Aparell urinari II (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura Morfologia II
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 01/01/2015
Descargas 32

Vista previa del texto

APARELL URINARI II RONYÓ: El ronyó esquerre és més mòbil que el dret i es troba més caudal. El ronyó dret es troba en contacte directe amb el fetge. Es troben coberts per peritoneu per la cara ventral, no es troben coberts completament per peritoneu. Per això es diu que són retroperitoneals.
En el gos és aproximadament tres vegades la longitud de la vèrtebra lumbar L2. En el gat és una mica més petit respecte aquesta longitud de la segona vèrtebra lumbar.
ESPÈCIE LOCALIZACIÓ RONYÓ ESQUERRE RONYÓ DRET GOS L2-L4 T13-L3 GAT L2-L5 L1-L4 GOS 2.5-3.5 vegades la longitud de la vèrtebra lumbar L2.
GAT 2.5-3 vegades la longitud de la L2.
MIDA Imatge amb contrast on veiem el contorn dels ronyons. Com més greix tingui més fàcil serà veure el contorn. Podem veure els urèters que circulen dorsals.
Imatge ventrodorsal on veiem els ronyons.
Com que les banyes del úter es troben molt pròximes als urèters és complicat fer una castració en femelles.
1 Podem veure les artèries renals i venes renals entrant i sortint per l'hili del ronyó.
G.A = Glàndula adrenal que estan properes als pols cranials dels ronyons.
DIFERENCIES ENTRE ESPÈCIES: La morfologia és molt diferent segons l'espècie.
 El dels cetacis E té moltes lobulacions.
 El de vaca D té lobulació externa.
 La resta d'espècies no tenen lobulació externa ni l'ovella ni la cabra.
Externament als ronyons veiem la càpsula fibrosa que és molt resistent i mai deixa deformar-se al ronyó. Qualsevol pressió interna fa pressió sobre el ronyó i fa mal perquè no el deixa moure's la càpsula. L'hili renal mira medial.
PETIT REMUGANT GOS 2 ÉQUID   PORC VACA La vaca té lobulació externa i cada lòbul té una part d'escorça i una de medul·la. Cada lòbul funciona com un ronyó.
En el porc i l'home l'escorça es continua però la medul·la està lobulada i veiem fraccions de medul·la, són les piràmides renals.
Externament tenim la càpsula fibrosa, una escorça i la medul·la interna.
També podem veure l’hili que és la zona per on entren les diferents estructures a l’òrgan. Està recobert de greix.
3 La orina surt dels extrems de les piràmides renals, per la papil·la renal.
En gos, petits remugants i cavalls no existeixen papil·les ni piràmides. Tot és continu. L'orina surt per la medul·la per la zona que és diu cresta renal.
Veiem les piràmides renals que desemboquen en una papil·la cadascuna.
4 En el gos tenim la cresta renal per on surt la orina.
Si hi ha papil·la renal la orina desemboca en els calzes renals que recullen la orina.
Els que no tenen papil·les tenen una pelvis renal que recull la orina.
5 L'estructura vascular del ronyó és particular perquè l'arteria renal i la vena es bifurquen en unes artèries i venes anomenades arquejades.
Circulen entre escorça i medul·la.
De les artèries i venes arquejades surten les interlobuliars que donen lloc als glomèruls, la filtració. A nivell de la medul·la separant els diferents lòbuls ens troben les interlobulars.
Són més importants les arquejades.
6 Al corpuscle tenim la filtració grollera. Al TCP es produeix l'absorció de nutrients. A la nansa de Henle absorbim ions i els papil·lars aigua.
URÈTERS: Els urèters discorren per la paret abdominal dorsal i circulen des dels ronyons, molt propers als òrgans genitals femenins. Els urèters arriben a al bufeta urinària des dels dos costats. Circulen units al meso del úter en algun moment de la seva trajectòria que es el lligament ample. En el cas d’una castració d’una gossa o gata quan tallem el cèrvix hem de vigilar que els urèters circulen per allà. SI fos un mascle mai fem una castració interna i no tenim implicacions clíniques. Veiem l’entrada dels urèters i els conductes deferents i un plexe genital que és el meso i els uneix.
L’urèter entra de forma obliqua a la bufeta urinària. L’esquema representa l’entrada de l’urèter de forma obliqua.
Diem que té una porció intramural que implica que quan la bufeta estigui plena al pròpia distensió taparà la desembocadura de l’urèter evitant l’entrada de més orina. No explota perquè no permetem que entri més orina però la innervació sensitiva és la que ens dóna la sensació d’urgència.
7 Si recordem la formació de l’urèter que és d’origen mesodèrmic i la bufeta és d’origen endodèrmic en concret del sinus urogenital. A nivell embrionari la paret de la bufeta en el lloc de desembocadura de l’urèter i el conducte deferent està engrossida, fa relleu cap a l’interior. Una porció de la paret que està engrossida és d’origen mesodèrmic i s’anomena trígon de la bufeta urinària.
La zona relacionada amb l’entrada dels urèters fa relleu cap a l’interior de la bufeta. En el mascle també desemboquen els conductes deferents. Si hi ha un càncer de bufeta és normalment el trígon o bé a la transició cap al trígon. És així perquè tenen diferent origen endodèrmic i mesodèrmic.
BUFETA URINÀRIA: La bufeta urinària es troba a la cavitat pèlvica on ocupa una gran part. Si va acumulant orina incrementa la seva mida i es desplaça ocupant part de la cavitat abdominal. Permet una gran distensió. Vol dir que si la bufeta està buida la paret de la bufeta pot tenir 5-7mm de gruix, és molt gruixuda. Pot tenir fins i tot 1cm. Quan està plena pot tenir menys 1mm. Pot distendir-se pel gruix de la seva paret. Existeix un volum crític per la pressió de la orina dins la bufeta que provoca la urgència d’evacuar.
8 En ecografies la orina es veu negra perquè conté molt líquid, és anecogènica.
Serveix per veure anomalies a la paret de la bufeta. Abans es veien radiografies amb un contrast per poder veure la bufeta. Es pot obstruir per pedretes.
La bufeta urinària guia la seva migració. Està fixada pels dos lligaments vesicals laterals i un lligament vesical mig que és ventral. En total són 3. Permet el desplaçament des de cranial a caudal.
URETRA: La uretra és l’òrgan urinari final i podem dir que és pràcticament múscul uretral. De manera que podem dir que tota la uretra és un esfínter de musculatura estriada. Per tant es de contracció voluntària per relaxació del múscul uretral.
Té innervació del SNA simpàtic i parasimpàtic. El nervi pudendo innerva tota la musculatura, si es relaxa provoca incontinència urinària. Està sota la innervació del simpàtic o parasimpàtic. Si predomina el simpàtic s’escapen gotes de pipí. En la femella la uretra només té una porció pèlvica i en canvi en el mascle té una porció pèlvica i una peniana. La uretra prové del sinus urogenital que és endoderma. En la uretra peniana el sinus urogenital dóna lloc al cos esponjós de la uretra peniana que vol dir que és un teixit que acumula sang de forma marcada, ajuda a la erecció. La uretra desemboca a nivell del glande del mascle. L’orifici urinari extern del mascle es troba al glande, a la femella entre vestíbul vaginal i vagina. El vestíbul és més gran o més petit segons la espècie. Si és molt gran pot acumula orina al vestíbul com per exemple les elefantes. En primats és molt reduït.
Quan volem agafar orina i hem de sondar en vaca o truja hem de tenir en compte que a la paret ventral del vestíbul hi ha un diverticle cec.
És el diverticle suburetral. Implica que quan anem a sondar si anem amb la cànula ventralment acabarem al diverticle.
9 ...