HISTOLOGIA TEMA 08 - TEIXIT NERVIÓS (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 21

Vista previa del texto

Histologia Bioquímica UAB curs 2015-16 HISTOLOGIA TEMA 8: SISTEMA NERVIÓS Ens referim com a sistema nerviós a totes les parts del teixit nerviós que trobem per tot el cos. Es tracta d'un sistema que serveix per a integrar totes les activitats funcionals d'òrgans i sistemes, es tracta d'un sistema d'integració.
En el nostre organisme trobem 2 sistemes d'integració:   Endocrí: Utilitza les hormones com a senyal. El senyal és rebut per certes cèl·lules que tenen el receptor per a aquest. Les hormones viatgen per tot el cos a través de la sang.
Nerviós: Utilitza neurotransmissors. En aquest cas la neurona ha d'arribar fins a la cèl·lula on ha de trametre el senyal. La distància ha de ser molt petita. La cèl·lula afectora pot ser una altra nerviosa o una cèl·lula muscular.
La neurona pot emetre i a la vegada rebre senyals.
Trobem el sistema nerviós dividit en dues categories: sistema nerviós central i perifèric.
  Central (SNC): Format per l'encèfal i la medul·la espinal. En el SNC trobem o Substància gris: Rica en cossos neuronals o Substància blanca: Construïda per fibres nervioses riques en mielina (blanca), manca de cossos neuronals Periferic (SNP): Avarca tot el que no és sistema nerviós central. En el SNP trobem els ganglis nerviosos, nervis perifèrics i terminacions nervioses Qualsevol informació d'entrada (aferent) i qualsevol informació de sortida (eferent) passa pel sistema nerviós central.
1.- Teixit nerviós Té més constituents a part de les neurones. Està format per:    Neurones Cèl·lules de neuroglia (cèl·lules acompanyants de les neurones) Vasos sanguinis Els espais intracel·lulars són escassos. Les neurones es troben molt juntes i presenten prolongacions 2.- Neurona Cèl·lula capaç de generar, propagar i transmetre l'impuls nerviós. En la generació i propagació es produeix un canvi en el potencial de la membrana. El neurotransmissor servirà per a transmetre l'impuls de cèl·lula en cèl·lula.
Histologia Bioquímica UAB curs 2015-16 Cada neurona està formada per:  SOMA CEL·LULAR: cos cel·lular, que conté el nucli. En surten prolongacions que poden ser de dos tipus.
o DENDRITES: nombroses, elements receptors.
o AXÓ: En trobem 1 per neurona. Envia les senyals, element efector.
Les cadenes de neurones formen la via (o circuit) del sistema nerviós.
SOMA: conté el nucli i en surten prolongacions. El soma sol medir entre 15-20µm (són cèl·lules grans).
La forma depèn de on neixin les prolongacions, en podem trobar de: o o o o o Estrellades Fusiformes Piramidals Polièdriques Esfèriques -La membrana plasmàtica de la neurona s'anomena neurolema -El citoplasma neuronal s'anomena neuroplasma -El nucli té un nucleol prominent i ric amb cromatina laxa (molta transcripció).
-Pericarion: Citoplasma del SOMA neuronal. El neuroplasma esta format per pericarion + citoplasma de les dendrites + el citoplasma de l'axó.
Components del neuroplasma: o Substància de Nissl: (basòfila). Tenyeix amb blau d'anilina. És invisible en MO. Es troba construïda per cisternes de RER i ribosomes lliures → la neurona en té molta quantitat i forma cúmuls que es poden veure a microscòpia òptica.
Aquesta substància la trobem al pericarion i en troncs dendrítics gruixuts. No n'hi ha a l'axó ni al con axònic.
La síntesi de proteïnes es dóna al pericarion. La neurona renova les seves proteïnes aproximadament cada 24h.
o REL: menys abundant que en el RER. Es troba localitzat en tot el neuroplasma.
o AG: al voltant del nucli. Aquest golgi es pot estendre en troncs dendrítics gruixuts o Lisosomes: En pericarion i troncs dendrítics gruixuts (inici de la dendrita). La degradació de components es dóna en el pericarion o Grànuls de lipofucsina: Cossos residuals, lisosomes secundaris amb pèrdua d'activitat enzimàtica. Aquests grànuls augmenten amb la edat de l'organisme. No els saben eliminar.
o Mitocondris: Presents en tot el neuroplasma Histologia Bioquímica UAB o  curs 2015-16 Citoesquelet: Molt desenvolupat. Molt ric en microtúbuls (neurotúbuls) i en filaments intermedis (neurofilaments). Es formen agregats de neurofilaments visibles en MO (neurofibrilles). També té microfilaments d'actina.
DENDRITES: prolongacions relativament curtes i ramificades que neixen del soma. Serveixen per a augmentar la superfície receptora d'estímuls. El conjunt de dendrites d'una neurona s'anomena ARBRE DENDRÍTIC.
Patró de ramificació: Es produeix una disminució del calibre en cada ramificació i sempre es dona en un angle agut. A l'última se l'anomena segment terminal: o o Troncs dendrítics primaris: neixen del soma. Els troncs dendrítics primaris poden contenir substància de Nissl, AG, lisosomes Un troncs 1ri es ramifica en 2 per donar dos troncs dendrítics secundaris o Un secundari es ramifica en 2 per a donar dos troncs terciaris...
Les dendrites contenen: RER i ribosomes lliures, un REL molt desenvolupat i mitocondris molt abundants.
Hi trobem neurotúbuls i neurofilaments que transcorren la dendrita de manera longitudinal.
o  Espines dendrítiques: La superfície de la dendrita no és llisa, hi trobem uns apèndix, projeccions anomenades espines dendrítiques. Sovint representen zones de contacte sinàptic. Els troncs dendrítics primaris no contenen espines.
AXÓ: o eix cilíndric. Prolongació única i de calibre uniforme que neix del soma o d'un tronc dendrític primari. És una prolongació prima i llisa responsable de la conducció unidireccional de l'impuls nerviós, del soma fins a la sinapsi.
La membrana plasmàtica de l'axó s'anomena axolema i el citoplasma axoplasma.
o o o o o L'axó no es ramifica com les dendrites però pot tenir branques col·laterals.
Te ramificacions terminals per a enviar el senyal a vàries cèl·lules A l'axó no hi trobem substància de Nissl Té el REL desenvolupat i gran quantitat de mitocondris Es troba recorregut per feixos longitudinals de neurotúbuls i neurofilaments A l'axó hi trobem quatre regions diferents: o Con d'implantació: (encara no és axó propiamentdit). Regió del soma o d'un tronc dendrític primari d'on neix l'axó. No hi ha substància de Nissl tot i que pot contenir ribosomes lliures i algun REL. A vegades s'observa com els neurotúbuls i els neurofilaments convergeixen.
o Segment inicial: Inici de l'axó. Si l'axó està mielinitzat el segment inicial no té baina de mielina. Es tracta de la zona on es disparen els potencials d'acció.
Histologia Bioquímica UAB curs 2015-16 o Segment principal: De major longitud. Si l'axó és llarg sempre tindrà mielina, si és curt depèn. Aquest segment acaba en les ramificacions o segments terminals.
o Ramificacions o segments terminals: Finalització de l'axó. Solen ser grans i complexos.
Aquests són els que han d'apropar-se fins a la cèl·lula on ha de ser enviat el senyal.
L'axó conduirà l'impuls nerviós fins a la terminal sinàptica. que es donarà a l'extrem de l'axó.
3.- Generació i propagació de l'impuls nerviós Aquesta senyalització depèn de canals iònics regulats que poden ser de dos tipus:  Canals iònics regulats per voltatge: s'obren i tanquen segons els potencials de membrana  Regulats per lligand: s'obren o tanquen per la unió d'un lligand POTENCIAL: el potencial de membrana en repòs és de -70mV.
Les bombes de sodi potassi entren 2K+ i treuen 3Na+. Tenim a la vegada molts canals de fuga de potassi i canals d'entrada de Cl-. L'interior de la membrana és per tant negatiu.
Només algunes membranes biològiques poden generar potencials d'acció, la neurona és una d'elles.
 Generació: Es produeix una despolarització de la membrana en un punt. Els punts despolaritzen els veïns i la membrana tendeix a repolaritzar-se després. Recupera l'estat inicial.
Necessitem generar un potencial d'acció per no perdre aquest impuls.
Amb els canals de sodi regulats per voltatge → aquests s'obren si el potencial de membrana supera els +50mV. Aquests canals iònics tenen 3 conformacions o Tancat o Obert o Inactivat Quan s'obren passen al cap d'un moment a estat inactivat (en casi un ms). En estat inactivat els canals no són activables, tornen després a estat tancat. No es deixa passar més sodi.
Els canals de fuga de potassi funcionen i permeten que la membrana es repolaritzi. Quan la membrana està repolaritzada els canals regulats es tanquen. Això passa en 1 punt de la membrana.
Histologia Bioquímica UAB curs 2015-16  Propagació: El potencial d'acció sempre va cap endavant en totes direccions. Enrere no pot anar per que els canals estan inactivats. La velocitat de propagació és proporcional al diàmetre de l'axó (per això l'axó és prim), és d' aproximadament 1-100 m/s.
La baina de mielina permet augmentar la velocitat.
o El potencial d'acció arribarà a un nou canal iònic un instant més tard que farà que es produeixi la propagació.
 Sinapsi interneuronal: Entre neurones. Zona especialitzada en el contacte entre neurones. Es produeix la transmissió unidireccional de l'impuls.
o La neurona que tramet → presinàptica o La neurona que rep → postsinàptica Classificació de sinapsis: o Elèctriques: Unió GAP entre neurones. La despolarització s'envia a través d'una unió GAP d'una neurona a una altra.
o Químiques: Es produeix mitjançant neurotransmissors. Trobem especialitzacions estructurals pre i postsinàptiques. Es distingeixen la neurona transmissora i la receptora:  Element presinàptic: Porció de la neurona que envia el senyal  Element postsinàptic: porció de la neurona que rep el senyal  Fenedura sinàptica: Espai entre els elements pre i postsinàptics (hendidura).
En la sinapsi química hi ha una polaritat → el neurotransmissor és alliberat per l'element presinàptic i provoca una resposta en l'element postsinàptic.
La propagació de l'impuls acaba en la regió presinàptica per la alliberació del neurotransmissor.
Es genera un nou impuls en la regió postsinàptica.
L'axó és el que envia el senyal, l'element presinàptic. Trobem una classificació de les sinapsi depenent de qui rep el senyal o Sinapsi axosomàtica: axó - soma o Sinapsi axodendrítica: axó - dendrita o Sinapsi axoaxònica: axó - axó Element presinàptic: El que envia el senyal. Sol ser l'extrem final de l'axó → se'l denomina BOTÓ SINÀPTIC.
(zona més ampla de l'axó). Al botó sinàptic hi distingim:    Mitocondris abundants REL molt abundant Neurofilaments i microfilaments d'actina  Membrana presinàptica: porció de la membrana de l'element que es troba enfrontada a la fenedura sinàptica. Molt electrodensa.
Vesícules sinàptiques: Molt abundants. Tenen neurotransmissors dins tancats. Quan arribi la senyal es donarà la alliberació per exocitosi del neurotransmissor.
 Histologia Bioquímica UAB curs 2015-16 La membrana presinàptica ré unes projeccions còniques per a que les vesícules vagin a parar al lloc on trobarem després tots els receptors dels neurotransmissors. Aquestes projeccions s'anomenen sinatoporus.
Anomenem "reixa presinàptica" al conjunt de projeccions còniques (forma de ouera).
 Trobem vesícules de reserva i vesícules ja preparades per a ser alliberades quan arribi l'impuls.
Element postsinàptic: Porció de la neurona que rep el senyal  Membrana postsinàptica: porció de membrana de l'element postsinàptic que es troba enfrontada a la fenedura sinàptica Fenedura sinàptica: Petit espai entre membranes pre i post sinàptica. Mesura aproximadament 20-30nm.
4.- Mecanisme de transmissió sinàptica 1. Síntesi del neurotransmissor: Les vesícules sinàptiques penes de neurotransmissors deriven de les cisternes de REL, es formen en el REL del botó sinàptic. Aquest neurotransmissor serà alliberat a la fenedura per exocitosi.
2. Alliberament del neurotransmissor: L'arribada de l'impuls nerviós provoca en el botó sinàptic la obertura del canals iònics de calci regulats per voltatge. Això provoca que el calci entri i es produeixi un augment de [Ca]. → aquest augment de la concentració de calci és responsable de la exocitosi del neurotransmissor.
La membrana de les vesícules un cop alliberat el neurotransmissor passa a formar part de la membrana presinàptica.
o La membrana presinàptica en la regió no activa és reciclada → Es fusiona amb el reticle.
o La senyal ha de durar poc. Hi ha bombes que treuen el calci a fora en contra de gradient.
3. Recepció sinàptica: En neurotransmissor no travessa la membrana postsinàptica. Es troba amb el seu receptor a la membrana postsinàptica. El receptor és una proteïna transmembranal.
o Diem que el receptor és IONOTRÒPIC quan aquest és un canal iònic (regulat per lligand, el neurotransmissor) o El receptor és METABOTRÒPIC quan aquest no és un canal iònic. És una proteïna transmembranal que per la unió del neurotransmissor provocarà la obertura d'un canal (indirectament).
Per exemple l'activació de la proteïna G.
Els neurotransmissors poden funcionar amb els dos. Un neurotransmissor podrà treballar amb ionotròpics i metabotròpics (també dependrà del teixit on ens trobem).
Les sinapsis poden ser excitadores o inhibidores o Excitadores: S'obren canals per a cations (normalment sodi). Entren càrregues positives que causen una despolarització de la membrana.
o Inhibidores: S'obren canals que deixen entrar càrregues negatives (sobretot clor) i la membrana s'hiperpolaritza. Per tant és molt més difícil que es produeixi un impuls.
Cada neurona rep milers de sinapsis.
Histologia Bioquímica UAB curs 2015-16 Les dendrites i soma són pobres en canals de sodi regulats per voltatge, no s'hi provocarà un potencial d'acció. En l'axó si que en trobem (n'és molt ric) i per tant si que s'hi generarà un potencial d'acció.
El potencial de membrana generat en l'element postsinàptic s'anomena potencial postsinàptic. El potencial s'anirà sumant i restant per l'acció de diferents sinapsis excitadores o inhibidores. En arribar al con axònic depenent de les sinapsis rebudes es generarà o no s'impuls nerviós a través de l'axó.
En el segment incial la majoria de sinapsis que es reben són inhibidores 4. Inactivació del neurotransmissor: Els neurotransmissors s'han de treure de la fenedura sinàptica. El mateix botó te proteïnes que deien entrar el neurotransmissor de nou.
Tenim també les cèl·lules glials que tenen proteïnes que recuperen els neurotransmissors els envien de nou al botó.
en acetilcolina→ es degrada l'acetil per a que no sigui útil. La part de la colina és reciclada i es retorna al REL per a sintetitzar l'acetil per formar de nou acetilcolina 5.- Neuroglia (glia) Cèl·lules acompanyants de les neurones, les rodegen. No participen en la generació ni la transmissió de l'impuls nerviós però si en la propagació d'aquest, acceleren la velocitat de propagació.
Són diferents depenent de si ens trobem en SNC o en SNP.
  SN Central: astròcits i oligodendròcits. Els oligodendròcits són els responsables de formar la beina de mielina en el sistema nerviós central.
SN Perifèric: Cèl·lules de Shwann. Responsables de fer la baina de mielina en el SNP.
També hi trobem cèl·lules satèl·lit de ganglis nerviosos.
Anomenem una fibra nerviosa a l'axó amb la seva envolta glial. Pot ser:  Mielínica: recobert de baina de mielina que depenent de si ens trobem en SNC o SNP serà formada per la cèl·lula de Shwann o per oligodendròcits  Amielínica: No té mielina. En aquest cas en SNC l'axó es troba en la cèl·lula de Shwann però en el SNP l'axó es troba nu, despullat sense recobriment.
AMIELÍNICA La cèl·lula de Shwann s'invagina deixant a dintre un o varis axons aïllats o en grups. Podem trobar una o vàries invaginacions, normalment en trobem moltes.
 Cèl·lula Shwann: Nucli centrat. En amielíniques sol ser més primes que en mielíniques. Per fora té una làmina basal i una coberta de fibres col·làgenes i de reticulina.
El conjunt és anomenat "endoneuro".
MIELÍNICA Histologia Bioquímica UAB curs 2015-16 En SNP → la baina de mielina està formada per la cèl·lula de Shwann. En aquest cas per cada cèl·lula de Shwann només tindrem un axó. En aquest cas el nucli serà lateralitzat i aplanat. La beina de mielina la trobarem a l'interior de la cèl·lula rodejant l'axó   La beina rodeja l'axó i és visible en ME.
La cèl·lula rodeja l'axó i va donant voltes a l'axó fusionant la membrana plasmàtica. Sempre queda fusionada cara citoplasmàtica amb la cara citoplasmàtica i la superficial amb la superficial o La línia densa principal o periòdica es forma per fusió de les membranes citoplasmàtiques o La línia poc densa o intraperiòdica es forma per la fusió de les cares superficials de la membrana.
És necessària una successió de cèl·lules de Shwann una darrere de l'altra per a recobrir l'axó. Una cèl·lula recobreix aproximadament 1mm.
 S'anomena nòdul de Ranvier a la regió nua de l'axó entre terminacions enfrontades de dues cèl·lules de Shwann En SNC→ La beina de mielina la forma l'oligodendròcit: La forma és igual però aquesta cèl·lula té prolongacions, pot recobrir a tants axons com prolongacions.
En aquest cas no hi ha làmina basal ni coberta de col·lagen i reticulina.
al segment inicial mai hi ha beina de mielina La beina de mielina accelera la velocitat de propagació de l'impuls nerviós.
   Si hi ha mielina els canals de sodi regulats per voltatge es troben concentrats en els nòduls de Ranvier.
La zona recoberta es troba aïllada i no perd gaire potencial d'acció.
Només és genera potencial d'acció en els nòduls de Ranvier.
...

Tags: