TEMA 9 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Administració Pública
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 18/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Irene Palau Introducció a l’Administració Pública TEMA10 Tema 9: Les polítiques publiques i el seu cicle El concepte de política pública La definició de política pública és difusa. Es pot considerar com l’estudi del que decideix fer o no fer un govern o programa d’acció governamental en un sector de la societat o un espai geogràfic. Una política pública també és un judici de valor sobre en què i com ha d’actuar l’Estat per complir la seva finalitat en cada moment.
Tothom és elector i tots som ciutadans, però no ens associem unànimement, sinó que ho fem segones les nostres coincidències i interessos. Els ciutadans s’ajunten en associacions depenent els seus interessos i són els qui fan pressió a l’administració pública per realitzar les polítiques que volen.
Les polítiques públiques poden destinar-se a cada individu d’una forma individual o a tot un col·lectiu. Es diferencien segons si el seu consum és excloïble (en el cas que estigui destinat als individus d’una manera individual parlarem d’un bé privat i si és de forma col·lectiva s’anomenarà bé de peatge) o no excloïble (en el cas que sigui individualment rep el nom de bé mancomunat i si es tracta d’una forma col·lectiva bé públic).
Tipus de política pública La política pública pot ser: • Redistributiva: es dóna quan els costos i els beneficis estan concentrats • Distributiva: en aquest cas els costos són difusos però els beneficis estan molt concentrats • Constitutiva: donada quan tant els costos com els beneficis són difusos • Regulatòria: és quan els costos estan concentrats però els beneficis són difusos Consideracions importants Les polítiques públiques, com a consideracions importants que poden executar directament o a través d’agents allò que els governs decideixen fer o no fer i el conjunt d’activitats destinades a resoldre problemàtiques.
• Aclariment terminològic o Polity: fa referència als aspectes formals del sistema polític o Polítics: es refereix a l’activitat política en general o Policy: fa referència a una política pública en concret • La divisió social del benestar: quan més pes té un d’aquests factors (família, Estat, comunitat i mercat) menys determinants són els altres en els resultat del benestar.
26 Irene Palau Introducció a l’Administració Pública TEMA10 El cicle de les polítiques públiques Fases 1. Formulació de l’agenda: s’identifica el problema i es defineix de forma experta o democràtica i s’incorpora a l’agenda política i institucional 2. Formulació d’accions 3. Implementació 4. Avaluació 5. Repetició del procés Els requisits bàsics d’un problema públic són l’existència d’una insatisfacció; la voluntat de superar el problema; la viabilitat de la solució i que la seva eficàcia comporti una millora. Les polítiques públiques es donen en les finestres d’oportunitat.
Els problemes poden estar definits en causes, símbols o números.
Hi ha una divergència entre els problemes socials i els públics (requereixen una organització per part de la societat per poder solucionar-los).
L’agenda pública Tots els problemes es troben en l’univers de l’agenda on ningú reclama que es solucioni.
L’agenda inclou l’agenda sistèmica, que és una organització amb la voluntat de solucionar el problema. Aquesta l’integra l’agenda institucional (on estan els problemes que es polititzen) i dins d’aquesta última trobem l’agenda de decisions (implementa la solució més enllà del debat polític de l’agenda institucional).
El cas espanyol La història de l’agenda pública es caracteritza per que durant la dècada dels 80 estava centrada en la regulació de l’administració, la construcció del sistema electoral i el desenvolupament de l’Estat del benestar. Durant els anys 90 es va diversificar en funció del partit governant i en la dècada del 2000 s’ha centrat en les competències de les comunitats autònomes i la globalització. Actualment, està centrada en conceptes com l’atur, la corrupció o les competències de les comunitats autònomes.
Funcions alternatives Per fer-ho s’analitza el problema, s’identifiquen les possibles solucions alternatives; es calculen els costos de cada una i s’estimen les seves conseqüències.
La presa de decisions La presa de decisions diferència la fase de formulació i de decisió d’una política i s’estableixen els objectius que es volen aconseguir (és important diferenciar els outputs 27 Irene Palau Introducció a l’Administració Pública TEMA10 dels outcomes1.). Aquests últims depenen de l’eficàcia (relació entre els outputs i els outcomes). En canvi, l’eficiència és veure si la política pública amb els recursos que teníem ha obtingut els resultats esperats.
Es revisen i discuteixen les alternatives plantejades per aconseguir-los. La solució final pot ser alternativa o una combinació. Aquest conjunt d’alternatives es forma per una xarxa d’actors que tenen molt poder o molt interès.
Implementació La implementació de les polítiques públiques és la seva execució. Li afecten moltes variables, tan internes com externes de l’entorn.
Hi ha una contraposició de 2 models teòrics: la lògica burocràtica de l’Administració tancada a la ciutadania i la xarxa de les relacions entre els actors i l’administració oberta a la ciutadania.
La teoria causal adequada consisteix en la definició d’un problema; l’anàlisi d’una alternativa i la presa de decisions.
La teoria clàssica de gestió pública diferencia dins de la societat un Estat neutral; polítics intermediaris i grups d’influència que aconsegueixen fer realitat els seus interessos a través de la política.
Si la política es ambigua perquè no s’han definit un dels tres punts, segurament fracassarà.
Les relacions entre l’administració pública i els altres actors que intervenen en les polítiques públiques Els actors són una peça clau de les polítiques públiques ja que són els qui tenen molt poder i interès per tirar-la endavant. L’administració oberta suposa el desenvolupament de la xarxa creada. L’acció col·lectiva ve donada perquè són els actors que tenen els seus interessos més clars els qui influencien l’administració pública. En el cas que l’actor del grup d’influència no tingui ni poder ni interès l’Estat farà un mínim esforç; si l’interès és baix però el poder és alt trobarem una situació en que l’Estat ha d’informar-lo; si el poder de l’actor és alt però no té interès, l’Estat buscarà la manera de satisfer-lo; i si, per últim; hi ha molt poder i molt interès, aquest actor esdevindrà una peça clau per a l’Estat.
Segons l’enfocament pluralista, tots els actors poden influir als intermediaris en un mateix nivell. En canvi, l’enfocament elitista afirma que només un grup de persones reduït domina la política.
L’avaluació Tot està connectat, per això diem que l’avaluació és la recollida i l’anàlisi dels outputs, que són fruit de la política pública. Es considera el judici de valors com un tipus 1 Output: resultat esperat Outcome: producte a consumir 28 Irene Palau Introducció a l’Administració Pública TEMA10 d’avaluació (és determinat pels interessos, valors i creences dels avaluadors i dels participants a les polítiques públiques).
No hi ha una fase final ja que quan s’acaba una avaluació es revisa l’estat del problema i es pot crear una nova política; continuar amb la política existent; revisar i corregir la política i finalitzar la política. Aquest últim pas és molt difícil ja que una política sol estar associada a òrgans i departaments que estan interessats a que continuï perquè aquesta és la seva raó de ser.
Història L’avaluació de les polítiques públiques va començar en els anys 50-60 quan els Estats Units van començar a ser forts i a recaptar molts impostos. Durant aquesta dècada es van donar els primers programes juvenils i els plans d’educació, de formació ocupacional, la lluita contra la pobresa, la delinqüència, d’habitatges… Van sorgir als Estats Units com a fruit de la desconfiança de la població al poder estatal; al model de checks and balances i de la desconfiança que el poder estatal atemptés contra la llibertat.
La finalitat avaluativa La finalitat de l’avaluació és comprendre la realitat d’una forma empírica; millorar la política pública i que els òrgans externs rendeixin comptes a la ciutadania.
Tipus d’avaluació L’avaluació pot ser interna (sol ser opcional) o externa (sol ser obligatòria) • Avaluació de l’estructura: organitza els recursos utilitzats per aconseguir la finalitat de la política pública • Avaluació del procés: analitza com s’apliquen les polítiques públiques.
• Avaluació dels resultats i l’impacte: mesura els resultats previstos i no previstos tant a través del criteri d’eficiència com el de costo-efectivitat.
Segons el moment i la finalitat pot ser: • • • Ex ante: es fa abans d’aplicar la política Intermèdia: en totes les etapes i serveis entremitjos Ex post: duta a terme durant la política i un cop s’ha finalitzat.
Altres aspectes a tenir en compte són: els seus propòsits oberts, la diversitat d’actors que hi participen i els models d’avaluació.
• Avaluació per objectius: consisteix en avaluar a través de la lògica racional científica. Busca mesurar els objectius i quantificar els resultats. Intenta trobar la relació causa-efecte i l’anàlisi corporatiu. L’avaluador tant pot ser extern com intern i es posa l’objectiu en que s’ha tingut i en com s’ha obtingut. Els inconvenients principals són: l’orientació político-administrativa als beneficiaris i l’existència d’objectius fixes, abstractes i no mesurables.
29 Irene Palau Introducció a l’Administració Pública TEMA10 • Avaluació pluralista: està basada en la integració entre els protagonistes en el procés avaluatiu tenint en compte els objectius centrals. És un model qualitatiu que té en compte la pluralitat d’accions. L’avaluador és intern i adopta un rol d’activista i mediador.
El perfil d’una correcta avaluació Consta d’independència de l’organisme avaluador, de capacitat pluridisciplinar, és transparent i accessible per a tothom, té objectius mesurables i indicadors utilitats correctament i una metodologia transparent i replicable que inclogui totes les perspectives i actors aplicats en el procés.
Fases Les fases són: 1. Motivació 2. La definició de les unitats d’anàlisi i el context 3. Identificar les necessitats informatives 4. Formular el criteri de valors i les preguntes rellevants 5. L’operacionalització dels criteris i indicadors 6. Elaborar el disseny metodològic 7. Cercar les fonts de dades 8. El treball de camp 9. Analitzar les dades obtingudes 10. Les interpel·lacions sobre l’impacte a les polítiques públiques 11. Fer el judici de valors sobre les polítiques públiques 12. Elaborar les recomanacions sustentades en dades 13. La comunicació dels resultats 30 ...

Tags: