Tema 5. L'informe (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Diagnòstic i Avaluació Psicològica
Año del apunte 2013
Páginas 8
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 2
Subido por

Descripción

Tipus d'informe; característiques de l'informe.
Exemple d'un informe psicològic

Vista previa del texto

5. L’INFORME L’informe es pot entendre com la culminació del procés d’avaluació psicològica. És important perquè...
1. És estrictament científic i ha d’estar ajustat a la deontologia professional.
2. És un testimoni arxivable i durador, fet en un moment concret i utilitzant uns instruments concrets. Això fa que en qualsevol moment pugui ser consultable.
3. A més de ser una excel·lent font d’informació fa que sigui replicable.
4. Resulta necessari a l’hora de comunicar els resultats, ja sigui a nivell oral com escrit.
5. L’informe escrit pot ser considerat un document potencialment legal, ja que descriu les característiques d’un subjecte en un moment donat. Pot ser un instrument per prendre decisions jurídiques.
6. Pot ser considerat com un document històric del subjecte que permeti en un altre moment prendre noves decisions. Pensem en la importància per un adult poder disposar d’informes psicològics de quan era petit, adolescent.
Els informes han de d’estar d’acord amb el què diu el quadre deontològic al respecte: Article 12 Article 41 Article 42 Especialment en els seus informes escrits, el psicòleg serà molt caut, prudent i crític davant de nocions que fàcilment poden degenerar en etiquetes devaluadores i discriminatòries del tipus de normal/anormal, adaptat/innadaptat o inteligència/deficiència.
Quan l’avaluació psicològica es produeix a petició del propi subjecte, el psicòleg només pot comunicar-se amb terceres persones amb expressa autorització prèvia de l’interessat i dins dels límits d’aquesta autorització.
Quan l’avaluació ha estat sol·licitada per una altra persona (jutges, mestres, pares, etc), el subjecte objecte de l’avaluació o els seus pares i/o tutors legals, tenen dret a ser informats del fet de l’avaluació o intervenció. El subjecte d’un informe psicològic té dret a conèixer el seu contingut, sempre que d’això no se’n derivi un greu perjudici per a ell o per al psicòleg i encara que la sol·licitud hagi estat feta per d’altres persones.
Article 43 Els informes psicològics realitzats a petició d’institucions o organitzacions en general, a banda de l’esmentat en l’article 42, estarn sotmeses al mateix deure general de confidencialitat, estan obligats a no donar difusió fora del marc estrcite de la demanda.
Article 48 Els informes psicològics hauran de ser clars, precisos, rigurosos i entenedors pel seu destinatari. Hauran d’expressar el seu abast i limitacions, el grau de certesa dels seus continguts, el seu caràcter actual o temporal, les tècniques emprades per la seva elaboración fent constar sempre les dades del professional que l’ha fet.
Guies de les GAP (Guies del Procés d’Avaluació Psicològica) 44. La forma de presentar l’informe (oral o escrita) serà l’apropiada.
45. L’informe ha d’incloure un resum amb les conclusions més importants.
46. L’informe ha d’indicar quí és l’autor, el client i el subjecte així com a qui es presentarà o enviarà. *(el client és qui ho demana i el subjecte a qui avalues) 1 47. Les dades es presentaran d’acord amb les fonts d’informació, instruments i procediments utilitzats.
48. Les dades s’estructuraran seguint criteris psicològics i es situaran en la part de resultats que haurà de tenir l’informe.
49. Les dades que sobrepassin les demandes inicials no s’ignoraran tot i que hauran de ser considerades a part.
50. L’informe respondrà a les demandes del client amb recomanacions apropiades.
51. Les demandes del client mai es quedaran sense resposta.
52. Les fonts d’informació, els instruments i test utilitzats quedaran reflectits dertalladament.
53. L’informe especificarà els passos i procediments utilitzats per respondre a les demandes del client.
54. La secció de l’informe destinada a exposar els esultats rreflectirà el pes donat a la informació obtinguda i la forma en qu`pe s’ha integrat.
55. En la secció de l’informe sobre resultats, cada afirmació psicològica estarà expressament fonamentada en les dades recollides i valorada en funció de la seva importància respecte a les demandes del client.
56. Les inconsistències trobades entre les dades es discutiran en la secció sobre resultats.
57. Cadascuna de les frases escrites serà clara i comprensible pel subjecte 58. El suport científic d’un enunciat s’explicitarà sempre que existeixi la possibilitat que es malinterpreti.
59. La terminologia tècnica utilitzada s’haurà de clarificar de la forma més adequada.
60. Hi haurà una clara distinció entre els elements descriptius, comparatius i interpretatius.
61. La interpretació de les dades no es deixarà en mans del lector.
62. Les conclusions s’exposaran amb claretat.
63. L’avaluador discutirà amb el client les diferents secckions de l’informe.
64. L’avaluador tractarà amb el client o d’altres persones implicades les possibles recomanacions, assegurant-se que les entenen.
65. L’avaluador reflexarà en l’informe les questions sorgides durant la informació de resultats i de recomanacions, en la versió final de l’informe.
66. Si es requereix intervenció i l’avaluador no està qualificat per dur-la a terme, es derivarà al subjecte al professional més adequat.
67. Si és pertinent, l’avaluador enviarà un informe als professionals oportuns.
Tipus d’informe L’informe es pot organitzar de diferents maneres. Pot estar centrat en: a) Les tècniques Es presenten els resultats obtinguts pel subjecte, ordenats segons els test i tècniques administrats.
No requereix cap esforç d’organització i síntesi de resultats, sent molt senzilla la seva redacció.
Sol ser utilitzat per avaluadors poc experimentats o bé quan algú deriva a un subjecte perquè li faci una/es prova/es concreta/es.
2 L’inconvenient més important d’aquest tipus d’informe és que pot resultar incomprensible si qui el llegeix no és psicòleg. Per tant, si la demanda busca l’orientació educativa per un alumne o la selecció de personal per ocupar un lloc determinat de treball, no es beneficiarà d’aquest redactat.
b) En el problema Està dissenyat en funció de les preguntes formulades pel client. Un tipus standard és el POR (Problem-Oriented Record), que té l’avantatge de ser un tipus d’informe unitari utilitzable per diferents professionals. Consta de: 1. Dades bàsiques (dades biogràfiques, anàlisis clínics, exàmens del funcionament intel·lectual, de la personalitat, etc.
2. Llistat de problemes (tratorns mèdics, ambientals, conductuals i socials i que s’han possat de manifest a través de les dades bàsiques).
3. Formulació d’un procediment d’intervenció per a cadascun dels problemes enumerats.
4. Seguiment.
Un dels seus inconvenients és que presenta una versió molt limitada del funcionament psicològic del subjecte i no s’inclouen els aspectes positius, només els aspectes de conductes patològiques.
Un dels seus avantatges és que els problemes del subjecte i el seu tractament són clarament explicitats.
C) En la teoria L’informe s’organitza en funció del model teòric de cadascú. Així, si ens posicionem en un model dinàmic, parlarem de “estructura de la personalitat”, “mecanismes de defensa”. Si adoptem un model mèdic, parlarem de “síndromes i simtomes”, etc.
Un dels seus problemes està en la restricció comunicativa ja que els possibles receptors de l’informe no tenen perquè conèixer la teoria sota la qual està elaborat. Això pot fer-lo poc útil.
El seu aventatge es situaria en si el receptor és coneixedor de la teoria soyta la qual està elaborat.
Característiques de l’informe Tot informe psicològic ha de ser un document científic, ha de ser un vehicle de comunicació i ha de ser útil.
a) Document científic Un informe psicològic, conseqüència d’un procés d’avaluació, no s’ha de difeenciar, en línies generals, del que és un informe d’una investigació científica i ha de tenir els següents apartats: 1. Dades d’identificació del/s avaluador/s (nom, cognomm nº de col·legiat).
3 2. Dades d’identificació del subjecte/s avaluat/s.
3. Dades d’identificació del/s client/s (en cas que no sigui el propi subjecte el que consulta).
4. Descripció de la demanda i objectius de l’avaluació.
5. Data/es d’avaluació.
6. Test, tècniques o aparells de medició utilitzats en la recollida d’informació.
7. Procediment seguit.
8. Resultats quantitatius.
9. Integració dels resultats.
10. Conclusions i recomanacions.
11. Si és el cas, disseny i valoració de la intervenció realitzada.
b) Vehicle de comunicació L’informe és un document que deixa constància d’alló fet.
Pot ser dirigit a diferents implicats (el propi subjecte, persones properes a ell – pares, familiars -, o d’altres professionals – psiquiatres, neuròlegs, metges generalistes, mestres, assistents socials.
Per tant, l’informe haurà de ser redactat de manera comprensible en funció de a qui va dirigit. Les condicions per fer comprensible un informe són: - Cada afirmació ha de ser expressada en un llenguatge clar i comprensible pr la persona a qui va dirigit, evitant qualsevol etiqueta discriminatòria.
- Qualsevol afirmació redactada en termes tècnics ha de ser aclarida segons la seva base científica i amb un llenguatge comprensible.
- Cal deixar clar quan una informació és descriptiva, comparativa o interpretativa.
- No hem de deixar pel lector la inteerpretació de les dades.
- Les conclusions han de presentar-se clarament.
c) Ser útil Tothom accepta que un bon informe ha de ser útil, però el que no està clar i consensuat és el criteri d’utilitat. En una recerca sobre el tema, 155 analistes varen estudiar 50 informes avaluatius cadascun sobre un total de 29 dimensions diverses i varen trobar que el criteri d’utilitat comptaba amb un component fonamental: l’orientació a l’acció, és a dir, un bon informe ha d’acabar amb recomanacions pràctiques concretes al voltant dels objectius plantejats.
4 Cal vigilar amb el que s’anomena “efecte Barnum”, que es refereix a les informacions trivials, que no personalitzen i que podrien ser aplicades a la majoria de la població (“Superior a la mitjana en intel:ligència i aptitud mental”; “li agrada estar amb la gent, especialment amb els que coneix bé”; “té tendència a preocupar-se però no amb excés”).
(Totres les orientacions que acabem de donar en aquest tema, no són una expressió del purisme o el perfeccionisme acadèmic, sinó perquè impliquen bones pràctiques en el treball del psicòleg Continuant amb l’exemle de JM, veiem com podria ser el redactat en l’informe final Informe psicològic Realitzat per: XYZ (núm. De col·legiat: xiz Nom: JM. Sexe: H. Edat: 7,1 anys. Escolaritat: 2n Primària A petició de: pares Dates exploració: 3,5,7,10,28 de gener de 1990 Referència i objectius Els pares de JM consulten sobre el seu fill per presentar dèficit en el rendiment escolar.
Pretenen aconseguir una orientació i, en el seu cas, el tractament del nen.
Dades biogràfiques (informen els pares) Part a termini, amb forceps, 24 primeres hores en incubadora per presentar el que es va qualificar pel pediatre d’un lleu trastorn respiratori. Desenvolupament motriu, del llenguatge, social i d’esfinters normals. Cap dada en referència a trastorns conductuals en la primera infantesa. Malalties, les normals per l’edat. En la familia, així com en situacions no estrictamnt escolars, la sva conducta és descrita com de “normal”. Des de fa un any i mig presenta dificultats escolars amb qualificacions d’insuficient en les principals matèries. Els pares tenen por que això es degui a una disfunció cerebral. La mestra – que ha estat la seva tutora el curs passat i l’actual –el descriu com de “infantil i poc madur per la seva edat”.
Conducta durant l’exploració JM ha col·laborat al llarg de tota l’exploració, en sessions d’una mica més d’una hora, sense mostrar-se cansat.
Test, tècniques i procediments 1. Test i tècniques - WISC 5 - Terman-Merrill - Test de Discriminació neurològica - Test de Retenció Visual de Benton - Codi de conductes pertorbadores a classe d’O’Leary - Matriu d’interaccions mestra-nen (construida expressament) - Bateria de socialització BAS-1 (passad per la mestra) - Anàlisi del material escolar produit pel nen - Qualificacions escolars - Entrevistes (pares, nen, mestra) 2. Procediment Aplicació dels test en tres sessions. Administració del BAS-1 per part de la mestra.
Observació a través del Codi de conductes pertorbadores amb intervals de 20” d’observació i 10” de registre durant 20’ dues vegades al dia. Periode total: dues setmanes. Observació amb matrius d’interaccions mestra-nen preparades expressament: príodes complets de 20’, dues vegades al dia, durant dues setmanes.
Resultats quantitatius - WISC Escala Verbal PT Escala Manipulativa PT Informació 12 Figures Incompletes 10 Comprensió 13 Historietes 13 Semblances 14 Cubs 13 Vocabulari 13 Trencaclosques 12 R. aritmètic 12 Claus 12 Dígits 9 Laberints 10 QI Verbal 110 QI Manipulatiu 107 QI TOTAL 111 - Terman_Merrill Edat base 8 anys Edat sostre 10 anys Edat mental 8 anys 6 mesos 6 QI 120 - Test de Discriminació neurològica (QNST) Puntuació directa 15 Percentil 50 - Test de Retenció Visual de Benton Puntuació directa encerts 5 (max. 10) Puntuació directa errors 7 - Codi de conductes pertorbadores Acord interobservadors 82-90% Conductes no atenció a la tasca 35% Respostes d’orientació 37% Aixecar-se de la cadira 12% - Bateria de Socialització BAS-1 (centils) Lideratge 60 Jovialitat 50 Sensibilitat social 45 Respecte-autocontrol 45 Apatia-retraïment 30 Ansietat-timidesa 30 Agressivitat-tossuderia 70 - Matriu d’interaccions (contruida expressament) Acord interobservadors 80-88% Conductes pertorbadores seguides d’atenció de la mestra 80% Conductes pertorbadores seguides de no atenció 20% Conductes facilitadores de rendiment seguides de no atenció 100% 7 Integració dels resultats Conductes objecte d’estudi: JM obté 4 qualificacions insuficients i també la nota global a 1r de Primària (matemàtiques, llengua, naturals i socials) en les avaluacions finals del mes de juny però les aprova totes al setembre. En la 1ª i 2ª avaluacions de 2n, torna a presentar insuficient en aquelles quatre assignatures.
Comportament hiperactiu i de falta d’atenció a la classe (35% de no atenció a la tasca, 37% de respostes d’orientació i 12% d’aixecar-se de la cadira).
Repertoris intel·lectuals Intel·ligència normal-alta (en el WISC: CIT=111; Terman: QI=120). Rendeix per sota de les seves possibilitats en aquelles àrees que requereixen atenció i concentració (Dig= 9; Fig. Incomp= 10).
Presenta una adequada memòria cisual (TRVB: PDA= 5, PDE= 7).
L’observació del nen a classe mostra els resultats següents: extrovertit i jovial (50 i 60), normalitat en quant a sensibilitat social, respecte i autocontrol (45); poca apatia i ansietat (30), destaca en tossuderia (70).
Condicions socioambientals Els comportaments inadequats a la classe van seguits d’atenció per part de la mestra (80% en MI), mentre que quan es comporta apropiadament en la situació escolar, no rep cap tipus d’atenció (100% en MI) A la família donen plenament suport a l’activitat esportiva i sembla que no es promouen d’altres activitats extraescolars Condicions biològiques Els exàmens mèdics aportats no indiquen cap dèficit, ni sensorial ni físic. No s’observen dèficits conductuals lligats a disuncions cerebrals /TRVB: PDA= 5, PDE= 7; QNST: PD= 15, Per= 50) Conclusions i recomanacions La falta de rendiment escolar no sembla estar relacionada ni amb inadequades capacitats intel·lectuals ni amb trstorns o disfuncions cerebrals. Es tracta d’un nen amb bona capacitat intel·lectual. El problema escolar sembla estar generat, mantingut o controlat – en aquests moments – pels suports que les conductes inadequades del nen reben per part de la mestra de l’aula.
S’aconsella l’administració d’un tractament a través del qual s’eliminin les conseqüències positives davant les conductes pertorbadores del rendiment del nen a l’escola i es moldegi el comportament escolar del nen a través del suport de tota conducta faciitadora de rendiment escolar.
S’orienta als pares a que premiïn el treball escolar a casa, així com tot indici de bon rendiment a l’escola. Les intervencions recomanades haurien de ser supervisades per un especialista.
Firma del pisicòleg Data: 8 ...