Les monarquies cristianes i medievals: L'escola dels glossadors i dels comentaristes (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del dret i de les institucions
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés Les monarquies cristianes i medievals L’escola dels glossadors i dels comentaristes A partir dels textos justinianeus, primer, i dels de dret canònic i feudal, desprès, els glossadors son els juristes que han construït els sistema jurídic del ius commune.
Els primers glossadors van ser capaços de dominar intel·lectualment tota la compilació de Justinià i, per tant, coneixien les seves contradiccions derivades els mateixos materials utilitzats per Justinià (leges i iure). Per construir el nou sistema jurídic, els glossadors van començar a formular per escrit una sèrie de textos inserits dins del Corpus Iuris Civiles, el qual investigaven i ensenyaven mitjançant el mètode de la seva exegesi.
Pel que fa al segle XII, nomes coneixem notes molt breus derivades de l’exegesi de juristes que adoptaven la forma de glossa, és a dir, d’explicació vinculada molt estretament al text de la llei. L’exegesi es un mètode analític i casuístic que produirà unes glosses interlineals o marginals que nomes tenen senti si es vinculen al text que expliquen o glossen. Pel coneixement i utilització d’aquest mètode, els juristes que interpretaran el dret romà entre 1100 i 1250 seran coneguts amb el nom de glossadors.
Originalment, tots aquests tipus de glosses es diferencien per la manera diversa en què s’escriuen, pro mes endavant aquestes diferencies es van diluint i totes les glosses es reuneixen en un sol text en què la glosa es general. Això es l’inici del gènere literari és antic, conegut amb el nom d’apparatus de glosses, és a dir, la glossa general a tot un text.
Des del final del segle XII apareixen uns gèneres literaris produïts pels glossadors que consisteixen en exposicions no fragmentades del contingut d’una part del Corpus Iuris Civiles.
Aquestes obres s’intitulen summae i es projecten sobre les Institucions, sobre el Codi i sobre les Novellaoe. La més famosa és la que redactarà Azó al començament del segle XIII sobre el Codi. En l’exposició dècada títol s’utilitza la resta de l’obra justinianea.
L’obra dels glossadors que tindrà més autoritat i posarà punt final al període dels glossadors és l’apparatus de glosses a tot el corpus iuris civiles confegit per Accursio a mitjan segle XIII i que es coneix com la Glossa ordinària o Magna Glossa. La Maga Glossa reuneix prop de 100.000 glosses, i amb ella acaben tots els gèneres literaris de l’època antiga.
Pel que fa al dret canònic, hem d’esmentar les summae al Decret realitzades per prestigiosos canonistes del segle XII. La seva labor fou seleccionada i formulada en glossa perpètua al Decret per Joan Teutònic al començament del segle XII. Aquesta glossa va haver d’ésser actualitzada i adaptada a la nova situació de poder unificat i concentrar de l’Església, que reflecteixen les Decretals de Gregori IX, per Bartomeu de Brescia, al qual es deu la versió definitiva de la glossa ordinària al Decret. La magna glossa a les Decretals de Gregori IX correspon a Bernat de Parma (mitjan segle XIII), que reelabora treballs anteriors com l’apparatus a les Decretals del papa Innocenci IV i a la Summa a les Decretals del cardenal d’òstia, Enric de Susa.
Els glossadors o la seva metodologia culminen amb la Magna Glossa d’Accursio. A Bolonya no se sap innovar els mètodes d’estudi i es cau en la repetició i en la rutina; la renovació es farà a Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés França a partir de la segona meitat del segle XIII. La nova escola dels comentaristes abandona el sistema de la glossa, i per això seran coneguts també com a postglossadors, segons ells, el text jurídic no ha d’esser respectat necessariament. Es perd l’actitud de reverencia i de devoció religiosa davant del Corpus Iuris. El centre de gravetat de la matèria jurídica s’ha de desplaçar cap a la interpretació que fa el jurista i no s’ha de mantenir en les opinions fixades per Justinià en el segle VI.
El text jurídic serveix com a planter de principis jurídics amb els quals el comentarista ha de construir el sistema jurídic que exigeix la seva època.
El mètode utilitzat es basa en el mètode dialèctic o escolàstic de les distincions, de les solucions dels principis paral·lels contradictoris, de la reelaboració dels principis de les lleis; i sobretot en el disputatio o discussió del cas jurídic, l’exegesi del qual ja podia ser coneguda pels alumnes mitjançant la glosa d’Accursio.
Els principals generes literaris utilitzats pels comentaristes seran el tractat, el comentari els consilia.
...

Tags:
Comprar Previsualizar