Tema 11. Funcions generals del sistema respiratori (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Fisiologia Humana
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 23/02/2015
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

Tema 11. Funcions generals del sistema respiratori 1. INTRODUCCIÓ A L ’APARELL RESPIRATORI L’objectiu principal de l’aparell respiratori és l’intercanvi de gasos entre els medis extern i intern per tal d’obtenir oxigen i eliminar diòxid de carboni. Amb aquest objectiu utilitza dos grans tipus de respiració, la respiració general a nivell pulmonar i la respiració tissular fent referència a la captació d’oxigen pels teixits. No obstant, l’aparell respiratori presenta també dues funcions secundàries de defensa o depuració i metabòlica.
Hi ha alguns conceptes sobre la respiració que cal destacar i que no s’han de confondre.
     Ventilació Flux d’entrada i sortida d’aire entre l’atmosfera i els alvèols pulmonars.
Perfusió Arribada de sang al pulmó Difusió Pas de l’oxigen dels alvèols a la sang. És per tant el pas de la interfase gasosa de la ventilació cap a la interfase líquida o perfusió.
Transport Transport de gasos a través de la sang.
Consum i producció Consum d’oxigen i producció de diòxid de carboni.
Per tal d’intercanviar gasos entre l’ambient i els mitocondris de les cèl·lules musculars cal la participació del sistema respiratori el sistema cardiocirculatori amb la circulació pulmonar i sistèmica. Es tracta per tant d’un procés complex que requereix la integritat dels sistemes, un bon funcionament i la capacitat dels òrgans perifèrics d’adquirir i utilitzar l’oxigen des de la sang.
2. ANATOMIA APARELL RESPIRATORI L’aparell respiratori consta de les vies aèries, per on circula l’aire, i el parènquima pulmonar, que conté les unitats respiratòries o sacs alveolars on té lloc l’intercanvi gasós.
Les vies aèries poden dividir-se en vies aèries superiors i vies aèries inferiors, separades per les cordes vocals.
Vies aèries superiors    Nas i fosses nassals Tenen una funció important en el condicionament de l’aire (escalfament i hidratació), en la retenció d’impureses, com a caixa de ressonància i per l’olfacció.
Faringe És un tub musculós revestit de mucosa que connecta el nas i la boca amb la tràquea i l’esòfag. Es divideix en nosofaringe, orofaringe i laringofaringe.
Laringe A continuació de la faringe, té una funció respiratoria, fonatòria i esfinteriana.
Aquesta última funció és la que permet determinar quins elements es dirigeixen als pulmons o al tub digestiu.
Vies aèries inferiors  Tràquea Conducte semirígid amb anells cartilaginosos que es divideix en el seu extrem terminal en dos bronquis pels dos pulmons.
  Bronquis El bronqui dret té un trajecte gairebé vertical mentre que el bronqui esquerre té un trajecte més horitzontal. Cada bronqui va acompanyat d’una artèria i una vena. Presenten cartílag que va disminuint en les ramificacions fins desaparèixer.
Bronquíols Ramificacions dels bronquis, ja no tenen cartílag. Es continuen ramificant fins els alvèols. El conjunt de ramificacions s’anomena arbre bronquial.
La unitat alveolocapil·lar és la unitat funcional respiratòria i està formada per un sac alveolar i un capil·lar adjacent que s’oxigena.
Pulmons Els pulmons dret i esquerre es diferencien per la presència de tres lòbuls al pulmó dret (superior, mig i inferior) i només dos a l’esquerre (superior i inferior). Reben dues irrigacions diferents a través de la circulació bronquial, provinent de la circulació sistèmica, per satisfer les necessitats nutritives del pulmó i la circulació pulmonar formada per les artèries i les venes pulmonars que s’encarreguen de produir l’intercanvi gasós entre la sang i l’atmosfera.
Estructures adjacents La caixa toràcica és una caixa osteocartilaginosa que proporciona una protecció contra les agressions als pulmons des de l’exterior.
Els músculs respiratoris són essencials per la funcionalitat de l’aparell respiratori i s’encarreguen de modificar la pressió al tòrax. El més important és el diafragma, que permet l’ampliació del tòrax en l’eix vertical, mentre que la resta de músculs respiratoris l’augmenten en l’eix horitzontal.
3. MECÀNICA RESPIRATÒRIA Pressions respiratòries      Pressió pleural Pressió negativa generada a l’espai virtual situat entre la pleura i es pulmons. És més negativa en la inspiració.
Pressió alveolar Està determinada per la transmissió de la pressió pleural a través del parènquima pulmonar cap a l’alvèol. No és un procés 100% efectiu, de manera que acostuma a ser menys negativa podent arribar a ser positiva quan la pleural és poc negativa.
Pressió transpulmonar Diferència entre la pressió alveolar i la pleural. Es manté més o menys constant.
Pressió transdiafragmàtica Diferència entre la pressió del tòrax i la de l’abdomen.
Pressió màxima en el moment d’oclusió Indica la capacitat de contracció dels músculs.
Fases de la respiració  Inspiració Per acció dels músculs respiratoris la caixa toràcica augmenta el seu volum en la inspiració alhora que el pulmó tendeix a contraure’s, generant una pressió pleural molt negativa. Per la resistència del parènquima pulmonar la pressió alveolar no és tant negativa però ho és suficient perquè, al ser menor que la pressió atmosfèrica, l’aire pugui entrar.
 Espiració En la fase d’espiració la pressió pleural és menys negativa i la pressió transpulmonar es manté, de manera que la pressió alveolar augmenta superant la pressió atmostèrica i permetent l’alliberació de l’aire.
Volums i capacitats respiratòries El plesmitògraf és un aparell que permet mesurar els volums i representar-los gràficament.
     Vt – Tidal volume Volum corrent, aire introduït i extret dels pulmons en una respiració relaxada.
RV – Residual volume Volum residual, és l’aire que queda sempre a l’interior dels pulmons fins i tot després de fer un esforç per expulsar el màxim.
IRV – Inspiratory reserve volume Volum màxim que pot ser inhalat en una inspiració profunda.
TLC – Total lung capacity Capacitat màxima del pulmó FRC – Capacitat residual funcional La imatge de l’esquerra mostra un patró ventilatori restrictiu propi d’un pulmó petit. La imatge de la dreta mostra un patró ventilatori obstructiu típic de fumadors en què hi ha un volum residual molt gran (atrapament aeri) que deixa poc marge per realitzar una nova inspiració.
4. PROVES DE MESURA RESPIRATÒRIA Espirometria simple L’espirometria simple permet obtenir un patró ventilador, el registre de la respiració normal.
       VT – Tidal volume Volum corrent, aire introduït i extret dels pulmons en una respiració relaxada.
FR – Freqüència respiratòria Respiracions per minut – Volum per minut VT · FR TI – Temps d’inspiració TTOT – Temps total del cicle VT/ TI Relaciona la quantitat d’aire que s’inspira amb el temps, per tant és un indicador de velocitat TI / TTOT Temps que representa la inspiració respecte el temps total Espirometria forçada L’espirometria forçada consisteix en la realització d’una inspiració profunda seguida d’una expiració amb la força màxima que pugui la persona. La representació gràfica relaciona el volum expulsat amb el temps obtenint-se una línea corba.
D’aquesta prova s’extreu el volum expiratori forçat en un segon (FEV1), que dóna una idea de la velocitat a la que es treu l’aire i que és proporcional al diàmetre de les vies aèries, i la capacitat vital forçada (FVC), que equival a la quantitat total d’aire que es por treure i dóna una idea del volum total del pulmó.
Cal tenir en compte que els resultats d’aquesta prova seran diferents en funció del sexe, la complexió física i l’ètnia.
Principalment l’espirometria forçada permet definir dos grans grups de trastorns respiratoris:   Trastorns obstructius FEV1 es veu disminuït per sota del 70% i es relacionen amb alteracions de les vies aèries.
Trastorns restrictius Es troba disminuïda la FVC i s’associen a una mida de pulmó petita o a la incapacitat d’expansió de la mida toràcica.
Els humans som capaços d’expulsar aproximadament un 70% del volum total en un segon, per tant a partir del quocient d’aquests dos valors (FEV1/FVC) podem estudiar els dos aspectes. Un valor de FEV/FEC inferior al normal indica que FEV està afectat, mentre que un valor superior al normal serà indicatiu de que FVC està afectat.
Associat a l’espirometria forçada pot realitzar-se una prova broncodilatadora que permet determinar la hiperreactivitat davant determinats estímuls. En humans permet determinar si una persona és asmàtica i en animals permet estudiar els diferents tipus d’asma.
...

Comprar Previsualizar