T3.2. Tendències evolutives de sinàpsids i sauròpsids 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de vertebrats terrestres
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 10/03/2016
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3: Sauròpsids i Sinàpsids TENDÈNCIES EVOLUTIVES EN SAURÒPSIDS I SINÀPSIDS sprawling | 33 parasagital 1. Locomoció i Respiració Segons la posició dels segments de l’extremitat respecte al pla sagital trobem dues posicions: SPRAWLING - Estilopodi perpendicular o oblic al pla sagital Zeugopodi paral·lel al pla sagital Pròpia de sargantanes, tortugues, talps, lleons marins i cocodrils (aquests últims poden tenir una disposició variable).
POSICIÓ ERECTE O PARASAGITAL (millorada evolutivament) - Estilopodi paral·lel al pla sagital Zeugopodi paral·lel al pla sagital Aquesta forma de locomoció apareix en dinosaures, ocells, mamífers... i representa una avantatge evolutiva per una disminució de la despesa energètica.
D’aquesta manera l’animal no cal que faci força per aixecar-se del terra.
 Sauròpsids i sinàpsids han adaptat aquesta posició millorada de manera independent.
En la LOCOMOCIÓ, ja sigui tipus sprawling o tipus parasagital, sempre es dona: - Doblegament del tronc Compressió de la caixa toràcica En la locomoció Sprawling...
o o Extremitats: moviment contralateral (es mouen les que estan en diagonal) Cos i cua: moviment ondulatori Aquest tipus de locomoció presenta un conflicte amb la respiració.
Quan es produeix el moviment lateral del tronc durant la locomoció es comprimeix únicament un pulmó. En aquests casos existeix una interferència en el flux d’aire que, en comptes d’anar des dels pulmons cap a fora, va d’un pulmó a l’altre (del pulmó que està comprimit cap al que no ho està) i posteriorment cap a fora.
34 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s En la locomoció Parasagital...
- Doblegament del cos dorsventral.
Aquesta locomoció ve donada per dues fases. En la primera fase es produeix un doblegament de la columna i (compressió dels pulmons, expulsió de l’aire) i en la segona, un allargament de la columna (augment del volum de la caixa toràcica, descompressió dels pulmons, pressió negativa que afavoreix l’entrada d’aire).
 La disposició parasagital de les extremitats permet una locomoció sostinguda.
Solucions al conflicte LOCOMOCIÓ – RESPIRACIÓ SINÀPSIDS Sinàpsids primitius no mamífers - Extremitats curtes Disposició sprawling Costelles de la regió lumbar llargues (la cua també té tendència a ser llarga) Al llarg de l’evolució....
Sinàpsids no mamífers avançats (Therapsida) - Extremitats més llargues Disposició parasagital Sense costelles lumbars (afavoreix el doblegament de la columna) APARICIÓ DEL DIAFRAGMA En Urodels...
Existeix un septe transvers que s’estén cap a la part cranial i forma la membrana pleuropericàrdica que delimita dues cavitats: - cavitat pericàrdica (que conté el cor) cavitat pleuroperitoneal (que conté les vísceres i els pulmons) En els mamífers...
Durant el desenvolupament apareix una membrana dorsal, anomenada membrana pleuroperitoneal que contacta amb el septe transvers (membrana pleuropericàrdica).
Tema 3: Sauròpsids i Sinàpsids | 35 Aquest tabic (format per les dues membranes , la pleuroperitoneal i part de la membrana pleuropericàrdica) es muscularitza i dona lloc al diafragma, que separa la regió toràcica de la regió abdominal. Com a resultat d’aquest procés podem distingir tres cavitats: - Pericàrdica (conté el cor) Pleural (conté els pulmons) Peritoneal (conté les vísceres) Quan el diafragma està relaxat té forma de campana, genera una pressió als pulmons i afavoreix la sortida de l’aire cap a l’exterior. Aquesta acció es veu afavorida pels músculs intercostals que produeixen una compressió de la caixa toràcica.
El diafragma està contret, en consonància amb una relaxació dels músculs intercostals produeixen un augment del volum de la caixa toràcica i afavoreixen la inhalació.
En els mamífers derivats la respiració i la locomoció treballes conjuntament, més de manera sinèrgida que no en conflicte.
SAURÒPSIDS Sauròpsids primitius: - Extremitats curtes Postura sprawling Moviments ondulatoris del cos Al llarg de l’evolució ...
Arcosaures derivats (la culminació d’aquest procés evolutiu el trobem en aquest grup) - Disposició parasagital Bipedisme VENTILACIÓ PULMONAR EN CROCODILIANS Presenten estèrnum i gastralia (la gastralia es podria definir com el conjunt d’elements dèrmics ventrals (similars a unes costelles) que estan immersos dins la musculatura (múscul recte abdominal)). Ambdós elements tenen funció de: - Protecció vísceres Sosteniment vísceres Evitar col·lapse abdominal (respiració): eviten la contracció excessiva dels pulmons Ajudar a l’espiració (recte abdominal): implicades en la respiració 36 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s Inspiració: es veu afavorida per la contracció dels següent músculs: - M diafragmàtic: tiba les vísceres cap a la part posterior Ms. Intercostals M isquipúbic: rota el pubis cap a la part posterior Espiració: es veu afavorida per la contracció dels següent músculs - M. Recte abdominal M. Transvers abdominal Relaxació muscular diafragmàtica VENTILACIÓ PULMONAR EN OCELLS En ocells l’estèrnum és gran i presenta una quilla ben marcada.
Inspiració: es veu afavorida per: - Estèrnum (gira cap a la part anterior) M dorsal llarg (produeix un eixamplament de la regió dorsal) (no hi ha implicat el diafragma) Espiració: es veu afavorida per: - M suprapúbic - M. Infrapúbic  ambdós fan que l’estèrnum torni a la seva posició inicial * Per resoldre un mateix problema, han recorregut a solucions diferents.
...



Comentario de msangenissole en 2016-03-11 11:42:13
Matrix ;)