TEMA 01: La ciència del sòl (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Valencia (UV)
Grado Ciencias Ambientales - 2º curso
Asignatura Edafologia
Profesor R.B.
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 20/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

arierarodriguez Edafologia El SÒL és un sistema dinàmic i complex, produït per una sèrie de factors formadors (com poden ser el clima, els organismes i el relleu), que actuen sobre el material d’origen mitjançant una sèrie de processos (físics, químics i biològics), per a formar un sistema que està compost per els tres estats de la matèria (líquid, sòlid i gasos).
És la part més superficial de l’escorça terrestre, que ocupa des de pocs centímetres fins dos metres. En aquesta porció es duen a terme una sèrie de cicles que afecten a la resta de sers vius.
TEMA 1: LA CIÈNCIA DEL SÒL El sòl està en interacció continua amb els altres sistemes (atmosfera, hidrosfera, geosfera i biosfera), afectant directament en la seua dinàmica. El temps 0 del sòl és la roca mare.
HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA DEL SÒL (NO ENTRA PER EXAMEN) NEOLÍTIC, XINA, MESOPOTAMIA, EGIPTE, GRÈCIA, ROMA, S.XVII-XVIII (EUROPA), S.XIX EEUU En les societats que vivien a Mesopotàmia, apareix l’agricultura en les zones que estaven banyades per el riu.
L’ESCOLA RUSSA Vasili Dokuchaev (1846-1903) geògraf rus. Pare de la Ciència del sòl En 1883, publicà un informe sobre un estudi de camp (txernozem, principis de la morfologia dels sòls, va descriure grans grups, primera classificació científica i va desenvolupar mètodes de cartografia sobre la base del treball de camp i de laboratori. El 1886 va proposar que la paraula sòl s’utilitzés com a terme científic per referir-se a aquelles capes u horitzons del sòl que diàriament canvien sota la influència conjunta de l'aigua, aire i organismes (vius o morts), introduint el concepte geogràfic de sòl. Més tard va definir sòl com un cos natural i independent format sota la influència de diversos factors, dels quals vegetació era considerat com el més important. Per a Dokuchaev el sòl és un producte complex, resultat de les interaccions entre diferents factors geogràfics com el clima, la geomorfologia, l'edat del paisatge (paleogeografia), sense oblidar les plantes, els animals i la roca mare.
Glinka (1867-1929) i Neustrayev (1874-1928) (deixebles de Dokuchaev) emfatitzaren el concepte de sòl com a entitat en si mateix. Sibirtev desenvolupà una classificació dels sòls diferenciant-los en tres grans grups, el primer dels quals correspon als zonals (laterítics, podzols, txernozems, sòls de tundra. Intrazonals (sòls salins, hidromorfes). Azonals (esquelètics i al·luvials).
L’ESCOLA AMERICANA Eugene Woldemar Hilgard (1833, Zweibrücken, Germany – 1916, Berkeley, California) expert en l’estudi del sòl com recurs natural. Una autoritat en la química del sòl i recuperació de sòls alcalins. Pare de la Ciència del Sòl en USA.
Curtis Marbut (1863 – 1935), geògraf d’estats units, director de la investigació dels sòls en USA. Va traduir a l'anglès el treball de Glinka, divulgant els conceptes de l’escola russa entre els geògrafs del seu país. Marbut sosté la teoria de processos múltiples i independents en la gènesi dels sòls. També va proposar una classificació consistent en sis categories: ordres, subordres, grups, famílies, series i tipus. Els ordres principals s’establien en relació a la riquesa d’Al i Fe, Pedalfers; o lixiviació de carbonats, Pedocals.
Hans Jenny (1899-1992), Factors of Soil Formation (1941, 1961, 1980, 1994). En The Soil Resource, Origin and Behaviour (1980), Jenny redefineix els factors de formació del sòl i estén els seus efectes a les propietats dels ecosistemes. La roca mare i el relleu defineixen l'estat inicial de desenvolupament del sistema edàfic; el clima i els organismes determinen les transformacions químiques i biològiques, sent el temps el factor que influeix en els processos de formació i d'expressió en l'ecosistema.
S = f (cl, o, r, p, t...) s - soil properties cl - regional climate o - potential biota r – topography p - parent material t – time Jenny va aplicar els principis fonamentals de la Ciència del Sòl als grans problemes del medi ambient actuals (biomassa en alcohol-biodièsel). Profetitzà sistemes de tractament de residus agrícoles i forestals per convertir-los en Humus, així com l’ús adequat del sòl i dels residus per disminuir les pèrdues de C i N. Relacionà la degradació del sòl i la mineralització de la matèria orgànica amb l’augment de les emissions de CO2 i el calfament global.
FUNCIONS BÀSIQUES DEL SÒL FUNCIONS ECOLÒGIQUES BÀSIQUES Productivitat → hui en dia la humanitat necessita aliments, els quals soles venen del sòl.
Manteniment de la qualitat ambiental → si el sòl no mantén la seua qualitat, perd tota la seua productivitat.
Preservar i millorar la salut de tots els essers vius (material genètic) → gràcies a eixa funció, podem obtindre aigua per al consum que ha estat filtrada i depurada per el sòl.
FUNCIONS ECONÒMIQUES BÀSIQUES Herència cultural → el sòl conserva la història dels nostres antepassats Font de matèries primes → el sòl ens proporciona materials (metalls, minerals, etc.).
Suport físic d’activitats → ens permet viure a la superfície.
FETS CLAU 1. El 95% dels nostres aliments són directament o indirectament produïts pels nostres sòls.
2. Una mancança d'algun dels 15 nutrients necessari pel creixement de les plantes pot limitar el rendiment de la collita.
3. A l’any 2050, la producció agrícola ha d’augmentar globalment en un 60% i gairebé 100% en els països en desenvolupament per tal de satisfer les seues necessitats. El sòl és un recurs natural no renovable.
4. Per a que es forme 1 cm de sòl poden passar fins a 1.000 anys.
5. Una gestió sostenible del sòl podria incrementar la producció d’aliments fins al 58%.
...

Comprar Previsualizar