13.8 El segon triumvirat, el Principat [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 10/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

El Segon Triumvirat (43-33 aC) El Senat pensa que pot utilitzar el jove Octavià per oposar-se a Antoni, però és més ambiciós i hàbil del que pensen. Octavi i Marc Antoni lluitaran amb els seus exèrcits i Antoni serà derrotat i empresonat. A més, els dos cònsols que governaven roma van morir en la batalla entre Octavi i Antoni i Octavi i aprofitarà aquesta situació per anomenar-se cònsol. Estableix un segon Triumvirat (legal aquesta vegada) kuntament amb Marc Emili Lèpid i el mateix Antoni que el torna a acceptar.
Repressions brutals ordenades pels triumvirs: 130 senadors, entre ells Ciceró ja que s’havia oposat fermament a la monopolització del poder, i 2000 cavallers. Els enemics de Cèsar. Els triumvirs derroten a la doble batalla de Filipos els assassins de Cèsar, els quals es suïciden.
Pel Tractat de Bríndisi (40 aC), els triumvirs es reparteixen el territori de la República - Octavià: Gàl·lia i Hispània Antoni: Àsia Lèpid: Àfrica Senat: Itàlia Mentre que Antoni controla Orient sense dissensió, a Occident la situació és més complexa: - - Els pompeians es trobaven a Sicília i Sext Pompeu (fill de Pompeu) atura l’abastiment de gra de Roma provinent d’Àfrica. Aquest fet semblava poc important però el grà servia per tenir contenta a la plebs i alimentar al exèrcit.
Octavià hi envia Marc Vipsani Agripa, qui derrota Sext Pompeu al 36 aC. Aquest fuig a Grècia i és capturat per Antoni el qual l’assassina.
Un cop derrotat Sext Pompeu, Lèpid aprofita per apoderar-se de Sicília i Octavià considera que l’ha traït. Destitueix a Lèpid però no serà assassinat i el motiu es que ell era Pontifex Maximux (persona inviolable) i el deixa viure com a individu privat.
Les tropes de Lèpid passen a Octavià i el panorama queda de la següent manera: OCTAVIÀ: OCCIDENT / ANTONI: ORIENT En la seva estada a Orient, Antoni s’impregna d’hel·lenisme i practica una vida luxosa.
També du a terme campanyes fallides contra els parts (36 i 34 aC) per a les quals necessita l’ajuda dels reis clients (Capadòcia, Pont, Armènia, Egipte, etc). Un dels regnes clients era Egipte i coneix Cleòpatra en la famosa entrevista de Tars (41 aC). Passa amb ella l’hivern a Egipte en una festa continuada. Antoni ja estava casat amb Fúlvia i i Antoni torna a Roma per repudiar a la seva dona i decideix casar-se amb la germana d’Octavi amb l’objectiu de signar la renovació del Triumvirat a Tarent (38 aC). Després de passar un temps amb la germana d’Octavi, Antoni va retornar a Egipte per retrobar-se amb Cleòpatra i es van casar.
1 A començaments de l’any 35, Octavi estava gelós del poder que suposava per Antoni la seva unió amb Cleòpatra i va escriure a la seva germana perquè l’anés a veure i li demanés tornar amb ella. Antoni va rebutjar la oferta i li va dir que retornés a Roma i axò va suposar el trencament de relacions amistoses amb Octavi. Antoni comença a guanyar-se molts enemics a Roma. Octavià inicia una campanya de desprestigi en contra d’ell i de Cleòpatra però la reina egípcia es la que s’emporta s’emporta la pitjor part ja que la consideraven una “bruixa” que havia encantat a Antoni.
Cerimònia del gimnàs d’Alexandria (34 aC). Antoni cedeix les províncies romanes d’Orient als fills que havia tingut amb Cleòpatra i torna a Roma per finalitzar el triumvirat i repudia a la germana d’Octavi. D’alguna manera, Antoni vol crear una dinastia.
La indignació a Roma és total i Octavià aprofita per fer revelar (sacrílegament) el testament d’Antoni guardat per les vestals el qual manifestava la seva voluntat de ser enterrat a Alexandria. El Senat declara la guerra a Antoni al 32 aC.
Al 31 aC, les flotes d’Octavià guanyen a les de Marc Antoni i Cleòpatra al golf d’Ambracia.
Malgrat la inferioritat numèrica, l’armada d’Octavià derrota la d’Antoni ja que Cleòpatra va fugir en mig de la batalla i Antoni la va seguir. Batalla estranya ja que Antoni tenia una armada molt superior (amb l’ajut dels vaixells egipcis) però no va saber utilitzar les seves cartes i va perdre la batalla.
Octavià avança per Orient (Àsia Menor, Llevant) refermant fidelitats i arriba a Egipte. El que volia era no deixar cap reducte Antonià sota les seves espatlles i refermar la seva posició geogràfica per no deixar cap sortida a Antoni. Antoni i Cleòpatra van refugiar-se a Alexandria però Antoni es va suïcidar. Cleòpatra va intentar seduir Octavià demanant-li que almenys li deixes les terres d’Egipte i, al no poder, també es va suïcidar. Egipte passa a ser província romana amb un règim jurídic especial i sota l’autoritat directa d’Octavià. Es pretén que Egipte sigui el graner de roma.
El Principat (30-14 aC) Gai Juli Cèsar Octavià August restaura formalment la República i el Senat li confereix el títol d’augustus (27 aC). Aquest títol apropava la figura de August als sacerdots. Al mateix temps li conferia una supremacia sobre la resta d’individus en relació al seu caràcter sacre (sobretot justificat per la seva condició de salvador del poble romà acabant amb les guerres civils).
Cap magistrat mai va tenir tants càrrecs, ni tant sols Cèsar. Tot i l’evident autocràcia augusta, Octavià manté la ficció de la República.
- Tribunicia potestas perpetua: ell no era el tribu de la plebs, sinó que tenia els seus drets Consul Princeps senatus: príncep del senat Imperium procunsulare maius: ell té mes poder que qualsevol altre consular tindrà sempre la última paraula Imperium prouinciale maius: capacitat d’ordenar les províncies i d’imposar els governadors que desitja (seran els més propers a ell) 2 - Censor: el que dividia la societat en classes Pontifex macimus: màxim líder religiós Pater patriae i conditor Vrbis: pare de la pàtria i el fundador de la ciutat, se’l va equiparar a un segon Ròmul Aconsegueix el retorn de les àguiles perdudes per Cras: símbol de Roma. Estableix un tractat amb Fraates IV de Pàrtia. Amintas cedeix Galàcia (estat client) en herència.
Completa el domini d’Hispània amb les Guerres Càntabres (29-19 aC). S’expandeix als Alps, Rètia, Nóric i Dalmàcia ja que hi havia tribus que feien constants incursions a les fronteres romanes i això afectava al territori.
Aconsegueix l’expansió a Germania de Drus i Tiberi, però pateix la derrota de Varus el governador de la Gàl·lia que va caure a la trampa de Teutoburg (9 dC). Existia una obsessió per tal de fixar una frontera amb els pobles bàrbars ja que aquests feien constants incursions a les províncies romanes i desestabilitzaven l’economia. Van intentar crear una província a Germania però va ser un fracàs ja era una terra poc fèrtil amb poblacions molt bèl·liques i amb un clima desfavorable i van decidir que era millor no passar del Rin.
August limita el nombre de legions a 25 i institueix diferents cossos militars i policials.
Entre ells: - Cohortes praetorianae: 4.500 homes a prop de la ciutat de Roma. Volien evitar l’entrada d’un rival polític d’August.
Corporis custodes: 300 germànics que havien de protegir exclusivament a August i estaven al bell mig de la ciutat per tal de que si es revelaven eren aniquilats.
Després de la derrota a Teutoburg, August els va dissoldre ja que no podien tenir als causants de la derrota a la ciutat.
El Senat queda com a òrgan consultiu sense poder real: ja no controla l’exèrcit ni les finances ni tampoc és lliure per escollir magistrats.
Fent ús de les prerrogatives de la censura, August redueix el nombre de senadors a 600.
Aquest nombre es mantindrà igual durant l’Imperi. Estableix un nou mínim patrimonial per esdevenir: - Senadors: 1.000.000 sestercis Cavallers: 400.000 sestercis Els tribuns de la plebs són ara escollits pel Senat i no per l’assemblea del poble. Perden la seva finalitat original tot i mantenir els privilegis. August s’exerceix com el protector de tot el poble romà.
Crea el concilium principis com a òrgan assessor, on hi destaca Cai Cilci Mecenes.
Els senadors conserven la majoria de magistratures urbanes i la prefectura de la Ciutat, els cavallers ostenten les noves prefectures, i després hi ha esclaus alliberats de la casa d’August que es comportaran com els funcionaris de l’administració imperial.
3 Reorganitza les províncies i les divideix en: - Senatorials: a càrrec d’un proconsul Imperials: a càrrec d’un legatus Augusti pro praetor, un praefectus o praeses.
La diferencia es que les senatorials no tenen exèrcit i les imperials si.
Funda nombroses colònies de veterans (120.000 a Orient) que difonen la romanitat i li són fidels. August funda ciutats o reforma pobles (sobretot a Occident) per tal de crear una xarxa urbana més intensa en tot l’Imperi.
La major part de la terra era en mans de latifundistes i de la casa Imperial. Tot i així, la petita propietat guanyarà protagonisme Es preocupa del manteniment de les vies terrestres i marítimes per garantir l’abastiment.
Amb això, també s’afavoreix el comerç a llarga distància.
S’aconsegueix una estabilitat política i social que redunda en la bonança econòmica: pax Romana.
A banda dels temples, August s’esforça en dotar de monumentalitat la ciutat de Roma: - Forum Augustm Theatrum Marcelli Curia Iulia (lloc on es reunia el senat) Així mateix, s’edifiquen nombrosos edificis públics a les ciutats de províncies en aquesta època i es construeix la primera biblioteca de Roma.
A la seva mort, August es deïficat i el culte imperial es difon pel mon romà. Ell mateix deixa testimoni del seu llegat.
August no tenia fills i per garantir una successió hereditària del seu poder, se serveix del mecanisme de l’adopció. Tot i això, no resulta gaire afortunat en les seves eleccions ja que en primer lloc, escull Marc Claudi Marcel qui mor prematurament, després promociona Neró Claudi Drus el qual deixa la vida a Germania. Per últim adopta els seus néts Cai i Luci, però també moren abans d’hora.
Finalment, adopta Tiberi Claudi Neró al 4 dC fill de la seva dona però no fill seu, que serà el seu successor a la seva mort i s’estableix un sistema dinàstic per fills biològics o adoptats.
4 ...

Comprar Previsualizar