Sociología - BERGER (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 1º curso
Asignatura Introfucció a la Sociologia
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 15/09/2014
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

SOCIOLOGÍA BLOC 1.
Teoría del Constructivismo social: el proceso de los individuos, actividad social.
Perspectivas centradas en la acción de los sujetos: -fenomenología: schüz.
-Constructivismo social: berger y luckmann.
-Interaccionismo: Mead.
Dramaturgia:Goffman Etnometodologia: Garfinkel.
INSTITUCIONALIZACIÓN: QUE ES Y COMO SE CREA.
El constructivismo social Las instituciones están por todas partes, ejemplo organismos, paternidad, va más allá.
Hay tantas maneras de convertirse y ser humano como culturas hay (pag.76 Berger y Luckmann).
El proceso de autoproducción es un proceso social. Pag.79 La sociabilidad forma parte del individuo, nacemos con la necesidad de ser sociable, desde el homo sapiens el “homo socius” –hombre social.
Una afirmación que hacen es que el orden social (estructura) es anterior al desarrollo del individuo. ¿Como surge? Hay 3 elementos importantes: 1. El proceso de externalización 2. El proceso de objetivación Se pueden explicar juntos, el mundo social es reintroducido en la conciencia, forma parte de nosotros, ejemplo familia.
3. El proceso de internalización o internalización Cuando asumimos el mundo social que nos vienen dado, trabajo, familia, etc. Los vivimos como objetivamente forma parte del mundo. Cultura, formas familiares, forma de relacionarnos. No cuestionamos que me hace feliz tener una familia. Eso no quiere decir q la sociedad ha evolucionado x cuestionarse estos términos.
Orden objetivo externo ha llegado a ti, cuando uno se siente feliz cuando paga impuestos para mejorar la sociedad en la que vive.
La construcción social de la realidad Externalización - exteriorización: el orden social es un producto de la actividad humana, es externa. ¿Como se crea?: 1-Por origen: en el pasado fue construido por personas como yo.
2-Por existencia: existe xq yo existo si no, no existiría. Existe xq hay personas que lo sostienen.
El Orden social es producto del hombre.
Pag.81 Ejemplos: el ejercito, la universidad, los hospitales, equipos de futbol, la familia.
El proceso de objetivación: La institución: familia, escuela. Repetición q se convierte en típica y q pasa de generación y aparece como objetiva, tiene una serie de características.
La legitimación: discurso que legitima esa institución. Ej. Tú tienes que ir a la escuela hasta los 16.
Los orígenes de la institucionalización Hábitos que conservan un carácter significativo, las personas x tal de seguir y mejorar y evolucionar en la vida es necesario esta repetición de las acciones, para acabar siendo un hábito y dejaremos de cuestionárnoslo. Ej. Cocinar, los hombres actualmente cocinan. Esta creación de hábitos es anterior a la institucionalización.
De esta manera nos ahorramos el desgaste psicológico de tomar continuamente decisiones.
Beneficio psicológico importante. No tengo q pescar o cazar para tener q comer.
¿Cómo surgen las instituciones? Teoría de la institucionalización Proceso de construcción de un mundo social, Orden institucional.
Detrás de las rutinas, da estabilidad a las acciones a la interacción humana. Hemos aprendido a tratar, no hablamos igual a un amigo q a un abuelo. Dejar sentar en el metro a alguien mayor.
Posibilidad de mejorar e innovar, división del trabajo, adquisición de nuevos hábitos… etc.
Tipos de acciones, actores i circunstancias.
Historicidad: lo crean personas por génesis o por se crean en el pasado.
Control del comportamiento humano: Establecer pautas de conducta. Control inherente a la institucionalización (como debes comportarte, pautas de conducta).
**Las sociedades son un conglomerado de instituciones, se relacionan entre ellas.
Pag.84 Habrá institucionalización siempre q haya una tipificación (tipos de roles, personas, acciones) recíproca de las acciones (entendernos), compartidas por todos los miembros de la sociedad y a su vez esta institución es tipificar los actores que llevaran a cabo esta acción, Ejemplo: Institución: la paternidad.
Actores: padre e hijo.
Roles diferentes.
Tiene continuidad en el tiempo.
**El mundo social: “un todo coherente” Coherencia: compartir conocimientos. Entender ambos lo mismo al hablar de esa institución.
Reciprocidad significativa.
Lógica: tiene que haber un orden social, conciencia reflexiva.
Lenguaje: medio legitimo. Conocimiento compartido, coherencia y lógica.
Con coherencia la institución perdura, si no la hay se desvanece.
10/10/2012 Bloue.1q la perspectiva sociológica  La perspectiva sobre la sociedad.
 La sociedad en perspectiva: socialización institucionalización y estructuración.
Pag.100-101. En la sociedad se encuentran distintos niveles, subordinación, privilegios, poder, estatus. La posición social. Estructura, hablamos de desigualdades.
Las posiciones sociales no son estáticas si no que existe la movilidad social, tanto ascendente como descendente. Se puede ascender por la educación.
Los 3 distintivos de la posición social: poder, privilegios y prestigio.
Se pueden superponer o no.
INTERSECCIONALIDAD.
Ejes de desigualdad: Clases, sociales, edad, religión, cultura, nivel educativo, genero, orientación sexual, discapacidad, etc.
Berger pag.101: sistema de clases, movilidad social.
Clases sociales: 2 indicadores: ocupación nivel de ingresos, no preguntar directamente la clase social a la q perteneces si no ha q te dedicas.
Erik olin Wright, neomarxista. Ha trabajado el tema de las clases sociales en su libro “clases”.
Divide estas 3 clases: capitalistas, trabajadores y pequeña burguesía.
Género: Eix de desigualtat.
- Edat: interseccionalitat: no tots arribem a grans de la mateixa manera.
L’edisme-discriminació, robert butter 1969.
En la actualitat: discriminació cap a persones joves com eix de desigualtat.
Mites sobre les persones grans: malaltia, decadència de la intel·ligència, etc.
- Nivell educatiu: associat a l’atur. Amb més estudis menys atur.
Étnia, religió, cultura: relacionat a vegades a l’estatus legal. (FRA: web interesant per consultar dades).
Ciutadania Orientació sexual: discriminació, dificultat per accedir a llocs de treball.
Discapacitat.
15/10/2012 BLOC.2.CONDICIONS HISTÓRIQUES I SOCIALS D’APARICIÓ DE LA SOCIOLOGIA.
1. Context històric.
Beethoven composa la 9ª simfonia quan apareix la sociologia. Simbolitza les revolucions constants. Revoluciones s.19 Els orígens: revolucions burgesia. Europa.
- revolucions liberals (primavera del pobles).
La il·lustració: la raó, enciclopèdia, coneixement.
La revolució industrial i el desenvolupament del capitalisme.
La Urbanització: canvia la vida de les persones allà on està la industria.
- El socialisme: marx 1r llibre: el capital.
El canvi religiós.
2. Revolucions polítiques (I) Antecedents a la sociologia.
Revolució Nordamericana, 1775.
- declaració d’independència (1776).
Constitució democràtica nacional més antiga amb vigència (1787).
Declaració d’independència del estats units paral·lelament revolució francesa (1789) trencament de l’ordre establert.
Revolucions polítiques (II) - Canvis en el pensament polític.
Critica del dret diví (lleis i governants) Societat: producte dels homes, resultat de les seves accions, orientada a satisfer necessitats e interessos, l’individu i els seus drets.
Declaració dels drets de l’home i del ciutadà (1789.1793) la igualtat com a dret fonamental, “tots el homes son iguals davant la llei”.
Revolucions polítiques (III) Origens en la revolució francesa i la americana.
- - La revolució del 1848: Destrucció de la monarquia constitucional.
República.
Cop d’estat de lluis-napoleo Bonaparte: regim autoritari.
Amenaça d’una revolució socialista.
Fins al 1851: Govern provisional, etc...
Revolucions polítiques (IV) - Com afecta als sociòlegs: Desconcert, caos, desmoronament estructures existents, antic regim.
Preocupació pel manteniment de l’ordre.
Canvis socials Mètode científic: conèixer la veritat Sociologia: donar respostes, millorar la vida, buscan l’estabilitat i/o l’ordre a la societat.
Els preocupa els canvis socials, negatius.
(llibre destacat: Les etapes del pensament sociològic, vol.1 aron, raymond) 3. Revolució industrial (I) Per desenvolupar la fabrica, desenvolupament tecnològic: màquia de vapor, etc.
- S.17 Anglaterra, s.18-20: societat occidentals.
Avenços científics i tecnològics aplicats a la industria: organització científica del treball (Chaplin la industria) Economia industrial.
Migracions i urbanisme (concentracions, suburbis).
Grans ciutats i centres industrials (masses obreres) Capitalisme: proletaris vs empresaris. Lluita q marx analitza aquest tema de desigualtat.
Revolució industrial (II) - Com afecta a les famílies: pobresa, malalties, delinqüència.
Com afecta a les tradicions: tipus de família, comunitat, poble, avantpassats, fer front als canvis. Han de tindre menys fills. Afecta a la tradició.
Debats sobre la democràcia, el govern de la societat, els drets polítics.
Moviment obrer. (el 1r moviment social). Unit al debat de la democràcia, moment on el socialisme pren més força.
Revolució industrial (III) - Com afecta als sociòlegs: preocupació per les desigualtats, la pobresa generada per la industrialització. Marx, es economista, sociòleg, etc.
Conseqüències de les revolucions.
- La revolució francesa de 1789 i la revolució industrial originada a Anglaterra al s.17.
4. Revolució científica (I) - La il·lustració s.18: Deu ja no governa els homes.
Coneixement propi.
Montesquieu, Rousseau.
- Creixent interès i prestigi de la ciència: física, biològica, química. Ciències naturals.
Revolució científica (II) Que diferencia els sociòlegs d’anteriors pensadors: entendre i explicar com es i com funciona la societat realment.
Revolució científica (III) Auguste COMTE 1798-1857: “La sociologia es el terme que he inventat per determinar la física social”.
17/10/2012 BLOC.2 CONDICIONS HISTÒRIQUES I SOCIALS D’APARICIÓ DE LA SOCIOLOGIA - 1. NAIXEMENT DE LA SOCIOLOGIA On? Neix a França, però Spencer Anglaterra i Alemanya (marx, beber, etc.
Quan? S. XIX – XX Perquè? Canvis en la vida dels individus, les societats canvien, la sociologia neix de una visió conservadora d’aquets canvis, una reacció als canvis, sovint va en contra de la il·lustració.
Especificitat: la societat es més que la suma de les decisions individuals. Efectes de la societat en les vides de les persones. Empirisme: mètode científic, passar de les teories abstractes dels filòsofs, ell busca entendre el mon real, social. Investigant, observant, etc.
Intenta resoldre els problemes del món modern.
2. L’ECLOSIÓ DE LA MODERNITAT ¿Què és la modernitat? Coneixement que trenca les divinitats amb la il·lustració i apareix la modernitat com a alliberació. La vida en societat es regia per la violència i “el no saber que passarà” i passar a substituir-se per les lleis, per un Estat. La raó es la clau de la modernitat, avenços del pensament intel·lectual i polític.
¿Quines forces afavoreixen la sociologia? es centren en: - Industrialització: modifica la estructura econòmica y productiva, nova organització.
Democràcia i drets polítics, humanitat: drets individuals, procés que es produeix en el s.19 Naixement de la individualitat com a forma de vida: l’individu agafa protagonisme.
Secularització: la religió influeix però junt amb la il·lustració (la raó) acaba posant en qüestió la idea de les divinitats i busquen explicacions.
Aparició de la moralitat i la qüestió social: preocupació per les qüestions socials, problemes, etc.
Ciència moderna: fruit de la il·lustració, mètodes, enquestes, dades per elaborar unes explicacions.
3. LA GÈNESI DEL PENSAMENT SOCIOLÒGIC.
Previs: Saint Simon (1760-1825) es pregunta cap a on avança la societat, te una preocupació per l’evolució social.
Gènesi (origen) del pensament sociològic: França: Auguste Comte o Durkeheim.
Anglaterra: Spencer.
- - - COMTE (1798-1857): Veu en el desordre intel·lectual la causa del desordre social. Ell busca el canvi amb la llei dels 3 estadis. Va ser el primer en utilitzar el terme “sociologia” com a ciència social per explicar les lleis del món social. Que ha passat històricament per que les societat vagin progressant. Estableix una jerarquia de lo més concret a lo menys: moral, sociologia, química, biologia, etc.
Objecte de la sociologia: analitza la estructura i el moviment social.
Estàtica social (estructura social): La unitat mes important d’estudi era la família.
Egoisme vs altruisme.
Dinàmica social: Positivisme.
Emocions - activitat intel·lectual – sistema social.
Promotors del canvi: filòsofs, treballadors, dones. Però les persones que acabaran sen els promotors seran els “sociòlegs sacerdots”.
Dedueix les lleis universals de la societat, les dedueix de la ciència. Alguns aspectes ens venen ja de forma innata.
Llei concreta que es deriva en una estructura social, es precursor del funcionalisme, centrat en dir que tot el que passa es funcional al sistema, a una estructura.
Positivisme: la ciència s’ha de centrar en coses observables que es coneixen a traves de l’experiència. Mètode científic que ell elabora però poder explicar aquestes lleis(tendències).
Mètode científic: Mètodes sociològics: - Observació - Experimentació - Comparació (compara una societat en diferents èpoques històriques).
Investigació històrica.
Llei més gran i important: la llei dels 3 estadis. Per explicar com evolucionen les societats.
Es diu així xq considera q totes les societats pasen per 3 fases, inclús les persones.
- Estadi teològic (infantesa) Epoca prèvia a occident, el any 1300, idees dominades per les forces sobre naturals (deus), avança fins al monoteisme (un únic déu).
- Estadi metafísic Estadi intermig, ja no es la divinitat qui explica el mon si no la natura. (1300-1800), te a veure en l’època renaixentista.
- Estadi positiu (1800 – en endavant) Hi ha unes lleis que expliquen el funcionament del mon físic y social, les ciències.
Resum de COMTE: “la sociologia com a nova religió”. Abandona la fe per basar-se en els fets científics.
...