Microbiologia II Tema 10 Families Bacilliaceae i Clostridiaceae (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Microbiologia II
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

-bacteris gram +- Moltes formes diferents, i també agrupacions diferents. Endòspores i lloc de la endòspora i morfologia de la endòspora. Dos phylums: Firmicutes (tenericutes) <60% en G+C; i phylum Actinobacteria alt contingut de G+C >60%.
-Phylum firmicutes -Esporulats.
Múltiples capes que permet resistir l'exterior durant molt de temps. Si fem xoc tèrmic drant 10 minuts els bacteris no esporulats es moren i sols resisteixen les endòspores que son termoresistents. Clostridium anaerobi estricte, Bacillus aeròbics i anaeroobics facultatius.
-Genere Bacillus: forma de bacil. Tincio de verd de malaquita. Aerobis o anaerobis facultatius. Variats metabolicament, pot utilitzar compostos orgànics complexes (tipus mido o celulosa). Especies termòfiles, termoacidofiles, alcalofils, psicorfils, quimiolitotrofs, reductors de nitrats, etc. El habitat més important és el terra o el sòl.
Algunes s'utilitzen com a productors de antibiòtics en la industria farmacèutica.
Bacillus subtilis, Bacillus cereus, Bacillus thuringiensis, Bacillus anthracis (antrax=carbuncle) Bacillus subtilis: model de laboratori per estudiar en detall el proces de esporulació perquè creix en condicions aeròbiques. Important com a productor de antibiòtics.
Poden acumular vacuoles de polihidroxidbutira.
Bacillus thuringiensis: a part de la endòspora fa un cristall proteic (delta endotoxina) que poden tenir diferents formes i actuar per diferents insectes (depenent de la soca): sobretot actuen enfront els dípters, els coleòpters i els lepidòpters. Estan comercialitzats els cristalls. Es va buscar el gen que codifica aquesta toxina toxina i amb aquest gen es van crear plantes transgèniques, però ara els insectes han creat resistències contra aquestes substancies.
Bacillus cereus: colònia que recorda la cera de les espelmes. Associat a malaltia a l'home per consum de aliments contaminats amb espores i també actua com a patogen oportunista. Gastroenteritis alimentaries i altres malalties associades a cosos estranys que causen infeccions oportunistes. Es mòbil i té espora de forma ovalada de forma subterminal i el bacil no es deforma encara que formi l'espora. És anaerobi facultatiu, no es exigent i creix bé, quan creix en un medi ric en sang fa colònies beta-hemolitiques que lisen els eritròcits i es veu una zona transparent (el medi es de color roig) en la placa de cultiu. Es troba al medi ambient en el sol, les endòspores en el medi ambient poden estar per tot arreu, son termoresistents. Fan factors de virulència depenent dels plasmidis que hagin adquirit. Les gastroenteritis alimentaries, els factors de virulència poden ser una exotoxina termolàbil o bé una exotoxina termoestable, depenent de quina exotoxina facin produirà una gastroenteritis o una altra (forma emètica o forma diarreica).
Forma emètica: vòmits, toxina termoestable (no es coneix el seu mecanisme d'acció).
L'aliment implicat es l'arros, pot estar contaminat amb espores. Les restes de menjar si no es refrigeren poden arribar a créixer perquè l'aliment és un bon caldo de cultiu.
Període de incubació molt curt, d'hores. Pot anar acompanyat d'espasmes o nàusees.
La malaltia (?) dura poc temps i a l'intestí comença a per la toxina termoestable.
Forma diarreica: diarrea, toxina termolàbil (altera la funció de l'adenilat ciclasa de la cèl·lula que infecta, augmenta AMPc i produeix una sortida de aigua i electròlits i aixo causa la diarrea). L'aliment implicar son carns i vegetals i les seves salses. Període de incubació més llarg, 8-16h. El bacteri arriba a l'intestí, s'adhereix es multiplica i fa la toxina termolàbil responsable de la diarrea. La evolució es entre 1-2 dies.
Normalment no es va al metge perquè són de resolució espontanea i es fa un tractament simptomàtic.
Infeccions oportunistes: cos estrany amb espores del Bacillus cereus penetra a la cornea (o ull en general). Toxina necròtica que destrueix teixit, hemolisina cereolisina i fosfolipasa C. Tot aixo permet invadir el teixit i danyar les cel·les. Si no es tracta fa necrosi a l'ull.
Septicèmies: associades a catèters contaminats amb espores del bacteri. Germinen a la sang. Resposta immunitària del propi cos, no es sap segur la patogenicitat.
Epidemiologia: esta a tot arreu, sobretot les espores. Risc en el consum de menjar i les persones amb traumatismes (sobretot ulls) i les persones hospitalitzades.
Diagnostic: cultiu amb agar bacillus cereus i fer probes bioquimiques. Fer proves en els aliments sospitosos.
Tractaments: les oportunistes requereixen tractament antibiòtic, depenent del tipus de lesió: vancomicina, clindamicina, ciprofloxacino o gentamicina. No utilitzar mai penicil·lines ni cefalosporines perquè son resistents.
Prevenció: escalfar aliments sospitosos fins a 47-48ºC, però no destruïm endòspores, requereix més de 100ºC. Les restes d'aliments sempre a la nevera. Els cosos estranys no es poden evitar, però els catèters i les vies han de ser de un sol us i estèrils.
Bacillus anthracis: fa referencia al mineral antracita, mineral de carbó de color negre brillant comparable al tipus de lesió que fa a nivell cutani. Produeix el carbuncle (carbunco, antrax en angles, l'antrax es de Staphylococcus aureus). Fa espores centrals que no deformen el bacil. Els bacils fan cadenes i pot recordar a la canya del bambú.
Aerobis facultatius, creixen bé en Agar bacillus i aquest no forma colònies betahemolitiques. El seu habitat és el medi ambient, sobretot les espores, termoresistents durant molts anys etc.
Factors de virulència provenen de plasmidis: tindrem soques patògenes i no patògenes.
Càpsula (polisacaritica) evita la mort per fagocitosis o capa S proteica. Dos plasmidis importants que contenen gens de virulència pXO1 i pXO2 que codifiquen 3 proteïnes: l'antigen protector (PA), factor de l'edema (EF) i el factor letal (LF) i sols són tòxiques quan es combinen en parelles.
PA + EF = toxina edema EF + LF = toxina letal La toxina de l'edema produeix un edema perquè altera l'activitat d'adenilat cilcasa que produeix sortida de líquids.
La toxina letal estimula la resposta inflamatòria del hoste, macròfags alliberen citocines i el TNF-alpha.
És una malaltia de animals herbívors, via de contaminació per ingestió. Les espores germinen a dintre del cos i comencen a adherir-se i multiplicar-se al tracte digestiu i fan toxines i es produeix el carbuncle animal que si no es tractada els animals es moren.
Per les femtes s'eliminen espores que tornen al terra. Hi ha vacuna per animals que funciona molt be, àrees endèmiques en països subdesenvolupats perquè la vacuna no es dona.
L'home es contagia per interacció amb espores (no home-home). 3 vies de transmissió important: -Contacte directe per la pell, sobretot per ferides -Ingestió de aliments contaminats (rar) -Inhalació de espores, generació de aerosols. Feina dels classificadors de la llana, etc.
Dosi infectiva molt baixa.
Carbuncle cutani, carbuncle intestinal o carbuncle pulmonar.
Carbuncle cutani: per contacte amb la pell. Necrosi de color negre brillant. Comença com una pàpula que s'ulcera i es van acumulant edemes i limfadenopaties. 20% de mortalitat si no es tractat amb antibiòtics. Es moren quan el bacteri passa a sang i hi han símptomes sistèmics.
Carbuncle intestinal: molt freqüent en animals: consumir aliment amb espores.
Ulceres al tub digestiu que poden progressar i produir símptomes sistèmics que evoluciona molt ràpid i produeix la mort de forma fulminant. 100% mortalitat sense antibiòtics.
Carbuncle per inhalació: període molt llarg de incubació, fins a 2 mesos. Quan apareixen els símptomes la evolució és molt ràpida i la persona pot morir en pocs dies (3 dies). Comença en febre i adenopaties a vies respiratòries inferiors, acompanyats d'edemes pulmonars i símptomes meningis. 100% mortalitat si no es tractat amb antibiòtics. Pot ser arma de bioterrorisme Diagnostic: microscopia a partir de mostres de la lesió cutànea o de la ulcera. Incito de gram i verd de malaquita. Cultiu. Proba de la lisi del fag gamma positiva per aquest bacteri.
Tractament: ciprofloxacino. Resistents a penicilina i cefalosporines.
Prevenció: vacunació del bestiar es molt important. Animals malalts s'han de sacrificar i incinerar. Prevenció en àrees endèmiques, es dona vacuna amb efecte limitat però que té molts efectes secundaris. No es poden controlar les espores. Tenir cura amb feines que generen aerosols -Genere Clostridium: espores ovalades deformants del bacil. G+ i es tenyeix be.
Espora terminal. Mòbils menys Clostridium perfringens. Anaerobis estrictes, cultiu no indicat. Utilitzar HC i aa. Productes finals de fermentació: presencia de gasos per acumulació de àcids orgànics de cadena curta.
(mirar cuadre superxungo de les diapos) Son molt sensibles a la presencia de oxigen.
-Botulisme: Clostridium botulinum. Espora terminal que deforma el bacteri. Són mòbils. Sensibles a presencia de oxigen. Habitat de les espores es el medi ambient, en qualsevol superfície, animal o aliments. Toxina botulínica, és la més potent que es coneix, es una neurotoxina, en dosi baixes causa la mort. 6 tipus de Clostridium depenen de la toxina que produeixin i també hi ha especificitat pel vehicle i l'hoste al que produeix malaltia. En home sols causen malaltia la A, B, E i F. (mirar cuadre de les diapos) Freqüent que siguin aliment enllaunats (hi ha anaerobiosi estricte), si veiem llaunes abombades per la producció de gas no l'hem de menjar ja que ha pogut créixer. Conserves casolanes també s'ha de anar en compte. Hi han altres especies de Clostridium que poden causar la toxina botulínica (Clostridium barati (F) i Clostridium butynicum (E)) Unió irreversible de la neurotoxina en la sinapsis nerviosa i evita l'alliberament del neurotransmissor (acetilcolina). Efecte de paràlisi del múscul esquelètic, paràlisi sense espasmes.
4 tipus de malalties per a Clostridum butolinicum.
Botulisme alimentari: per consum de conserves contaminades en espores que han germinat i han produït la toxina. Els primers símptomes apareixen en 1 o 2 dies: la persona esta marejada, dèbil, als ulls té visió borrosa amb pupil·les dilatades. Després paràlisi del múscul esquelètic de cap a peus i quant arriba als músculs respiratoris pot haver parada respiratòria i la mort. Sense tractament es mor, però avui dia hi ha tractament. La recuperació de la persona pot trigar mesos o anys perquè s'ha de anar recuperant totes les sinapsis.
Botulisme del lactant: el més freqüent, associat a nens menors de 1 any, associat a consum de aliments que continguin mel contaminada amb espores. No se'ls hi ha de donar perquè encara no tenen formada la microbiota normal a l'intestí. Espores germinen a l'instestí i allí es forma la toxina botulínica. Símptomes: com el alimentari, amb tractament la tassa de mortalitat es baixa.
Botulisme de les ferides: infecció de ferides obertes per part de les espores. El període de incubació depèn de la distancia per que a la neurotoxina arribi al SNC (peu o ma).
Períodes de incubació més llargs.
Botulisme per inhalació: quan s'inhalen espores. Vies respiratòries inferiors.
Símptomes apareixen més ràpid, igual símptomes. Arma de bioterrrorisme.
Diagnostic: cultiu de mostres biològiques i del aliment. Proba de bioassaig amb ratolins per detectar presencia de la toxina botulínica. Probes bioquimiques.
Tractament: antibiòtic: penicilina G o metronidazol. Donar antitoxina per eliminar la neurotoxina: antitoxina botulinica trivalent pels 3 tipus mes freqüents (A B E). Donar tractament simptomàtic de suport (ventilacio assistida, rentat gastric).
Prevenció: pH acid o concentració elevada de sucres en les llaunes. la toxina es termolàbil, escalfar bé els aliments. Petits de 1 any no menjar mel.
Botox: toxina botulinica de tipus A. No permanent i localitzat.
Clostridium tetani: bacil de Nicolaier-kitasato. Es el que es deforma més quan forma la endòspora, tipus baquetes de tambor. Cultiu no indicat, molt difícil de fer créixer.
Patogènia: produeix dos tipus de toxines:   Tetanolisina, hemolitza els eritrocits i és làbil en presencia de oxigen.
Tetanoespasmina, exotoxina tipus A-B, neurotoxina, no totes les soques de Clostridium tetani produeixen la toxina perquè arriba per conjugació amb un plasmidi.
Actua en les sinapsis inhibitòries i es produeix unió irreversible de la neurotoxina i inhibeix la alliberació de la glicina i el GABA. L'efecte es per espasmes musculars, paràlisi espàstica. Bacteri associat a microbiota normal del intestí de animals i home, i espores al medi ambient termoresistents (cosos estranys tipus ferro rovellat). Aquí el tètanus es poc freqüent perquè hi ha vacunació, no passa aixo en països subdesenvolupats. Ferida, traumatisme, accident, cirurgia, etc. Període de incubació depèn del recorregut que ha de fer des de la ferida fins arribar a SNC (dies o setmanes) Tètanus generalitzat, afecta a tot el cos.
Símptomes: espasme a la cara molt característic (riure sardònic), babejen molt, sudoracions; espasmes a l'esquena (opistòtons). Pot afectar a SNA, arritmies cardíaques, fluctuacions de presió arterial, xoc i mort de la persona.
Tetanus localitzat, al lloc d'entrada de les espores, als músculs de la zona.
Tètanus neonatal: s'infecta el cordo umbilical amb espores de Clostridium tetani.
Espasmes musculars de forma generalitzada en tot el cos. taxa de mortalitat elevada, si sobreviuen tenen trastorns a nivell neurològic.
Diagnostic: no fer cultiu. Amb els signes ja es diagnostica.
Tractament: penicilina G, metronidazol. Antitoxina antitetànica humana. Tractament simptomàtic, desbridament ferida.
Prevenció: vacunació de la vacuna triple bacterina DPT (diftèria, tos ferina, toxoide de tètanus).
Clostridum perfringens: des de toxiinfeccio alimentaria fina gangrena. Es el que menys deforma el bacteri, tinció de gram i machiavello. Es immòbil, creix bé als teixits i al medis de cultiu de laboratori.
Patogènia: produeix ventall de toxines i enzims molt ampli, cadascun associat a una malaltia (mirar quadre diapos). La toxina alpha es comú en tots els tipus de Clostridium perfringens.
Enterotoxina termolabil, té lloc durant el proces de esporulació i causa diarrea. Hi han enzims que faciliten la destrucció de teixit.
Soques tipus A: colonitzen microbiota de tracte digestiu de home i animals. Medi ambient on hi hagin femtes dels animals. Molt freqüent en home.
Soques B a E: associats a aparell digestiu de home i animals, però no sobreviuen molt de temps a la natura.
Malalties: gangrena gasosa, es produeix seguint un proces. Infeccions a la pell i a les parts toves. A nivell superficial tindrem una celulitis---> plecs musculars amb fascitis--> teixits en general tenim gangrena gasosa. Es veu gas a la ferida, pot complicar-se si passa a sang amb símptomes sistèmics que causa la mort en qüestió de pocs dies. Als plecs musculars ja son condicions anaeròbiques, el bacteri creix i la fase de gangrena gasosa fa molt de dolor. Es pot fer amputació per a que no progressi la destrucció.
Enteritis: toxiinfeccio alimentaria per tipus A i la enteritis necrosant per tipus C. La alimentaria relacionat amb productes carnics (vermella o blanca) contaminats per les espores, germinen amb l'aliment si hi ha dosi elevada de les espores. 10^8. Toxina termolàbil, cuinar bé l'aliment. Incubació de 8-24h. Diarrea aquosa sense febre, resolució espontànea. Enteritis necrosant relacionat amb consum de carn de porc contaminada per soques de tipus C (toxina beta), necrosi de intestí acompanyada de destrucció.
Diagnostic: gram i cultiu van be. Mostres clíniques o de aliments.
Tractament: no requereix tractament antibiòtics, sols simptomàtic aigua i electròlits.
Per a infeccions de la pell donar penicil·lina G i desbridament quirúrgic de la ferida. En infeccions sistèmiques augmentar la dosi de penicil·lina, fer també tractaments hiperbàrics.
Prevenció: cuinar bé els aliments (toxina termolàbil), cura bé les ferides.
Clostidium difficile: actualment s'identifica com casos de diarrea associada en tractaments antibiòtics en hospitals, molta eliminació de la microbiota del intestí que facilita el creixement d'aquest Clostridium que forma part de la microbiota del intestí.
Vancomicina.
...