Tema 5 exocitosi (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura biologia cel·lular
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 19/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Exocitosi Fusió de les vesícules a la membrana plasmàtica, per tant , estem afegint nova membrana. I estem alliberant la càrrega que s’haurà transportat. Recordem que aquest material pot anar a parar als lisosomes.
Per tant , a les cèl·lules es donen dos tipus d’exocitosi: • • Constitutiva: Que totes les cèl·lules la presenten i que es dona contínuament Regulada : La presenten alguns tipus cel·lulars i no es dóna de forma contínua, sinó que es dona en certs moments quan arriba un estímul determinat.
El material que s’ha de sintetitzar es concentra en una zona del reticle endoplasmàtic gràcies a una proteïna que s’anomena clatrina. La clatrina afavoreix la formació d’aquestes vesícules de secreció , que són inmadures. Perdran una part de la membrana que no forma part de la vesícula madura. Les vesícules porten enzims digestius, neurotransmissors i necessitem que les vesícules només portin això gràcies a la clatrina. Les vesícules van madurant i formen grànuls de secreció de nucli dens. Han de ser denses per alliberar grans quantitats d’aquestes hormones, enzims digestius, neurotransmissors,...El procés de fusió no es dóna fins que arriba en estímul determinat.
Exocitosi Regulada Exemple: Mastòcit El mastòcit és una cèl·lula que allibera histamina en les reaccions al·lèrgiques. Per tant, els seus grànuls de secreció estaran plens d’histamina. Si agafem un mastòcit i afegim l’alerhògen , totes aquestes vesícules comencen a fusionar-se amb la membrana plasmàtica i a alliberar tota aquesta quantitat d’histamina, fins i tot, si l’estimulació és molt forta, es poden fusionar entre elles. En un moment donat, obtindrem gran quantitat d’histamina.
Si el mastòcit el tenim fixat en un suport sòlid podem fer que l’estímul només incideixi en una part de la membrana plasmàtica i només en aquella zona local es donarà la fusió. Això és important , per exemple en els enzims digestius interesa que s’alliberin en l’epitel intestinal no en la membrana basolateral en contacte amb el torrent sanguini.
Processament proteolític Hi ha algunes proteïnes que sintetitzen “pro-enzims” , “pro-proteïnes” i en la seva forma “pro” no són actius. Llavors , per a que siguin actius hem d’hidrolitzar aquest grup “ pro”. Doncs bé , aquesta hidròlisi o processament proteolític comença en el TGN ( xarxa trans-golgi) i finalitza en aquests grànuls de secreció . De manera que l’enzim estarà actiu només en els grànuls de secreció.
Ex. proteïnes petites (uns 5 aaa) no es prou gran per contenir senyals per a que pugui ser sintetitzada pel reticle endoplasmàtic, empaquetada en l’aparell de golgi i enviada a la membrana plasmàtica. Llavors, s’uneixen moltes proteïnes per a que sigui suficientment gran i en les vesícules de secreció tornarem a obtenir les proteïnes correctes mitjançant proteòlisi.
A més, depenent de la dotació enzimàtica , d’una mateixa proteïna podem obtenir diferents hormones.
En cèl·lules polaritzades que tenen dues membranes diferencials: una membrana apical i una membrana basolateral , les quals tenen característiques bioquímiques diferents , una composició proteica diferent i que per tant , tindran funcions diferents.
Les diferències es mantenen gràcies a tight junctions o unions hermètiques que impedeixen que aquestes membranes es barregi entre elles, per tant, mantenen les característiques diferencials.
Les proteïnes es poden enviar des de l’Aparell de Golgi fins a les membranes de dues maneres: directa o indirecta.
A) DIRECTA : Proteïnes glicosilades o unides a GTP són reconegudes per l’Aparell de Golgi i enviades cap a la membrana apical.
B) INDIRECTA: Porcions de membrana per endocitosi , formen vesícules que arriben als endosomes primerencs o early endosomes on són classificades i enviades a la seva localització final ( membrana apical) transitoris d’una membrana a una altra.
Formació de vesícules sinàptiques Són vesícules especials de secreció que es donen en les neurones. Les neurones són cèl·lules polaritzades: tenen una membrana que envolta el que és el cos de la neurona ( on hi ha el nucli, l’aparell de Golgi, i la major part del reticle...) i una membrana a l’axó.
Les vesícules sinàptiques són molt petites , alliberaran neurotransmissors a les terminals nervioses. Es formen en el TGN i transporten canals de neurotransmissors i quan arriba a la terminal nerviosa conté aquests canals pot introduir els neurotransmissors, omplirse. Llavors estan en disposició d’alliberar aquests neurotransmissors quan arriba una senyal determinada.
Això passa perquè els estímuls són molt ràpids i els axons poden fer més d’1m. Es dona reciclatge local.
En resum , sabem que hi ha tres possibles vies que les proteïnes poden seguir ( si no estan destinades a formar part de cap orgànul) : 1. Via que segueixen les proteïnes destinades a ser degradades ( lisosomes) 2. Via que destina les proteïnes a les vesícules de secreció per la secreció regulada 3. Via que transporta les proteïnes i lípids automàticament a la superfície extracel·lular ( per defecte).
Les vesícules tindran diferents senyals de sorting en funció d’on vagin a parar : • Clatrina: les molècules aniran a parar a la membrana plasmàtica o al lisosoma.
Les cèl·lules especialitzades ( exocitosi regulada) a secretar ràpidament productes en resposta a una senyal concentren aquests productes en vesícules se secreció ( grànuls de secreció o vesícules de nucli dens) , que es formen per gemmació de vesícules cobertes de clatrina i alliberen el contingut a l’exterior cel·lular.
Les proteïnes destinades a la secreció s’empaqueten en vesícules al trans Golgi i aquest mecanisme implica l’agregació selectiva de proteïnes de secreció.
Quan les vesícules de secreció abandonen el Golgi, la coberta de clatrina és eliminada i el contingut es condensa molt a causa de l’acidificació del lumen de la vesícula, induïda per una bomba de protons. Com que les vesícules són tan denses la cèl·lula secretora allibera molt material per exocitosi quan és necessari.
• • Caveolina: les regions del TGN on hi ha caveolina fan que les proteïnes d’aquesta regió formin caveoles a la membrana plasmàtica.
Cop 1 : és una proteïna que es troba a una determinada regió del TGN i que recobreix les vesícules que aniran cap a una regió específica del Golgi o RE.
...

Comprar Previsualizar