Apunts de pensament sociològic tema 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 2º curso
Asignatura Pensament sociològic contemporani
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 30/10/2014
Descargas 16

Vista previa del texto

Tema 1.- Funcionalisme.
- Durkheim.
Merton Parsons.
Quan neix el funcionalisme, hi ha un corrent que se li oposa: el marxisme. A tot arreu es dividien en aquests dos corrents.
Context històric i social.
- El funcionalisme arquitectònic, lingüístic, psicològic,etc La Gran teoria sociològica del s.XX 1940-80.
Funcionalisme vs marxisme? La guerra freda sociològica.
La sociologia institucionalitzada.
Heterogeneïtat interna.
El problema fonamental del funcionalisme.
- El problema de Hobbes.
o Per què hi ha ordre social? La resposta funcionalista.
- Normes, rols, institucions.
Selecció funcional-evolutiva (Hem anat avançant, venim d’una època primitiva i ara som civilitzats.) Elements en comú.
- Reconstrueix el concepte de racionalitat / irracionalitat.
Exemple- L’amor ha de ser irracional per ser funcional. Pressuposa que certes pràctiques irracionals ens poden semblar racionals quan es capten les seves funcions socials.
- L’equilibri com a resposta.
Hi ha pràctiques socials que només es mantenen perquè hi hagi un equilibri.
- Requisits funcionals.
Hi ha requisits funcionals perquè persisteixi l’ordre social.
Raons de l’èxit.
- Afinitat amb l’ambient intel·lectual dominant.
o Epistemologia neopositivisme.
o Estructuralisme.
Amb els neopositivistes – No podem analitzar allò que podem accedir si no podem observar. Només l’observació entra dins de l’anàlisi.
Amb els estructuralistes – Visió totalitzadora de la societat. Visió des de dalt.
Importa l’estructura, per tant, minimitza el paper de l’acció.
Els precursors.
- Herbert Spencer (1820-1903). El darwinisme social.
August Comte (1798-1857). El domini de la ciència amb la sociologia al capdavant.
Émile Durkheim (1858-1915). Com la societat aconsegueix mantenir-se unida? Aportacions principals dels clàssics: Spencer – La societat és un tot orgànic, en el qual diferents subsistemes o pràctiques tenen la funció de mantenir l’entitat major en la qual estan immersos.
Comte – Els sistemes socials, per sobreviure, necessiten adaptar-se d’alguna manera al medi.
Durkheim – Per tal que els sistemes sobrevisquin, s’han de reduir certes necessitats. La tasca del sociòleg és classificar-les i ajudar a què la societat s’aprofiti o es desenvolupi de tal forma que aquestes necessitats es puguin satisfer.
Les aportacions més importants de Durkheim.
- Distinció entre el normal i el patològic.
Argumentació darwiniana en l’anàlisi de l’evolució social. Solidaritat mecànica-orgànica / sense/amb divisió del treball.
L’anomia i el paper de la sociologia.
Per què hi ha anomia? - El progrés de la industrialització crea noves necessitats que no es poden satisfer.
Les velles institucions no es substitueixen per unes de noves.
La ideologia de l’època moderna emfatitza valors anòmics.
El funcionalisme antropològic.
- Apareix com a reacció als corrents antropològics predominants al s.XIX.
Treball empíric molt feble.
Difusionisme cultural. – Les pràctiques passen d’una societat a una altra.
Autors principals.
- Branislaw Malinowski (1884-1942.) Alfred Reginald Radcliffe-Brown. (1881-1955) Malinowski. Aportacions principals.
- La dicotomia “home primitiu” i “home modern”, una qüestió de racionalitat? No podem jutjar les accions a partir del paradigma científic sinó a partir del rol social en què estan immersos.
- Els elements del passat en el present : fòssils o adaptacions? Pels funcionalistes no hi ha fòssils culturals. No hi ha res que no tingui una funció.
És el context el que dóna sentit a la pràctica cultural. Això posa en dubte la sociologia de Durkheim.
El funcionalistes antropològics estan molt a favor de l’etnografia.
- - Les persones, a propòsit o sense donar-se’n compte, actuem de forma interessada per garantir la satisfacció de les nostres necessitats bàsiques que són de tipus biològic.
Qui diu què i per què? La necessitat del treball de camp i l’observació.
Allò que preval és sempre l’observació.
La teoria de les necessitats, Malinowski.
Allò que explica la funcionalitat és la satisfacció de les necessitats.
Tres tipus de necessitat: - Biològiques primàries.
Socials.
Socials integradores (institucions/tradicions que permeten la transmissió d’una generació a una altra de la pauta de comportament que ens permetrà satisfer les necessitats primàries).
Éssers humans i necessitats.
- Diferència entre humans i animals (Animals no tenen cultura, no tenen socials integradores).
La importància de la transmissió.
Radcliffe Brown.
- Negava que la societat es pogués considerar com un agregat de persones individuals.
Creia que havíem d’entendre els mecanismes socials, més que les causes a fets biològics (explicació biològica).
- Necessitat d’abandonar la recerca dels orígens com volia el difusionisme.
Antropologia comparada que permet trobar lleis universals sobre relacions sincròniques.
Deixem de fer comparacions diacròniques i fem-ne de sincròniques.
- Eunomia i Disnomia (ordre i desordre social) o el somni d’una moral tecnificada.
Crítiques principals.
- Què és funcional i què no? L’existència d’una racionalitat global supraindividual o el somni del Déu omnipotent.
La necessitat de la cohesió social, però què implica la cohesió social? I quanta se’n necessita? L’aplicació del protocol descriptiu.
- Localització dels participants dins l’estructura social.
Estudi dels modes alternatius de conducta exclosos per la importància atribuïda a la norma observada.
Els significats emotius cognoscitius atribuïts pels participants.
Distinció entre les motivacions per participar en la norma i la conducta objectiva que implica la norma.
Regularitat de conducta no reconegudes pels participants, però que, tanmateix, estan associades a la norma central de conducta.
Obra principal: Teoria i estructura social.
Què volia fer Merton? Tres grans objectius: - Abandonar la confusió entre intencions i funcions.
Adaptar el funcionalisme a les societats modernes i complexes.
Depurar el funcionalisme d’ideologia.
Tasques principals : crítica als principis del funcionalisme antropològic i atribueix aplicabilitat empírica a la teoria funcionalista.
Més enllà del funcionalisme antropològic.
- El postulat de la unitat funcional de la societat sosté que la societat és una unitat funcional i que totes les seves parts estan completament integrades i ben equilibrades.
Més enllà de la unitat funcional.
- Vivim en el millor dels mons possibles? Les funcions efectes observats dels elements socials que contribueixen a que s’adapti o s’ajusti un sistema que s’està avaluant.
Les disfuncions són les conseqüències observades que redueixen el grau d’adaptació o ajustament d’un sistema social.
Elements no funcionals són aquells que els manca rellevància en un determinat sistema.
Més enllà del funcionalisme universal.
- Funcional o disfuncional. Per a qui o per a què? La importància de clarificar la unitat d’observació.
Exemple: És funcional una guerra? El saldo líquid de les conseqüències funcionals (veure si és més funcional que disfuncional o no.) Més enllà de la indispensabilitat.
- Què és allò indispensable: la funció a complir o les institucions que compleixen? Els requisits funcionals i la variabilitat d’institucions o formes socials concretes.
Nous ingredients.
- La importància de distingir entre funcions i funcions latents.
o Les funcions manifestes són aquelles que presenten conseqüències objectives per a la societat ( o qualsevol de les seves parts) recognoscibles i desitjables per las persones o grups implicats.
o Les funcions latents són aquelles que contribueixen a l’adaptació social o a altres objectius però, simultàniament, no són desitjables ni reconegudes per la societat o el grup.
Per què les funcions latents són especialment interessants sociològicament.
- Atribueix sentit a allò que podria semblar irracional.
Aprofundeix en generar coneixement contraintuïtiu.
Relativitza judicis morals precipitats.
Les teories de rang mitjà.
- - Què cal evitar? o Les grans teories de la societat.
o L’empíria sense teoria La definició de Merton.
o Les teories de grau mitjà es situen entre les moltes hipòtesis de treball, menors però necessàries que apareixen abundantment en la investigació quotidiana i en els esforços totalitzadors i sistemàtics que pretenen desenvolupar una teoria unificada que expliqui totes les uniformitats socials observades, relatives al comportament, les organitzacions i el canvi. Ex. Naixement del capitalisme o el suïcidi.
Teoria de la desviació.
Punts de partida: - En tota societat existeixen: Finalitats culturals d’alguna manera institucionalitzades. Ex.
Educació.
o Mitjans institucionalitzats per perseguir aquests fins. Ex. Voler ser educat.
Les contradiccions entre la cultura i l’estructura social.
L’anomia es defineix com un estat de discrepància entre els valors últims i els mitjans legítims.
El comportament desviat pot considerar-se com un intent de restablir l’equilibri.
o - Tipologia de conductes desviades.
Formes d’adaptació Objectius culturals Conformitat Innovació Rituals Retirada Rebel·lió + + +/- Mitjans institucionalitzats + + +/- Ex. Conformitat – vull els objectius culturals i segueixo els mitjans. Innovació  Vull els objectius culturals però no penso seguir els mitjans. Rituals  M’és igual els objectius però no em desvio dels mitjans. Retirada – Passo de tot. No em crec ni els objectius ni els mitjans. Ex. Me’n vaig al monestir o a la comuna i ale. Rebel·lió  No és només negar com l’anterior sinó que hi ha voluntat de canvi.
La teoria dels grups de referència.
- - Teoria que neix fruit de la serendipity.
De què depèn la moral dels soldats nord-americans? Els grups de referència i el sentiment de frustració relatiu.
Tipus de grups de referència: o Comparatiu o normatiu (es comparen) – Normes o regles.
o Positiu o negatiu (reforça) – Genera frustració.
o Per avaluar-se a un mateix o altres.
Ex. Soldats de l’aire es comparen amb ells mateixos tot i tenir millors condicions que els de terra.
Sociologia de la ciència.
Ethos – Caràcter essencial forma que pren.
- La importància de Merton en el camp de la sociologia de la ciència.
L’afinitat efectiva entre l’ètica calvinista i l’esperit científic.
L’ethos científic.
o Universalisme.
o Comunisme.
o Escepticisme organitzat.
- o Desinterès.
L’efecte Mateu “perquè a tot aquell qui té li donaran encara més i en tindrà a vessar, però a qui no té, li prendran fins allò que li queda.
La profecia auto-complerta. (self-fulfilling prophecy).
- - En el teorema de Thomas, allò definit com a real, té conseqüències reals.
Una profecia auto-realitzada és aquella que parteix d’una definició falsa de la situació però que genera un nou comportament que fa que la falsa concepció original de la situació es torni vertadera.
La profecia auto-frustrada.
L’experiment de Rossenthal i altres exemples.
La teoria del rol-set.
La societat està composta d’estatus i rols interrelacionats.
L’estatus és una posició de la societat : el rol és el comportament dels ocupants. De l’estatus orientat a les expectatives del rol dels grups de referències relacionats amb aquells estatus.
L’interrelació del estatus amb diferents grups de referència conforma el rol-set.
Les diferents posicions dels grups de referència a la societat generen divergents conflictes de valors, interessos i expectatives.
A mesura que la societat continua funcionant desenvolupa més mecanismes per evitar, limitar i resoldre els conflictes en el rol-set, com els que es refereixen a la importància relacionada amb els diferents estatus o les diferències de poder entre ells.
Qui és Talcott Parsons? 13/12/1902 – 08/05/1979.
Estudis a Amhert College (Boston), London School of Economics i Heidelberg.
Carrera vinculada a la Universitat de Harvard.
Publicació: - La estructura de la acción social (1937).
El sistema social (1951).
La teoria de l’acció i el problema de l’ordre social.
- La pregunta de Hobbes.
Com pot mantenir-se una societat si cadascun dels seus membres persegueix els seus objectius? Quins són els elements que expliquen l’acció humana? El tercer factor o la solució de Parsons.
Els individus no són actors ni éssers absolutament lliures ni completament calculadors, tampoc purs mecanismes que reaccionem automàticament enfront estímuls externs.
La importància crucial de les normes.
- Els actors han internalitzat les normes i els valors socials.
La importància de les normes resideix en el fet que és en les normes on rauen els fins de l’acció, els mitjans utilitzats i l’orientació general de l’actor.
Quines conseqüències té aquesta resposta? La constatació de l’existència d’una racionalitat social que substitueix (i no es deriva de la suma de) les racionalitats individuals.
Gràcies a la internalització de les normes i valors, els objectius dels individus a l’actuar acostumen a coincidir amb els objectius de la societat.
Si les normes i els valors socials es converteixen en motivadors eficaços de l’acció a nivell individual, llavors la integració social (de forma no autoritària) està assegurada.
En definitiva, el model de l’acte-unitat.
- Un actor en situació.
Escull els mitjans per aconseguir uns fins.
Donades unes condicions situacionals, objectives o materials.
I tot aquest procés està regit per unes pautes normatives.
La teoria de l’acció en context: el sistema (es).
- - Més enllà de l’actor, sistemes d’interacció.
Més enllà de la metàfora orgànica.
Què implica el sistema? o Jerarquia cibermètica.
o Lògica de funcionament interna segons unes variables-pauta o el software.
o La importància de l’entorn.  l’entorn influeix en el funcionalisme.
L’acció com a resultat de l’entrecreuament entre quatre sub-sistemes diferents.
Sub-sistema Cultural. (orientacions de valor o pautes culturals) Social (sistema de tals institucionalitzats) Personalitat (orientacions motivacionals) Pre-requisits funcionals.
Latència (manteniment de pautes i valors) Integració (canalització de conflictes).
Assoliment de fins (motivació) Orgànic (disposicions de necessitat de l’organisme) Adaptació a l’entorn (a l’entorn material).
El sistema social.
El sistema social és, per Parsons, un conjunt de rols institucionalitzats .
Aquestes se li apareixen simultàniament.
- Com a resultat de l’acció dels individus.
Com a element que controlen i canalitzen aquesta acció.
Què són les institucions? Parsons concep les institucions com uns processos cristal·litzats.
- - - Actors diversament orientats en trobem en situacions en les quals han d’interaccionar.
La manera amb la qual els actors estan orientats reflecteix la seva estructura de necessitats (biològiques i psicològiques) internalització de normes.
Mitjançant els processos d’interacció emergeixen normes a mesura que els actors s’adapten uns als altres.
Aquestes normes emergeixen com una manera d’adequat, recíprocament, les orientacions dels actors , però al mateix temps estan circumscrites per les pautes culturals generals.
A la vegada, aquestes normes regulen la interacció subsegüent, atribuïnt estabilitat.
I per tant, què és un sistema social? Quan les interaccions s’institucionalitzen es pot dir que existeix un sistema social.
Per mantenir-se un sistema social: - Socialització.
Control social.
No som màquines, les variables pauta: - Afectivitat / Neutralitat.
Difusivitat / Especificitat.
Universalisme /Particularisme Mèrit / Adscripció.
IV. Les condicions d’un sistema o el sistema AOIL.
Els experiments de Robert F. Bales, el lideratge en grups petits i l’equilibri.
Equilibri social.
La vida social de una tendència a romandre funcionalment integrada i, per tant quan es produeix qualsevol canvi en una part del sistema social, això generarà canvis en altres parts. És a dir, el canvi social era un desequilibri però l’ajustament funcional de les parts es produeix, per tal de mantenir un sistema que funciona adequadament, que està ben integrat i que és relativament estable.
Tot sistema s’ha de poder adaptar al seu medi extern (Adaptation).
Necessitat de tot sistema d’acció de definir els seus objectius i de mobilitzar recursos per aconseguir-los (Goals).
La necessitat del sistema de reglar i coordinar les parts per aconseguir estabilitat (Integration).
Un sistema ha de dotar-se de mitjans per mantenir l’energia motivacional dels seus membres.
Les quatre funcions del sistema, aplications EUA (Parsons, 1956).
ADAPTATION Economia Educació, religió, familia GOAL ATTAINTMENT Política Àmbit legal Notes finals.
Crítiques principals a Parsons.
- Quin és el sentit d’aquests instruments conceptuals? De l’esteritat de la teoria sense aplicabilitat empírica.
La intel·ligibilitat de la teoria a la crítica funesta de Wright Mills.
Crítiques i respostes al pensament funcionalista.
- - El problema de la reificació.
Tot té una funció? El problema de la tautologia. Sabem que una cosa és funcional a la societat perquè existeix i una cosa existeix perquè és funcional.
La dificultat per explicar el canvi social. Per 2 factors.
o Situació de consens a partir del procés de socialització.
o La dependència funcional a la necessitat (perquè , per exemple, hauria de canviar una cosa si és funcional a la societat?) ...