Tema 4.- L'oferta: l'empresa i els costos (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Introducció a l'economia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 21/03/2016 (Actualizado: 08/04/2016)
Descargas 35
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a l’economia | Apunts Daniel Cortes Tema 4.- L’oferta: l’empresa i els costos 1. Tecnologia i funció de producció La funció de producció representa la màxima quantitat que es pot produir d'un bé amb uns recursos; per tant relaciona la quantitat utilitzada de factors de producció amb la producció obtinguda gràcies a ella. El productor pot ser una economia, un sector productiu o una determinada indústria.
En altres paraules, la funció de producció d’una empresa parteix de que les empreses han de produir un producte, com pot ser el blat, per produir blat les empreses necessiten factors de producció, inputs, els utilitzen terra, capital (tractors, eines), treball (capital humà) es transforma en funció de producció, es combinen aquestes inputs per obtenir aquest producte.
La primera idea de la funció de producció es una relació dels diferents inputs de les diferents empreses per produir els productes. Exemple: La funció de producció ens transforma la terra que es fixa y el treball que es variable ens transforma en el blat, en el producte (output).
Veiem com es combinen els inputs per donar el producte.
Per tant, la funció de producció es la relació del treball i el producte, és a dir, ens indica com es la funció de producció de aquesta empresa. Quan més treball hi hagi més outpout, més producte hi haurà (la corba puja) Com veiem en la taula amb el primer treballador guanyem 19 tones de blat, però el producte addicional que obtenim amb el segon treballador es menor que amb el primer. Es el que anomenem el producte marginal del treball. ¿Que es això? Ens indica quan varia la quantitat de blat quan augmenten el treball en numero d’unitat (en aquest cas). Per tant, el producte marginal d'un factor productiu és la variació en la quantitat produïda d'un bé motivada per l'ocupació d'una unitat addicional d'aquest factor productiu, romanent constant la utilització dels restants factors. Per exemple, la variació en la producció d'un determinat bé quan es fan servir sis persones a lloc de cinc. Dit producte, està afectat per la llei dels rendiments decreixents.
Treball: Producte: Factor Blat (Q) productiu (L) Producte Marginal (PMg) 0 0 0 1 19 19 2 36 17 3 51 15 La productividad marginal de un factor puede ser expresada de acuerdo con la siguiente fórmula: on es la variació en la utilització del factor productiu (usualment una unitat) com el treball i es la variació en la quantitat produïda pel be.
El producte marginal que es decreixent en aquest exemple, vol dir que el producte addicional que se obté es cada vegada menys per cada treballador de més. Quan la funció de producció presenten un producte marginal decreixent (del treball) es diu que presenta rendiments decreixents del factor treball.
Introducció a l’economia | Apunts Daniel Cortes 2. Funció de costos de l’empresa: costos totals, mitjans i marginals; costos variables i costos fixos. Els rendiments a escala: costos a curt i a llarg termini; desplaçaments de l’oferta L'empresa en produir incorre en costos, els quals són la remuneració a pagar per la utilització de factors productius. Aquests costos es detrauen als ingressos per arribar a l'objectiu de l'empresari que és el benefici. Això ens donarà bona mostra de la importància central en les decisions empresarials que té el concepte de cost.
Abans d'avançar hem de realitzar una distinció clara entre costos explícits i implícits. Així, anomenem cost explícit a aquell que té una remuneració determinada en diners per la utilització d'un factor productiu; d'altra banda, tindríem els costos implícits, que són aquells costos d'oportunitat i que són indirectes al no tenir una remuneració determinada (almenys, de forma directa com els anteriors).
Dins dels costos implícits destaquem l’anomenat "salari del empresari ", que serien els ingressos que obtindria aquest treballant per compte d'altres i sense cap risc; i el "cost de capital invertit", que seria el rendiment alternatiu que obtindria l'empresari en un actiu alternatiu sense risc per la quantitat invertida en l'empresa.
Finalment, hem de tenir en compte que en la nostra anàlisi posterior els costos dels factors romandran constants, fet que suposa considerar la competència perfecta com a mercat de partida per als factors, on l'empresa és preu-acceptant i no es modifica el cost del mateix per la intensitat d'utilització de l'input.
Tipus de costos: La funció de producció i de costos és estudiada en microeconomia, tenint en compte el termini per al qual és definida, i el termini de què parlem estarà en funció del nombre de factors fixos i variables que considerem, i la possibilitat o no de canvi tècnic. Distingim en funció del nombre de factors variables utilitzats i la tecnologia:   Curt termini – En el curt termini existeix tant factors fixos com variables. Durant aquest període estudiarem la forma de costos totals,costos mitjans i costos marginals.
Llarg termini - Període en el qual tots els factors de producció són variables. En aquest termini, estudiarem l'existència i raó de les economies i deseconomies d'escala i el concepte i propietats de la dimensió òptima.
Costos a curt termini Com hem dit a curt termini hi ha tant factors fixos (Instal·lacions) com a variables (mà d'obra).
Per tant existiran tant costos fixos (els que es deriven dels factors fixos, per exemple la amortització o el lloguer de les instal·lacions) com costos variables (Els que es deriven dels factors variables, per exemple el salari).
Aquesta distinció és clau per analitzar els costos totals, mitjans i marginals. Una altra qüestió important, és que la funcions que representarem, des d'ara, respecten la Llei de Rendiments Decreixents, la qual ens diu que si sumem factor variable l a certa quantitat de factor que Introducció a l’economia | Apunts Daniel Cortes roman fix el producte final creix, però a partir d'un punt, creixerà cada vegada en menor mesura (tram de rendiments decreixents).
Cost Total (Cost variable + cost fix) És la suma del cost fix més el variable, entenent per cost fix els que deriven dels factors fixos com el lloguer de les instal·lacions i per cost variable els que deriven dels factors variables com per exemple els treballadors o salaris.
Cost Mitjà Aquests costos són, una mitjana del concepte total entre les unitats produïdes, proporcionen, per tant, el cost per unitat produïda.
Els costos fixos mitjans o unitaris (CFM = CF/X) En el cas dels costos variables mitjans o unitaris (CVM = CV/X), es s'observa la forma d'U que té donat que va disminuint inicialment fins al seu mínim per després créixer. Aquesta evolució que es deu a la ja explicada Llei de Rendiments Decreixents.
En el cas dels costos totals mitjans o unitaris (CTM = CVM+CFM) Veiem que la mateixa manté la mateixa forma d'U que els costos variables desplaçada verticalment cap amunt a la quantia de els costos fixos mitjans (que són cada vegada menors en aquest cas, com hem dit). El seu punt mínim (denominat també punt de anivellament) es troba desplaçat respecte al mínim dels costos variables mitjans, atès que quan aquests comencen a créixer el cost fix mitjà contínua decreixent (encara que cada vegada menys) pel que el cost total mitjà segueix decreixent durant un tram, a partir de cert punt, el creixement del cost variable mitjà és més gran que el decreixement dels costos fixos mitjans, de manera que el cost mitjà total comença a créixer.
Introducció a l’economia | Apunts Daniel Cortes Cost Marginal Anomenem cost marginal a l'augment en el cost total en augmentar la producció en una unitat. És a dir, és el cost de produir una unitat més.
Explicat de forma lògica, entendrem que una vegada que el cost marginal de produir una unitat més supera el seu cost total mitjà, és lògic que la mitjana de totes elles comenci a augmentar. Mentre que en el tram immediatament anterior al mínim del cost total mitjà, encara que el cost marginal és creixent, encara se situa per sota de la mitjana que mesura el cost total mitjà, pel que és normal que la mitjana segueixi descendint, encara que cada vegada menys fins al punt mínim on ambdues coincideixen.
Costos a llarg termini En aquest cas l'economia es planteja qualsevol mida d'escala per dur a terme la seva producció planejada. És a dir, les següents corbes són corbes de planificació, ex - davant, on ens podem plantejar qualsevol mida de planta.
Abans d'entrar en matèria, hem de tenir clar certs conceptes previs. Un és el de rendiments a escala que poden ser: creixents (o augments en la quantitat de factors que porten amb si un augment de la producció en major proporció), decreixents (o augments en la quantitat de factors que porten amb si un augment de la producció en menor proporció) i constants (o augments en la quantitat de factors que porten amb si un augment de la producció en la mateixa proporció); i que es reflectiran en corbes de costos mitjans a llarg decreixents, creixents i constants, respectivament.
Cost mitjà a llarg termini Partim de l'existència de tres escales determinades que poden estar a l'abast de l'empresari i entre les quals pot triar. Per a l'elecció hem de considerar la producció desitjada, a partir de la qual obtindrem la funció de costos mitjans a llarg termini (CML, que proporciona el menor cost per unitat per a cada nivell de producció quan tots els factors són variables).
...

Tags: