Tema 7. Eugenèsia, 1900-1945... i més enllà (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Història de la Ciència i Cultura Científica
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 28/03/2016
Descargas 42
Subido por

Descripción

Classe de dimarts 15/03.

Vista previa del texto

TEMA 7. EUGENÈSIA, 1900-1945... I ENLLÀ Eugenèsia comença amb Mendel. Els seus treballs són redescoberts a la primera dècada del s.
XX.
Els anys 1900-1910 hi ha uns quants biòlegs treballant a diferents països. Tots tenen un interès a estudiar els mecanismes de l’herència i van redescobrint que els resultats que ells estan obtenint ja els havia obtingut un monjo que anteriorment havia treballat amb plantes, com ara pèsols. Per tant, a part de presentar els seus treballs, atorguen reconeixement i prestigi a Mendel. El primer treball dels biòlegs importants és el d’un holandès, Hugo de Vries, i és on la genètica està més de moda i aconsegueix un prestigi més espectacular.
Estudiaven, també, com els productes químics podien provocar mutacions. Els estudis de genètica basats essencialment en aquests experiments de laboratori van donar lloc al es bases de la genètica tal com la coneixem avui en dia, en el benentès que en els anys 50, quan es va descobrir l’ADN, tot el coneixement que s’havia acumulat prèviament d’aquesta escola es va poder reinterpretar i desenvolupar en el marc teòric de l’ADN com a portador dels gens.
Aquesta escola dels estudis de genètica, el científic més important era De Morgan. Va ser la gran fita de les primeres dècades del s.
XX.
En aquestes dècades, el focus va estar en la genètica. D’alguna manera, la teoria de l’evolució va quedar com en un rerefons. L’any 1930 va tenir lloc el que s’anomena la Gran Síntesi, que consistia en adoptar una teoria on, per una banda, hi havia les lleis que regulaven la transmissió de l’herència mitjançant els gens que complien les lleis de Mendel i, per altra banda, s’acceptava que en aquests gens, per les raons que fos, es produïen mutacions, potser per condicions externes, perquè canviava el medi ambient, per radiacions o productes químics, o bé per raons purament internes, desconegudes, que produïen aquestes transformacions. Els nous éssers que apareixien tenien èxit o no d’acord amb la llei darwiniana de la selecció natural.
Aquí cal senyalar el paral·lelisme amb la línia eugènica. L’eugenèsia, com s’explica en el capítol de Cowan, atorga el títol de pare a un personatge curiós, Francis Galton, cosí de Darwin, tot i que no tenien gran relació. És veritat que Galton, un científic una mica aficionat, va aplicar la teoria darwiniana a l’herència humana d’una forma interessant. Va publicar una obra titulada Hereditary Genius, i és un treball en el qual recull una gran quantitat d’informació. El fet que les característiques morals i intel·lectuals fossin hereditàries era una novetat que només s’entén bé si es pensa en la mentalitat materialista, constructivista, típica del segle XIX.
1 Hereditary Genius va ser l’obra que va tenir més repercussió en el seu context, però així i tot en va tenir molt poca. Ell va posar molt èmfasi en què la intel·ligència és hereditària: li interessa que els ciutadans de la Gran Bretanya siguin com més intel·ligents millor, i com que aquestes característiques intel·lectuals són hereditàries interessa vigilar de quina manera té lloc aquesta transmissió. Els interessa controlar que aquells no intel·ligents es reprodueixin poc, i a la inversa: aquest seria el marc mental, una interpretació evolucionista de la població en la qual cal afavorir que l’evolució continuï i que intervinguem en aquest procés per part dels poders polítics i que, a més, la societat prengui consciencia d’això i que eduqui la gent segons aquests principis. Galton, però, està més interessat en convèncer la gent del fet que l’herència és hereditària i, acceptant la teoria de l’evolució darwiniana, s’ha de procurar que aquesta afavoreixi la intel·ligència.
Els seus llibres es publiquen els 1880s (hi va començar a treballar als 1860s) i tenen poca repercussió, però ja entrat el segle XX apareixen a Gran Bretanya, EUA, Alemanya i altres llocs d’Europa, societats eugèniques, que es preocupen pel control de la genètica en la societat.
L’any 1933, en el moment en què els nazis pugen al poder, no es tenia, en els països occidentals, la imatge dels nazis que es va tenir als anys 1940, quan es va ser conscient de la naturalesa vital i totalitària del règim. Quan Hitler va arribar, ja feia deu anys que Mussolini havia arribat a Itàlia i no havia estat un règim condemnat encara en aquells moments per cap democràcia. Així, el perfil moral del govern nazi quan va pujar al poder no era el mateix que la imatge que tenim avui en dia d’allò que va ser el règim nazi.
En particular, les solucions totalitàries o dictatorials tenien una respectabilitat en els anys 1920-1930 que després van perdre: una de les coses més xocants del clima europeu polític d’entreguerres va ser el desprestigi de la democràcia. Pràcticament tots els intel·lectuals d’Europa, fossin de dretes o d’esquerres, van posar les energies perquè arreglar els problemes socials fos obra de l’estat, i des d’un punt de vista totalitari, bé per la dictadura del proletariat o bé per una dictadura feixista. Les avantguardes polítiques i intel·lectuals dels anys 1920 i 1930 pensaven en aquests termes: es poden comptar amb els dits de la mà els intel·lectuals europeus que pensen en altres termes, com ara George Orwell.
L’eugenèsia apareix la dècada abans de la I Guerra Mundial, llavors ja són uns anys molt peculiars, d’alta cultura i de ciència. Apareixen aquestes societats eugèniques nacionals a Anglaterra, països nòrdics, Àustria, Txeco-Eslovàquia, i el 1907 es crea una mena de Confederació que les agrupa. El 2 1912 se celebra el Primer Congrés Eugènic Internacional, presidit per Leonard Darwin. Al PowerPoint podrem observar la imatge d’una ocasió social, en la qual es muntaven paradetes amb propaganda o educació sobre l’eugenèsia: podem veure una pancarta de l’American Eugenics Society, “Eugenic and Health Exhibit”. En lloc com aquests, era típic trobar cartells com el de la següent diapositiva: “Quant de temps tindrem tanta cura, ens preocuparem tant pel pedigrí dels nostres porcs, gallines i bestiar i, al mateix temps, deixarem l’herència dels nostres nois i noies a l’atzar o a l’enamorament cec?” La idea és: si et preocupes d’aquests animals que t’importen tant perquè tinguin bona raça, per què no t’has de preocupar pels teus descendents? El psicòleg Henry H. Goddard desenvolupà els tests d’intel·ligència: - Els “dèbils mentals” eren, segons Goddard, els “animals salvatges d’avui” (“a vigorous animal organism of low intellect but strong physique”).
- Llur baix índex intel·lectual els feia proclius a caure en el crim.
- La “debilitat mental” es trasmitia “as regularly and surely as color of eyes and hair”.
- Els estudis suggerien que els índexs eren extremament alts entre els immigrants de l’Est i Sud d’Europa.
No s’ha fet mai un recompte exacte del número de víctimes de les lleis de l’eugenèsia, però es calcula que van ser al voltant de les 60.000 persones aquelles que van patir esterilitzacions forçoses.
No cal perdre de vista mai la voluntat política, però va ser un moviment sociopolític amb un nucli de ciència pura i dura, estudis de genètica, d’intel·ligència i d’estadística que estan directament connectats i són conseqüència del moviment eugènic. Va ser un moviment sociopolític, en el cas dels EUA, no inspirat des del govern, sinó per individus i organitzacions directament vinculades a la cura i a la supervisió dels sectors de la societat febles, en els quals apareixien aquests casos de desadaptació o inadaptació, casos socialment problemàtics. El recorregut polític del moviment eugènic va ser molt limitat.
The Kallikak Family. A Study in the Heredity of Feeble-Mindedness, 1912 (12a ed.  1939). Com que és un text emblemàtic que expressa molt bé la mentalitat eugènica, recentment se n’ha fet una reedició per poder-la recuperar. La idea que hi ha al darrere d’aquest text és que el nom Kallikak amaga la identitat real dels personatges de la història i és format per dues arrels gregues: kallos (bo) i kakos (dolent, lleig). La història que hi ha al darrere és la següent: Goddard, que treballava en un centre d’atenció a noies sense una família que se’n fes responsable o bé amb mares solteres o que no es podien guanyar la vida, identifica una nissaga familiar en la qual hi ha molts personatges 3 marginals i amb problemes de tipus socials i intenta reconstruir i veure si hi ha una herència i, efectivament, la troben. Goddard ho explica com resultat d’una recerca feta durant anys, d’identificació de branques familiars, i diu que tot ve d’un personatge, un noi d’una casa respectable, bona, que durant la guerra civil americana és soldat i, durant la guerra, està en una taverna a un descans i té una relació amb una prostituta. D’aquesta, neix un fill que porta el mateix nom que el pare, i d’aquí neix tota una branca familiar en la qual hi ha un percentatge altíssim de drogoaddictes, delinqüents, criminals, prostitutes, dèbils mentals, etc. Al mateix temps, aquest personatge que ells identifiquen, quan acaba la guerra, torna al seu ambient, es casa de manera respectable i tota l’herència d’aquesta part és plenament integrada. L’obra insisteix en que es tracta de dades “objectives” i que és un treball científic que porta a la conclusió que un personatges respectable, quan la seva genètica és alterada per una deformació, du tota una nissaga deformada. A l’obra, arriben a sortir centenars de personatges en tres-quatre generacions.
Feeble-minded: manera més estàndard de parlar de dèbils mentals a finals del s.
XIX i principis del XX.
Els tests d’intel·ligència apareixen a aquesta època i molt estretament lligats al problema de detectar objectivament el fenomen de la debilitat mental. L’interès està en tenir una manera científica de poder triar les persones que serien susceptibles d’aplicar-hi aquestes mesures i les que no, per estar segurs que no estàs cometent una injustícia i estàs estabilitzant una persona que és normal. Això s’aplica en els anys 1920, quan es desenvolupen massivament aquests tests. També s’aplicaran a l’exèrcit, quan comencen les lleves del servei militar obligatòria en el context de la I Guerra Mundial. Aquesta motivació serà molt important.
Una altra costa que es desenvoluparà amb l’eugenèsia seran els estudis d’estadística, avui en dia una branca de les matemàtiques. Neixen com un auxiliar de la ciència de l’administració de l’estat: són el recull de dades, de gran quantitat d’informació, que s’apliquen fins i tot als estats centro-europeus.
Aquests documents descriuen característiques amb les quals es decideixen coses com els impostos.
Les estadístiques neixen en el s.
XVIII, es desenvolupen una mica més el s.
XIX, però el gran salt és quan es barreja amb la teoria de la probabilitat i ambdues constitueixen un instrument matemàtic molt sofisticat i gens trivial. Això té lloc sobretot a principis del s.
XX.
Destaca un personatge, Karl Pearson, que és un eugenista, un personatge des del punt de vista científico-matemàtic molt important i, des del punt de vista personal, molt peculiar: d’esquerres, socialista però extrem, no gaire demòcrata.
4 Un percentatge altíssim de la població està d’acord en què si es pot fer un test per esbrinar si, a una determinada família on hi ha un avís que es produeixin determinades malalties genètiques, la descendència que ha de néixer també les pateix. Coses com aquestes l’ha portat l’eugenèsia. Hi va haver institucions que van haver de canviar-se el nom després de l’holocaust. Canviaven noms com “eugenèsia” per “genètica humana”. Molts, abans d’acabar la II Guerra Mundial, ja s’havien redefinit i havien canviat el focus de manera que ningú no qüestiona ja la seva existència. Tot això es desenvolupa en el context de la guerra.
La interpretació social de fenòmens com la intel·ligència, el grau d’adaptació, etc., va guanyar molta força després de la II Guerra Mundial. Abans, en el període que hem estat discutint, allò que era una novetat era l’enfoc ja explicat.
5 ...

Tags: