Tema 3.6. Ciutat, mercat i comerç - PART III (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 01/06/2014
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

6.  SOCIETAT  I  ECONOMIA:  CIUTAT,  MERCAT  I  COMERÇ     El  creixement  demogràfic  i  agrícola   Durant  segles  XII  i  XIII,  a  Catalunya  i  arreu  d’Europa,  creixement  considerable  de  la  població.  I   aquest  creixement  demogràfic   es  deu  a  diversos  factors,  però  sobretot,  al  creixement  agrícola,   en  part  gràcies  a  un  seguit  de  bons  anys  de  collites.  Són  anys  de  producció  estable  i  elevada,   s’eleva  la  producció.  Per  què?     • • • Millora  tècniques  agràries   Bona  conjuntura  climàtica   Noves  roturacions  de  terres   Sobretot,  aquesta  època  de  creixement  agrari  fou  de  creixement  extensiu:  augmenta  i  molt  el   nombre   de   persones   que   treballen   la   terra,   i   alhora,   augmenta   l’extensió   de   terres   que   es   conreen.  I  això  fa  augmentar  la  producció.     De   retruc,   també   s’introdueixen   innovacions   tècniques,   com   les   ferradures   dels   cavalls,   la   forma  de  lligar  els  animals  a  l’arada...  à  permet  llaurar  més  en  menys  temps.   També   passa   per   una   millora   de   l’ús   de   l’energia   hidràulica,   de   l’ús   dels   molins.   I   arreu   proliferaran  fargues  i  ferreries  a  Catalunya:  permet  abaratiment  dels  costos  en  les  eines.   Un   altre   element   que   permet   el   creixement:   període   en   que   els   conflictes   violents   no   tenen   lloc  dins  les  fronteres  de  Catalunya,  sinó  fora.  Estem  a  un  moment  de  pau  i  estabilitat.     Tots  aquests  factors  permeten  el  creixement  de  la  producció  agrària  i  ramadera,  i  de  retruc  fa   que  hi  hagi  una  millor  alimentació,  tot  i  que  no  vol  dir  que  estiguin  ben  alimentats.   El   creixement,   de   retruc,   també   afavorirà   la   pagesia,   especialment   la   que   té   propietats.   El   sistema  feudal,  tot  i  que  era  injust,  no  vol  dir  que  fos  ineficient:  permet  el  creixement  perquè   els   que   tenien   els   excedents   se’ls   podien   quedar:   pagades   les   rendes,   et   podies   quedar   els   excedents.     Respecte   al   poblament,   aquest   s’organitzava   de   forma   aïllada   en   masos   o   bé   en   nuclis   de   poblament  agrupat.  Alguns  historiadors  parlen  arran  d’aquesta  situació  de  l’agricultura  de  mas   i  la  de  poble,  perquè  consideren  que  en  el  mas,  l’agricultura  es  més  versàtil  que  a  les  viles.  El   pagès  del  mas  te  mes  decisió  en  el  que  plantar,  perquè  te  més  varietats  de  tipus  de  terra.  El  de   la   vila   no   ho   té   tan   fàcil.   El   mas   permet   més   variabilitat:   creixement   dels   masos   en   aquest   moment.     Arribarà  un  moment,  però,  que  trobarem  un  excedent  de  població.  Hi  ha  indicis  de  que  el  XIII   Catalunya  està  superpoblada.     1     La   sort   de   Catalunya:   que   gràcies   a   l’existència   de   la   Catalunya   Nova,   de   nous   territoris   conquerits  a  repoblar,  es  la  vàlvula  d’escapament  d’aquesta  superpoblació.   La  marxa  de  la  població  a  viles  i  ciutats  i  altres  territoris  també  s’impulsà  per  l’existència  de  la   figura  de  l’hereu.     Per   tant,   es   promourà   una   anada   cap   a   les   viles   i   ciutats   gràcies   a   les   cartes   de   privilegi,   de   franquesa,  etc.     La  ciutat   Segles   XII   i   sobretot   XIII,   es   produeix   un   creixement   de   les   ciutats   espectacular,   no   només   a   nivell  físic  de  les  ciutats  que  ja  existeixen,  sinó  que  creix  el  nombre  d’habitants.   Es   al   llarg   del   XII-­‐XIII   quan   apareixen   els   burgs,   les   viles   noves,   les   viles   franques,   les   pobles.   Creixen  barris  en  les  ciutats  existents  i  n’apareixen  noves.   Els  burgs  es  situen  a  les  vies  d’entrada  i  sortida  de  la  ciutat,  al  voltant  esglésies,  mercats...   En  el  cas  de  BCN   • • • 1200  s’engrandeixen  els  murs   i  al  1250,  tots  els  nous  barris  queden  assimilats  a  la  ciutat  i  ja  són  un  tot.   I  a  mitjans  i  finals  del  XIII  es  comencen  a  construir  les  muralles  noves,  que  s’acaben  a   finals  XIII.  Muralles  del  XIII  protegeixen  els  barris  que  han  crescut  ja  fora  muralles.     Factors  del  creixement  urbà:   • • Creixement  població   Creixement  producció  agrària   Permet   l’acumulació   de   riquesa   en   mans   dels   senyors   feudals.   I   els   permet   comprar   els   productes  de  luxe,  que  provenen  del  comerç  de  la  Mediterrània  i  que  venen  d’Orient.     Però   a   més   a   més,   hi   ha   tota   una   població   urbana   que   demanda   altres   productes   i   que   tenen  capacitat  per  comprar.     De  què  viu  la  gent  de  la  ciutat?   • • Hi   ha   gent   que   es   dedica   a   l’agricultura   (dins   muralles   encara   hi   hauran   horts   al   principi,  que  no  es  construiran  fins  més  endavant)   Però   sobretot,   la   població   urbana   s’especialitza   en   l’artesania   i   el   comerç.   Aquella   divisió  de  societat  tripartida  feudal  ara  tindrà  un  quart  element,  els  que  es  dedicaran  al   sector  secundari,  a  la  producció,  a  la  manufactura.   2     Farà  que  apareguin  nous  grups  socials  específics  dels  nuclis  urbans,  que  es  distingeixen  per:   • Mentalitat  i  actituds  diferents.     Els  habitants  de  la  ciutat  es  reparteixen  per  estaments  o  mans:   • • • • Mà  major:  ciutadans  honrats,  rendistes  (oligarquia  urbana)   Mà  mitjana:  mercaders,  drapers,  banquers,  juristes,  armadors,  cirurgians...   Mà  menor:  mestres  dels  gremis,  poble  menut  (els  treballadors,  que  tenen  un  sou)   Marginats:  pobres,  discapacitats,  lliberts,  prostitutes...     Això  ens  porta  a  una  altra  característica  social:  la  riquesa  ja  no  es  basa  en  la  terra,  sinó  que  la   riquesa   es   comença   a   trobar   en   aquests   nous   oficis   urbans   que   aniran   apareixent:   paraires,   perers,  carnissers,  argenters,  vidriaires...  la  riquesa  com  havia  passat  fins  al  moment  no  s’obté   de  la  terra  només.  Es  recupera  el  que  s’havia  perdut  en  època  romana,  hi  ha  demanda  d’uns   productes  que  abans  no  hi  eren,  quan  l’economia  es  fonamentava  en  la  subsistència.  Però  els   de   la   ciutat   ara   ja   no   es   dediquen   al   camp,   i   per   això   hauran   de   comprar.   Es   necessitaran   productes  que  abans  un  mateix  es  feia,  i  també  demanda  de  nous  productes  que  abans  no  es   feien.   Tot  això  provoca  que  es  reactivi  el  sistema  monetari  i  la  circulació  de  la  moneda.  Tenir  diners,   no  només  terres,  serà  indicador  de  la  riquesa  personal.     I  d’altra  banda,  a  diferencia  d’abans,  la  riquesa  urbana  a  mig  termini  no  sempre  reverteix  en  el   camp,   fins   al   punt   que   hi   ha   historiadors   que   parlen   de   doble   economia:   l’urbana   i   la   rural.   I   que   aquestes   dues   no   es   relacionen   entre   sí   només   perquè   l’economia   urbana   necessita   del   camp  per  existir,  però  a  la  inversa  no.  El  camp  pot  viure  sense  l’economia  de  la  ciutat,  però  hi   van  a  vendre  els  seus  productes  perquè  saben  que  els  hi  compraran.       El  mercat  i  el  comerç   En   aquestes   dues   economies,   on   la   ciutat   necessita   el   camp,   l’augment   de   la   producció   urbana   fa   aparèixer   nous   mercats   i   noves   relacions   comercials:   revitalitza   els   mercats   existents   i   n’apareixen   mercats   secundaris,   que   se   celebren   un   cop   a   la   setmana.   Ara   comencen   a   aparèixer,  al  XII  i  sobretot  XIII,  els  privilegis  del  rei  per  poder  celebrar  mercats  setmanals  a  tota   la   ciutat,   en   el   que   es   coneix   com   les   vil·∙les   mercat   (nuclis   agrupats   en   els   quals   comença   a   haver-­‐hi   una   producció   artesana,   però   també   proporcionaran   serveis.   I   són   aquestes   vil·∙les   mercats  amb  el  que  els  pagesos  que  viuen  al  voltant  dels  nuclis  agrupats  aniran  a  vendre,  però   també  a  comprar).   3     Aquestes   vil·∙les   mercats   es   relacionaran   amb   la   rodalia.   Aquests   nuclis   agrupats   que   aniran   creixent   i   les   places   on   es   fa   el   mercat   es   construeixen   als   porxos,   per   acollir   els   mercats   setmanals.   Aquests  mercats  i  comerç  també  es  estimulat  per  monarquia  i  noblesa,  amb  els  privilegis  per  a   celebrar   mercats   setmanals,   però   també   de   fires,   que   se   celebren   en   moments   puntuals   i   duren  una  setmana  normalment.   S’estenen   els   mercats   i   les   fires   arreu   del   territori,   estimulats   per   la   monarquia   i   els   senyors   feudals,  que  donen  els  privilegis.     També   s’afavoreixen   les   vies   de   comunicació:   es   construeixen   ponts   romànics   i   gòtics:   es   defineix  bé  una  xarxa  viaria  que  connecti  les  ciutats  i  sobretot,  aquestes  fires  i  mercats.     Així,   fa   que   no   només   aquests   mercats   més   d’interior   i   fires,  fa   que   s’incrementin   les   relacions   comercials,   nous   sistemes   de   negoci,   noves   formes   d’agrupar-­‐se   (comandes   o   contractes   de   nòlit...),     les   societats   comercials,   noves   maneres   de   fer   préstecs,   apareixen   els   bancs,   les   lletres  de  canvi...   Al  llarg  del  XIII  es  comença  a  abandonar  l’economia  d’intercanvi  vigent  des  de  caiguda  imperi   per  una  economia  de  mercat,  característica  dels  temps  moderns.   Per   això   es   creu   que   a   partir   d’ara,   el   feudalisme   comença   a   deixar   pas   a   un   nou   sistema   econòmic.   Per   a   alguns   aquest   segle   sobretot   XIII,   es   dona   la   Revolució   comercial   de   l’E.   Mitjana,   que   també   es   afavorida   per   un   domini   cristià   de   la   Mediterrània,   que   permet   la   creació  d’instruments  mercantils.   Catalunya  participa  de  ple  en  la  rev.  Comercial  i  serà  un  dels  grans  exponents  a  partir  del  segle   XIII  (abans  el  comerç  de  ciutats  estava  en  mans  de  mercaders  estrangers)       Apareixen  noves  institucions.  Una  d’elles  es  el  Consolat  de  Mar:   • • • • • • • És   una   espècie   de   gremi   comercial,   d’agrupació   de   mercaders   i   comerciants.   I   és   un   tribunal  que  tracta  sobre  qüestions  de  caràcter  mercantil  i  de  navegació.   Es  creat  primer  a  BCN  al  1282;  València,  1283;  Mallorca,  1326   A   part   d’aquest   referent   pels   mercaders   i   comerciants   de   la   mediterrània,   es   un   tribunal   format   per   uns   cònsols   que   eren   triats   o   bé   els   dirigents   del   municipi   on   estava  instal·∙lat  o  pels  mateixos  mercaders  que  hi  havia  en  l’indret.   Es  crearan  delegacions  del  consolat  arreu  de  la  Mediterrània   Tractava  jutges  sobre  causes  marítimes  i  mercantils   A  BCN  es  reunia  a  la  llotja,  i  administra  justícia  per  qüestions  mercantils.     Normes:  les  del  llibre  del  consolat  de  Mar,  la  primera  redacció  del  qual  es  d’època  de   Jaume  I.  I  aquestes  normes  del  consolat  seran  referent  de  tota  la  Mediterrània   4     • Establiran   consolats   arreu   Mediterrània   per   a   donar   suport   als   mercaders   catalans.   Fins  i  tot  en  tenim  a  Damasc.   A   finals   del   XIII,   doncs,   Catalunya   acaba   sent   la   3a   potencia   comercial   de   la   Mediterrània,   darrera  de  Venècia  i  Gènova.     Però   també   trobarem   gent   dedicada   a   manufactura,   prestamistes...   els   que   es   dediquen   a   aquest  comerç  intercontinental  seran  només  els  grans  mercaders.     I  les  ciutats,  al  aparèixer  la  nova  classe  social  de  la  burgesia  farà  que  aquests  habitants  ciutats   s’organitzin   políticament   i   demanin   privilegis   i   franqueses   i,   finalment,   de   participar   en   les   corts.   I  aquesta  burgesia  servirà  com  a  contrapunt  per  la  monarquia  en  els  seus  enfrontaments  amb   noblesa  i  Església.               5     ...