Tema 7: Perspectiva biològica (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Personalitat i diferències individuals
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 21/03/2016
Descargas 1
Subido por

Descripción

Apunts de classe

Vista previa del texto

Personalitat i diferències individuals Tema 7: Perspectiva biològica - Relació entre el cos i la personalitat. Antecedents: Hipòcrates i Galè.
Físic i temperament - Relació entre la complexió corporal i el temperament: - E. Kretschmer: 3 categories: atlètic, leptosomàtic i pícnic.
W. H. Sheldon: 3 dimensions, somatotipus (complexió corporal = temperament). El somatotipus es representa amb 3 xifres del 1 al 7. El somatotipus 117 representaria un ectomorfic pur.
 Endomorfia: Endotonia (relaxat, amable, tolerant, sociable i amant del confort)  Mesomorfia: Mesotonia (desig aventura i risc, físicament actiu, competitiu)  Ectomorfia: Ectotonia (gran activitat mental, evitació interacció social, privacitat) * Si ets d’un somatotipus però no el treballes, aquest pot variar.
E. KRETSCHMER (1925) W.H. SHELDON (1942) Relaciona físic amb trastorn mental Relaciona somatotipus i temperament PÍCNIC (obès): talla mitjana o inferior, esquelet ample, poc robust, crani gros i rodó, tòrax eixamplat de la part inferior, extremitats curtes, ENDOMORFIA: tendència a estar gras. Èmfasi en poca musculatura i consistència flàccida. Els el sistema vegetatiu o digestiu. El cos és tou, correspon el temperament ciclotímic, i en cas rodó i generalment no avesat a l’esforç físic.
d’alteració patològica, la psicosi maniacodepressiva.
ATLÈTIC (musculós): caracteritzats pel fort MESOMORFIA: tendència a la musculació.
desenvolupament de l’esquelet i de la musculatura. Predominança d’os, muscle i teixit connector. El Aspecte físic fort i resistent. El trastorn mental cos és dur i rectangular. Generalment són forts, associat és el caràcter epileptoide.
resistents i preparats per l’exercici dur.
LEPTOSOMÀTIC (espigat): estatura elevada, prims i ECTOMORFIA: tendència a estar prim.
de musculatura poc desenvolupada. Extremitats Predominança de pell i sistema nerviós. El cos és llargues i primes. El trastorn mental associat és el delicat, lineal i fràgil. S’atabalen molt fàcilment i caràcter esquizotímic.
no són adequats per l’exercici físic.
Herència i personalitat - Genètica conductual: Busca saber fins a quin punt hi ha marcadors socials i genètics als nostres trets. Mai un únic gen és responsable d’un comportament, ja que cal un conjunt de gens i com interaccionen amb l’ambient.
Personalitat i diferències individuals - Heretabilitat de la personalitat:  En funció del tret → Herència: 60-40% i ambient: 60-40% - Estratègies psicogenètiques:   La tècnica dels bessons: test a bessons univitel·lins i bivitel·lins → com s’espera que la seva base genètica sigui igual, conductualment també s’espera que es comportin igual.
Es canvien ambients i s’agafen dades → estudi de correlacions. Tot i haver estat educats diferent, a l’adultesa les correlacions entre les puntuacions eren convergents; comportaments similars → component genètic de la personalitat.
La tècnica de l’adopció: Els pares adoptius havien de passar un qüestionari. Quan el nen arriba a l’adultesa (personalitat assentada), es torna a passar el qüestionari als pares i al fill. Tot i que el fill va ser educat pels pares adoptius, s’assemblava molt als pares biològics.
- Heretabilitat i temperament:  Arnold Buss i Robert Plomin (1984): » Temperament: trets de personalitat heretats que es manifesten en la infància i continuen en edat adulta.
» Estudis longitudinals: grups de nens i els estudien des de que són petits.
» Emotivitat, activitat i sociabilitat: trets que poden variar amb la socialització o el temperament.
Teoria de H. J. Eysenck i les funcions cerebrals Bases biològiques de l’extraversió - El substrat biològic de l’Extraversió – Introversió rau en el Sistema Reticular Activador Ascendent (SARA) (sistema neurofuncional, conjunt de feixos neuronals que activen el cervell):    Activa el còrtex cerebral de manera inespecífica (una persona introvertida, en un estat neutre, tindrà major activitat cerebral que una extravertida).
Participa en el manteniment de l’estat d’alerta i de concentració.
Participa en el control del cicle son-vigília.
Personalitat i diferències individuals  La informació sensorial puja cap al cervell, quan la rep, aquest s’activa. Impossible estar en un estat d’absència d’estímuls.
L'extraversió depèn de:   Excitació de l'escroça derebral produida per SARA L'arousal és el resultat de l'excitaicó del SNC en resposta als estímuls externs (inputs) En situació de nivells moderats d’estimulació: » Introvertits: Major activació cortical. SARA més activat, més alerta.
» Extravertits: Menor activació cortical. SARA menys activat, menys alerta i busquen estimulació.
* Una gran quantitat d’evidències suggereixen que la deferència entre els introvertits i els extravertits es troba en la seva excitabilitat o resposta d’excitació, no en el seu nivell d’excitació en la línia base.
Bases biològiques de l’emotivitat - Cervell visceral (SNA, sistema límbic):   Gestiona les respostes fisiològiques davant estímuls emocionals.
Connectat al SARA: activació emocional produeix un increment en l’activació cortical.
- Sistema límbic: sistema central del processament de les emocions → és un sistema altament condicionable; estem preparats per la supervivència a través de les emocions.
- Les estructures són les mateixes per tots els animals però l’ésser humà té les connexions més grans.
- L’hipotàlem dóna les instruccions al cos perquè actuï de forma coordinada.
- Persones que puntuen al en el neuroticisme:   Més inestabilitat emocional: activació més ràpida i més freqüent.
Més activació: condicionament més ràpid.
Personalitat i diferències individuals Teoria de J. A. Gray i els sistemes cerebrals - La conducta es regula per dos +1 mecanismes cerebrals:    Sistema d’Activació Conductual (SAC) Sistema d’Inhibició Conductual (SIC) Sistema de lluita-fugida - Sistema d’Activació Conductual (SAC):      Sensibles a senyals de recompensa.
Avalua la possible aparició d’estímuls apetitius en l’ambient.
Les reaccions emocionals que produeix són de valència positiva (curiositat, desig, eufòria) Resultat final és l’activació conductual: conducta d’aproximació i exploració, impulsivitat.
Localització anatòmica: complex circuit neuro amb un paper central a l’àrea tegmental centrals i les seves projeccions dopaminèrgiques al nucli accumbens.
- Sistema d’Inhibició Conductual (SIC):     Sensibles a estímuls que prediuen un possible càstig o omissió de recompensa.
Facilita l’experimentació d’emocions negatives (la por i la frustració), ansietat.
El resultat final és la inhibició conductual: facilita els aprenentatges de condicionament aversiu i l’evitació.
Localització anatòmica: associació d’estructures serotoninèrgiques i GABAèrgiques com l’amígdala, el nucli basal de l’estriat terminal i l’hipocamp.
- Sistema de lluita i fugida    Organitza la conducta en resposta al dolor o càstig presents (més que els anticipats).
S’activa en situacions d’emergència i esdeveniments aversius incondicionats.
Respostes: » Fugida (escapar del càstig o dolor) » Lluita (agressió defensiva, afrontar) » Detenció (paràlisi) Personalitat i diferències individuals   Possible localització en l’hipocamp i l’amígdala.
Correlats neurofisiològics: MAO i els nivells de testosterona.
Sistemes cerebrals i personalitat - SAC: substrat neurològic de la impulsivitat.
- SIC: substrat neurològic de l’ansietat.
Model biològic de Marvin Zuckerman Percaça de sensacions (1979) - Tret de personalitat caracteritzat per la recerca d’experiències noves, variades i excitants.
Disposició a assumir riscos pel sol fet de viure’ls.
    Més percaçadors: busquen estimulació (esport de risc, drogues, conducció, sexe...) Relacionada amb la dimensió d’extraversió d’Eysenck.
Relacionada amb el SAC de Gray.
Evidències: » Resposta defensiva i resposta (o reflex) d’orientació.
» Potencials evocats.
» Poques endorfines.
» Poc MAO tipus B.
» Testosterona.
- Subescales:     TAS (Thrill and Adventure Seeking): Cerca de perill i aventura.
ES (Experience Seeking): Cerca d’experiències.
DIS (Deisinhibition): Desinhibició.
BS (Boredom Susceptibility): Susceptibilitat a l’avorriment.
Personalitat i diferències individuals Justificació teòrica del Model - Els principals factors de la personalitat són genètics, tenen una funció d’adaptació a l’ambient i són observables en altres espècies animals.
- Els factors bàsics o principals són aquells més arrelats genèticament i que han facilitat la supervivència de l’espècie.
- La personalitat no pot explicar-se per efectes de gens aïllats, sinó per conjunts de gens, per les interaccions entre ells i l’ambient (interacció genotip-ambient).
- Tipus de correlació genotip-ambient:      Correlació genotip-ambient passiva: la persona rep un genotip i un ambient que estimula el tret de personalitat sense fer res de forma activa.
Correlació genotip-ambient reactiva: l’ambient varia en funció de la reacció del nen (genotip diferents al pares). Els inputs ambientals o educatius canvien en funció de la conducta de la persona.
Correlació genotip-ambient activa: la persona rep un genotip concret i crea o busca l’ambient per a desenvolupar-lo.
Positiva: l’ambient anima i estimula l’expressió del tret. L’ambient facilita l’expressió del genotip.
Negativa: l’ambient s’oposa i no estimula l’expressió del tret. L’ambient minimitza l’expressió del genotip.
Desenvolupament del Model dels 5 Factors Alternatius - Tret Percaça de Sensacions   SSS (1979) Descobriment gen receptor D4DR i el D2DR - Anàlisi Factorial de 46 escales de 8 qüestionaris utilitzats en recerca de psicobiològica i psicogenètica.
- Desenvolupament del ZKPQ.
Personalitat i diferències individuals Bases biològiques i evolutives del 5 Factors Alternatius - Neurocitisme – Ansietat:    Conducta: Tendència a estar preocupat, tens, hiperalerta, disgustat, ser poruc i indecís, manca auto-confiança i ser molt sensible a les crítiques.
Sistemes biològics: sistema arousal adrenèrgic, activació SNA, sistema serotoninèrgic, etc.
Funció evolutiva: por, prudència, cautela, alerta, atenció als perills.
- Activitat:    Conducta: necessitat de tenir una activitat diària continua i certa incapacitat per a descansar quan no hi ha res a fer, preferència pels treballs desafiadors i difícils, així com un alt grau d’energia per a treballar i fer varies tasques alhora.
Sistemes biològics: eix hipotalàmic-adrenal, sistema dopaminèrgic, nivells cortisol, etc.
Funció evolutiva: activitat orientada a la supervivència bàsica, buscar menjar, mobilitat, actuar per obtenir recursos, etc.
- Sociabilitat:    Conducta: molts amics, molt temps amb ells i gust per anar a festes i reunions socials, preferència per la companyia dels altres en contrast a la soledat i fer coses sol.
Sistemes biològics: sistema dopaminèrgic, nivells ocitocina, etc.
Funció evolutiva: llaços afectius i de confiança, treball cooperatiu, defensa i protecció de l’espècie.
- Impulsivitat i Percaça de Sensacions:    Conducta: manca de planificació, tendència a actuar sense pensar, necessitat general d’aventura i excitació, preferència per situacions i amics impredictibles i voluntat d’assumir riscos.
Sistemes biològics: nivells de MAO, sistema adrenèrgic i dopaminèrgic, serotonina, hormones gonadals.
Funció evolutiva: resposta ràpida davant a situacions incertes i urgents, recerca de nous territoris desconeguts per a obtenir recursos, etc.
- Agressivitat – Hostilitat:    Conducta: agressivitat verbal, comportament groller i descuidat amb els altres, antisocial, disposat a la venjança e impaciència amb els altres.
Sistemes biològics: hormones gonadals; testosterona, sistema de lluita i fugida, sistema adrenèrgic.
Funció evolutiva: marcar límits, defensar territori, aconseguir més recursos, etc.
Hormones i personalitat - Hormones sexuals:  Homes: andrògens i testosterona.
Personalitat i diferències individuals  Dones: estrògens, progesterona i oxitocina.
- Estudis:    Relació hormones gonadals, impulsivitat, percaça de sensacions i agressivitat.
Relació testosterona i conducta antisocial.
Relació oxitocina i conducta pro-social.
...