Introducción al derecho (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Introducción al derecho
Año del apunte 2015
Páginas 29
Fecha de subida 16/01/2015
Descargas 37
Subido por

Descripción

SOLAMENTE INCLUYE LA PARTE DE DERECHO CIVIL, MERCANTIL NO

Vista previa del texto

TEMA 1: EL DRET DRET  és un ordre jurídic, que s’expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre’n els conflictes inspirat en els postulats de la justícia. (ordenar la convivència comunitària, regular la convivència) NORMES JURIDIQUES  formen el dret i resolen els conflictes. Són manaments que posa l’estat per dirigir la convivència comunitària. El compliment de les quals està defensant el poder coactiu de l’Estat. Si no es compleixen voluntàriament, s’imposen coactivament. Sempre seran: - Imperatives: ens obliguen Permissives: et pots casar, comprar una casa... i si no ens ho deixen fer castiguen a qui ho impedeix Prohibitives: la llei ens prohibeix coses i si no ho complim ens castiguen Les normes jurídiques tenen 4 característiques - Obligatorietat: s’han de complir obligatòriament Alteritat: van dirigides a tots Coacció: quan no es compleixen voluntàriament les imposen Es una norma jurídica perquè ho ha dit l’Estat (establertes, imposades) TIPUS DE DRET - Dret objectiu: conjunt de normes que formen el dret (lleis) que regulen la conducta i convivència Dret subjectiu: el poder que la norma concedeix al ciutadà. La facultat que té un subjecte per executar una conducta o abstenir-se d’ella, o per exigir d’un altre subjecte el compliment del seu deure Dret públic: normes que regulen el comportament general de la comunitat Dret privat: normes que regulen cada comportament de la comunitat (dret civil) Per aconseguir el que el dret pretén (regular la convivència) ho fa mitjançant: - - Ordre: hi ha ordre perquè hi ha autoritat, poder.
- Poder: la possibilitat que l’Estat fa efectiva la seva voluntat per sobre dels altres (quan no es respecta l’ordre hi ha anarquia, fer el que es vol) Justícia: tractar a tothom per igual, la llei igual per tothom.
Seguretat: les normes del dret, lleis, han de protegir de forma eficaç el conjunt d’interessos de la persona humana ,que es consideren bàsics per viure dignament. Per que el dret sigui segur: - les lleis s’han de comunicar en un diari oficial per ser obligatòries - les lleis mai no poden tenir efectes retroactius; no poden mirar al passat - hi ha molt tipus de lleis i molt tipus d’autoritats (cadascú té limitada una esfera de poder). Les normes inferiors no poden anar en contra de les superiors; cal observar la jerarquia de les normes i s’ha de respectar la de més a dalt.
COSTUMS  normes que sorgeixen de la comunitat, no són lleis realment.
L’origen de la norma jurídica va ser per voluntat dels ciutadans. El poder legislatiu fa les lleis. Les normes jurídiques consten de: - supòsit de fet: el que succeeix conseqüència jurídica: que passarà a causa dels nostres hàbits La norma jurídica ens diu com hem d’actuar. Si actuem obeint no hi haurà conflicte Dret Civil Paula Petrea El conflicte es resol a través del tribunal; el jutge ha d’analitzar el cas i aplicar un article si no hi ha un intervé l’analogia (article 4: si un fet o una circumstància està regulada per una norma jurídica escrita i hi ha una altra circumstància similar que n està regulada per cap norma, li podem aplicar la mateixa). En l’àmbit penal no es pot aplicar l’analogia.
Els ciutadans davant la llei hem d’actuar de la mateixa manera, hem de saber interpretar la llei. L’article 3 ens diu com interpretar-la: - teleològicament: tenir en compte la finalitat que persegueix la llei gramaticalment: d’acord amb les normes de la gramàtica sistemàticament: fer-ho tenint en compte tot el context on es troba la norma - històricament: les lleis han tingut un precedent a la història TEMA 2: EL DRET PRIVAT I LES SEVES FONTS DRET CIVIL  és el dret privat (persona individual) general (totes les persones) que regula les relacions més comunes de la convivència humana.
Abans els romans distingien entre ells o els altres. Si eres romà t’aplicaven les lleis romanes, si no, altres. Després, a les diferents ciutats va haver-hi un dret propi (dret civil) Les relacions més comunes, regulades pel dret civil, són: - la persona, des d’abans de néixer fins la seva mort la família, en naixem d’una i en construïm una la successió hereditària relacions de contingut patrimonial d’una persona (relacions de caràcter econòmic) Dret civil espanyol  tenim diversos drets perquè tenim territoris que s’organitzen en formes d’Estat. A partir de 1714 es va fer una unitat política i legislativa (unió de tots els territoris). Després tornen el dret a Catalunya, Navarra, Balears... però no podien crear nous.
Napoleó va modernitzar la cosa ja que va col·locar en un text totes les referències d’una matèria  CODI 1881: territoris amb dret propi (apèndix + codi civil) 1889: Apareix el codi civil espanyol (els territoris que tenien dret propi el seguien tenint) Instaurada la democràcia es retorna la possibilitat de fer lleis a determinats territoris Si es contradiuen les normes catalanes i espanyoles, farem cas de les catalanes.
Si no existeixen normes catalanes farem cas a les espanyoles.
Fonts del dret: d’on surt el dret? Del poder legislatiu de l’estat. A GB la principal font és la jurisprudència = Common Law: els jutges creen els drets. A Europa només les interpreten, es limiten a aplicar el dret.
Article 1. del Codi Civil: Fonts per ordre d’importància: 1.
2.
3.
4.
Lleis Costums (s’aplicaran en defecte de llei) Principis generals del dret Jurisprudència LLEI  es defineix la ordenació de la raó al bé comú (cura de tot) solemnement promulgada per qui te cura de la comunitat. Òbviament el comandant (govern, estat) Classes de lleis Dret Civil Paula Petrea - - LLEI EN SENTIT ESTRICTE: aquelles normes que fa el parlament (poder legislatiu de l’Estat) - Lleis de caràcter constitucional (importància suprema) anomenen principis i drets. Per derogar la constitució han d’estar d’acord tots els ciutadans.
- Lleis orgàniques: són les que desenvolupa la constitució. No intervenen els ciutadans, per ser derogades cal la majoria qualificada del parlament.
- Lleis ordinàries: s’aproven amb la voluntat de la major part de parlamentaris LLEI EN SENTIT AMPLI: totes les normes que provenen del poder legislatiu i executiu - Decret llei: aquelles normes que dicta el president dl govern o el govern. El govern considera que no es pot esperar a que es reuneixi el parlament i faci la llei, i la fa el govern per raons d’urgència. Reial decret -> norma que dicta el rei en cas d’urgència.
- Decret legislatiu: el parlament prèviament autoritza al govern perquè a través d’un decret regulà alguna cosa que s’havia de fer a través d’una llei. Regula una matèria que hauria d’estar regulada pel parlament. Després de fer la llei, el parlament té 30 dies per donar-li el vist i plau i validar-la.
- Ministre: dicta ordres ministerials (consellers) - Disposicions d’altres organismes d’inferior jerarquia de l’estat: alcaldes, subsecretaris...
Perquè una llei obligui cal que es publiqui en un diari oficial, signi pel rei i promulgui (donar-la a conèixer). Al cap de 20 dies de ser publicada, si no diu el contrari, serà obligatòria. Si la llei existeix, però no obliga, és una llei vacant.
EFICÀCIA DE LA LLEI Està contemplada des de dos punts de vista: - Constitutiva: totes les lleis produeixen uns efectes Obligatòria: totes les lleis s’han de complir (article 6 del Codi Civil) 5 situacions del article 6 que reflecteixen l’eficàcia de la llei 1. La ignorància (quan no coneixem la llei) de la llei no excusa el seu compliment 2. Error de dret: ens equivoquem en l’aplicació del dret. L'error del dret produirà únicament aquells efectes que la llei determini. Per exemple indemnitzar a algú que ha estat a la presó sense ser culpable.
3. La renúncia als drets serà vàlida quan no contrarií a l’interès l a l’ordre públic ni perjudiqui a terceres persones.
4. Els actes contraris a les normes imperatives o prohibitives són nul·les (no tenen conseqüència) de ple dret, a menys que la llei determini el cas contrari.
5. Una simulació o frau es quan enganyem a la llei. Fent veure que la complim però en realitat no ho estem fent. Un propietari d'una casa de la seva propietat la vol regalar a una altra persona, tocarà pagar impostos.
És paguen funció de grau de parentesc, com més lluny més alts són els impostos (si és fa a un estrany es pagaria en grau màxim). Si de totes maneres es vol donar la finca... Potser es pot vendre, i es pagaran menys impostos. Anem al notari i es fa escriptura pública de compravenda. L'estat fixa un mínim pel preu, tenint en compte el barri i el preu del metre quadrat (Ibi). Tot i que posem a l'escriptura el preu acordem que no cal que ho paguem. Formalment hem fet un contracte de compravenda però no és real perquè no es obra, es a dir que s'està fent una donació i no una compravenda. La conseqüència es que estem cometent un frau fiscal, actuant fraudulentament.
Si es descobreix el que hem fet els nostres actes no tindran cap conseqüència; se’ns aplicarà la llei que he tractat d’evitar.
Aquesta eficàcia comença en un moment concret: La llei en el temps i en l’espai - LA LLEI EN EL TEMPS - Les lleis entren en vigor de forma Dret Civil Paula Petrea   - - Successiva: si diu alguna cosa es quan entra en vigor Simultània: el mateix dia a tot arreu (al cap de 20 dies de la publicació al diari si no diu el contrari) - Quan deixen de tenir vigència deixen de ser obligatòries; es pot produir per causes:  Internes: si s’ha dictat per un termini concret que ja ha transcorregut o si es va dictar amb una finalitat concreta que s’ha aconseguit  Externes: una llei posterior l’anul·la No pot tenir efectes retroactius a no ser que el delicte hagi passat abans però s'hagi completat un cop la llei estava vigent, en aquest cas sí que té caràcter retroactiu (per exemple en el cas dels fraus tributaris).
LA LLEI EN L’ESPAI Hi ha 6 regles diferents per resoldre els problemes de la llei en l’espai.
- - - Article 8: Regla de dret intern d’aplicació necessària: Les lleis penals, de la policia i la seguretat pública, obliga a tots qui es troben en territori espanyol.
Article 9: La capacitat i l’estat civil (major o menor d’edat), els drets i deures de família i la successió per causa de mort, ES REGEIXEN PDF LA01 LLEI CORRESPONENT A LA NACIONALITAT de la persona.
Article 10, apartat 1: principi de Lex rei sitae: Les coses (drets de propietat sobre un immoble) es regeixen per la llei del lloc on físicament es troben.
Article 10, apartat 5,: les persones tenim autonomia per decidir quina llei s’aplicarà (fer un contracte). S’aplicarà a les obligacions contractuals la llei a que l’Estat s’hagi sotmès voluntàriament, sempre i quan tingui connexió amb el que estem fent, en el seu defecte, la llei nacional comuna a les partes, a falta d’ella s’aplicarà la llei de residència habitual comuna, i en darrer terme, la llei del lloc on es va celebrar el contracte. Exemple: comprem maquina holanda, posem clàusula on posi que qualsevol reclamació ens basarem amb la llei holanda o España. Si no es posa clàusula s’aplicarà la llei nacional comuna. Quan no hi ha llei nacional comuna ni cap llei més s’aplicarà la llei on s’ha selebrat el contracte. Si es a Vic doncs a Vic.
Article 11: Locus Regit Actum: les formalitats d’un contracte s’han de fer d’acord amb la llei del lloc on aquell contracte es realitza. Si jo signo una herència a Paris es formalitzarà com un testament francès però les conseqüències ( en el cas de què s' executi l' herència) seran per la llei d' origen del que s' ha mort.
Article 12: qualificació; quan a un jutge se li presenta un cas, ha d’analitzar-lo per saber quina llei aplicar. Quan la llei espanyola remeti a una llei estrangera aplicarem la llei que correspongui, a no ser que aquesta segona llei remeti a una tercera que no sigui l’espanyola.
COSTUMS En defecte de llei, s’aplicarà el costum, que és una font totalment subsidiària a la llei, només poden aplicar un costum quan no hi ha cap llei aplicable.
Costum  és una forma habitual del comportament. Neix d’una pluralitat d’actes uniformes, espontanis i constantment practicats per la major part de ciutadans que ho fan convençuts de la seva obligatorietat. S’aplicarà sempre i quan s’acrediti la seva existència. La comunitat arriba a un moment que comencen a actuar tots igual i si no es compleix reben un càstig.
Perquè sigui una font de la llei, requereix: - Ús reiterat i dilatat en el temps, aquella societat ha d’actuar de la mateixa manera.
- Els ciutadans el consideren necessari, amb convenciment de la seva necessitat Dret Civil Paula Petrea - No sigui contrari a la moral ni a l’ordre públic - S’acrediti la seva existència.
Un costum té vigència quan és respectat per una majoria de ciutadans i deixa de tenir vigència quan no es respectat per els ciutadans, quan cau en desús, quan és substituït per un costum que diu el contrari.
Tècnicament poden existir tres tipus de costums: 1. Costum segons llei: aquell que estableix el mateix que la llei.
2. Costum contra llei: La llei diu una cosa i el costum una altra, en aquest cas, hem de fer cas a la llei.
3. Costum més enllà de la llei: aquell que regula situacions que no estan regulades per cap llei.
Principis generals del dret.
L’article 1 diu que en defecte de llei i de costum s’aplicarà els principis generals del dret sense perjudici del seu caràcter informador de l’ordenament jurídic. Tenim dues maneres d’aplicació: - Directe - Indirecte: s’apliquen sempre Els principis generals del dret, són aquelles idees fonamentals que conformen un sistema jurídic.
La jurisprudència.
“La jurisprudència complementarà les fonts anteriors mitjançant la interpretació que realitza el tribunal suprem quan les aplica.” (Art 1) És el conjunt de sentències que dicta un tribunal. Tal com el tribunal suprem aplica lleis, costums i principis generals del dret, ho hem de fer tots. Si tu veus que el jutge ha dictat una sentència contraria a una dictada pel Tribunal Suprem, t' ho pots reclamar que ha hagut una sentència ja sobre el tema en qüestió i apel·lar.
TEMA 3: LA RELACIÓ JURÍDICA relació jurídica  és una relació entre persones, però no totes les relacions entre persones són jurídiques.
És aquell sector de la vida disciplinat pel dret objectiu mitjançant el qual varies persones es troben lligades entre si.
Ex: matrimoni.
Estructura: totes les relacions jurídiques tenen la següent estructura: - Subjectes: diferents persones que es troben interrelacionades entre si.
Quan el subjecte és titular d’un dret: subjecte actiu o creditor.
Quan el subjecte és titular d’un deure: subjecte passiu o deutor.
- Contingut: els diferents drets i deures que tota relació porten implícits.
- Objectes: allò sobre el que recauen els drets i deures.
- Causa: fa referència a l’origen de la relació jurídica, al perquè, a la contraprestació, a la raó de ser.
Exemple: La compra d’un codi civil: (contracte de compra-venta) Dret Civil Paula Petrea -Subjecte: llibreter (actiu) – nosaltres (passiu) - Contingut: dret de rebre el llibre en perfecte estat i deure de pagar-lo - Objecte: el llibre - Causa: origen del perquè. La contraprestació La institució jurídica  és qui ordena el contingut de la relació jurídica.
Estudi de l’autonomia privada.
Art. 1255. Els contractants poden establir els pactes, clàusules i condicions que creguin convenients, sempre que no siguin contraris a la llei, a la moral ni a l’ordre públic.
Ve complementat per l’article 1091; les obligacions que neixen dels contractes tenen força de llei entre les parts contractants i s’han de complir segons el seu contingut.
Ordenament a causa de la nostra pròpia voluntat : autonomia privada. El poder de govern de la pròpia esfera jurídica. Puc pujar a l' autobús o no, això és a causa de la teva pròpia autonomia. Per contra, cada cop que puges a l' autobús estàs fent un contracte jurídic al comprar i pagar el bitllet.
EL SUBJECTE PASSIU TÉ UNS DEURES DEURES JURÍDICS  tot deure jurídic té origen en la norma jurídica. El deure és un determinat comportament imposat directa o indirectament a la persona per la norma jurídica, en correlació a un dret subjectiu o simplement en benefici de la comunitat i que constituirà en una acció o una exclusió (Pot obligar a no fer res com quan algú ha estat inhabilitat per dedicar-se a una determinada activitat.
El deure és: - Irrenunciable Transmissible (per causa de mort) Exigible per algú que es troba facultat per exigir-ne el seu compliment EL SUBJECTE ACTIU TÉ UNS DRETS DRET SUBJECTIU: és el poder aconseguit per l’ordenament jurídic, per satisfer aquells interessos de la persona digna de protecció (la que actua correctament).S’atribueix a una persona que afecta a un determinat bé d’una societat.
Vida del dret subjectiu: la vida comença amb el naixement (diferent a adquirir), quan comença a existir. Una persona es converteix en el titular del dret quan l’adquireix.
- Adquisició originària: El dret no era de ningú en un inici Adquisició derivativa: adquirim un dret que abans era d’un altre Una vegada el dret ha nascut es pot modificar: - Es pot incrementar i disminuir Es pot canviar el titular (modificació subjecte) Es por transformar quantitativa i qualitativament (modificació objecte) El dret s’extingeix quan desapareix per tothom ( a vegades només s’extingeix per una persona) El dret es pot delegar, i aquella persona que fa l’acció en el meu dret, m’afecta vegades tenim drets però no podem exercir-lo al deure és facultativa ( l’utilitzem quan vulguem) i és renunciable Hi ha dues limitacions a l’exercici del dret: Dret Civil Supeditat: a La diferència del dret Paula Petrea - - Abús del dret: quan el seu exercici ni satisfà cap interès legítim però perjudica a terceres persones Col·lisió: xoquen dos drets; si hi ha drets superiors no hi ha cap problema, però si els drets són iguals, hi ha col·lisió de drets i hem de retirar-nos a una esfera de poder inferior, no poden coincidir. Una persona deu 3000 a tres persones diferents però només té 800. A quina persona se li haurà de donar aquests 800, hi ha una col·lisió d' interessos. Quant dos o més drets coincideixen sobre un mateix interès i quan això passa s' haurà de reduir els drets fins que no existeixi aquesta condició Hi ha dos tipus de mesures per defensar els nostres drets: - De caràcter preventiu: intentar evitar la lesió. Però a vegades la prevenció no serveix per res i acudim a les mesures repressives De caràcter repressiu: que hi ha de dos tipus - Mesures judicials (demanda, reclamació) - Mesures extrajudicials (no són convenients: pallissa) La influència del temps en el dret (quan comença i quan s’acaba) Per comptar el temps s’utilitza: - Còmput natural: va de moment en moment (hora a hora) Còmput civil: va de data en data, però presenta un problema: - Els dies de festa compten?  En el dret mercantil el dia de festa es descompta  En el dret civil compta  En les relacions administratives es descompta - Compta des de el dia que s’ha adquirit?  A vegades si  Habitualment comença al dia següent - El dia final és l’últim de tots íntegrament Els drets els tenim per utilitzar-los. El titular d’un dret es la persona que es troba facultada per exercir-lo, o defensarlo. Normalment el dret el porta el titular, però tb es pot autoritzar a fer una cosa a nom seu. El titular del dret son les persones físiques /jurídiques.
Problemes d’identificació: 4 casos (situacions excepcionals) - Subjecte aparent: quan se’ns manifesta el titular d’un dret que no ho es Subjecte incert: quan no se sap de qui es la titularitat d’un dret Subjecte indeterminat: quan no se sap si existeix el titular del dret.
Subjecte plural: quan una propietat pertany a varies persones. ( el pare es mor i l’hereten els 3 fills) PRESCRIPCIÓ D’UN DRET  és la pèrdua o adquisició dels drets a causa del transcurs del temps. Per tant el termini de prescripció és el temps que transcorre perquè el dret es perdi. Ha d’ haver dos requisits: • • Ha de transcórrer els temps que la llei marca.
Que el creditor no hagi reclamat o que el deutor no hagi recorregut - Prescripció extintiva: quan fem referència a que transcorre el temps sense que el subjecte actiu reclami i el subjecte passiu reconegui el dret s’extingeix Tots els drets es perden? - El codi civil diu que si Aquells que estan fora del comerç humà, no Dret Civil Paula Petrea Hi ha situacions puntuals que no prescriuen: - Drets reals: drets que tenim sobre les coses ( termini de mobles als 6 anys; immobles 30 anys) Drets de crèdit: drets per reclamar alguna conducta (si estàs 20 anys sense reclamar-lo el perds Les accions que no tenen un termini específic, prescriuen als 15 anys, els lloguers als 5. Els salaris als 3 anys, i per el termini d’1 any prescriu la responsabilitat civil (perjudicis: ens causen un mal) A Catalunya el termini general de prescripció és de 10 anys; el que no prescriu als 10 prescriu als 3 anys. La responsabilitat civil als 2 anys.
Es poden interrompre, vol dir que a partir del moment que algú reclama o reconeix (subjecte actiu o passiu) el temps queda paralitzat i comença a comptar de nou, i tot el temps que ha passat no serveix de res. La comunicació es fa mitjançant els burofax, que es pugui acreditar posteriorment. També pot ser a través de notari, reclamació judicial...que posteriorment es pot acreditar que hem fet la reclamació. Exemple: Si ets un ocupa que porta 28 anys a la casa i el propietari et denúncia però tu encara vius a la casa, la teva estància comença a comptar de nou.
La caducitat es igual que la prescripció?? Pèrdua de drets sense que ningú reclami.
La caducitat no es pot interrompre, Que es la caducitat??? O l’exerceixes abans que caduqui o perds la oportunitat.
Si comprem un numero de la loteria, sabem que tenim tres mesos des de el sorteig per cobrar-lo, si no el cobrem perdem el dret de cobrar-lo, no podem interrompre!!! TEMA 4: LA PERSONA FÍSICA I LA PERSONA JURÍDICA El dret recau sobre les persones. Una persona és aquell ésser capaç de tenir dret i, a qui se li poden inculcar deures jurídics. El animals poden tenir drets però cap deure. Dos tipus de persones: - Persones físiques.
Persones jurídiques (entitats) Persona física: tots els humans ho som pel simple fet de néixer; tenim drets i deures, per tant tenim capacitat. Les persones gaudeixen d’una capacitat, que és exercir aquets drets i deures. Les capacitats poden ser jurídiques i “Lumbrals”. A partir del naixement gaudim de la capacitat jurídica, i consisteix en la possibilitat o aptitud de ser titular de drets i obligacions. La possibilitat de realitzar actes jurídics () La capacitat “plural”, una persona, la obtindrà quan compleixi la majoria d’edat.
Art. 29. Ha de tenir forma humana (no pot ser centaure, sirena...).
Quan algú ja nascut ha de tenir la capacitat ja que hem de ser capaços de realitzar drets i deures. Hi ha de dos tipus: • Capacitat jurídica: capacitat jurídica la té tothom pel simple fet de néixer. Consisteix en la possibilitat o aptitud de ser titular de drets i obligacions. Tothom quan neix pot tenir drets i deures.
• Capacitat d’ obrar: A la possibilitat de realitzar actes jurídics. La 1º s’ adquireix per simple fet de néixer, aquests s’ ha de tenir determinades condicions subjectives. Una nena de 3 anys pot ser propietària d’ una finca però tindrà la capacitat de vendre aquesta finca quan sigui major d’ edat.
Pot ser que sigui major d’ edat però que no tingui capacitat. La persona té triple esfera d’ activitat, els drets i deures es pot realitzar en tres esferes d’ activitat, pot tenir caràcter: - Patrimonial: aquella que podem valorar econòmicament (drets de crèdit, corporatius) Dret Civil Paula Petrea - no patrimonial: aquella que no té un valor econòmic (drets de la personalitat, religió) A vegades ens trobem en la situació següent: Persones majors d’edat no poden exercir la capacitat d’obrar, aquests són incapacitats Hi ha incapacitat quan no es donen les circumstàncies objectives que la llei demana per tenir capacitat d’obrar. Les circumstàncies en les quals un és incapaç són: Article 200: Malalties, deficiències permanents de caràcter físic o psíquic que impedeixen a algú governar-se per si mateix. Arriba un moment que la persona no pot valdre’s per ella mateixa. Malgrat ser major d’edat queda com a menor d’edat i a l’incapaç també se li nomena un tutor, aquella persona està sotmesa a un altre. El que fa el tutor sí que té transcendència, però el que fa el tutelat no té valor. El jutge en determinarà la gravetat o el grau d’incapacitat (Via Judicial). La sentència dictarà el grau. Només a través d’una sentència també se li podrà tornar el “poder” o les seves capacitats.
Ningú pot ser declarat incapaç si no és per sentència judicial i en virtut del les causes que marca la llei. El jutge ho dicta a través d’una sentència; pot dictar incapacitat total o parcial (pot conservar algun dret) Per restablir la capacitat ha de ser a través d’una sentència; el jutge retorna la capacitat d’obrar La fonamentació jurídica que té la incapacitat és protegir a l’incapacitat perquè no es perjudiqui i als altres Però per quina capacitat les persones deixaran de tenir capacitats jurídiques? Legitimació  és la capacitat per esdevenir subjecte d’una relació jurídica concreta. Ex: Ningú pot vendre una casa sinó es seva (sinó que és propietari). La persona com que té drets i té deures, per exercir la capacitat “dura”, necessita un lloc per fer-ho que és el domicili.
El domicili equival a la seu jurídica d’una persona, al lloc on se la pot localitzar jurídicament  lloc on complim els drets i els deures. Una de les coses que determina el domicili és la nacionalitat; en funció d’aquest estarà sotmès a les lleis d’un Estat o altre. Hem de complir els drets i deures perquè ens els poden exigir; els exigeixen al nostre domicili.
Nacionalitat  nació en terme sociològic i Estat en terme jurídic. És el vincle que uneix a una persona a una determinada comunitat associada a un Estat Conseqüències de la nacionalitat: - Converteix a una persona en membre d’un estat - Ens convertim en subjectes passius de l’ordenament jurídic de l’estat que formem part Les Nacions Unides parteix de tres criteris: - Ningú pot estar sense nacionalitat Ningú no pot tenir més d’una nacionalitat Hem de tenir llibertat de canvi de nacionalitat No és cert, hi ha Estats on no es compleix La nacionalitat s’atribueix: - Originàriament: adquisició originària (on es va néixer) Derivativament: l’adquireixes després d’haver tingut una altra Dret Civil Paula Petrea La nacionalitat s’adquireix: - En virtut del dret de la sang: nacionalitat que corre per la sang, indiferentment d’on neixes (UE) En virtut del dret de la terra: la nacionalitat que correspon al lloc on has nascut indiferentment de la nacionalitat dels pares ( A Nord-Amèrica) Els estats que utilitzen el “de la sang” són llocs petits que no volen incrementar la seva població, com per exemple Andorra, només volen tenir els seus descendents. En canvi, estats que es regeixen pel dret de la terra, són els que assimilen molt bé als seus nouvinguts i no els importa que creixi la seva població.
COM S’ADQUIREIX LA NACIONALITAT ESPANYOLA - Originàriament: parteix d’un supòsit del dret de la sang i dos de la terra.
- Són espanyols d’origen els nascuts de pare o mare espanyols (poden ser derivatius) - Són espanyols els nascuts en territori espanyol de pares estrangers quan almenys un d’ells ha nascut a Espanya. Exemple: Maria és italiana i té un fill italià, aquest se’n va a Espanya i adquireix nacionalitat espanyola derivativa; té un fill, aquest és espanyol.
- Abandonats: adquireixen la nacionalitat espanyola originària; si es descobreix d’on son els pares, adquireixen la seva.
- Els nascuts de pares estrangers quan la nacionalitat dels mateixos no atribuís aquesta nacionalitat - Derivativament s’adquireix per tres sistemes. S’ha de fer una prèvia sol·licitud per obtenir-la i a vegades poden privar a algú d’obtenir-la - Per dret d’opció: tothom pot optar - Per carta de naturalesa: es dona molt poc, ja que el cap d’Estat regala la nacionalitat a qui vol; ho fa qual ho demana el govern per qüestions d’agraïment a sacrificis, per famosos...
- Per temps de residència: és la més habitual; al cap de deu anys pots demanar la nacionalitat.
Els 10 anys poden disminuir a 5 pels refugiats polítics.
Els 5 anys poden reduir-se a 2 pels portuguesos, sefardites (jueus expulsats), andorrans, hispans (que tenen una cultura propera) i colònies espanyoles (Guinea, Filipines...) Es pot reduir a un any si es contrau matrimoni amb una persona de nacionalitat espanyola.
Els estats que utilitzen el “de la sang” són llocs petits que no volen incrementar la seva població, com per exemple Andorra, només volen tenir els seus descendents. En canvi, estats que es regeixen pel dret de la terra, són els que assimilen molt bé als seus nouvinguts i no els importa que creixi la seva població.
Hi ha moltes legislacions dins l’Estat i ser d’una legislació o d’una altre s’anomena veïnatge civil, que s’aconsegueix de forma similar. Quan et donen una nacionalitat esp. també un veïnatge civil.
Dintre de l’Estat coexisteixen diverses legislacions. Som catalans, bascs, gallecs... en funció del VEINATGE CIVIL (art.
14): - - La subjecció a un dret o a un altre ve determinat pel veïnatge civil: - tenen un veïnatge civil els nascuts de pares que també el tinguin - si t’adopten també - si els pares tenen diferent veïnatge civil, s’adopta el del primer que l’ha reconegut (pare o mare). En cas de dubte el del lloc de naixement o la castellana. A partir dels 14 anys hi ha dret d’opció i es pot escollir.
per temps de residència: s’adquireix automàticament a menys que t’oposis (al jutge). Queda reduït a 2 anys si ho demanes expressament en funció del lloc on demanes la nacionalitat, també demanes el veïnatge civil.
Dret Civil Paula Petrea REGISTRE CIVIL  Oficina pública on s’inscriuen els drets relatius a l’Estat civil d’una persona. L'article 1 de la Llei del registre civil regula què és objecte d'inscripció: - el naixement - la filiació - el nom i els cognoms - l'emancipació (voluntari) - la majoria d’edat - el matrimoni - la potestat del pare i de la mare, la tutela (de qui depèn la víctima mentre es menor d’edat) i altres representacions que fixa la llei - les modificacions judicials de la capacitat d’obrar de les persones - les declaracions de concurs, fallida o suspensió de pagament dels comerciants - la nacionalitat i el veïnatge civil - les declaracions de defunció i absència (quan algú desapareix del seu domicili) - les defuncions (si algú mor es fa constar la mort? La persona jurídica  les persones jurídiques són ficcions que crea el dret, sense la llei no existirien, en canvi, nosaltres existim per naturalesa, però sense les lleis existiríem igual. L’invent de la persona jurídica és un invent de l’església catòlica en l’època medieval, segle XIII. Les persones jurídiques són entitats formades per la realització de finalitats col·lectives i permanents humanes a les que el dret objectiu reconeix capacitat per drets i deures. Entitats independents dels seus components i se’ls hi reconeixen drets i obligacions.Un exemple: una societat anònima, un ajuntament, un partit polític, un sindicat, El FCB… Classificació de les persones jurídiques segons tres criteris: 1. Poden ser públiques o privades: – públiques: estan dins de la mateixa organització de l’Estat – privades: no es troben enquadernades dins de l’organització de l’Estat 2. Poden ser d’interès públic o privat – d’interès públic: persegueix una finalitat d’interès general – d’interès privat: persegueix una finalitat d’interès privat 3. Distingir entre associacions, corporacions i fundacions – associacions: el fonament de la formació de l’associació son un conjunt de persones – fundacions: conjunt de coses – corporacions (dins de les associacions): associació de drets públics.
ASSOCIACIONS Les definim com organismes socials independents dels seus components, que resulten de la unió organitzada d’una pluralitat de persones. Les associacions es regeixen per la unitat dels seus components. Els components aporten un patrimoni que deixa de ser seu i passa a ser propietat de la persona jurídica i finalment acaben inscrivint en el registre corresponent. Una vegada constituïda, la persona jurídica ha de tenir uns òrgans. Els pactes que es mantinguin en secret per part dels associats és com si no existissin. Té finalitats lúdiques i culturals i guanyar diners. (les associacions en el art. 321 C.C. Català i art. 35-41 en el C.C. Espanyol). Es regeixen per la voluntat dels seus components: - Assemblea General: són tots els membres de l’associació La junta de govern: l’anomena l’assemblea general Per constituir-se, l’associació manifesta la voluntat mitjançant uns estatuts, que posteriorment s’inscriuen en el registre que correspongui. A més, han d’aportar un patrimoni o uns bens que passen a la propietat de l’associació i deixen de ser de la propietat personal. Els òrgans representatius ho qüestionen tot.
Dret Civil Paula Petrea (Les associacions secretes no tenen personalitat jurídica) FUNDACIONS  Obres que per la consecució d’una determinada finalitat es constitueixen com organismes o entitats autònomes. Tenen personalitat, és propietària de béns. Tenen com a base uns bens que tenen una finalitat concreta. Es regeix per la voluntat del seu fundador, aquest crea la fundació i la dota, aporta béns i capital econòmic per desenvolupar una finalitat. Pot fer-la en vida o després de la mort. Persegueixen una finalitat pública i general.
No tenen ànim de lucre; la finalitat no és obtenir diners, sinó arribar a una finalitat concreta amb l’aportació d’uns béns.
CORPORACIONS  són creades per la llei. Són associacions creades per l’Estat.
CONTINGUT DE LA PERSONALITAT JURÍDICA L’inici de la personalitat jurídica ve donat pel que s’anomena pel reconeixement de la seva personalitat. El naixement de la societat jurídica pot ser de dos tipus: - Reconeixement genèric: complint uns requisits, que abasten la llei, és suficient perquè la personalitat jurídica es compleixi Reconeixement específic: a part de complir requisits és necessari que l’Estat autoritzi el naixement de la societat L’article 41 del C. Civil decideix quin és el domicili de les persones jurídiques: - Associació: el domicili serà on ho indiquin els seus estatuts Fundació: el domicili serà el que digui la norma fundacional (llei que l’ha creat) Corporació: el domicili radica on digui la llei que l’ha creat o reconegut.
Si no ho diu serà on s’exerceixin les funcions.
El domicili determina també la nacionalitat de la Persona Jurídica. Article 28: Les associacions, fundacions i corporacions en domicili espanyol tindran nacionalitat espanyola si s’han constituït d’acord amb la llei espanyola, si estan en territori espanyol i si tenen el domicili aquí.
La persona jurídica en l’article 38 del C. Civil Espanyol ens indica que en el moment de ser reconegudes ja tenen el dret d’obrar i de capacitat jurídica (si tenen domicili i nacionalitat ja tenen capacitat jurídica i dret d’obrar). A part de la capacitat d’obrar, la persona jurídica, també disposa de - Drets patrimonials: les persones jurídiques poden adquirir i posseir béns de tota mena contreure obligacions i exercitar accions civils o criminals Dret de personalitat: tenen dret a un nom i un honor. El nom no es pot tornar a utilitzar per cap altre Drets corporatius: es poden associar amb altres persones jurídiques Si té aquests drets té responsabilitat civil (recau en la persona jurídica) Té responsabilitat penal; quan la persona física comet un delicte la persona jurídica queda extingida.
La persona jurídica pot modificar la seva capacitat: puc modificar els estatuts i renovar la finalitat Dret Civil Paula Petrea La persona jurídica també es pot extingir (art. 39): - Expiració del termini de funcionament legal Quan la finalitat que perseguia ja s’ha aconseguit Quan la finalitat és impossible d’aconseguir Si la personalitat jurídica s’extingeix, els béns: - Associació: els bens aniran a parar on diguin els estatuts Fundació: aniran on digui la regla fundacional Corporació: aniran on ho digui la llei Si no es diu on van els bens, s’aplicaran a finalitats anàlogues en interès de la regió o municipi (s’ho guarda l’Estat) TEMA 5: ELS FETS JURIDICS Les Fonts del dret donen lloc a fets. Quan succeeix un fet amb conseqüències jurídiques es tracta de un fet jurídic.
Fet: és alguna cosa que succeeix, però no tots tenen conseqüències jurídiques.
Fet Jurídic: Són fets que tenen conseqüències jurídiques. Hi han fets com un llamp o altres de no voluntat humana.
En moltes ocasions els fets jurídiques es produeixen a causa de un comportament: actes jurídics. Hi intervé la voluntat humana. Els actes jurídics poden ser: - - Il·lícits son els que podem portar a dur amb disconformitat amb el que estableix el dret. Poden ser amb intencionalitat o per negligència. Tècnicament poden ser amb engany o amb culpa, segons si hi ha voluntat o negligència; i amb dol (dolor), fent-ho amb intenció.
Lícits son els que portem a terme els ciutadans d'acord amb el que disposa la llei. O els fem perquè volem o perquè estem obligats fer-lo. Llogar un pis, assegurar la casa... Són potestatius (els fem perquè volem) però si els fem perquè estem obligats a realitzar-los són deguts.
NEGOCI JURÍDIC  fets voluntaris lícits als que l'ordenament lliga els efectes volguts per qui intervé en ells. Te les conseqüències que nosaltres desitgem. Per exemple un contracte de compravenda. Són voluntaris, lícits i tenen les conseqüències que nosaltres decidim. Contractar el telèfon, assegurances... Ho fem voluntàriament d'acord amb la pròpia norma. Requisits: - Tot negoci jurídic exigeix una acció o omissió formal. Una omissió es per exemple un contracte de no fer competència a la meva anterior empresa.
Cal que el subjecte actuï de forma conscient i voluntària.
Cal que la activitat del subjecte s'exterioritzi i no sigui contrària a la llei a la moral i a l'ordre públic.
Els nostres contractes i negocis han de tenir alguna eficàcia per a que resultin transcendents.
Tècnicament deuen passar per tres fases.
1. Formació: esta format o formalitzat quan reuneix els elements necessaris per poder produir efectes (que funcioni el negoci) 2. Eficàcia: quan reuneix totes les condicions. Redacto avui un testament però no serà eficaç fins al dia en què jo em morí.
3. Consumació : produeix els efectes volguts mitjançant una determinada activitat. Aquest testament estarà consumat quan els meus béns passin als meus fills.
Dret Civil Paula Petrea Classificació de negocis jurídics: - Unilaterals: són els que requereixen una sola declaració de voluntat, com per exemple, el testament.
Bilaterals: són els que requereixen de més d’una declaració de voluntat, com la compravenda, una part el venedor i l’altre el comprador.
- Patrimonials : produeixen efectes de caràcter econòmic.
No patrimonials: que no produeixen efectes de caràcter econòmic, com les qüestions familiars - Onerosos: requereixen una contraprestació. Jo et dono una cosa a canvi d’una altra Gratuïts: no requereixen una contraprestació, com una donació - d'administració: tenen com a finalitat preservar el patrimoni, com per exemple, l’arrendament és un contracte que cedeix l’ús d’aquell bé, però no el transmet de disposició: alteren el patrimoni. Per exemple, la venda d’un bé en transmet la propietat, deixes de ser el propietari i altera el patrimoni - - Intervius: tenen eficàcia en vida de les persones que l'han celebrat per causa de mort: tenen eficàcia després de la mort, com per exemple, el testament - Solemnes: aquell que per tenir eficàcia cal que se celebri respectant determinades formalitats no solemnes: es poden fer com es vulgui - Principals: te vigència per si mateix (em deuen diners) Accessoris: depèn de un altre (si entra una altre persona com avalador ja és accessori, hi ha un deute principal i l'accessori que depèn del principal) - Causals: depenen de una causa Abstractes: no depenen de cap causa malgrat que la tenen.
- Típics: es troben regulats per l’ordenament jurídic, quasi tots els contractes són típics Atípics: no estan regulats per l’ordenament jurídic.
Dret Civil Paula Petrea En el negoci jurídic exposa tres tip us d'elements diferents : consentiment Essencials obejcte causa forma Elements Naturals condició Accidentals termini element modal 1. ESSENCIAL (Indispensables. Si no tinguéssim algun d’aquests el negoci no tindria eficàcia)  Consentiment o declaració de voluntat.
 Objecte.
 Causa  Forma  Consentiment o declaració de voluntat  El consentiment de voluntat es manifestar i donar el consentiment al fer alguna cosa. S' ha d' externalitzar aquesta declaració de voluntat. Pot equivaldre el silenci a una declaració de voluntat? En general no, però per exemple en el dret administratiu el silenci es positiu. En l`àmbit del dret civil el silenci no es correspon a una declaració de voluntat.
Art. 1262 Codi Civil. El consentiment es manifesta pel concurs de l'oferta i l'acceptació sobre la cosa o causa que constitueix el negoci. El consentiment equival a una declaració de voluntat. A vegades ens trobem que hi ha 22 declaracions de voluntat que no són voluntàries. Aquests pot obeir a factors interns i externs (voluntat real vs. voluntat declarada).
Quan es per causes externes parlem de vicis. En canvi, quan parlem de causes internes parlem de divergències.
VICIS: no desitgem que això succeeixi. Tipus: - Dret Civil Violència: quan per arrencar el consentiment s’utilitza una força.
Intimidació fa referència a la violència psíquica, seria l’equivalent a les amenaces. Es produeix quan s’inspira a un dels contractants el temor de patir d’un dany imminent i greu en la seva persona o béns, o en la persona o béns dels seus familiars més propers.
Engany: enredar a una altra persona, amb paraules o maquinacions insidioses per part d’un dels contractants, i així, l’altre és induït a celebrar un contracte, que en cas contrari no hauria fet mai.
Error, equivocació: hi ha quatre errors: en la cosa, en la qualitat, en la quantitat i en la persona.
o L’error en la COSA O SUBSTÀNCIA: si serveixen un material diferent al demanat.
Paula Petrea o o o La QUANTITAT: no dóna lloc a la inexistència del negoci jurídic, només a la modificació del preu.
L’error en la QUALITAT : s’agafa com a motiu determinat L’error en la PERSONA: succeeix el mateix que en la qualitat, si es contracta a una persona i després en ve una altra Aquests 4 tipus de vicis són aliens a mi, però existeixen i no s’hi pot fer res, si succeeixen no deixen que el negoci s’exerceixi bé.
DIVERGÈNCIES: -   Reserva mental: diu una cosa diferent al que vol perquè li dóna la gana declaració no seriosa: Una persona fa una declaració en broma, sense ànims de comprometre’s simulació: una persona declara una voluntat quan en veritat en porta a terme una altra, és vàlid el simulat i nul el no simulat (faig veure que faig un contracte però duc a terme un altre) Objecte  És a on recau el negoci jurídic. Si volem comprar una taula, la taula es objecte. Art 1271-3.
L'objecte ha de ser possible, lícit (anar lligat a la llei), i ha de estar determinat (s'ha de saber en que consisteix) Si volem comprar la taula hem de saber quina taula es, s'ha de poder fer .
Causa  es una cosa externa, es la contraprestació d’una cosa, el motiu es diferent a la causa però al dret no l’interessa el motiu, la raó de ser; No s’ha de confondre causa i motiu, que forma part de l’esfera interna de la persona, en canvi, la causa és externa. En els contractes onerosos s’entén per causa la contraprestació que una part dóna a l’altra. En els contractes remuneratoris s’entén per causa el servei que es remunera (Exemple: em contracten per treballar i em paguen un sou, el sou és la causa). En els gratuïts entenem per causa la mera liberalitat del benefactor. (Si el profe em regala la taula perquè és esplèndid, la causa es que és esplèndid) La llei diu que els contractes sense causa són nuls. Tots els contractes han de tenir una causa encara que no depenguin d’ella i a de ser lícita.
 Forma  la forma es essencial en referència als contractes solemnes. En els contractes no solemnes la forma no té importància. Els contractes són obligatoris qualsevol que sigui la forma en que s’ha celebrat sempre i quan hi concorrin les condicions essencials per a la seva validesa.
No sempre és essencial. Hi ha negocis jurídics solemnes (on s’han de respectar determinades formalitats) i els no solemnes. Pels contractes solemnes, la forma és un element essencial i en canvi, pels no solemnes la forma és indiferent. Els art. 1278.79.80. 78 diuen que sempre seran vàlids els contractes qualsevol que sigui la forma en que se celebri. Un document públic és un contracte que s’ha fet davant d’una autoritat, funcionari… i aquests donen fe que allò que estan fent és real. El document públic té eficàcia davant de tothom. El testament és un document formal.
Actes que se celebren en documents privats: El subscriuen les persones de forma particular. A la resta no ens afecta per res. Només tenen eficàcia per les persones que constin.
Actes que se celebren en documents públics: S’ha de fer davant d’alguna autoritat. Ens afecta a tots. Ha de constar: transmissió de béns i serveis, herència, capitulacions matrimonials i poder per plets.
2. ELEMENTS NATURALS  són aquells que cada contracte els porta implícits. Els podem excloure sense que això afecti a la seva eficàcia. Sanejament per vicis ocults: element natural del contracte de compravenda; Venedor responsable dels objectes que no es manifestin a simple vista. Ex: Es ven una ràdio dient al client què li manca. El client accepta i ho compra, per tant no pot reclamar.
Dret Civil Paula Petrea 3. ELEMENTS ACCIDENTALS  El contracte mai els porta implícits. Si els incloem voluntàriament en el contracte, els hem de respectar perquè tinguin eficàcia.
 Condició : Esdeveniment futur i incert o passat i desconegut en funció del qual es fa que depengui d’ell la producció la producció d’efectes del negoci jurídic. Requisits: o Incertesa. Pot passar o no o Arbitrarietat. Ho posem nosaltres perquè volem. La llei no ho diu. Sense cap obligació o Possibilitat. Es pot fer. Les condicions impossibles són absurdes. Ex: anar a Mallorca a peu o Licitud. Legal, no pot anar en contra de les lleis Tipus de condicions: - - - - Primera classificació: o Suspensives o inicials: el negoci encara no produeix efectes, té eficàcia mentre la condició es compleixi o Resolutòria o final: el contracte té eficàcia mentre la condició no es compleixi Segona classificació: o Positiva: aquella que consisteix en que passi alguna cosa o Negativa: aquella que consisteix en que no succeeixi alguna cosa Tercera classificació: o Expressa: condició que cal pactar o Bàsica: no cal pactar ja que es pressuposa que existeix, es dedueix Quarta classificació: o Casual: depèn de la sort o atzar o No casual: depèn de la voluntat de la persona Els negocis jurídics que estan condicionats poden passar per 3 fases; la condició es pot trobar en situació:  Termini  el regula l’article 1125. També consisteix en supeditar el negoci jurídic. L’eficàcia del negoci jurídic depèn d’un moment futur i cert. Tipus de terminis: - -  Dret Civil Pendent: la condició està pendent, vol dir que el fet del qual depèn encara no s’ha produït però és possible que es produeixi Deficient: quan ja no es pot complir Existent: quan la condició es compleix Primera classificació: o Inicial o suspensiu: el negoci encara no produeix efectes, té eficàcia mentre la condició es compleixi o Final o resolutiu: el contracte té eficàcia mentre la condició no es compleixi Segona classificació: o Determinat: data concreta o Indeterminat: mort d’una persona Element modal  es troba poques vegades, perquè només es dóna en un tipus determinat de negoci jurídic. Només es dóna en aquells contractes que se celebren a títol gratuït. Obligació accessòria que es pot imposar al beneficiari dels mateixos elements per demostrar agraïment en aquells negocis que se celebrin a títol gratuït. He fet testament i una finca li deixo al ajuntament del meu poble perquè en facin un jardí, llavors demano que el nom d'aquells jardí porti el nom de la meva dona. És una obligació que s'imposa Paula Petrea LA REPRESENTACIÓ Habitualment els negocis jurídics els fa l’interessat. En ocasions les persones podem encarregar a algú que actuï en representació nostra  NEGOCI JURIDIC DE REPRESENTACIÓ. El representat és aquell en nom de qui s’actua, i el representant és aquell que actua; el representant actua en nom del representat. Hi ha 3 tipus de representació: - Legal: la que tenen els pares en relació als seus fills quan aquests són menors d’edat.
Necessària: les que tenen els òrgans de les persones jurídiques. Ex: administrador d’una S.A.
Voluntària: una persona designa a una altra per a que realitzi en nom seu un negoci jurídic.
o Representació voluntària directa: el representant actua en nom del representat.
o Representació voluntària indirecta: el representant actua en interès del representat però ho fa en nom propi. El representat ha d’acceptar el que el representant fa en lloc seu (cal la confirmació del representat).
Actuar per representació pot portar dos problemes: -Autocontractació: quan el representant actua en nom del representat, pot fer-ho en nom propi? Si el representat l’autoritza prèviament i no li causi cap perjudici, l’autocontractació serà vàlida. Si s'acredita que no hi ha cap lesió pot haver-hi autocontracte, llavors si que tindrà eficàcia.
-Representació directa sense poder: quan algú actua en nom de l’altre i no ho sap. Ningú pot contractar en nom d’un altre sense estar autoritzat; si ho fes el contracte seria nul. (En alguns casos pot arribar a ser vàlid a no ser que el rectifiqui la persona en nom de la qual s’ha realitzat abans que l’altra part ho hagués descobert.
En quins casos el negoci jurídic esdevé ineficaç? (no produeix efectes) La ineficàcia pot ser inicial o posterior: - Inicial: el contracte no té cap efecte en cap moment o Inexistència: quan no es dona un element essencial o Nul·litat absoluta: quan se celebra violant una prohibició - Posterior: inicialment tenen efectes, però després deixen de tenir-la o Nul·litat relativa o anul·labilitat: quan es porta a terme un negoci jurídic però pateix un vici o defecte, que si el posem de manifest el jutge dirà que no tindrà efectes o Rescissió del contracte: quan el contracte genera un perjudici en els propis interessats o altres persones o Resolució o revocabilitat: quan apareixen circumstàncies posteriors contràries a la legalitat.
En la relació amb la inexistència cal posar de fet una manifestació. Ens podem En la relació amb la inexistència cal posar de fet una manifestació. Ens podem trobar en una situació de conversió de negoci jurídic quan pretenem fer un contracte i no tenim tots els elements necessaris per fer aquell però si tenim per fer un altre tipus de contracte, llavors es pot fer una conversió del negoci jurídic, si nosaltres volem Dret Civil Paula Petrea TEMA 6: LA RELACIÓ OBLIGATÒRIA Una relació obligatòria es una resolució jurídica quan dues o tres persones estan vinculades entre si a través de drets i deures. Consisteix en la conducta que el subjecte actiu o creditor pot reclamar al subjecte passiu o deutor. La particularitat és que el subjecte passiu respon amb tot el seu patrimoni; tots els seus béns present i futurs; la responsabilitat és econòmica.
Relació obligatòria  és aquella relació en virtut de la qual una persona pot exigir d’un altra la realització d’una determinada conducta, el compliment de la qual garanteix amb els bens i drets. 3 característiques generals: - Dinamisme: pateix constantment canvis de caràcter patrimonial. Els drets i deures es mouen constantment.
Temporalitat: els drets i deures s’han de complir en un moment determinat Bona fe: en un contracte no podrem imposar o acceptar coses que ja sabem que no es poden fer.
Coses exagerades, exorbitants.
Característiques creditor: - Tot crèdit constitueix un mitjà per tal d’aconseguir una prestació del deutor.
La prioritat en cas de concurrència de crèdits ve donada pel dret i no pel temps.
Els drets de crèdits són relatius, es concedeixen per exigir una determinada conducta.
Característiques deutor: - Tot deute ha de tenir un correlatiu dret de crèdit Els deutes neixen d’algun fet que els genera, no d’un estatus personal Consistirà en la realització d’un acte d’entre els molts actes que pot realitzar Tot deure ha de ser susceptible de valoració econòmica D’on neixen les relacions obligatòries? Font de les obligacions (1088): - de la llei del contracte dels quasi contractes actes i omissions il·lícits (delictes) actes que intervinguin culpa o negligència (quasi delictes) Hi ha tres elements que conformen l’obligació: - Dret Civil Element personal o subjectiu: diferents subjectes que intervenen en una relació obligatòria. El creditor (actiu) que reclama els drets i el passiu o deutor.
Element objectiu o prestació: conducta que el creditor pot exigir del deutor. Consistirà sempre en obrar, fer o no fer, no hi ha altra. Requisits: tot conducta ha de ser lícita, possible o ha d’estar determinada: - Possible: la impossibilitat pot ser absoluta (ningú la pot fer) o relativa (qui no pot fer es el deutor) i originària (impossible des del naixement) o sobrevinguda (una cosa comença sent possible però de cop deixa de ser-ho.
- Lícita: Ha de ser legal, sense infringir res.
- Determinada: significa que hem de saber en què consisteix. Determinació pot ser objectiva (es fixa amb independència de les parts que intervenen en la relació obligatòria) o subjectiva (es pot triar una prestació d’entre vàries possibilitats Paula Petrea - Element vinculant: es refereix al nexe d’unió entre els diversos subjectes que intervenen en la relació obligatòria. Consta de dues parts: o Dèbit o Responsabilitat Situació de ruptura de la obligació: En obligacions naturals hi ha deure però no responsabilitat. El creditor no pot exigir al deutor complir. Els deutes de joc són deutes d’honor. Es trenca l’element vinculant. Hi ha deute però no responsabilitat.
Modalitats de l’obligació: 1. Té en compte les especials característiques de prestació: - Obligacions positives: Consisteixen en donar alguna cosa o realitzar algun servei. Dintre d’aquestes distingim: o Donar: Lliurar alguna cosa, resulta indiferent qui les porta a terme.
 Mentre el deutor no entregui la cosa ha de conservar-la.
 Si alguna cosa genera fruits els ha de lliurar conjuntament.
 Si la cosa disposa d’accessoris també cal entregar-los.
 Estableix que hem de donar precisament aquella cosa que ens vàrem comprometre a donar, sense que la puguem canviar per un altre encara que sigui d'igual o major valor o Fer: Que consisteixen en realitzar algun servei, el deutor ha de fer alguna cosa. Les regles de les obligacions de fer són dues.
 Si el deutor no les realitza les podem executar a costa seva, ho podem fer nosaltres i en acabar li passem la factura.
 No podem substituir un fet per un altra en contra de la voluntat del deutor.
Cal tenir present una situació que no es dóna en les de donar, en aquestes cal distingir si el fet en què consisteixen és o no personalíssim, perquè si la realització del servei és una cosa personalíssima, única i exclusivament només la pot efectuar el propi deutor, en canvi, si és no personalíssim el pot realitzar qualsevol, igual que en les obligacions de donar.
- Obligacions negatives: Consisteixen en abstenir-te a portar a terme alguna cosa o algun servei. La regla és: si el deutor que s’ha obligat a fer alguna cosa l’executa, llavors la podrem destruir a costa seva.
- Obligacions de tracte únic i obligacions de tracte durador: o o - Dret Civil Tracte únic: finalitzen simplement quan s’ha donat la cosa o s’ha realitzat el servei.
Obligació en les quals en un sol acte l’obligació es compleix.
Tracte durador: impliquen un compliment dilatat en el temps, és a dir, que no finalitzen en un sol acte. Poden ser de dos tipus:  Tracte de continuïtat: implica una conducta permanent  Tracte successiu: conducta periòdica, de tant en tant Obligacions simples i obligacions compostes: o Simples: constituïdes per un sol objecte  Facultativa: aquella en què l’obligat ha de lliurar una cosa concreta però té la facultat de finalment poder entregar-ne una altra de diferent a la pactada. Si la cosa prèviament pactada no es pogués complir, no per aquesta causa hauria de donar-ne Paula Petrea o una altra. Si la cosa pactada no es pot complir aquí s’acaba l’obligació, en canvi, en les alternatives no, si la cosa primera desapareix n’has de donar una altra Compostes: són aquelles constituïdes per vàries prestacions, varis objectes.
 conjuntives es deuen vàries prestacions i s’han de complir totes elles  alternatives quan d’entre vàries prestacions només se n’ha de complir una i aquí podem escollir la que volem donar si la que hem triat desapareix, n’hem de triar una altra.
- Obligacions específiques i genèriques: o Específica és aquella que està perfectament concretada.
o Genèriques són les que estan indeterminades dins la seva espècie (mobles de fusta).
- Obligacions divisibles o indivisibles: o Divisibles: vol dir que es poden complir de forma fragmentària o Indivisibles: no es poden fraccionar - Obligació Pecuniària: pecúnia en llatí significa diner. És una obligació dinerària, consisteix en pagar diners. Aquestes obligacions poden ser de dos classes: o pecuniàries en sentit estricte: són pecuniàries aquelles en que s’estableix una quantitat o pecuniàries deutes de valor: són aquelles en que prèviament cal que es liquidi el seu valor 2. Té en compte l’existència independent - Obligacions principals aquelles que tenen una existència independent de qualsevol altre, la major part d’obligacions són principals, tenen vigència per si mateixes - Obligacions accessòries neixen per assegurar una de principal o completar-ne els seus efectes.
La desaparició de l’obligació principal implica la desaparició de les obligacions accessòries, però no a la inversa 3. Té en compte el moment en que les obligacions perden efectes: - Obligacions pures: aquella que no depèn de cap circumstància, en conseqüència s’haurà de complir instantàniament - Obligacions condicionades: són aquelles que depenen d’un fet futur i incert o passat i desconegut.
La condició pot ser suspensiva (el contracte encara no comença)o pot ser resolutòria (el contracte té efectes mentre la condició es compleix i pot ser expressa i tàcita) - Obligacions a termini: determina que pot ser en un moment futur i cert i el termini pot ser inicial(comença a tenir eficàcia) o final(deixa de tenir-la).
4. Té en compte la seva connexió: - Dret Civil Unilaterals: aquelles obligacions que es generen per una sola part Bilaterals: quan neixen obligacions diverses per cada part. La major part d’obligacions poden ser bilaterals. Dintre de les bilaterals tenim: o Recíproques: quan les dues parts tenen obligacions entre si i en aquestes obligacions, per llei se’ls hi aplica la condició resolutòria tàcita. Expressa vol dir que tu estàs pactant que el Paula Petrea contracte quedarà resolt, però en les recíproques no cal pactar la resolució del contracte per això es diu resolutòria tàcita. L’Article 1124 diu que la facultat de resoldre les obligacions es considera implícita en les recíproques en cas que un dels obligats no compleixi i l’altre si. El perjudicat pot elegir entre exigir el compliment o la resolució del contracte. També podrà demanar la resolució després d’haver exigit el compliment del contracte, es diu tàcita perquè no cal que es pacti. La condició resolutòria expressa és aquella en que les parts han fet constar expressament 5. Té en compte els subjectes que intervenen: Dret Civil - Obligació parciària: és aquella que es pot complir parcialment, per parts, fragmentàriament. En canvi, les obligacions mancomunades i les obligacions solidàries no. Aquestes s’han de complir conjuntament, amb unitat - Obligació mancomunada: Quan en una obligació intervenen vàries persones el deute es considera dividit en tantes parts com persones hi ha. Totes les obligacions són sempre mancomunades a menys que s’estableixi el contrari, sinó s’ha de pactar. Pots pactar que l’obligació és solidària, però la regla és la mancomunitat - Obligació solidaria: vol dir que si alguna no paga, les altres assumeixen el seu deute. En la solidària poden existir varis deutors i creditors i poden haver regles internes i externes, són regles de funcionament: o Les regles externes:  qualsevol creditor es pot dirigir contra qualsevol deutor exigint-li la totalitat del deute  el deutor a qui es reclami pot pagar a qualsevol dels creditors, però si la reclamació s’ha efectuar judicialment necessàriament haurà de pagar a qui li ha reclamat  el deutor a qui li reclamen pot al·legar les excuses pròpies de l’obligació, les seves excuses personals i les que corresponen als seus companys pel que fa a la part del deute del que aquests són responsables  Si l’obligació no es pot complir exclusivament per culpa d’un sol dels deutors, malgrat aquesta situació, tots són deutors. Si només un paga, aquests després podrà reclamar sobre els que ha pagat, perquè té dret a recuperar la quantitat que ha satisfet; els no culpables tenen una acció de responsabilitat contra el culpable o Les regles internes entre creditors:  el creditor que cobri ha de repartir el que ha cobrat entre els seus companys de crèdit, el creditor pot fer qualsevol acció que sigui beneficiosa per cobrar el crèdit, però no pas res que sigui perjudicial. Art. 157: cap deute es considera completament pagat si no s’ha realitzat el servei o s’ha donat la cosa en que l’obligació consisteix. Si paga una tercera persona el deutor estarà en deute amb ell.
o Les relacions internes entre deutors:  tots són responsables de tot, si algun deutor resulta insolvent els altres hauran de suplir proporcionalment la seva insolvència i si tots menys un són insolvent aquest s’ho emporta tot Paula Petrea TEMA 7: EL COMLIMENT I L’INCOMPLIMENT DE LA RELACIÓ OBLIGATÒRIA El compliment de les obligacions s’anomena pagament, normalment. L’article 1157 diu que cap deute no es considerarà satisfet sinó quan s’hagués entregat completament la cosa en que consistia o realitzat el servei. El pagament parcial és un impagament (Si dius que pagues 100 i pagues 70, els pagaments parcials no constitueixen pagaments). Qui ha de complir és el deutor, subjecte passiu, però passa a ser actiu quan és el moment de pagar.
Resulta indiferent qui li fa la prestació al creditor, pot ser, i és el més habitual que sigui el deutor, però també pot fer-ho un representant del deutor o inclús pot pagar una tercera persona. Però quan paga un tercer que no té res a veure amb el deutor ni el creditor si el tercer que paga ho fa en contra o amb el consentiment del deutor se subroga en la seva posició jurídica del creditor. En el cas que ho faci sense l’aprovació del deutor, aquest no li pot reclamar res al deutor, només si aquest pagament li ha produït algun tipus de benefici.
El deute s’ha de pagar a la persona en favor de la qual s’ha constituït l’obligació. En cas que aquest sigui un incapaç, l’article 1162 diu que serà vàlid si s’hagués convertit en utilitat seva, perquè sinó, no li resulta útil. Si paguem a una persona que no té res a veure amb el creditor només serà vàlid quan es converteixi en útil pel creditor. Si el jutge prohibeix que es faci algun pagament, no serà vàlid quan el jutge ha ordenat la retenció. El deutor d’una cosa, no li pot donar cap altre diferent en contra de la seva voluntat. Per tant: - Pagament vàlid: quan el pagament li produeix una utilitat Pagament invàlid: quan un tribunal prohibeix el pagament del mateix pagament o un creditor diferent si el pagament beneficia al primer creditor El lloc i el temps del pagament S'haurà de pagar en el lloc o moment que s'ha pactat. Si no s'ha pactat res, tractant-se d' entregar una cosa determinada s'haurà de donar en el lloc on existia en el moment de constituir-se l'obligació i en qualsevol altre cas, en el domicili del deutor.
El temps en les obligacions, ens podem trobar: - Obligacions pures: es fan immediatament.
Obligacions condicionades: el pagament es farà quan l'obligació es compleixi Obligacions termini: quan el termini arribi. Les despeses van a càrrec de que s'hagi convingut i a falta de conveni: o les extrajudicials a càrrec del deutor o les judicials a càrrec de qui dictamini el jutge.
Com pot el deutor demostrar que ha pagat o el creditor demostrar que no ha cobrat? La prova de les obligacions correspon a qui les reclama i la prova de la seva extinció a qui s’hi oposa.
Mitjans de prova de pagament dels que es disposa: - - Els documents poden ser públics, que vol dir que s’atorguen davant d’una autoritat o un funcionari públic, aquest fa prova en contra de tothom, és a dir, el que diu un document públic es té per autèntic a tots els efectes; i documents privats, que només tenen eficàcia entre les persones que el subscriuen, aquests poden ser molt perillosos. La data només es té per autèntica a partir del dia en què aquell document ha estat intervingut per alguna autoritat, s’ha dipositat en un arxiu públic o bé s’ha mort algun dels seus atorgats.
Confessió: si reconeixes alguna cosa que et perjudica es té per autèntica, en canvi, si es per beneficiar-te es considera que no és vàlida inspecció judicial: reclamar del tribunal, que com que es pot veure visualment ho comprovi. Ha de ser una prova que a simple vista pugui observar-se Dret Civil Paula Petrea - pèrits: un pèrit és una persona experta en alguna matèria. Un professional o expert ha de comprovar si és cert o no, gràcies als seus coneixements testimonis: algú que sap què ha passat i ho poden aprovar presumpcions: deduir una conseqüència d’algun fet que prèviament ha quedat acreditat. Existeixen tècnicament dos tipus de presumpcions: la Iuris Tantum(la presumpció es pot desvincular, allò que tu dedueixes, malgrat la deducció es pot acreditar el contrari) i la Iuris et de iure(aquella que no admet prova en contra, la deducció que tenim és una prova autèntica) A través d’aquestes proves el creditor pot demostrar que el deutor no ha pagat o bé, el deutor pot demostrar que ja ho ha fet.
Una de les maneres més habituals de complir amb el pagament de les obligacions és donant diners. Aquest pagament es regeix pel principi nominalista. Segons aquest principi el valor dels diners és inalterable des que l’obligació neix i fins que s’extingeix. No obstant, aquets principi nominalista és corregible, es pot modificar la seva rigidesa. La manera més habitual que tenim per fer-ho és a través de les clàusules d’estabilització(prenem una referència i en base a aquesta acumulem el valor real dels diners, té per finalitat adquirir el poder adquisitiu de la moneda en el moment Exemple: Índex de preu del consum, la direcció general d’estadística diu quan s’ha modificat el cos de vida. Si aquest deute l’acomodem al IPC haurem de pagar el tant per cert més que hagi pujat. Les clàusules d’estabilització s’han de pactar, perquè per llei no existeixen FORMES ESPECIALS DE PAGAMENT (complir la relació obligatòria) 1. Imputació de pagaments 2. Dació de pagaments.
3. Elements per cessió de bens.
4. Consignació 1. Imputació de pagaments: Imputar un pagament significa que un mateix deutor té varis deutes d’idèntica naturalesa amb un mateix creditor, en aquest cas si efectua un pagament ha d’indicar a compte de què paga, si no ho especifica i el creditor ho fa a un altre deute: - Serà a compte del deute més gran.
Si els deutes són iguals es prorrateja amb tots els deutes.
Si algun dels deutes genera interessos llavors el pagament es considerarà efectuat a compte del interès, no pas a compte del capital 2. Dació de pagaments: Significa donar en pagament una cosa. En aquesta figura en particular si el creditor presta el seu consentiment, llavors el deutor pot pagar donant una cosa diferent a la prèviament pactada i d’aquesta manera extingeix el deute 3. Pagament per cessió de bens: Transferir al creditor la possessió i administració de bens del deutor perquè aquest es pugui cobrar amb els fruits que aquests béns generin.
4. Consignació: Consigna és un lloc on es guarden o dipositen coses. Consisteix en dipositar en un lloc determinat i a disposició del creditor la prestació en que l’obligació consisteix. Perquè una cosa es pugui dipositar prèviament cal oferir-la. A partir del moment en què el deutor ha consignat el risc passa a ser del creditor L’INCOMPLIMENT, NO PAGAMENT Existeixen tres situacions d'incompliment: Dret Civil Paula Petrea 1. El deutor no compleix amb la prestació. Quan això succeeix podem distingir dos casos:  Causa imputable al deutor: IMUPUTABLE o Engany: Aquesta figura existeix quan la situació antijurídica que provoca l’incompliment té com a causa la voluntat del deutor de produir un resultat contrari al dret, és a dir, l’engany consisteix en actuar de forma conscient i voluntària per tal de no complir. La conseqüència que se’n deriva és que passarà a ser responsable de tots els danys i perjudicis que conegudament es derivin de l’incompliment o Culpa: l’incompliment té per causa no la voluntat del deutor, sinó la seva deixadesa. El deutor ha estat poc diligent, però malgrat tot no ha complert. La conseqüència de la culpa també el deutor respon del pagament de tots els danys i perjudicis previstos o que s’han pogut preveure en el moment de constituir-se l’obligació i que siguin conseqüència necessària de la mateixa.
Tècnicament existeixen tres tipus de culpa:   Culpa lleu: aquella negligència que podríem qualificar com a normal Culpa molt lleu: significaria cometre la diligència que només observen les persones més diligents, aquelles que no se’ls escapa res, són quasi bé perfectes  Culpa molt greu: no observar la diligència més elemental.
Òbviament, no poden ser igual les conseqüències dels tres tipus de culpes  Causa no imputable al deutor: NO IMPUTABLE El deutor no compleix per causes alienes a la seva voluntat. Aquestes situacions poden ser per: o Cas fortuït: quan l'incompliment ve provocat perquè ha succeït una cosa del tot imprevisible. No podem haver-ho previst, no es culpa del deutor.
o Força Major: quan l'incompliment ve provocat per un fet inevitable que no es podia evitar ni observant la diligència més estricta La seva conseqüència al no ser imputable al deutor l’incompliment, no el fa responsable. El deutor queda alliberat d’aquest incompliment, perquè han succeït coses que no són imputables.
2. Compliment puntual inexacte: el deutor compleix però no ho fa bé. Dins d'aquesta situació podem trobar: o o Compliment parcial: En realitat és un tipus de compliment perquè no s'entrega en totalitat la cosa pactada. Exemple: entregar animals però que estiguin malalts.
Compliment diferent: Entregar una cosa diferent a la pactada.
3. Deutor compleix però ho fa amb retard. Mora; No es un incompliment, permet encara la realització MORA El deutor compleix però ho fa amb retard. Aquesta s’anomena mora, que significa retard en llatí. Morós persona que triga en el compliment de les seves obligacions. Cal distingir molt quan ens trobem davant d’una situació de mora o davant d’una situació d’incompliment. Ex: una noia es vol casar i encarrega el típic vestit de núvia. I la cerimònia és l’1 de maig. La modista l’ha de tenir preparat per l’1 de maig, però l’acaba el dia 2. A la noia que es casa no li serveix de res. En aquest cas en que ja no serveix de res el compliment ens trobem davant d’una situació d’incompliment, no de mora. Perquè la mora implica que el creditor encara es pot beneficiar del compliment, encara li pot resultar útil.
La mora certament és un retard culpable, compleixes però compleixes tard i la culpa del retard recau en el deutor.
Les obligacions mora han de ser líquides han d’estar determinades, vençudes i exigibles.
Quins són els efectes de la mora? La morositat té dos efectes principals, el primer cal indemnitzar els danys i prejudicis que se li hagin generat al creditor, així com també caldrà que li paguem els interessos pactats i en defecte de pacte l’interès legal. Què succeiria si no s’hagués pactat res? En defecte de pacte s’ha de pactar l’interès legal que es fixa cada any. Normalment oscil·la al voltant del 5%. Segona conseqüència de la morositat, a partir del moment en què una persona es retarda en el compliment de l’obligació passarà a respondre no solament de la impossibilitat de complir per culpa seva sinó també del cas fortuït i de la força major Dret Civil Paula Petrea Quan cessen els efectes de la mora?     Cessament per complert o per qualsevol altre causa, de l' extinció de l'obligació.
Cessa els efectes de la mora per la concessió d'una pròrroga per part del creditor o la llei. A vegades la llei es qui permet una pròrroga.
Quan és el creditor qui incorre en ella (mora). El deutor es retarda en venir a cobrar, és ell el responsable d'això.
En les relacions recíproques ningú incorre en mora, si cap dels dos compleix no hi ha mora, si un dels dos compleix automàticament comença la mora per l'altre A la situació de mora es pot arribar de dues maneres: - Mora reclamada: si vols que comenci els efectes de la mora hauràs de reclamar al deutor.
Mora automàtica (Art. 1100): No cal reclamar, es dóna quan l'obligació o la llei ho determina expressament: multes de tràfic, si tu no les pagues el dia que pertoca automàticament genera interessos. També es dóna automàticament la mora quan de la seva naturalesa i circumstàncies en resulti la designació de l'època de lliurar-se la cosa o servei com determinant per establir l'obligació Conseqüències de l’incompliment imputable - Incompliment forçós amb forma específica: quan encara no s’ha complert l’obligació però encara és possible efectuar-la. el creditor, quan això succeeix pot exigir judicialment el compliment de l’obligació. Cal distingir segons que l’obligació sigui de donar o de fer. En les obligacions de donar o be li prenem la cosa del seu patrimoni o bé si per exemple és un immoble el jutge ens atorga escriptura de propietat a favor nostre, tot això perquè la cosa encara existeix. En les obligacions de fer és que s’executaran les obligacions a costa del deutor, una cosa que hauria de fer el deutor la fem nosaltres i li passem la factura.
- compliment per equivalència: l’obligació no s’ha complert ni es pot portar a terme . com que allò que s’havia de fer ja no es pot fer, caldrà indemnitzar al creditor tots els danys i perjudicis que se li ha generat a causa de l’incompliment; com es quantifiquen? Tenint en compte el dany emergent (dany que em fet) i lucre cessant (el que hem deixat d’obtenir). La suma d’un i de l’altre es la quantia del que s’ha de pagar Mesures per protegir el crèdit Mesures que podem prendre per evitar l’incompliment. Les mesures poden ser de caràcter preventiu o repressiu.
 Mesures preventives: tenen per finalitat assegurar el compliment de la relació obligatòria, intentem assegurar que l’obligació es portarà a terme. Hi ha 4 mesures preventives: Dret Civil o Arres: Suma de diners o bé d’objectes que s’entreguen en el moment de constituir-se l’obligació per una part a l’altre. I tenen per finalitat en primer lloc ser considerades com a expressió de la conclusió d’un contracte i des de aquest punt de vista s’anomenen arres confirmatòries o paga i senyal, però no és la seva única finalitat i l’altre finalitat és la de permetre el no compliment de l’obligació, per part de qui va donar-les a canvi, de perdre-les o de qui les va rebre a canvi de retornar-les duplicades i des de aquest punt de vista s’anomenen arres penitencials o Clàusula penal: Es aquella obligació accessòria que les parts poden agregar a una altra de principal a l’objecte de fabricar el seu compliment, consisteix en imposar a càrrec del deutor una prestació especial, generalment una multa, pel cas que no compleixi o no ho faci adequadament. La clàusula penal, té una triple funció en primer lloc una funció de garantia, perquè garanteix a una de les part que l’altre complirà. En segon lloc funció liquidadora del dany causat, el dany que causes el liquides pagant una quantitat, és una pena substitutòria. Tercera funció pena commutativa, càstig o Afiançament o garantia real: es una garantia personal consistent en la multiplicació dels responsables del compliment mitjançant l’obligació que contreu una tercera persona de pagar la Paula Petrea prestació en el cas que el deutor no ho faci (aval). A vegades aquets afiançament el concretem en algun bé, aleshores és la garantia real, però en aquest es concreta en determinats béns els quals queden vinculats al compliment de l’obligació. ( si no pagueu em quedo amb aquets bé) o Dret de retenció: es dóna en molts pocs casos i consisteix en la facultat que se li concedeix al creditor perquè pugui conservar en poder seu i fins que el deutor compleixi alguna cosa que li hauria de donar A vegades les mesures preventives no serveixen per res, perquè del deutor malgrat haver utilitzat alguna mesura preventiva no fa efecte aleshores s’ha d’anar a buscar les repressives.
 Mesures repressives: o acció subrogatòria: Subrogar-se vol dir situar-se en la posició d’una altra persona. L’acció subrogatòria és aquella acció jurídica que se li concedeix al creditor per reclamar dels deutors del seu deutor el compliment de les obligacions que tenen aquells amb aquest. Requisits:     els crèdits siguin exigibles el crèdit que reclama sigui susceptible d’una utilitat més profitosa que no pas la que li produeix en el propi deutor la manca de l’exercici per part del primer deutor perjudiqui al creditor cal que l’exercici per part del creditor li resulti útil per cobrar el crèdit L’acció subrogatòria per tirar endavant cal que respecti una sèrie de regles:    o el creditor pot exercitar les accions del seu deutor, inclús més enllà del propi crèdit, en aquest cas però haurà de retornar el que cobri de més el primer deutor dintre d’un procediment judicial pot comparèixer i arribar als acords que vulgui amb el seu propi deutor, sempre i quan no es faci en frau de creditors el tercer demandat pot posar en la reclamació les mateixes excuses que podria oposar al seu propi deutor acció revocatòria o pauliana: Quan el deutor es preocupa de posar els seus béns a nom d’una altra persona perquè no li prenguin. Es dóna aquesta acció quan el creditor després d’haver perseguit els béns que estan en possessió del deutor per cobrar-se el que li era debut pot impugnar els actes que aquest ha realitzat en frau del seu dret, pot intentar deixar-ho sense efecte. Aquesta acció té 4 requisits:     l’acte objecte d’impugnació causi un dany greu al creditor el creditor no pugui cobrar de cap altre forma l’acte que s’impugna s’hagi realitzat fraudulentament l’acte hagi estat realitzat amb posterioritat al dret defraudat Efectes d’aquesta acció: l’acte impugnat és ineficaç, per tant, els béns que han estat objecte d’impugnació retornen de nou el patrimoni del deutor i en conseqüència una altra vegada queden sotmesos al poder d’agressió del creditor Dret Civil o l’acció directa: és la que es concedeix al creditor perquè es pugui dirigir en nom propi contra el deutor del seu deutor i cobrar-se amb el que li era degut a aquell o mesures coactives de liquidació:  concurs de creditors: es dóna quan una persona no té liquidat momentàniament o quan el seu passiu és superior a l’actiu i deu més del que té. En aquest cas s’haurà d’incapacitar al deutor, els béns li quedaran bloquejats, se li nomenaran uns administradors, aquest administrador classificarà els crèdits i intentarà arribar a un acord amb tots els creditors perquè signin un conveni i cobrin en funció d’ell. En funció del tipus de crèdit es cobren Paula Petrea TEMA 8. Transformació i extinció de la relació obligatòria.
Les obligacions d’alguna manera es poden extingir o modificar. Maneres:  La cessió de crèdits. És aquella operació mitjançant la qual el dret de crèdit es transmet d’una persona a una altra mantenint-se invariable l’obligació.
o El deute i el deutor són els mateixos, qui canvia és el creditor. Un nou creditor substitueix a l’antic i ocupa en l’obligació el mateix lloc i condicions que el primitiu.
o Amb independència del canvi de creditors l’obligació es manté intacta, per tant, subsisteixen en el nou creditor totes les garanties de l’antic crèdit i el deutor pot seguir oposant les mateixes excuses que podia oposar a l’antic creditor.
 El pagament amb subrogació. Es dóna quan una persona paga en lloc d’una altra, aleshores passa a ocupar el lloc de l’antic creditor amb tots els drets inherent de tal condició.
 El canvi de deutor. També es pot dir assumpció de deutes. Hi ha aquesta figura quan una persona assumeix el deute d’una altra. Consisteix en un acord entre el deutor antic i el nou pel qual aquest es fa càrrec del deute d’un altre.
 Concepte, requisits i efectes Pagament pròpiament dit, és a dir, un pagament s’extingeix quan pagues el que deus.
o Compensació.: quan dues persones per dret propi són recíprocament creditores i deutores una de l’altre. En aquest cas el deute s’extingeix amb la quantitat concurrent. Té per finalitat evitar un absurd doble compliment, però també pretén assegurar la bona fe d’una de les parts, no sigui que un compleixi i l’altre no ho faci. Els requisits de la compensació són:  Reciprocitat: que creditors i deutors es deguin mútuament, tu em deus a mi i jo a tu  Homogeneïtat: que el que es deu sigui de la mateixa espècie  exigibilitat: que els deutes siguin vençuts, que siguin exigibles  liquiditat: que estigui determinat, que se sàpiga quina quantitat exacte és Els efectes de la compensació són:  l’extinció del deute amb la quantitat coincident  retroactivitat: significa que quan els dos deutes han vençut encara que ho hagin fet en períodes diferents.
Finalment, la compensació ha de ser al·legada per les dos parts i ha de ser renunciable abans del compliment de les obligacions.
 La pèrdua de la cosa deguda. El deutor s’ha obligat a donar una cosa i aquesta cosa s’ha fet malbé, ja no existeix. Quan no es pot complir l’obligació si allò que no s’ha de donar desapareix l’obligació també desapareix, sempre i quan però, la cosa no s’hagués produït per una causa imputable al deutor abans d’haver-se aquest constituït en mora o retard i sempre també que no s’hagués promès la mateixa cosa a més d’una persona.
 Impossibilitat en el compliment. No es el mateix que sigui d’impossible compliment o difícil compliment.
 La confusió. Jurídicament parlant es dóna quan la titularitat passiva i activa de l’obligació es reuneix en un mateix subjecte. Quan una persona es fa deutora o creditora de si mateixa el deute s’extingeix. Perquè s’extingeixi el deute cal que sigui completa i definitiva i entre deutors i creditors principals. Els efectes de la confusió és que el deute queda extingit.
Dret Civil Paula Petrea  La condonació. Perdonar un deute. La condonació consisteix en la renúncia gratuïta al dret de crèdit. La condonació pot ser expressa (no cal que em paguis) tàcita(no reclamar mai). Les condicions poden ser inoficioses o revocables. Una donació és inoficiosa vol dir que ningú pot donar més del que necessita per viure.
 La Novació. Que l’obligació s’extingeix perquè en lloc seu en neix una altra que la substitueix. Els requisits són: o que l’obligació primitiva s’extingeixi o que en neixi una altra que la substitueixi o que es realitzi un contracte que contingui la voluntat de les parts d’extingir una obligació mitjançant la creació d’una altra.
Els efectes de l’anul·lació són: o desaparició de l’obligació antiga amb totes les accessòries o una vegada s’ha realitzat la novació, l’extinció per causes posteriors a la segona novació en cap cas no farà renéixer la primera.
Dos tipus de novació: o extintiva: la explicada fins ara és l’extintiva o Modificativa: no extingeix, només modifica i pot ser :  Objectiva: pot ser per canvi d’objecte de causa o de condicions  subjectiva : pot ser per canvi de creditors o de deutors Dret Civil Paula Petrea ...