2. Epipaleolític i el pas a les societats productores (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2012
Páginas 6
Fecha de subida 28/05/2014
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

BLOC  3:  DE  LES  DARRERES  COMUNITATS  CAÇADORES  I  RECOL.LECTORES  AL  NAIXEMENT  DE   LES  SOCIETATS  PRODUCTORES     3.1.  Epipaleolític/mesolític:  diferents  estratègies  de  subsistència   El  final  del  Plistocè  i  l’establiment  de  la  nova  fase  climàtica:  l’Holocè           El  final  del  Plistocè   Tardiglacial:     Moment  final  del  Plistocè,  concretament,del  Würm,  després  de  la  fase  “Pleniglacial”  (18.000  a.   BP  aprox),  en  el  que  la  temperatura    de  la  Terra  anirà  pujant  progressivament,  fins   l’establiment  de  la  nova  època  holocena  (10.300  a.  BP).   Fases  del  Tardiglacial     - Dryas  I  o  Dryas  antic  (anterior  al  13.300  BP)  pulsació  freda.   - Bölling  (13.300-­‐12.500  BP)  pulsació  temperada.   - Dryas  II  o  Dryas  mitjà  (12.500-­‐12.000  BP)  pulsació  freda.   - Alleröd  (12.000-­‐10.800  BP)  pulsació    temperada.   - Dryas  III  o  Dryas  recent  (10.800-­‐10.300  BP)  darrera  pulsació  freda  del  Plistocè.           L’Holocè    Fases  de  l’Holocè     - Preboreal  (10.300-­‐8.800  BP)  augment  de  temperatura  i  Humitat.   - Boreal  (8.800-­‐7.500  BP)  més  càlid.   - Atlàntic  (7.500-­‐4.700  BP)  l’etapa  més  càlida  i  humida  de  l’Holocè,  “òptim  climàtic”.   - Subboreal    (4.700-­‐2.800  BP)  més  fred  i  sec.   Subatlàntic  (2.800  BP  fins  l’actualitat)  més  temperat  i  humit     Els  canvis  climàtics  en  època  històrica:  l’”òptim  medieval”  i    la  “petita  edat  del  gel”     -­‐Com  podem  veure,  la  tº,  tot  i  tendir  a  ser  més  càlida,  ha  anat  pujant  i  baixant,  com  mostren   l'òptim  medieval  o  la  petita  edat  de  gel.   -­‐Així  doncs,  podem  veure  com  fa  uns  10  000  anys,  entrem  a  una  fase  més  càlida  que  suposarà   una  sèrie  de  conseqüències,  però  que  possiblement  sigui  un  interglacial  més  dintre  del   Pleistocè.  L'últim  interglacial,  l'Emiense,  entre  el  Riss  i  el  Würm,  s'assembla  al  d'ara.  Durà  13   000  anys  i  ara  en  portem  10  000  d'holocè.     Conseqüències  del  canvi  climàtic  holocè:   1-­‐Augment  massa  forestal.  Canvis  paisatgístics,  fauna  i  flora.Les  implicacions  culturals.   -­‐  Augment  de  la  biodiversitat,  vegetal/animal     El  paisatges  freds  i  secs,  predominava  la  tundra.  I  així  es  passà  a  paisatges  més  boscosos,  en   alguns  casos  caducifolis...  En  funció  de  la  zona  variarà,  però  en  general  és  així.     -­‐  Reducció    del  nombre  d’espècies  gregàries  (les  que  acostumen  a  agrupar-­‐se  en  grans   manades).  El  nombre  d'herbívors  de  les  estepes  es  reduirà,  acostumats  a  un  paisatge  que   llavors  canvia:       Migració  vers  el  nord         Extincions  (del  grans  mamífers):  megaceros,  rino.  llanut,  mamut,  ós  y  lleó  de  les   cavernes,  hiena...     Guanyen  importància  altres  animals  ja  que  són  de  clima  més  càlid   2-­‐Pujades  del  nivell  de  la  mar.  Inundació  de  grans  espais  continentals.         I  moltes  zones  continentals  que  havien  estat  unides  abans  ara  se  separen:  separació   dels  continents  per  les  pujades  marines:  canvis  en  les  línies  de  costa  fins  que  quedà  com   ara.   -­‐Progressivament,  el  front  de  l’inlandsis  escandinau  deixa  lliure  les  zones  del  Nord  d’Alemanya,   Polònia,  Països  Bàltics,  Dinamarca,  nord  d’Anglaterra,  Irlanda  i  el  nord  de  Rússia.       Quedaran  nous  territoris  lliures  de  gel  que  podran  poblar-­‐se  (hi  haurà  més  territori  per   ocupar).   TOT  AIXÒ  implicarà  grans  canvis  culturals  per  a  l'Homo  Sapiens,  ja  que  s'haurà  d'adaptar  a   noves  circumstàncies:     Els  darrers  caçadors-­‐recol·∙lectors  de  l’Holocè:   La  “degradació  cultural”  del  Mesolític:   -­‐  Economia:  etapa  entre    les  grans  caceres  del  P.  Superior  i    el  descobriment  de  l’economia  de   producció  (Neolític).   -­‐  Tecnologia:  microlitisme.   -­‐  Art:  desaparició  de  l’art  del  P.  Superior.       El  mesolític  o  epipaleolític  no  implica  una  nova  etapa  de  la  prehistòria  fora  del  paleolític.   Encara  s'usa  la  pedra.  Però  es  decidí  anomenar  així,  mesolític,  entenent-­‐lo  com  una  etapa  de   transició  entre  el  paleolític  final  i  el  neolític,  on  s'esdevindrà  la  verdadera  revolució  (en   agricultura,  etc.).  Però  el  mesolític  segueix  essent  en  essència  un  moment  de  continuïtat  del   paleolític.  No  obstant,  trobarem  eines  més  petites,  art  menys  espectacular...   I  relacionat  amb  la  connotació  negativa  que  indica  el  terme  "mesolític"  (com  una  etapa  "més   obscura"  rere  el  paleolític  final,  s'usa  el  terme  "epipaleolític",  que  indica  tota  aquesta   continuïtat.   Així,  s'usen  dos  termes  que  solen  donar  lloc  a  confusions.  En  molts  llocs  s'acostumen  a  usar   com  a  sinònims,  però  a  d'altres  adquireixen  un  matís  diferent  (Espanya,  França...).  Aquests   veurien  el  mesolític  com  una  evolució,  amb  petits  canvis  cap  a  l'agricultura  i  la  remaderia,   mentre  que  l'Epipaleolític  faria  referència  als  últims  caçadors  recol·∙lectors  que,  de  forma   potser  paral·∙lela  al  mesolític,  no  canviarien.  Una  altra  distinció  es  fonamentaria  també   considerant  l'epipaleolític  com  etapa  més  antiga  que  el  mesolític.       Mesolític:  període  entre  el  Paleolític  i  el  Neolític.  Podríem  utilitzar-­‐lo  per  a  les  comunitats     depredadores  que  esdevenen  productores  per  sí  mateixes.   Epipaleolític:  terme    amb  clara  intenció  de  vincular  aquest  període  amb  l’anterior,  el  Paleolític   Superior.  Podria  utilitzar-­‐se  per    anomenar  aquelles  societats  depredadores  que  van  arribar  a   neolititzar-­‐se  per    influències  externes  de  diferent    caire.  DESIGNA  UNA  CONTI-­‐NUITAT   CULTURAL  DEL  PALEOLÍTIC  SUPERIOR   El  canvi    climàtic    que  suposà  el  pas  del  Plistocè  a  l’Holocè:   -­‐La  desaparició  dels  grans  mamífers...  implica  desaparició  d’un  entorn  ric  més  ric     en  aliments?     Doncs  no:     -­‐Major  biodiversitat  (per  el  nou  ambient  boscos...)(més  fauna  tot  i  que  més  petita  de  mida  (i   caldrà  caçar  més  per  ser  els  animals  més  petits))  i,  menor  concentració  de  recursos  (fauna,  etc.   +  dispersa  al  territori)  -­‐>  ampliació  de  l’espectre  alimentari.  Implicacions:   • • • • Recol·∙lecció  recursos  vegetals  augmenta  (mores,  nous,  avellanes...)   Obtenció  de    recursos  animals  de  mida  petita   Generalització  de  la  pesca   Marisqueig:  Els  Kjökkenmödings  o  Concheros  i  Els  escargotières     • ECONOMIA  D’AMPLI  ESPECTRE:               es  cacen  animals  de  tota  mena,  es  recol·∙lecten  espècies  ben  diverses...  és  a  dir,   s'obtenen  recursos  més  variat  gràcies  a  l'augment  de  la  biodiversitat  i  la   menor  concentració  de  recursos.(En  un  jac.  epipalolític,  per  tant,  veuriem   espècies  de  tota  mena:  molts  animals  petits,  ocells,  pesca,  mol·∙luscs...   diversitat)   El  canvi    climàtic    que  suposà  el  pas  del  Plistocè  a  l’Holocè  suposà:     • • • • • • • Noves  estratègies   Això  sí…  major  complexitat  tecnològica  (però  encara  tot  en  pedra):       -­‐Els  micròlits:  Laminetes,  puntes,  geomètrics     -­‐les  noves  eines  van  millor  pels  nous  animals,  més  petits  i  escorredissos        i  que  s'amaguen  pel  bosc.       -­‐són  els  mateixos  estris,  fets  a  partir  d'ascles,  però  més  petits.       -­‐tècnica  del  microburil.       -­‐noves  peces  que  donaran  nom  als  diversos  moments     -­‐serveixen  també  per  a  fer  eines  compostes       Augment  de  la  massa  arbòria:  generalització  de  l’arc  i  la  fletxa   Domesticació  del  gos  (finals  pal.  sup.):  útil  per  la  caçera   Desaparició  de  l’art  paleolític..  Desaparició  de  l’art?    Ja  no  es  troben  les   pintures  del  pal.  superior,  no  abunden  tant.  Característiques  són  les  pedres   pintades  i  coses  sencilles  en  relació  al  pal.  superior.  Per  això  abans  es  pensava   que  l'art  desapareixia.  I  no  es  representren  tampoco  grans  animals,  pq  ja  no  hi   ha,  etc.     Reducció  de  les  àrees  de  captació  .  Possibilitat  o  necessitat?  Els  grups  ocupen   territoris  més  petits,  perquè?  perquè  es  pot  aconseguir  allò  necessari  en  un   espai  més  petit  o  perquè  cal  repartir  el  territori  a  causa  de  l'augment   demogràfic?   A  +,  no  cal  desplaçar-­‐se  a  llocs  tan  llunyans:  augmenta,  p.  ex,  el  sílex  local  i   disminueix  l'estranger.   La  diversificació/regionalització  dels  tecnocomplexos/cultures  europees:   abans,  p.ex,  teniem  el  mosterià,  més  o  menys  semblant  a  toda  Europa.  Amb   l'epipaleolítc  hi  ha  importants  variacions  segons  la  regió,  ja  no  un  únic   tecnocomplexe.     La  supervivència  de  comunitats  caçadores-­‐  recol·∙lectores  en  època  històrica   -­‐  No  es  troben  en  idèntiques  situacions  climàtiques.   -­‐  Ocupen  àrees  considerades  com  a  marginals  per  als  sistemes  de  producció  d’aliments   (agricultura    i  ramaderia)   -­‐  Poden  tenir  contacte  amb  comunitats  productores  o  industrials.   -­‐  Grups  d’economia  mixta  o  de  retorn  a  economia  de  depredació         ...

Tags: