Apunts Introducció a l'economia (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Introducció a l'economia
Año del apunte 2014
Páginas 12
Fecha de subida 09/11/2014
Descargas 82
Subido por

Descripción

Apunts pel primer parcial del curs d'introducció a l'economia, amb en Joel Lopez.

Vista previa del texto

Joel Lopez Introducció a l’economia TEMA 1. INTRODUCCIÓ.
1.1. ELS PRINCIPIS DE L’ECONOMIA L’economia és una ciència social que administra de forma eficient els recursos escassos per tal de satisfer necessitats.
Agents econòmics Empreses (Busquen maximitzar els beneficis) ! ! ! ! ! ! Individus Persones Famílies (Busquen maximitzar el benestar) Interactuen Estat (Busca que tot funcioni) Principis 1. Els individus s’enfronte a disjuntives.
eficiència 
 Societat igualtat ! 2. Comparem beneficis amb costos.
• Cost d’oportunitat: Allò a lo que renunciem per tal d’obtenir alguna cosa.
3. Els individus responen als incentius.
! ! Allò que indueix a una persona a actuar.
4. Agents són racionals.
5. Comerç.
6. Economia de mercat.
! Preu Resultat del dictador benevolent Resultat més desitjable possible Model comunista Falta d’informació 7. Paper de l’Estat? - Drets de propietat.
- Promoure eficiència i igualtat Poder de mercat Externalitats • Competència perfecta: Un individu, de forma individual, no pot influir en el preu, determinar el preu d’equilibri de mercat. (Competència desperfecte = monopoli, oligopoli) 8. Nivell de vida depèn de la capacitat de produir béns i serveis.
! 1.2. PENSAR COM UN ECONOMISTA • L’economista com a científic • Mètode científic • Supòsits Observació Teorització Simplificar • Models econòmics Observació ! Exemples de models - Diagrama de fluxe circular.
! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Ingrés! ! ! ! ! Empreses! ! ! ! ! Prod.!b!i!s! Benefici! Lloguer! Salari! Factor!prod.! ! ! Despessa! Mercat! !! Béns!i!serveis! ! Compra!b!i!s! ! ! ! ! Mercat! Factors!productius! Famílies! Renda! ! (Terra)! Treball! Capital! - FPP  (Frontera  de  posibilitas  de  producció):  Amb  els  recursos  i  la  tecnologia  disponibles,   podem  produir  qualsevol  de  les  possibilitats  dins  la  frontera,  tenim  una  certa  capacitat   productiva.
! ! Ordinadors! ! ! ! ! Utilitzem! ! tots!els! recursos! ! per! produir! ! ordinadors ! .! ! !! ! !! ! ! ! Per!augmentar!la!prod.,! augmentem!els! recuros,!la!tecnología!o! tots!dos.! ! Cotxes! • De  la  línia  negra  a  la  vermella:  Ha  variat  la  quantitat  de  recursos,  ja  que  el  desplaçament  és   paral·lel,  per  tant,  el  cost  d'oportunitats  serà  el  mateix.   ! ! • Línia  verda:  Ha  variat  la  tecnologia,  ja  que  el  desplaçament  no  és  paral·lel,  pel  que  el  cost   d’oportunitats  no  serà  el  mateix.  A  més  a  més,  aquí  serà  variable,  ja  que  el  pendent  de  la   recta  no  és  proporcional.
! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 1.5.  Interdependència  i  guanys  derivats  del  comerç  internacional  (Cap   3).   ! Agricultor Ramader ! Carn 60min  per  Kg 20  min  per  kg Patates 15  min  per  kg 10  min  per  kg Si  hi  ha  dos  individus,  i  cadascú  d’ells  només  produeix  un  bé,  el  comerç  internacional   permetrà  que  tots  dos  tinguin  tots  dos  productes.   Si  hi  ha  dos  individus  i  cascú  d’ells  és  més  eYicient  produint  un  bé,  el  comerç  internacional   permetrà  que  cadascú  s’especialitzi  en  produir  un  bé  i  després  ho  intercanviïn,  sent  així  més   eYicients.   !Agricultor   !Carn  (Kg)   !                      8 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Ganader   ! Carn  (Kg)   !                          24 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 8/32=  ¼  =  Cost  d’oportunitat  de   les  patates.
32              Patates  (Kg) 24/48  =  ½  =  Cost  d’oportunitat   de  les  patates.
48        Patates  (Kg) ! COST  D’OPORTUNITAT Agricultor Ganader 1Kg  de  patates 1Kg  de  carn ¼  Kg  carn ½  Kg  carn 4Kg  pat.
2Kg  pat.
! ! ! Avantatge  absolut:  Un  productor  és  més  eYicient  produïnt  tots  els  béns.   ! Avantatge  comparatiu:  Tenim  un  cost  d’oportunitat  més  petit  al  produïr  un  producte.   ! Preu  carn:  Entre  2Kg  pat.  i  4Kg  pat.
! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! T E M A 2 . L L E I D ’ O F E RTA I D E M A N D A . ( C A P 4 . 5 ) • Mercat • Mercat competitiu
 - Mercat perfectament competitiu: 
 1. Hi ha molts compradors i molts venedors, i cap d’ells pot influir directament en el preu.
 2. Tots els productes són idènticament iguals. ! La demanda • Quantitat de demanda: Quantitat de un bé i servei que els compradors volen i podem comprar a un preu determinat. • Llei de la demanda: Si tota la resta és constant, si augmenta el preu la quantitat demandada disminueix i si disminueix el preu augmenta la quantitat demandada. ! ! ! ! ! ! ! ! ! Desplaçament  de  la   corba  de  demanda - Desplaçament sobre la corba de demanda: Quan varia el preu varia la corba. - Desplaçament de la corba de demanda: Si varien les constants (Ex. Renda) la corba es desplaça, és a dir, pel mateix preu, la quantitat de demanda augmenta/disminueix. ! • Renda: 
 - Bé normal: Si augmenta la renda, augmenta la demanda del bé.
 - Be inferior: Si augmenta la renda, disminueix la demanda del bé. (Ex. Marques blanques) • Preu del béns relacionats: 
 - Bé substitutiu: Si augmenta el preu d’un, la demanda d’un altre augmenta. (Ex. Café-Suc).
 - Bé complementari: Si augmenta el preu d’un producte, la demanda d’un altre baixa (Ex. CaféSucre). • Preferències: Les preferències de la gent varien. • Quantitat de compradors: Si hi ha més gent que vol alguna cosa, la demanda augmenta encara que el preu es mantingui. • Expectatives: El que la gent espera pel futur. ! La oferta • Quantitat oferta: Quantitat de bens i serveis que els venedors volen i poden vendre. • Llei de oferta: Si tota la resta és normal, quan augmenta el preu del bé la quantitat oferta augmenta, si el preu del bé disminueix la quantitat oferta disminueix. ! ! ! ! ! ! ! ! ! O - Desplaçament sobre la corba de demanda: Quan varia el preu varia la corba horitzontalment. - Desplaçament de la corba de demanda: Si varien les constants (Ex. Tecnologia) la corba es desplaça, és a dir, pel mateix nivell de preus, l’oferta augmenta/disminueix. ! • Preu dels factors: Si el preu dels factors es disminueix, la quantitat en oferta augmenta, i si el preu dels factors augmenta, la quantitat en oferta es disminueix. • Expectatives: El que la gent espera pel futur. (Ex. Si es preveu un estiu amb molta calor i, per tant, amb una gran demanda de gelats, l’oferta anterior de gelats baixarà, ja que es començaran a emmagatzemar per a l’estiu). • Quantitat de venedors: Si augmenta la quantitat de venedors, la quantitat en oferta augmentarà. ! Equilibri Quan la quantitat que els compradors volen i poden comprar és igual que la quantitat que els venedors volen i poden vendre. O ! ! ! ! ! ! ! ! Excedent Escassetat - Preu d’equilibri: Preu que fa que la quantitat demandada i ofertada siguin iguals. - Quantitat d’equilibri: Quantitat oferta i quantitat demandada en el preu d’equilibri. ! Elasticitats La elasticitat és variable depenent el mercat. Per una variació X de la corba de demanda, el desplaçament sobre la corba pot ser diferent. Elasticitat - preu de la demanda: Mesura el grau en que la quantitat demandada d’un bé respon a una cariació del preu. Demanda elàstica: Quan varia el preu, la quantitat demandada varia molt (bens de luxe). Si augmentem el preu, disminueix l’ingrés total. Demanda inelàstica: Quan hi ha una variació en el preu, la quantitat demandada varia poc (bens necessaris). Si augmentem el preu, augmenta l’ingrés total. Determinants • Bens de luxe, bens necessaris. • Existencia de bens substitutius propers: Demanda més elàstica. • Definició del mercat: Com més definit és el mercat (seat ibiza vermell) més elàstica és la demanda perquè és més fàcil trobar substitutius propers. • Horitzó temporal: Com més gran sigui l’horitzó temporal (a llarg termini la demanda de qualsevol bé és més elàstica, perquè és més fàcil trobar substitutius propers). ! ! ! ! ! ! ! Demanda perfectament inelàstica Demanda perfectament elàstica Si al calcular-la, la elasticitat és més petita que 1, la demanda es inelàstica. Si és més gran que 1, és elàstica. Si la elasticitat és 1, és unitària. Elasticitat unitària: La variació en el preu és exactament igual que la variació en la quantitat. d d d Eq · p = dq /dp · p/q ! T E M A 3 . M E R C A T S I B E N E S T A R ( C A P. 7 ) 3.1. Excedents (consumidor i productor). Mesures de benestar. ! ! ! ! ! ! 250€ Teclejar per Excedent del consumidor: Àrea per sota la corba de demanda i per sobrela corba del preu.
200€ 150€ Demanda: Disposició a pagar dels compradors potencials. Excedent del consumidor: Diferència entre la disposició a pagar i el preu final que paguem. Mesura el grau de benestar del comprador. ! ! ! ! 
 ! ! ! ! ! ! 250€ 200€ Excedent del productor: Àrea que queda per sota del preu i per sobre la corba de la oferta.
Teclejar 150€ Excedent del productor: La diferència entre la disposició a vendre i el preu final de venda. Mesura el grau de benestar del venedor. ! Excendent de consumidor ! ! ! ! ! ! ! ! del productor Excendent ! Fallida del mercat: Quan el mercat no és competitiu i/o hi ha externalitats (contaminació, que afecta també als qui estan fora del mercat). Preu: 300€ Cost: 100€ p [100,300] ! 3.2. Preus màxims i mínims (cap 6) Per a que l’establiment d’un preu mínim tingui incidència, 
 aquesta ha d’estar per sobre del preu d’equilibri. Si no, no es nota. Per a que l’establiment d’un preu màxim tingui incidència, 
 aquesta ha d’estar per sobre del preu d’equilibri. Si no, no es nota. Wmín AIxò passa en qualsevol mercat, incloent el mercat de treball. ATUR 3.3. Impostos (cap 6, 8) - Sobre el venedor (10€). INSERTAR GRÁFICOS Anàlisi d’incidència de l’impost: Veure a qui repercuteix finalment aquest impost. - Sobre el comprador: No importa sobre qui es produeixi l’impost, l’important és sobre qui incideix (anàlisi d’incidència), i això es fa sense tenir en compte si l’import s’aplica als venedors o als compradors. ! 4 . E M P R E S A , C O S T O S , P R O D U C C I Ó . M E R C AT S ( C A P 1 3 , 1 4 , 1 5 , 1 6 ? ) Els beneficis es divideix en beneficis econòmics i beneficis comptables. Benefici: IT * CT Costos Opció 1: Montar l’empresa ! Opció 2: Treballar per una empresa CF - 500 CV - 200 -700 - Implícit Ingrés 2.700 B2 = 3.000 Benefici comotable = 2.000 ! ! B. econòmic: -1.000€ Mercat competitiu: B = 0 ! ! ! ! ! ! ! ! - Explícits Ingrés Total ! ! Benefici Comptable Benefici Econòmic ! ! Costos impícits ! ! ! ! Costos explícits Costos explícits Ingrés Total Els costos de producción - Costos fixos: No depenen Q produïda - Cost fixe mitjà: Cost fixe/Q produïda. Funció decreixent. - Cost variable mitjà: Cost variable/Q produïda. Funció creixent. - Cost total mitjà: Cost fixe mitjà + costà domina el cost total mitjà. Al principi el cost fixe mitjà domina el cost total mitjà, però al final el domina el cost variable. - Cost marginal: Com varia el cost toal si hi ha una petita variació en la Q produïda. Funció creixent. - Productivitat marginal: Al principi creixent i després decreixent. Invers al cost marginal. - Variació dels beneficis: Ingrés marginal - cost marginal - Ingrés marginal: Variació dels ingresos quan produïm 1 unitat més (constant). - Cost marginal: Variació dels costos quan produïm 1 unitat més. L’empresa no produeix si IT/Q < CV/Q Benef = (IT/Q - CT/Q)*Q=(P-CTMi)*Q P=Im<CVm
 P=ITm<CTm ! Mercat monopolista Això es produeix quan hi ha un únic venedor. Això es pot produïr per 3 raons: 1. Els recursos necessaris per produir estan tots en mans d’una empresa. 2. Per llei. L’estat només concedeix la llicència a una única empresa. (patent, dret intelectual…). 3. Els monopolis naturals. Es produeix quan trobem una empresa que té un cost total mitjà decreixent. (empreses de subministrament elèctric, d’aigua, d’autopistes…).
...