Tema 7 i 8: Economia dels serveis en el seu conjunt (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Economía - 3º curso
Asignatura Economia Sectorial
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 05/07/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Professor: Joan Cals

Vista previa del texto

TEMA 7 I TEMA 8. ECONOMIA DELS SERVEIS EN EL SEU CONJUNT L’estudi dels serveis és l’estudi del sector més gran de l’economia. Però a l’actualitat a les activitats terciàries treballa més del 75% de la població ocupada i sorprèn que fins als anys 80 70 es donés tan poca importància a aquest sector.
SECTOR TERCIARI És un sector que engloba moltes activitats que van des de activitats molt pròpies de l’administració pública, seguretat, justícia, defensa, etc.
Dins d’aquest sector tant gran, una primera classificació que a vegades s’utilitza en l’anàlisi del sector de serveis és la de distingir entre: Serveis comercialitzables i no comercialitzables (seguretat, justícia, etc.). Una altre classificació seria que la que distingiria entre: Serveis intermitjos i consumidors finals. Una altre tipus de classificació és la que permet distingir els serveis d’acord amb el ritme de creixement de la seva productivitat: Sempre s’ha dit que la productivitat dels factors en el cas dels serveis creix més a poc a poc que no pas la productivitat d’altres sectors, com per exemple, el sector industrial. La raó és perquè els serveis no admeten tant la mecanització, l’automatització, la informatització, etc. Si això és així, podríem dir que hi ha uns serveis que es poden considerar: sectors de serveis estancats, aquells on la productivitat dels factors avancen molt lentament i el sector de serveis progressius on la productivitat augmenta ràpidament.
Si ens fixem en les limitacions que hi havia anteriorment, actualment veiem com moltes d’elles s’han superat, és el cas, per exemple de les telecomunicacions. Si en una activitat hi ha una gran innovació tecnològica i gràcies a això un increment molt important de la productivitat dels factors és en el camp de les telecomunicacions. Exemple: Telefonia mòbil, Internet, etc. També un altre cas són els serveis financers. Cada cop entren més activitats en els serveis progressius.
Els serveis són diferents dels bens. Mirem les característiques dels serveis: 1. Característica: S’ha considerat com a característica pròpia dels serveis que, els serveis han de ser consumits en el lloc on es produeixen. Una excepció d’això són els serveis de turisme, ja que s’han caracteritzat per poder competir a nivell regional, nacional, internacional, ja que el comprador d’aquest servei es trasllada a ell. El canvi tecnològic ha modificat això i cada cop són més les excepcions, encara que el seu comerç internacional és relativament petit si comparem amb altres sectors econòmics. En el cas Espanyol sobre el total de les exportacions de bens i serveis és el 34% si parlem d’importacions de serveis en el cas Espanyol sobre el total de les importacions de bens i serveis, les importacions són del 25%. Per això és diu que el sector serveis és un sector molt menys exposat a la competència internacional, però Internet ha anat modificant això.
2. Característica: Una altre característica que es derivava de la intangibilitat era que els serveis s’han de consumir en el moment en que es produeixen i per tant no es poden guardar en estoc. Per tant, si la seva demanda és estacional i es concentra en uns pocs mesos a l’any, doncs tindrà una època de baixa temporada on una part de la seva capacitat de producció, restarà sense consum i aquesta empresa no podrà acumular les habitacions que no ha venut a l’hivern per al mes de juliol o l’agost. Per tant, s’ha de saber gestionar molt bé la demanda i això per altre banda també és una 1 fragilitat. I això connecta amb un altre punt que hem tractat abans: la gestió de la qualitat en les empreses de serveis també és més difícil perquè la venta del servei normalment exigeix un front office, és a dir, que client i venedor parlin, dialoguin. Això en el cas de la industria no passa ja que la qualitat del producte està molt estandarditzada, és a dir, sempre sabem totes les característiques del producte. Exemple: Comprar un cotxe.
PRESÈNCIA DE SERVEIS EN L’ECONOMIA ESPANYOLA I LA SEVA EVOLUCIÓ Dèiem que en la actualitat una mica més de les 3/4 parts del valor afegit de l’economia espanyola són activitats terciàries, per tant hem d’intentar entendre les causes per les quals l’economia esdevé cada cop més terciària.
Procés de terciarització El procés de terciarització és el procés el qual el sector de serveis va guanyant participació en les variables econòmiques. Aquest procés és molt clar quan observem la mà d’obra ocupada en els serveis en relació a la mà d’obra ocupada en el conjunt de l’economia: A l’any 2014 en els serveis hi treballava el 78% del total, a l’any 1985, això era el 57%, de manera que estem en un augment de més de 20 pp. Si mirem sobre el VAB total a preus corrents: L’any 2012 era del 74% i l’any 1985 era del 59%. Per tant, en quant a la producció s’ha produït un augment de 15 pp. Però quan parlem de producció ho hem de fer en termes reals o preus constants per tant, tenim que el VAB dels serveis a l’any 2014 estava a un valor 74%, a preus constants com a base l’any 2010, l’any 85 estava en el 66%. De manera que podem observar que tant a preus corrents com a preus constants hi ha un augment de participació dels serveis.
Causes estan impulsant aquest augment de participació. Poden ser de 2 tipus: 1. Des del punt de vista de la demanda La producció tant en termes com de gent que ocupa, tant en termes de valor de la producció, vist des del punt de vista de la demanda augmentaria, ja que la demanda es cada cop més terciària. Això significa assumir que les demandes de serveis són elàstiques respecte la renda, per tant, si la renda augmenta, la demanda de serveis augmentarà més. Exemple que no poden provar els estudis empírics: Transport, una part de la demanda de transport respon a una mobilitat obligada i per tant des d’aquest punt de vista és una necessitat bàsica, per tant, aquest servei no tindria una elasticitat alta, però després hi ha una altre demanda del transport que és el turisme que aquesta seria una demanda voluntària i en aquest cas, l’elasticitat seria superior.
Per tant, això, segons alguns economistes no es pot explicar des del punt de vista la demanda.
Però després hi ha un altre exemple que és el de les societats de les economies més desenvolupades, són societats en les quals sembla que si, determinats serveis es demanen més que en societats no tant desenvolupades, per exemple, quan augmenta el nivell de renda, augmenten els serveis de guarderies. De manera que es pot donar una importància menor a aquest tipus de causes, però no deixen d’influir-hi.
2. Des del punt de vista de la oferta (producció).
Cada vegada treballa més gent en el sector de serveis. Explicació principal: La diferència de productivitat fa que en el sector serveis hi hagi cada cop més gent ocupada, ja que no poden mecanitzar i robotitzar tot quan la demanda augmenta com passaria en el cas industrial. Per tant, des del punt de vista de la ocupació la principal explicació és que la productivitat en els serveis creix més lentament i davant d’una forta demanda, la gent ocupada augmenta més.
2 Des del punt de vista de la producció: Si a preus corrents l’augment de participació dels serveis és de 15 punts i a preus constants de 8, el que es fàcil d’intuir es que, els preus dels serveis creixen més ràpidament que els preus dels altres bens de l’economia. Per tant, els serveis són mes inflacionistes. Hi ha dos explicacions: Expilació en termes de mercat: Hi ha mercats de serveis en els quals hi ha poca competència, i al haver-hi poca competència això fa que la posició dominant de les empreses que estan en aquests mercats puguin imposar preus més alts.
Explicació segons Baumol (Anys 60): ‘’La malaltia de costos dels serveis’’. Com que la productivitat en els serveis creix més a poc a poc els serveis s’encareixen relativament en comparació amb els bens. Exemple: Concert.
Per tant, la terciarització es deu bàsicament als diferencials de productivitat Dades en el cas espanyol que es confirmen això: Durant aquest mateix període 85 i 2014, els preus dels serveis varen créixer a un ritme anual promig del 3.9%, mentre que la industria els preus varen augmentar a taxar anual un 2.8% i en el sector agrari un 1.2%.
Terciarització i les seves causes: Per últim hi ha una causa més que és purament estadística.
3. Explicació purament estadística: Els efectes de l’externalització A partir dels anys 80 cap aquí, les empreses ha canviat la seva forma d’organització i de produir i en un aspecte que ha canviat molt és que aquestes empreses, també necessiten serveis per obtenir la seva producció. Aquests serveis la majoria d’empreses els hi tenien integrats a dins i els seus empleats, eren empleats terciaris i el seu treball es computava com industrial i el valor de la seva producció també. Avui aquestes persones pot ser treballen per a la mateixa empresa, però ja no treballen en la plantilla de l’empresa, estan en empreses externes i ara es comptabilitzen en el sector de serveis de les empreses, i això és, producció terciària, i les estadístiques ho recullen com a terciària. Per tant, no es que avui l’economia sigui més terciària, és igual que abans, el que ha canviat és la comptabilització estadística, per tant, les estadístiques recullen un augment en les activitats terciàries que en realitat no és tal, és l’efecte de l’externalització.
COMPOSICIÓ PER BRANQUES, PER SUBSECTORS DE L’ACTIVITAT DE SERVEIS EN L’ECONOMIA ESPANYOLA - - Comerç i reparacions això representa un 17.6% del total de la producció de serveis, és la branca més gran.
Transports i emmagatzemant, el que diríem logística un 7.4%.
Hosteleria, que és el nucli principal dels serveis turístics: 10.3%. Es veu en aquest cas, la forta especialització que té l’economia espanyola en aquest àmbit. Itàlia: 5.7% del total, França: 3.1%, Alemanya: 2.5%.
Serveis financers d’assegurances: 6% // Serveis d’informació i comunicacions: 6% Activitats professionals, científiques, tècniques, administratives el 10.7% Administració pública el 9.2% Educació 7.2% Sanitat el 8.8% Activitats artístiques, recreatives: 5.3% L’economia espanyola, igual que les economies europees, des de fa uns 20 - 25 anys, determinats mercats de serveis estaven molt regulats i a causa d’aquesta regulació hi havia molt 3 poca competència, s’ha produït un procés de liberalització. S’han aprovat directives i reglaments de la UE que obligaven als estats a liberalitzar aquests sectors i a obrir-se a la competència.
Quines són les raons econòmiques que es donen per eliminar els monopolis i aconseguir mercats en competència? Per aconseguir que els mercats siguin més eficients, i així la productivitat creixeria més ràpidament degut als estímuls que tindrien les empreses competidores per innovar, a més uns mercats més desregulats aconseguirien preus millors. Un altre resultat d’aquesta competència seria que en aquests mercats hi hauria més possibilitats per escollir i per tant, es podria escollir segons la qualitat de servei de cada empresa. Encara que això va bé en alguns mercats, hi ha d’altres que necessiten molta regulació, per exemple en el cas de l’electricitat. Per tant, com que l’objectiu no és la liberalització, això és l’instrument, l’objectiu és aconseguir competència, per tant per a que hi hagi competència, la liberalització a vegades, ha d’anar acompanya de nova regulació.
La liberalització en determinats sectors de l’economia espanyola va començar cap a mitjans dels anys 90, desprès de varis informes d’un organisme que es deia: Tribunal de Defensa de la Competència, senyalant, diagnosticant quins eren els mercats, els subsectors, en els quals es podia avançar molt en matèria de competència.
Això es dona en primer lloc en el transport aeri, una part del transport que no estava liberalitzada, era el monopoli d’Iberia, l’altre àmbit de serveis en el qual s’inicia la liberalització és en la telefonia mòbil (a mitjans dels 90), en la telefonia fixe, la liberalització vindrà una mica més tard. I tant una com l’altre, per a que hi hagi efectivament competència i funcioni, hi ha d’haver-hi una regulació important. Com era molt important la regulació en aquest mercat es va crear un organisme, una agència especifica per portar-ho a terme que s’anomenava: La Comissió del Mercat de les Telecomunicacions. . I després es va perdre perquè el nou govern al cap d’un temps va decidir unificar els diversos organismes reguladors i els organismes de competència en un sol organisme que és l’actualment existent, que ara es tornarà a desmembrar i que s’anomena: CNMC: Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència.
A començaments dels anys 2000 hi ha una directiva Europea molt important i molt polèmica en matèria de liberalització de serveis que es coneix pel nom del seu Comissari que es l’anomenada Directiva Bolkestein era la forma de regular el mercat únic de serveis a tota la UE. Aquesta directiva venia a dir que el fet de tenir una llicència en un país, en el país d’origen, això li permetia a aquesta empresa treballar, oferir els seus serveis a qualsevol país de la unió. Aquesta directiva hem dit que va ser molt polèmica .Això va fer que la directiva es suavitzes i quedessin mes difuminats els seus efectes i quedessin lligats a condicions.
Citats els primers antecedents de la liberalització dels serveis, direm que la liberalització en els diferents àmbits dels serveis ha anat progressant, que en el camp del transport aeri ja des de fa anys és molt gran, que ho és en el camp de les telecomunicacions. Fins i tot per el sistema de mercaderies per tren hi ha hagut una liberalització, tot i que RENFE ha hagut de suportar multes perquè ha posat moltes traves. Un camp en el qual s’ha avançat molt, és el camp de la distribució de productes energètics.
4 ...

Tags:
Comprar Previsualizar