolució.
Objecte d’estudi: funcionament de la ment i conducta Mètode: tot el que tingués valor informatiu (pragmatisme) CARACTERÍSTIQUES: 1.
2.
3.
4.
5.
Oposició a aquells que busquen els elements de la consciència (estructuralistes).
Volen conèixer la funció de la ment, no descriure els continguts estàtics.
Funció de la ment: ajudar a l’organisme en la seva adaptació a l’entorn (és per...) Volen que la psicologia sigui una ciència pràctica, no pura.
Ampliació dels límits a. Població b. Metodologia 6. Preocupació per la motivació (el perquè de la conducta), conèixer les necessitats.
7. Interès pels processos mentals i conducta.
8. Interès en les diferències individuals.
8.3. PSICOLOGIA DE L’ADAPTACIÓ DE W. JAMES (precursora del Funcionalisme) (pare psicologia Nou Món) Rival directe de Wundt (pare psicologia Antic Món) i Titchener.
Viatja a Alemanya, en tornar als EUA s’especula que la depressió que pateix es deu al Materialisme alemany (predeterminació) o Evolucionisme de Darwin (supervivència del més apte).
Llegeix un text sobre Lliure albir  canvi d’actitud  INICI DEL PRAGMATISME - Bona idea = útil Enfocament científic i filosòfic: acceptació des dels mètodes més científics fins als més anecdòtics.
PLANTEJAMENTS TEÒRICS  CONSCIÈNCIA o Personal. Reflexa experiències individuals. No és viable buscar elements comuns.
o Contínua. No es pot dividir pel seu anàlisis. No té sentit un tall estàtic del pensament.
o Canviant. Mai es pot tenir la mateixa idea, la corrent de consciència proporciona un context.
o Selectiva. Seleccionem els successos que volem tenir en ella (voluntat, elecció, lliure albir...) o Funcional. Propòsit de la consciència de ajudar a la persona a adaptar-se a l’entorn.
 HÀBITS I INSTINTS Gran part de la conducta animal i humana està regida per instints.
Però la conducta instintiva no és fixa ni invariable, pot ser modificada per l’experiència (influència de Darwin): - Aparició de patrons nous (repetició de conductes) que s’aprenen: hàbits.
- La repetició de conductes genera noves connexions cerebrals, que es fixen formant hàbits.
Funcionalitat: (ens ajuden i faciliten la vida) En ajuden en general a la simplificació de la vida: simplifiquen els moviments, incrementen la exactitud, redueixen la fatiga, la necessitat d’atendre conscientment, etc.
Per JAMES els hàbits són una mica més, t’ajuden a encaminar-te cap a la bona conducta:  Bons hàbits. Aquests s’han d’adquirir  aquells que fan possible la societat, coses automatitzades, sabem per on anar i ens adaptem al medi amb facilitat.
o L’educació ha de formar bons hàbits i potenciar-los, així com eliminar els dolents. Hem de fer automàtiques tantes accions útils com puguem i tan aviat com sigui possible.
 Passos:  Entorn social que estimuli els bons hàbits i intimidin els dolents.
 No actuar contra d’un hàbit que s’està instaurant si aquest és bo.
 S’ha d’adquirir de forma ràpida; així com per eliminar-lo.
 Actuar, és allò important.
 Forçar-se a actuar beneficiosament per un mateix.
 Mals hàbits. S’han d’eliminar  TEORIA IDEO-MOTORA DE LA CONDUCTA El pensament d’un acte és allò que porta a la conducta (execució d’aquell acte) els pensament és aquell que canvia els hàbits conductuals. Amb aquesta afirmació podem deduir que si controlem les nostres idees i pensaments en serà més fàcil també, controlar la nostra conducta.
Idea  Pensament  conducta motora (actuació) (si escollim el que pensem, tabmé podrem decidir com actuem) aplicable a teories actuals  EMOCIONS (Idea dif. de l’actual) Part cognitiva (es pensa), conductual i fisiològica Teoria de James-Lange (prèvia al funcionalisme, que tingui aplicació, que sigui funional) L’emoció és el resultat de la vivència dels canvis corporals produïts per una situació determinada, percepció d’uns estímuls determinats.
Primer percebem, després reacció fisiològica i finalment, l’emoció (no és la causa de l’excitació fisiològica ni del comportament).
Percepció  reacció corporal (canvi fisiològics)  emoció No correm perquè tenim por, sinó que tenim por perquè correm.
Ens sentim tristos pel fet de plorar, no plorem perquè estem tristos Actua de la manera que tu vols sentir = el que fem determina el que pensem ≠ el que pensem det. el que fem (T. Ideo-motora) Pensem  conducta  sentim (emoció) APORTACIONS DE W.JAMES Importància de la UTILITAT, pragmatisme (el pensament sempre m’ha d’ajudar)(idees), diversos mètodes o tècniques (sempre i quan funcionin), teoria de l’evolució aplicada al camp psicològc, psicologia aplicada, ampliació (conducta, cognició, emocions...) 8.4 LA PSICOLOGIA APLICADA DE H. MÜNSTERBERG Conseqüència de la psicologia de W. James MÜNSTERBERG deia que l’experiència conscient és un derivat de la conducta, 1r ens comportem, actuem i després venen les idees, pensem el que hem fet (James) vs Wundt (la voluntat conscient per actuar, conducta) pensava que nosaltres decidim on dirigim l’atenció a algun lloc i després actuem (conducta).
Va començar en àrees aplicades (psicologia com a solució de problemes) molt concretes. James era molt més radical atès que qualsevol cosa que funcionés era viable, Münsterberg no ho acceptà del tot. Toca psicologia forense, clínica i industrial « CLÍNICA Treballar amb persones mentalment malaltes, patologies bastant àmplies. No aplicava cap teràpia massa estructurada sinó, un exercici més suggestiu reforçament de les idees contràries de les idees nocives que portaven al pacient cap al mal camí. Antagonisme recíproc. Volia solucionar el problemes independentment dels símptomes subjacents (causa).
« FORENSE 1r psicòleg en entrar en aquest camp (principis psicològics a matèries legals). Escassa fiabilitat dels testimonis oculars: estrès, situació traumàtica... -> desfiguren la percepció i records.
« INDUSTRIAL (selecció de personal) definí les caract. i habilitats necessàries per ocupar det. llocs de treball. “selecció de competències”. Importància de les dif. individuals (evolucionisme i psico. diferencial) temes de màrqueting i publicitat. Mesurament d’eficàcia i rendiment. (tema vigent actualment) Es posicionà en contra de l’educació a nivell de llicenciatura per les dones (mancança del processament lògic i vulnerabilitat intel·lectual de la dona).
8.4. LA PSICOLOGIA APLICADA DE H. MÜNSTERBERG STANLEY HALL (James dirigí la seva tesi doctoral, 1a al món pròpiament psicològica). Figura institucionalitzadora (la seva importància no recau tant en la seva teoria, sinó en la difusió de la psicologia...) 1r laboratori als EUA, fundació 1a revista (American Journal of Psychology) i creador de l’APA.
Es centrà en la psicologia evolutiva o genètica = comparació del desenvolupament dels individus + la genètica i l’herència (punt innatista). Mesurà l’agudesa sensorial, temps de reacció, etc.
L’objectiu era establir una escala del desenvolupament infantil, per a facilitar la intervenció educativa.
Psicologia de l’adolescència: dels 13-14 fins als 25 -> moment per a l’estudi de la configuració instintiva, consolidació dif. sexual i cap. reproductiva. Inseguretats i pors. Tractament sexista.
JAMES, MÜNSTERBERG I STANLEY-HALL  ADAPTACIÓ TEORIES DE L’EVOLUCIÓ  ALTAMENT PRAGMÀTICS  ÈMFASI EN LA VIABILITAT  ÈMFASI EN L’ADAPTACIÓ INICI D’UNA PSICOLOGIA COMPLETAMENT DIF. DE L’ESTRUCTURALISME NOVA PSICOLOGIA QUE DESTACAVA LA FUNCIÓ DE LA CONDUCTA I DEL PENSAMENT FUNCIONALISME 8.5. L’EXPANSIÓ DEL FUNCIONALISME (continuadors del pensament de James):Münsterberg i Hall, James varen posar les llavors, i Dewey se les va fer seves.
 UNIVERSITAT DE CHICAGO (funcionalistes més radicals i els 1rs) O JOHN DEWEY Considerat el fundador del funcionalisme com a disciplina. Inici formal de l’escola del funcionalisme: concepte d’arc reflex: idea fisiològica adaptada a la psicologia. A partir d’aquest article: inici formal del funcionalisme.
Arc reflex -> tota acció és una totalitat (similitud amb la Gestalt) (context): antecedent i conseqüències. Es dóna en un subjecte amb una realitat psicològica particular. No només estímul – resposta sinó es té en compte el context situacional, l’estímul, la resposta i conseqüències.
(Adopta el paper de James) Conducta i consciència no es poden entendre en termes de les seves parts sinó en termes del paper que juguen en l’adaptació de l’organisme a l’entorn.
La conducta no es podia estudiar dividint-la en elements (pèrdua inf. vàlida) Igual que la consciència no es podia estudiar dividint-la.
Reflex: procés sensorial (estímul) + procés del cervell (idea) + resposta motora: sistema coordinat orientat a un objectiu relacionat amb la supervivència. Però no és un procés estàtic (no mateix ordre) Estímul  Idea  Resposta Estímul Idea Resposta Tota situació, acció... comporta un aprenentatge, un propòsit final, es té en compte la personalitat de l’individu, etc. i no es pot atribuir una resposta general a un estímul general, perquè intervindran molts aspectes (context, individu, motivació...) importa la funcionalitat de la conducta.
Estructuralistes: Dewey: Anàlisi del comportament en funció dels reflexes Anàlisi dels estruc. o conductistes: cada element de forma aïllada, on la conducta és una sèrie de reaccions a estímuls, on no canvia res, no s’aprèn res i s’oblida el més important: la proposivitat. No es té en compte l’entorn, la motivació, etc.
Anàlisi dels funcionalistes: el coneix. dels estímuls i les respostes ens permet modificar el resultat -> adaptació a l’entorn, sempre tenint en compte l’individu particular. Es pot relacionar en certa manera amb Wundt (entre estímul i resposta hi ha un individu amb voluntat de fer una cosa o altra).
Plantejaments sobre l’educació Influència Darwin: l’educació és el medi pel qual es pot assegurar que les persones tinguin una oportunitat per a actuar i utilitzar al màxim les seves capacitats en la lluita per la supervivència.
Pensament productiu o mecànic i reproductiu -> educació com a comprensió // al conductisme el nen és molt més passiu.
El sistema educatiu Proposa un tipus d’escola en la que s’estimula a pensar, explorar i com a conseqüència, aprendre (vs.
Memoritzar) Ha de satisfer les 4 necessitats psicològiques bàsiques: - Conversa - Satisfacció de la curiositat. Explicació d’aspectes d’interès per l’individu.
- Construcció Funda un escola-laboratori on estudi la - Expressió artística forma en què pensen i aprenen els nens, i o JAMES ROWLAND ANGELL Deixeble de Dewey.
com ensenyar-los millor.
Ja s’havia donat la implantació del funcionalisme, però ell amplià i diversificà la temàtica d’estudi. Treballà amb la consciència, conducta animal, psicologia del nen, formació d’hàbits i dif. individuals.
Orientació pragmàtica d’aplicació a l’educació, negocis i psicologia clínica.
O HARVEY CARR Es centrà en els processos d’aprenentatge, explicació de com es dóna l’aprenentatge. Es centren tan en aquest àmbit perquè el consideren motor de la conducta i de l’adaptació a l’entorn.
Acte adaptatius  motor de la conducta per a la satisfacció de necessitats.  producció de l’aprenentatge.
- Motiu (necessitat).
- Configuració de l’entorn o la situació.
- Resposta (satisfà el motiu).  es seguirà donant en altres situacions similars si es satisfà la necessitat correctament. Repetició de la conducta efectiva.
Són necessàries la percepció i conducta per a adaptar-se a l’entorn (manera de percebre l’estímul pot ser igual però la situació diferent) veure lleó zoo-bosc.
 UNIVERSITAT DE COLUMBIA O JAMES MCKEEN CATTEL Estava d’acord amb Galton (div. individuals)  la intel·ligència mesurable, estudia facultats motius i sensorials.
Se’l considera funcionalista pel pragnatisme, pensava que tan les idees com els mètodes, s’havien d’avaluar en funció de la seva utilitat. Establí un laboratori de medició, creà el terme Test. 3a revista, empresa editorial  divulgació ideologia i institucionalització.
O ROBERT SESSIONS WOODWORTH El seu interès més gran era la motivació ( estudi de què fan les persones i per què //dif. reaccions individuals d’un mateix estímul, etc.).
Psicologia dinàmica. branca de la psicologia que estudia la motivació.
Era contrari a l’esquema estàtic: Estímul  procés cerebral  resposta Ell planteja: Estímul  organisme  resposta (èmfasis en la importància de l’organisme, que interactua amb el medi per a un propòsit).
Introdueix el terme mecanisme (patró de conducta que té com a objectiu l’adaptació al medi, com l’acte adaptatiu de Carr).
- Forma en què un organisme interactua amb el medi, sempre serà per a la satisfacció d’una necessitat.
- Tenim uns mecanismes adormits, quan es presenta la necessitat, es desperten i cerquen un recurs útil per a satisfer la necessitat . la condició interna de l’individu activarà la conducta.
O EDWARD LEE THORNDIKE (CONNEXIONISME) Formà el pont perfecte entre funcionalistes i conductistes mitjançant el CONNEXIONISME. Influenciat per James, Cattel i contacte amb funcionalistes.
Realment va fer experiments amb animals (obra dedicada a la intel·ligència animal, comportament comuns entre animals i persones). Integració psicologia animal i funcionalistes.
Pioner de la teoria de l’aprenentatge. Producció rica.
Inici de l’estudi de la conducta  INTEL·LIGÈNCIA ANIMAL: un dels 1rs psicòlegs comparatius, començà a donar estructuració als experiments.
Previs a Thorndike: Atromorfisme: atribució de processos del pensament humà als animals, analogia psiquisme humà i animal. Ell basava els seus experiments en analitzar el procés que feia l’animal durant les seves conductes Estudi experimental dels processos associatius en animals observant i quantificant la conducta en situacions de laboratori que permetien el control de les condicions, i asseguraven que els resultats poguessin ser replicats.
Observació conducta  quantificació (situació controlada i artificial, laboratori)  replicació.
GESTALT (aprenentatge penetrant o per insight (tanteig cognitiu), el procés cognitiu origina la resposta adequada o solució i actuació) vs. Segons THORNDIKE i els conductistes s’aprèn per assaig-error el que es fa és un tanteig conductual no un procés cognitius. L’aprenentatge és gradual.
Creació de caixes problema / objectiu: sortir-hi: la resposta adequada donava lloc a “poder escapar” i obtenir una recompensa: obtenció gràfics de latència i pendent de la corba com a mesura directa del progrés d’associació (descens gradual lent: associació difícil, gradual ràpid: fàcil). Absència de raonament present a la suavitat de la corba.
1. Aprenentatge gradual: a mesura que es donaven més respostes satisfactòries, més ràpid les següents.
(suavitat de la pendent).
2. L’aprenentatge no es dóna amb raonament / pensament (automàtic). Es dóna tanteig conductual (assaigerror) 3. Els mateixos principis s’apliquen a tots els mamífers (incloent humans).
Apropament al Conductisme - Estudi essencialment de la conducta.
Pensament no implicat en l’aprenentatge.
Processos animals: processos humans -> ens podem limitar a l’estudi animal i posterior generalització TEORIA DE L’APRENENTATGE (modificada posteriorment) 1a formulació. (estudi amb animals).
 LLEI DE L’EXERCICI: nombre de vegades que es dóna la connexió entre E-R. Qualsevol resposta a una situació, es connectarà més fortament a la situació en funció del nombre de vegades que ha estat connectada a aquesta.
o Llei de la utilització. Quan més sovint es realitza una resposta adequada, més s’enforteix la connexió.
o Llei del desús. Quan menys s’utilitza una resposta, més es debilita la connexió.
 LLEI DE L’EFECTE: o Acció seguida d’estat satisfactori enforteix connexions (reforç de la conducta).
o Acció seguida d’estat insatisfactori debilita connexions (càstig de la conducta).
2a formulació. Reformulació (observació conducta humana).
 Renúncia a la Llei de l’exercici: o L’enfortiment de connexions no només es dóna per la repetició de conductes.
o La debilitació no només es dóna pel desús.
 Revisa la Llei de l’efecte (versió negativa): o Les accions amb resultat insatisfactori (càstig) no són efectives pel debilitament de connexions. El càstig no funciona tan bé les connexions, com les potencien els reforços positius.
TEORIA DE LA TRANSFERÈNCIA D’ELEMENTS IDÈNTICS ( tot relacionat amb l’aprenentatge ).
Proposta contrària a la teoria vigent aleshores, la teoria del múscul mental: enfortiment de les facultats mentals practicant atributs associats a aquesta. Extrapolació dels teus coneixements i habilitats a altres àrees.
Thorndike: la quantitat d’informació apresa en una situació es transferirà (només la semblant) a una altra situació en funció de la similitud entre aquestes. Volia que a l’escola s’ensenyessin coses que tinguessin a veure amb la vida pràctica, no defensava la ciència pura sense cap relació amb la vida pràctica (funcionalisme).
Dif. humà-animal: Als animals no s’observa aprenentatge per imitació, l’associació de l’animal no està composta per idees, sinó per connexions E-R que s’enforteixen gradualment gràcies al plaer resultant de l’acció (exercici o repetició).
Tant animal com humà, es basa en connexions neuronals d’E-R, diferència = quantitat i complexitat: les dels humans es transformen per l’acció del llenguatge, imitació, comparació, senys...adquirint-se sense existir l’impuls per l’acció.
PENSAMENT: CONNEXIONISME: enllaços neurals (connexions) entre estímuls i respostes. La probabilitat de resposta està determinada per la força de les connexions. Allò important és com canvia la força entre connexions en funció de l’experiència.
 Funcionalista: només les conductes útils es mantenen.
 Connexionista: per influència de les teories de l’evolució, inclou el component conductual, i afirma que l’aprenentatge es dóna sense ideació -> aprox. Conductisme.no encara: termes mentalistes i introspecció.
Influència: estudi al laboratori de l’aprenentatge, 1a teoria, 1r conjunt sistemàtic de lleis per explicar connexions E-R, aplicació principis observats.
Crítiques: situacions exp. molt artificials: conducta que s’espera no forma part del seu repertori natural.
CONTROVÈRSIA THORNDIKE – KÖHLER:   Aprenentatge assaig-error, connexions No pensament Aprenentatge gradual aprenentatge = comprensió camp perceptual per insight 1) Oposició a l’estudi exclusiu dels elements de la consciència (és artificial).
2) La funció essencial dels processos mentals era ajudar l’organisme a adaptar-se a l’ambient en la lluita constant d’aquest.
 L’objecte d’estudi seran les funcions i les seves finalitats.
3) S’emfatitza el "perquè", el "per a què" i el "com", en detriment del "què”.
4) Ressalten el paper de la motivació i les emocions.
5) Èmfasi en la lluita per la supervivència dins la tradició biològica evolucionista.
6) S’interessen per la determinació, mesurament i estudi del que diferencia als individus entre si, més que a tractar de determinar allò que és comú.
7) Al costat dels processos mentals i l’experiència, incorporen l’estudi de la conducta. Amplien doncs, l’objecte d’estudi de la psicologia per tal d’incloure la investigació amb animals, nens o humans patològics.
8) Adopten un model EOR en l’estudi de relacions contingents o funcionals.
9) Àmbits d’estudi  Clàssics (sensació, percepció, atenció)  Processos cognitius superiors (pensament, intel·ligència, llenguatge, resolució de tasques, etc.)  Aspectes dinàmics i socials (instints, motius, emocions i impulsos) 10) Amplien la metodologia i les tècniques:  Mètodes subjectius i objectius  Per exemple (tècniques): introspecció, instruments i aparells dispensadors d’estímuls o creadors de situacions, dades de registres fisiològics, registres de conductes, tests).
 El millor mètode que s’ha de fer servir dependrà del problema concret que s’investigui.
11) Hi ha la pretensió de convertir la psicologia en una ciència pràctica l’objectiu de la qual és millorar la vida humana en totes i cada una de les seves facetes.
 una diversificació d’actuacions, més enllà de l’àmbit educacional.
...

Comprar Previsualizar