Introducció al Periodisme (2013)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Introducció al Periodisme
Año del apunte 2013
Páginas 40
Fecha de subida 12/06/2014
Descargas 12

Descripción

Apuntes del bloque general de la Intro de Periodismo, con Albert Sáez como profesor.

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ AL PERIODISME 16.09.13 Somnis per complir i pràctiques a preservar en el periodisme a l'era de les xarxes socials ¿UN MÓN SENSE MITJANS INFORMATIUS? ¿UN MÓN SENSE PERIODISTES? En aqusts moments el periodisme viu una fractura - els habits dels consumidors són homogènics (consumeixen diferents persones d'Àfrica que de Nova York, igual que els més grans que els joves).
Menys de 40 anys: consumim televisió però no a l'aparell de la televisió (pelis al pc en comptes de tv - diaris en versió digital - ràdio per podcast al pc) Estem en un moment de transició - conviuen els elements del món vell que es van extinguir i els elements del món nou que van apareguent.
No sabem amb seguretat què passarà en el futur Dos tipus d'orígens d'informació 1. Arriba a través dels periodistes 2. A través dels famosos mateixos Canvi de paradigma L'epicentre del canvi del paradigme és una barreja; tauletes, mòbils + xarxes social: Element físic (pc) + element software (android, windows, xarxes) Novetat: xarxes socials tenen horitzonalitat: es barrejen la comunicació professional, interprofessional...
- Espai comunicació interpersonal + consum informació Nou paradigma 1. Consum digital 2. Convertir informació en temps real 3. Public decideix de què volen que l'informin (De què parlem? De què volem comentar? ) En el nou paradigma, els usuaris/ciutadans compartim informació en temps real El periodisme era una activitat vertical, però ara ha passat a ser una activitat horitzontal - hem passat d'un sermó (situació passivitat de l'usuari) a la comunicació (usuari actiu) El temps real: periodisme ve de període= el periodisme històricament tenia el compromís d'explicar-li a la gent allò que li ineressava que havia passat en un cert període de temps Public especific Procurem estar atents des que comença un esdeveniment fins que acaba (programa de televisió - no al dia següent, sinó quan està passant - compartir l'emissió en directe d'un programa de televisió) -Tenim un panorama on les xarxes socials han guanyat popularitat + consum intensiu -En el nou paradigma ho decideix el públic ara, mentre que abans eren els periodistes Consum de mitjans per edats - Ho consultem al Baròmetre de Catalunya Ens interessa saber com funcionen els mitjans tradicionales perquè molts dels que usem ara són tradicionals.
També ens interessa saber com funciona aquest nou consum En aquest nou món, 4 grans tipus de models d'informació TABLA UN NOU MODEL DE NEGOCI Un mitjà intenta sobreviure com pot 18.09.13 El periodisme neix a partir d'una revolució tecnològica.
Kovach suporta que el periodisme neix al sXV/XVI als pubs al voltant dels ports de Londres, on havia individus especialitzats en recollir converses dels mariners que venien de les indies medientals, i esprés anar a altres pubs a explicar-ho. Ell considewra que es la primera experiecia semblant al periodisme.
Per ser més convencionals que és: la primera manifestació que tenim del periodisme són els diaris.
Què es necessitava per fer un diari? • • • Paper (a preus assequibles apareix al segle XIV (1300) Impremta de tipus mòbils (sV - 1400) necessitem imprimir per fer moltes còpies + necessitem temps xoca amb la idea del periodisme que consta d'explicar el que passa el més ràpid possible.
Servei regular de correus ( 1464) necessitem repartir - Royal Mail (1er servei de correus a Europa - es crea a 1464) -Al segle XV ja tenim tota la tecnoloogia disponible, però no és fins al SVII que es crea el primer diari (1609) -Sense una determinada tecnologia no hi ha periodisme Què passa entre els segles XIV i XVII? (des que ja podem fer un diari fins que es fa) Es senten les bases de tres revolucions: • • La Il·lustració (Per tant la gent ha de tenir els coneixements necessaris per aprendre el per què de les coses. Si la gent no sap ni llegir ni escriure, podem impirmir diaris però no serveixen per res. El gran programa de la il·lustració és l'alfabetització industrial. Per tant, la alfabetització és essencial.) La revolució industrial (l'economia de mercat genera que els individus necessitin saber què passa fora del seu entorn més immediat. En un primer moment perquè comencen a comerciar amb gent de diversos territoris i els hi interessa saber què les hi està passant per poder avaluar les oportunitats de negoci. També genera un gran moviment de població a Europa, la gent emigra del camp a la ciutat. A la ciutat, la gent necessita informar-se d'altra gent amb la que no es relaciona personalment perquè la ciutat és molt gran per interrelacionar-se i poder conviure. El periodisme té a veure amb la creació de • les grans ciutats industrials. L'economia de mercat es basa en el conum massiu. Això comporta l'aparició de la publicitat que esdesvé la principal font de finançament del periodisme.) La revolució democràtica (a partir del segle XVII les societats europees esdesvenen democràcies representatives. Es necessita diàleg entre la població i els representants. Necessites que algú crei una platraforma per a que això pugui passar. = Quan hi ha disponible una determinada teconollogia + quan hi ha unes determinades ocndicions socials.
Que generen noves realitas socials: - el periodisme és fill de: • • • La cultura de masses La publicitat L'opinió pública *El periodisme existeix per fer possibles aquestes tres realitats que la societat necessita El periodisme neix perquè hi ha un públic que necessita (li és útil) tenir una certa informació i està disposat a pagar per ell -L'element determinant pel qual apareix el periodisme és una demanda per la informació -El periodisme ész una relaitat històrica -Amb el 50% de pressupost de tv3, un senyor s'ha comprat el diari Washington Post Diu Llorenç Gomis: "El periòdic no neix fins que hi ha un públic capaç de llegir-lo i, sobretot, disposat a pagar alguna cosa per rebre'l de manera regular" -El periodisme neix de la mà del primer gran mitjà de comunicació de masses que és el diari.
-Amb les següents funcions: • • • Garantir el dret dels ciutadans a la informació i al coneixement (els subjectes del dret a la informació són els ciutadans, el periodisme no són els que tenen dret a saber coses) Generar un espai de debat entre els grups que opten democràticament a governar (El periodisme no neix per adoctrinar a la gent -ja havien les esglésies - neix per donar veu a les opcions diferents, i neix per generar un debat. Perquè els ciutadans que han aquirit la seva sobirania tinguin suficients coneixements per formar part d'aquest debat).
Generar audiència per esdevenir una platraforma publicitària (amb capacitat d'interessar els anuncis.
És l'element que en aquests moments està més en crisi. The New York Times a l'any 2012 ingressa 200 milions menys en 10 anys A partir d'aquí definim el periodisme com: • "un mètode d'interpretació periòdica de la realitat social" (Gomis) Mètode: té una sistemàtica + pràctiques homologades Mètode d'interpretació: explicar perquè la gent entengui què està passant. Per interpretar s'ha d'entendre i saber explicar.
Interpretació periòdica: Quan volem entendre una realitat la situem en unes coordenades temporals)El periodisme fragmenta la realitat en periodes per entendre-la i explicar-la. Periodisme ve de període, aquell que explica el que ha passat en un temps determinat. Les xarxes digitals han transofrmat el temps en la organitzaciódel periodisme) Realitat social: no existeixen notícies sense fets. El periodisme té una limitació: ha d'explicar la realitat que ha passat, no la que li agradaria que passés. L'aproximació a la realitat és molt complicada i genera moltes precaucions a la pràctica periodística, • "l'exercici d'un rol socialment legitimat i institucionalitzat per a construir la realitat social com a realitat públiament i socialment rellevant" (Rodrigo) L'exercici del periodisme necessita la legitimació social, ser reconegut per la societat com a tal.
Aquestes funcions s'han mantingut constants perquè s'han mantingut constants les necessitats socials i s'han expressat en tots elks nous suports de la comunicacio de masses: tv, webs, nous suports mòbils Una realitat històrica El periodisme és una realitat històrtica: va néixer el segle XVII i pot acabar...
...si canvia el context social: • • • De la Il·lustració de la Postmodernitat (arquitectura) De l'Economia de mercat a la globalització De la democràcia representativa a la participativa ...si la societat no el troba útil: • i el públic no està disposat a pagar per aquest server ni els anunciants a finançar-lo (si no fa el que ha de fer, si el periodisme fa altres coses i es centra en altres interessos ...Si el periodisme dilueix la seva funció • i l'exerceixen directament els ciutadans i les institucions *Si un periodista no enten què està explicant, el públic tampoc ho entendrà. El periodista haurà de tenir habilitats i dominar les tècniques per explicar el que ha entès) 23.09.13 L'essència del periodisme Kovach i Rosentiel sintetitzen els elements el periodisme en aquests 10 punts: 1. El propòsit fonamental del periodisme és proporcionar als ciutadans la informació que necessiten per ser lliures i capaços de governar-se a ells mateixos 2. La primera obligació del periodisme és la veritat, utilitzaqnt un "mètode" objectiu per arribar-hi 3. El periodisme ha de ser lleial, principalment, als ciutadans 4. L'essència del periodisme és la disciplina de la verificació 5. Els periodistes han de mantenir la seva independència respecte lers persones i els fets sobre els que informen sense caur en la indeferència 6. Els periodistes han d'exercir un control independet del poder 7. El peroipdisme té la obligació de proporcioar un fòrm públic per a la crítica i el comentari 8. El dsicrs periodístic ha de ser suggerent i rellevant.
9. Les nformacions han de ser exhaustives i proporcionades 10. Els periodistes tenenu una obligació amb la seva consciència personal Definició • • • • És un professional dedicat a garatir el dret a la informació dels ciutadans.
Està legitimat per interpretar la realitat d'acord amb l'interès del públic. És un interpret de la realitat Es situa entre l'hermeneuta i el científic social Des d'aquest punt de vista és un INTEL·LECTUAL: -exclou -inclou -jerarquitza 25.09.13 Start up: empresa que intenta una nova forma d0-innovacio en un enotrn de recerca univesitaria. Agafa el coneixement adquirit a la recerca universitària i convertir-lo en activitat professional.
Benefici en l'àmbit legislatiu: empreses es poden allotjar en centres universitaris malgrat ser una activitat social Autoocupació: gent que en comptes a esperar a que els contractin per fer allò que saben fer, són ells mateixos qui fan una nova feina: autonoms = innovació- t'inventes una feina que no fa ningú Comunicació corporativa: Activitats que fan les empreses per controlar la informació que circula sobre elles mateixes. Controlar el posicionament. Tradicionalment havia ingut dos amits, tenia una part de comunciació interna i les relacioins públiques, la informació que volien fer arribar als públics Tercera pota d'aquest concepte: Gestio dels mitjans de comunicació de les pròpies empreses o institucions.
Avui en dia les empreses no es relacionen només amb els seus membres, ni publics a través dels mitjans, sinó es relacionen directament a través de les xarxes socials i nous mitjans de comunicació. Per tant està apareixent un nou àmbit periodístic.
Comunicació periodística: Periodista: intenta garantir un dret dels ciutadans. ell no és objecte sinó instrument Finals del sXIX - Cas Dreyfur 1898 cas d'un militar francés que va estar a punt de ser executat per ser espia, però realment era víctima d'una conspiració anti jueua. És el primer cas en el qual ens vam adonar de la importància que podia tenir el periodisme en la vida social. EN a2qwuest epsiodi s'hc oncentra la funcio del periodisme i necessitat de reivindicar e caracter nterpretatiu dfel periodsta. S El periodista comença amb la informació i acaba amb la opinió. Busca dades sobre els fets que preten expicar.
Busca saber què ha passat, acumular el màxim de dades sobre el que ha passat. Qui ha fet què, a on, amb quina finalitat. Per tant, l'impuls periodístic és que on no hi ha dades no hi ha informació El periodisme comença quan ha passat alguna cosa, res de rumors i suposicions de què podria passar. També fem periodsime quan interpretem els fets Punt capital: quan assistim a episodis com Wikileaks: les dades en brut no compleixen les funcions del periodisme: Mil cartes del president sense estar explcicades i sense intepretar aquestes cartes no és periodisme. El periodisme ha de recordar què passa amb aquella època.
Les explicacions sense fonament no són peridosme El periodisme ha de ser capaç d'obtenir dades i interpretar-les. Qan un peridoista no sap interpretar les dades, és molt probable que la gent ho manipuli. Les opinions sobre la religió no són importants, s'ha d'opinar sobre els fets, valorar-los Si els testimonis han estat davant un fet, no vol dir que ho sapiguen explicar, potser no tenen els suficients coneixements per transemtre-ho.
El periodisme necessita tenir un esperit positivista (on no hi ha fet no hi ha notícia, on no hi ha dades, no hi ha periodisme) Del periodisme positivista a la Síndrome de Fabrizio INFORMACIÓ INTERPRETACIÓ OPINIÓ DADES EXPLICACIONS VALORACIONS El marc legal • • • La legitimitat social del periodisme es reocneix en el mar legal que3 protegeix la seva activitrat Tractat de Lisboa (2009) (el més emblant a una constitució a la UE. És una suma de tractats entre Governs) incorpora la Cara de Drets Fonamentals de la UE (la plasmació en la legislació comunit`paria dels drets fonamentals i humans reconeguts en els estats democràtics des de la segona meitat del segle passat: o Articulo 11  Incorporar el dret de la llibertad de expresión y de información. Este derecho comprende la libertad de opinión y libertad de recibir o de comunicar informaciones o ideas sin que pueda haber injerencia de autoridades públicas y sin consideración de fronteras.
 Se respetan la libertad de los medios de comunicación y su pluralismo. Per gartantir la llibertat dinformacio, a part de no haver-hi censura, s'ha d'assegurar la pluralitat d'opcions en la distribució La constitució Espanyola (1978) Article 20 • 1 Es reconeixen i protegeixen els seguents rdrets: o     A - Expressar i difoindre lliurement els oensaments,m les idees i les opinions mitjançant la paraula, 'scriptura o qualsebvol altre mitjà de reproducció B - A laproducció i a la creació literària, artística, científica i tècnmica.
C- A la llibertat de càtedra D- A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret preofessional en l'exercici d'aquestes lliebrtats Dret secret professional no només periodistes. Qualsevol ciutadà té el deure de declarar davant de la justícia i té la obligació de dir la veritat i de col·laborar amb l'exercici. El secret professional és un privilegi que tenen determinades professions que els permet negar-se a reevelar davant un jutge ua determinada informació o l'origen (la font en periodisme) d'una determinada notícia.
Clàusula de consciènca: si un periodista que treballa en un mitjà de comunicació de manera subtada el mitjà de comunicació canvia la línia editorial i obliga a interpretar la realitat de manera diferent, té dret a ser acomiadat i indemnitza com si fos un acomiadament. D'aquesta clàusula de consciènia pot donar peu a negar-se a signar.
El periodista té un compromís especial amb allò que explica. La constitució els faculta a tenir maos control sobre la seva professio. protegeix a aquiells que es deidque a la crcurlacio de informacio´veraç 2. L'exercici d'aquests drets no pot ser restringt per mitjà de cap tipus de censura prèvia 3. La llei regularà l'organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguin de l'Estat o de qualsevol entitat púbica i garanbtirà l'accés a aquests mtjans dels greups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d'Espanya 4. Aquestes llibertats tenen el límiten el respecte als drets reocnefurs en aquest títol, en els pereceptes de les lleius que el desenvolupein i, e4specialment, en el dret a l'honor, al a itnimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància 5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres miotjans d'informació en virtut de resolució judicial • L'estatut de Catalunya (2006) Dos privilegis legals: • • el secret professional la clàusula de consciència Dos límits legals (restriccions) • • La protecció al dret a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge Els secrets oficials Autorregulació Per garantir el dret dels ciutadans Codi deontològic 1. primer principi: els periodistes es comprometen a separar i distingir entre els fets i les opinions i interpretacions (el periodisme es compromet a fer explícit cada salt que fan en aquella linia de continuitat Tot és periodisme, narrar els fets, interpretar-los valorar-los. El que es compromet i exigeix als periodistes és que en cada moment distingeixi aquestes 3 facetes de la acitivitat professional, era que el públic sapiga en tot moment en quines condicions han de consumir un determinat problema. El periodisme ho fa de maemres diverses: els diaris de paper tenien uns codis tipofgràfics pe distinfi per ecxemple 2. Els periodistes es comprometen a complir la constitució. = informació verificada 3. tecer punt: els periodistes pe fer-ho es comprometen a rectificar amb degligència (principiu fonamental per tenir credibilitat 4. Utilitzar mètodes dignes per obtenir informació i imatges - càmeres ocultes 5. Respectar off the record: un pacte entre les fonts i els periodistes- fonts: persones i institucions que ens permeten accedir a la realitat. Durant molt de temps s'ha establert un pacte (off the record) - jo li explico una cosa no per publicar-la sinó per quan hagi d'epxplicar altres coses, les entengui millor 6. Les persones privades no les adminsitracions públiques, tenen dret a no donar informació, i aquest dret ha d'estar respectat pels periodistes. Els periodistes es comprometen a respectar 7. Els periodistes no acceptaran mai gratificacions de tercers per promoure, influir o publicar informacions o opinions (si no ho fessin mai no s'ho haurien de prohibir 8. No utlitzar informació per cosa pròpia 9. Cumplir el dret privacitat imatge 10. Acceptar principi d'innocència de tota persona que està en un procediment (jutjat) 11. Ser...
12. ... políticament correctes- informació que involucri a menors per exemple El consell d la Informació Creat a partir del Codi deontològic= resoldre els conflictes entre l'exercici professional del periodista i la ciutat la qual aspiren a servir. Intena aproximar el compromís dels periodistes amb la seva ciutat.
30.09.13 T E M A 2 - La condició periodística La conseqüència de tot això, si la societat té unes espectatives sobre el que el periodisme ha de fer, o els periodistes pensen què han de fer= la idea d'entendre el periodisme com una forma de mirar el món. Cada vegada que algú mira una cosa, és com si es canvies les ulleres La mirada periodística (característiques singulars de la mirada periodística) • • No subjectiva (tenir aquesta mirada vol dir tenir perfecte consciència que la nostra és mirada prestada.
Quan demanem una opinió ho fe en nom no personal ni tan sols del col·lectiu o empresa, sinó en nom dels ciutadans dels quals ens hem compromès a garantir-los el dret de la informació. ENs ha de conduir a la humilitat. Buscar i explicar què ha passat, per a que ho pugui entendre algú que no ho hagi vist.
Selectiva - buscar fets per incloure'ls i excloure'ls. No es limita a transmetre la informació, la interpreta.
No és un afegit per quedar bé, és part del "contracte" amb el públic • • • • • Interpretativa El periodista ha d'ionterpreta run fet pel públic. Busca el sentit i el significat del que a passat per un públic i una comunitat concfreta que comparteixen una mateixa llengua, una cultura compartida... El periodista ha de tenir una imatge real dfe la ment del públic a qui es dirigeix Racional: És una mirada il·luswtrada. Vol saber les raons, els condicions, com va ser possible. Té en compte les emocions, però preten una mirada racional del món Equànime: és una mirada que es vol construir amb la mirada dels altres. El periodista explica no noés amb el que ell veu, sinó tot el que ha estat possible veure. Necesssita els testimonis, i quants més millor. També necessita punts de vista diversos, més d'un però noi només tres, perquè sobretot necessita punts de vista contraposats, surgits d'interessos i de circumstànies diferents, de prejudicis diferents, d'ideologies diferents, Per això necessitem les fonts informatives. Busca una mirada omniscient.
Rellevant: busca la culminació dels fets. Allò rellevant és el que ajuda a resoldre la història Independent: El periodisme busca tenir una mirada pròpia, emanicapr-se d'altres mirades L'ecosistema informatiu -Entre finals del s.XX i principis del s.XXI, el periodisme esdevé una activitat institucional, que els periodistes realitzen amb altra gent.
-Apareixen empreses, públiques i privades, dedicades a complir aquesta nova funció social: garantir el dret a la ifnormació dels ciutadans -En tant que empreses, les institucions periodístiques tenen una dimensió econòmica - Stephen Hess (1996) identifica quatre grans períodes en la consolidació de les institucions periodístiques. Va fer una divisió de les institucions periodístiques en 4 etapes: 1. The printer (S.VIII) - en aquest segle, els diaris que existien formaven part d'impressors que, pe rendabilitzar la seva inversió amb el negoci, es dedicaven a recollir informació que la gen els hi portava i els barrejaven amb reclams publicitaris. Durant els seus inicis, no hi havia periodistes i el sentit econòmic era imprimir papersgent que tenia petites impremtes 2. The partisan (Finals s.XVIII) - els partits polítics nordamericans i entesos pel seu sistema electoral comencen a adonar-se que han de crear un estat d'opinió favorable als seus candidats i territorialitzat.
Van posar en marxa la creació d'una xarxa de diaris local. En molts casos van comprar diaris d'impressors i els van transofrmar en el que ells volien. Aconseguia recursos econòmics per financiar l'activitat dels periodistes.
3. The publisher (s.XIX) - Vab aparèixer uns empresaris que volien convertir els diaris de partit en una activitat econòmica. Els editors van convertir l'activitat institucional en una de lucrativa. Per això, van buscar una mirada distanciada de la mirada política.
4. The corporation (s.XX) - Les empreses editores de diaris acaben fent-se propietaris dels nous mitjans de comunicació massiva (ràdio i TV). El periodisme ha creat empreses de gran potència. Quan es fa referència a la mort del perdiosime, es relaciona amb aquesta última etapa -La finalitat de les empreses periodístiques és obtenir beneficis satisfent el dret a la informació dels ciutadans.
Com a empreses tenen algunes peculiaritats: o o Poden tenir una doble font d'ingressos: les vendes de producte i les vendes de publicitat Els costos fixos (personal i estructura) són molt superiors als variables i no augmenten al mateix ritme que les vendes - A partir del break even, tot és benefici.
o Si es venen molts o pocs exemlars, les despeses són les mateixes. Passa igual amb la TV i la ràdio. Aixdò fa que sigui una activitat econòmica d'alt risc. Però, quan es passa del break even, tot és benefici -En conseqüència, tot mitjà informatiu ha d'identificar els interessos del públic que vol aplegar i presentar-lo també com un target publicitari -No és fàcil classificar tots els productes informatius que actualment podem trobar al mercat: • • • • Segons la distribució: o Periòdics o Ràdio o Televisió o Internet Segons el model de negoci: o Gratuïts o De pagament Segons la temàtica: o Generalistes o Especialitzats Segons les formes de consum: o Lineals o Offline -Els límits del periodisme: Periodisme ciutadà/ <-> Periodisme de marca blanca (informació feta pels testimonis) Autocomunicació d'empreses El nou sistema: institucions que apareixen en l'entorn digital • • • • Plataformes globals hipersegmentades amb micropagaments i subscripcions. Ex: Financial Times Plataformes locals comunitàries (tornem al diari d'impressió - necessitem informació en format digital. Ex. Vilaweb Plataformes vinculades a una passió o ideologia. Ex. Directa Plataformes informatives vinculades a empreses i corporatius. Ex. InfoJobs 02.10.13 Plataformes globals hipersegmentades amb micropagaments i subscripcions (Financial Times): busca el seu públic a qualsevol lloc del món i amb uns interessos molt concrets i específics. Això els permet generar ingressos de dues maneres diferents: els usuaris estan disposats a pagar per la informació a través de micropagaments o subscripcions.
- Plataformes locals comunitàries (Vilaweb): tornen gairebé al diari d'impressor. Genera una comunitat d'ambit local, territorial de manera gratuïta. Aquesta comunitat substé el periodisme.
- Plataformes vinculades a una passió o ideologia (Directa): genera una comunitat temàtica. El nucli de l'activitat es basa en la implicació dels usuaris en el finançament d'un producte que consideren necessari per defensar una passió o ideologia.
- Plataformes informatives vinculades a empreses i corporacions (Infojobs): creen comunitats amb els seus usuaris entorn dels seus interessos.
*Plataforma: fàbrica de continguts informatius que té capacitat de distribuir-los en diversos canals.
La factoria informativa El periodisme professional s'exerceix en empreses que tenen una doble estructura: - La comercial: definir el públic, els canals a partir dels quals podem arribar a aquest públic, els ingressos que es poden obtenir, etc.
- La redacció: ***No tots els periodistes desenvolupen els mateixos rols dins la redacció.
07.10.13 T E M A 3 - La construcció de la realitat El periodisme manipula la realitat per construir-ne una representació, el que anomenem "actualitat" Aquestes manipulacions parteix d'un pacte amb la societat i per tant té uns límits am les quals s'accepta la manipulació periodística per seleccionar allò rellevant i no s'accepta quan s'incompleixen condicions com faltar a la veritat, quan no es sustenta la notícia, és massa subjectiva, etc.
El moment en què incomplim aquest pacte, el periodisme deixa de tenir sentit i desconnecta de la ciutadania i perd la legitimitat social que el va veure néixer i explica la seva existència - Kovach Pressupòsits Axiomes del periodisme- afirmacions que donem per descomptat. Si les incumplim, no fem periodisme.
1. La realitat pot fragmentar-se en períodes de manera que el eríode s'interpreta és el més recent, el que encara no ha estat interpretat.
2. La realitat pot fragmentar-se en unitats independets, els FETS, que es poden interpretar en textos breus i autònoms, les NOTÍCIES. - segona manipulació perquè la realitat no té fets, sinó que els construim quan els expliquem. El periodisme té com a matèria els fets, que són una manipulació de la realitat ja que la realitat és un cotninu però nosaltres subjectivament la seccionem en fets. El fet és nuclear (si no ha passat una cosa/ Per tant, el fet és ala matèria primera sense la qual no podem fer periodisme) 3. La realitat s'ha d'interpretar en un epai/temps assignat. En el periodisme, la narració no de3termona el temps o l'espai que tenim per explicar el fet. Hem de sotmetre la realitat al temps que tenim per explicar-ho = Nosaltres manipulem la realitat pensant en qui la ha de consumir, no en qui la ha efectuat 4. La realitat ha d'ésser interpretada per un públic heterogeni, amb interessos i coneixements diversos i amb un temps variabe de consum. El periodisme escriu pel públic i ha de fer comprensible la realitat tant pels experts com pels inexperts en la matèria.
5. La realitat s'ha d'interpretar a través d'un seguit de filtres i convencions: els gèneres periodístics que es mouen de la informació al comentari • • Amb aquests pressupòsits, el periodisme organitza la seva NARRACIÓ la realitat dirigida a un públic a través d'un mitjà de distribució massiva d'informació - SEMPRE que fem periodisme interposem un narrador (algú que explica una història) entre la realitat i el públic La construcció de la L'ACTUALITAT pressuposa l'existència d'un narrador que s'interposa entre la realitat i el públic encarregat de determinar els períodes, seleccionar els fets, adaptar-los a l'espai i/o temps disponible en uns formats finits (gèneres) Narrador selecciona de la realitat uns fets i construeix un relat (notícies) i que conformen una realitat conformada (actualitat) El procés passa per un narrador que mira la realitat per fragmentar els fets • • • No ens ha d'espantar afirmar que el periodisme és LITERATIRA Josep Pla distingia entre: o LITERATURA IMAGINATIVA o LITERATURA D'OBSERVACIÓ Gabriel García Márquez : "aconseguir que el lector conegui la realitat com si hagués estat als llocs dels fets" ***El periodisme és una narració de la realitat pensada per un tercer (per algú que no ha estat al lloc dels fets) **El periodisme consisteix en crear la REALITAT REALITAT Periodes Fets Públic Gèneres ACTUALITAT El període altera la nostra versió de la realitat. Els periodistes han de saber analitzar la realitat en períodes difgerents, elsfets que es produeixen en aquell període i jerarquitzsar aquests fets. Aquests fets els expliquem per a un públic determinat, identificar el públic al qual s'adreça e´s la base de l'èxit del periodisme. Finalment, els gèneres ens ajuden a escollir les estructures narratives i estratègies per arribar millor al gènere.
Diferències entre realitat i actualitat REALITAT - Individual (m'ha passat a mi) - Subjectiva -Cronològica -Vivència ACTUALITAT -Social (compartida) -Intersubjectiva (compartida amb altres) -Fragmentada (què ha passat en l'últim dia - Relat *El periodisme ha de mirar la realitat, observar-la **Aquest relat va dirigit a un PÚBLIC, que és l'únic nexe que té per a poder saber la realitat i interpretar la ACTUALITAT El gran canvi en l'era del paradigma digital és que pressuposavem que la interacció entre el periodisme i el públic era impossible. Ara és possible i una obligació per a la professió periodística. Això li ha donat més exigència però també més coneixement.
09.10.13 L'impacte de les noves tecnologies en l'entorn periodístic Convergència: canvis tecnologics, industrials, culurals i socials en la manera que els continguts circulen per diferents plataformes. Va començar a passar a l'any 2000 amb la digitalització Afecta a aquestes dimensions: • • • • Editorial Empresarial Professional - els professionals han de ser polivalents (mediàtica, tecnologia i temàtica) Audiència - actives, productores, interconnectades EDITORIAL: Tots es van haver d'adaptar a un nou lenguatga amb l'aparença ed l'internet: • • • • Llenguatge Hipertextual Interactiu - els usuaris poden participar fent comentaris, produint contingut Multimèdia - Fas servir text, audio, vídeo, fotografia Immediat - Tot el que passa, passa ràpid Ex. New York Times - un article al web sobre un allau a Washington - amb un article escrit, vídeos i fotos (algunes imatges es mouen) Condicions prèvies a la convergència - Transformació tecnològica dels mitjans (digitalització) - Concentració de les empreses de comunicació en conglomerats mediàtics Contraprestacions de la convergència Per a les empreses: La ciudadania està motivada per: 1. Interactuar, produir i compartir continguts amb els mitjans Crowd Funding - Micromecentatge És una cosa putnual per finançar un documental per exemple. Ex: Verkami, Goteo, Kickstarter - en plan Travel Cards • • • • • • Entorn digital Recursos econòmics Visibilitat professional Projecte puntual Comunitat Xarxes socials 14.10.13 T E M A 4 - Què és més notícia i per què? El periodista té una mena de privilegis i ha firmat una mena de contracte amb la població per explicar-lis allò que pot ser rellevant.
Fabriquem notícies quan convertim un fet en notícia Per diversos motius sempre destaquem més una notícia que una altres No tot el que passa és notícia, busquem uns fets i escollim de quins fem El periodisme s'organitza per debatre fets amb probabilitats de ser notícia. Un periodista és reconegut com a tal quan és capaç d'identificar aquests fets i difondre aquests fets que són notícia.
Què és notícia? • • • • • Les notícies les fabriquen els periodistes La matèria prima són els fets: no hi ha notícia sense fet Una notícia és SEMPRE la narració d'un fet. No tots els fets han de ser convertits en notícia.
El repte del periodisme és determinar quins fets són més notícia que d'altres en un període El procés de fabricació de les notícies comporta: 1. Acumular fets 2. Jerarquitzar-los 3. Explicar-los • Aleshores, la pregunta és una altra: Què és més notícia i per què? • • • • Els fets competeixen entre ells per ser més notícia en un període determinat per a un mitjà determinat Els fets competeixen entre ells per ser notícia Els fets no són més o menys notícia de manera absoluta, sinó relativa No parlem,. doncs, de fets que són notía i d'altres que no ho són sinó dels atributs que avaluem en un fet per comparar-lo amb un altre Els atributs dels fets per ser més notícia • • • • • • • Novetat - no confondre nou amb recent. És nou allò que no hem explicat encara. Tot el més recent no és nou, però no tot el que és nou és recent Proximitat - Considerem que es més notícia aquells fets que són més pròxims al públic al qual ens adressem. El concepte de proximitat a l'era de la digitalització no només és geogràfic. És un concepte d'empatia i interessos del públic, no només geogràfic.
Importància històrica - La capacitat d'un fet de canviar el curs de la història, per tant serà recordat. El periodisme abusa del concepte "històric" Freqüència - És un atribut onmivalent. Considerem una notícia un fet que passa de manera reiterada.
Considerem més notícia també un fet que passa de manera puntual. Valorem sempre la freqüència d'un fet. No és notícia allò que es produeix regularment. És més notícia lo irregular perquè quan surt sempre el mateix desconnectem i no li fem cas Espectacularitat - Són més notícia els fets que són més espectaculars. Allò que està fet per ser vist i exhibir una idea o reivindicació (fet per ser mirar) és més notícia que allò que és ocult, que no té imatrge ni representació gràfica. La espectaculraitat és un atribut d'una notícia.
Conflicte - Hector Borrat "només és notícia allò que és conflicitu" - gairebé sempre que una cosa és conflicitva, és notícia Emoció - Els fets que tenen un final incert són més notícia que els fets que tenen un final programat.
Dels fets a les notícies Hem d'avaluar els atributs en relació a la resta de fets que s'han produït en un mateix període i tenint en compte el perfil del públic al qual ens adressem Les notícies • • • Quants més atributs acumuli un fet en relació a un públic determinat i en un període concret el considerarem més notícia Quan tots els mitjans coincideixen en convcertir no´tícia un mateix fet no hi ha conspiració sino acumulacio d'atributs Quan tots discrepem no hi ha manipulac´ó, sinó acces a fets diferens o públics diversos **Quan tenim per tant dos fets, hem d'anlitzar quins atributs tenen i amb quina intensitat amb relació al públic al qual ens adressem. Si hem de fer la tria per un diari esportiu hem de pensar "És nou que Marquez hagi quedat segon?" - no, ahir sí, avui no. Per tant si nosaltres estem fent la web, ahir al matí possiblement ahir tenia molta novetat. Més novetat que Vettel quedi primer al premi de Malaysia? Pel públic d'un diari que et toca d'aprop és més pròxim - no per què un país estigui més aprop de l'altre, sino perquè la persona que és notícia (Marquez en comptes de Vettel) és més pròxim Dediquem més mitjans i espais en sumari AUDIOVISUALS + temps + mitjans tècnics +sumari +recursos exp PREMSA ESCRITA + espai + mitjans humans + portada + recursos exp.
+ opinió NOUS SUPORTS + immediatesa + espai + temps + mitjans tècnics + portada + recursos exp.
+ enllaços + participació Llorenç Gomis: "Notícia és l'expressió periodística d'un fet capaç d'interessar fins el punt de provocar comentaris" "Un diari encerta quan publica cada dia la notícia que els demés publicaran al dia següent i l'erra quan la deixa passar i l'ha de repescar" Els estereotips • • Per tal de processar els fets a més velocitat, el periodisme utilitza un seguit destereotips per identificar fets que acumulen molts dels atributs que se'ls demanen per ser notícia Alguns estereotips: o Resultats o Aparicions o Desplaçaments o Exp La informació processa tot allò que conté un fet - necessitem la informació 21.10.13 T E M A 5 - Com es fabriquen les notícies? ***El periodisme inspira a explicar a la gent allò que els interessa Per complir això, necessita organitzar-se i decidir quis fets són més notícia que els altres Com s'enteren els periodistes dels fets? - A la recerca dels fets • • • • La factoria informativa s'organitza en primer lloc per localitzar els fets que pot convertir en notícia Com accedeix a aquests fets: o Pels protagonistes dels fets o Per d'altres organitzacions informatives:  agències  mitjans informatius que són competència o Monitoritzant les xarxes socials - les utilitzen com a font informativa o Per la pròpia organització - intenten ser els primers que donin la notícia Els redactors d'un mitjà informatiu tenen assignat un àmbit de realitat que han d'escanejar per localitzar fets amb possibilitats de ser notícia Per assolir aquest objectiu observen directament la realitat però, sobretot, par5len amb els seus protagonistes: les fonts informatives **el tracte amb les fonts és un dels elements substancials del periodisme i del periodista. És tan necessari quan es escrivim per un diari de paper o fer un tweet: per les dues coses necessitem contacte directe amb personatges i saber dialogar amb ells, preguntar i repreguntar, interpretar la informació que ens donen **El periodista més manipulable és aquell que no entèn el que li expliquen Què li demanem a una persona? • L'èxit parteix de la selecció de les fonts a les que els hi demanem: o Màxima posició en la jerarquia de les organitzacions o Màxima representativitat o Autoritat i credibilitat o Reconeixement social o Neutralitat Per entendre com funciona la relació del periodista amb les seves fonts és posar en crisi la pròpia metàfora de la font. Quan diem que tenim una font, expliquem que tenim a algú que ha protagonitzat un fet i ens l'explica per a que el podem explicar.
Parlar de font és un concepte equívoc perquè sembla que el poguem dominar -En el subsol d'una organització hi ha un fet que sabem que existeix perquè els moviments que s'han produït en la part superior d'aquella institució ens indica que s'està incubant al seu interior un fet que ens pot interessar.
On s'ha produït el fet? -Amb les fonts, perforem la realitat fins que encertem a trobar el fet que ens interessa -No tenim una relació amb la qual nosaltres controlem el que ens expiquen, hem de taladrar a les fonts i als protagonistes per localitzar el fet que ens permetrà construir una notícia Intentaran despistar-nos però la nostra feina és continuar perforant fins a localitzart els fets • • La relació amb les fonts és bàsica per la tasca periodística Les bases de la relació d'un periodista amb les seves fonts són: o Acumular el màxim nombre de fonts o Obtenir versions contrastades o Explotació, intimidació i cooperació - volem explotar les fonts, que ens donin el que busquem.
De vegades per aconseguir-les les haurem d'initmar i cooperar amb elles o Apropiar-se de les fonts o No intimar ni compartir interessos o Mantenir l'autonomia i el criteri propi o Registrar les dades que obté o Verificar les dades que obté o Saber calibrar la posició de les fonts en cada moment **Per poder reproduir la història sencera (des de tots els punts de vista) hem de saber les dues versions - si hi ha una disputa entre un president i un ministre, haurem de saber la versió de cadascú Actituts Voler o no voler ser vistos -aquell que vol ser vist, té una posició oberta però no sempre més favorable als interessos del periodista.
Aquell és qui truca a la redacció El periodista que només fa cas als personatges que volen ser vistos, s'allunya de la realitat. Fa la feina més fàcil però no necessàriament millor -Els que no volen ser vistos són aquells que igualment consideren important un fet i volen que se sàpiga sense haver d'atribuir-lis amb ells la notícia Les rutines de producció REALITAT ACTUALITAT previsions/fonts/altres mitjans assignació de recursos web/escaleta/llençat consell de redacció producció/maquetació sumari/portada URGENT WEB XARXES PARTICIPACIÓ La notícia és el resultat d'una negociació entre 4 tipologies de persones diferents: 1.
2.
3.
4.
Protagonistes Mitjans i xarxes socials Altres usuaris Testimonis T E M A 6 - Les rutines productives 28.10.13 El rellotge informatiu - Contràriament a la percepció general, el periodisme és una activitat altament planificada -Les organitzacions periodístiques basen una part molt del seu èxit en la capacitat d'anticipar el seguiment dels fets que convertiran en notícia -Un periodista és valorat, entre d'altres coses, per la seva capacitat d'avisar de fets que seran notícia **El periodista té una organització que li permet processar informació en molt poc temps. Organitzazions jerarquitzades **Un periodista és vaorat quan explica una notícia quan encara no és pública i no es coneix - això també passa en el periodisme on-line -El temps periodístic no té com a referència el temps dels fets sinó el temps de la producció i del contacte amb el públic, especialment en els mitjans on-line -Les redaccions audiovisuals s'organitzen en funció dels horaris de les eves edicions en les programacions -Les redaccions en premsa escrita s'organitzen en funció del tancament per a la impressió i la distribució -Les redaccions on-line s'organitzen per aconseguir la màxima immediatesa sense perdre rigor i credibilitat i d'acord amb el prime time del consum d'informació -L'anticipació dels periodistes és el que fa que hi hagi una planificació informativa: es tradueix en l'assignació de recursos humans i tècnics pel seguiment d'un fet i en la reserva d'espai/temps en una edició determinada i/o del desplegament a les xarxes socials -L'aparició d'un nou fet obliga a replantejar la feina feta i a refer les decisions -En els mitjans convencionals, la proximitat d'un fet a l'hora del tancament d'una edició dificulta la seva consideració -Les redacicons multiplataforma han d'establir un ordre jeràrquic en la distribució d'una notícia: urgent web, portada web (posicionament SEO (Search Engine Optimisation)), Twitter (hashtag), enriquiment web (video, enllaços, participació) i distribució tradicional o per pagament La importància dels titulars -En aquest punt és molt important advertir de la importància dels titulars durant la fase de producció de les notícies i no només en la seva expressió -Els titulars serveixen per condensar els fets i organitzar les discussions a l'interior de les redaccions -Per això els periodistes si volen que un fet passi els filtres per esdevenir notícia ha de saber transformar-lo en un titular • • • Les característiques dels titulars són: o Resumir el fet o Captar l'atenció i l'interès del públic José Franciscop Sánchez ho resumeix amb precisió: o "Tienen tres funciones principales: identificar la obra, designar su contenido y destacarlo para seducir al público" Manuel Casado diu que els titulars tenen una retòrica específica atès que: o Tenen restriccions d'espai o o o o Prenen el seu sentit del text que els segueix Pressuposen certs coneixcements del públic Estan referenciats a la periodicitat del mitjà Els trets formals (tamany, música, tipografia, posició) en determinen també el significat Google Media Tools: criteris que fa servir Google per analitzar i classificar la informació que circula a la xarxa.
Ho coneixem com "l'algoritme de Google".
04.11.13 El periodisme és un relat. Tot el que volguem que el públic sàpiga, hem d'aconseguir abocar-ho al nostre relat.
Hem de ser conscients que entre la realitat i el públic només hi ha el relat. Difícilment tindrem la capacitat de controlar la lectura / interpretació que el públic fa. Hem de ser curosus amb la construcció del relat (hem de buscar les millors paraules, sons, música, animacions). En l'entorn digital hem de buscar els millors enllaços per a que el públic aconsegueixi veure la veritat.
Escriure és el més gran exercici de repsonsabilitat que fa el periodista. En el moment que convertim un fet en notícia, la realtaitat en un relat, és el moent en que estemfent una manipulació més decisiva. Per tant és el moment en que ens la juguem amb els dos objectius que ens proposem: ser fidels, interessar al públic, transmetre informació que sigui útil.
Som experts en itnerpretar la realitat, però per ser-ho, hem de ser experts en explicar-la. Hem de tenir un lèxic ric, dominar la gramàtica del lenguatge que estem utiltzant per poder narrar allò que hem descobert. També som experts en narrar.
Darrera el periodista no va ningú per corregir-li les faltes i concordances gramaticals i millora de qualitat d'edició de vídeo. Competim d'aquesta manera contra altres periodistes que treballen de manera original.
Dominar la narració periodística és un avantatge comnpetitiu actuament, que ens pot servir per millorar la capacitat 'accés en la professió.
Hem de ser conscients de l'instrument que fem servir.
L'estil periodístic • • • • Grandesa del llenguatge Misèria del llenguatge Wittgenstein "Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món" • • La llengua té registres diversos en funció dels usos que en fem Parlem d'estil com a concreció d'elements que determinen un registre literari a partir de la tradició i els acords implícits entre creadors i públic Les claus de l'expressió periodística són el rigor en la interpretació de la realitat i la capacitat de mantenir l'interès del públic • Un text periodístic ha de tenir 3 principis per escollir d'adequacions en l'estil periodístic per Lopez García 1. Adequació ideacional, en el sentit que ha de ser coherent amb l'estat de coses del món 2. Adequació interpersonal, en el sentit que ha d'articular-se d'acord amb el públic - exercici d'autoritat.
El llenguatge sempre serà el registre lingüístic del públic 3. Adequació textual, en el sentit que ha de mantenir la correcció, la cohesió i la coher`ència (Igualment s'ha de cenyir als principis de la retòrica clàssica - En terminologia classica diriem que els texcts periodístics han de tenir 4 característiques: 1.
2.
3.
4.
Aputm (aptes) purs perspicaços bonics I també ens poden servir per guiar les decisions les màximes de Grice - va fer unes normes: • • • • • • Make our contribution as informative as required (fer textos tan informatius com necessaris. Abans de començar a escriure, què sabem nosaltres que no sap el públic? No explicar-ho tot Do not make more informative than required (no expliqem més del que és necessari) Do not say what you believe to be false (no diguis allò que creguis que és fals, allò que sabem que és fals no ho podem explicar. Si eliminem allò que no és veritat del nostre relat farem un pas beneficiós i positiu + contribució important Do not say that for which lack adequate evidence (no diguis allò que no tinguis alguna prova o document o aval que ens ho confirmi i garanteixi que es correspon al que ha passat. En l'entorn digital és més important perquè ens ajuda a mostrar les evidències al públic Be relevant (sigues rellevant - principi fonamental. Josep Pla deia "escriure és disparar. Si no tines munició, no fas periodisme, si no tens res a dir, no fas periodisme". S'ha de mencionar allò rellevant primer (ex el Barça ha guanyat) qu allò no tan rellevant (l'equip contrari ha tingut poca possessió de la pilota) Avoid obscurity expression (l'enemic n1 de la rellevància és l'obscuritat, aquell que no escriu pel públic sinó per ell. Quan menys ambigu és serà millor. El grau d'ambigüitat depén del públic. Hem de buscar l'ambigüitat adequada pel públic al qual ens dirigim • • Be brief (la brevetat condensa totes les bones pràctiques de l'estil periodístic: saps què vols dir, quin llenguatge vols utilitzar, rellevància, etc Be orderly (siguis ordenat pensant en el públic i en quina seqüència narrativa que li permetrà a aquest desplaçar-se més còmodament pel text. El millor ordre que farem servir per a que el públic pugui entendre allò que volem explicar **Mantenir rigor i interès i triarem el lèxic i estructura gramatical que millor ens permeti fer les dues coses alhora T E M A 7 - Com s'escriuen les notícies El lèxic periodístic El vocabulari periodístic tria entre els conceptes sinònims aquells que mantenen la precisió en la descripció de la realitat i resulten més clars pel públic: ANIMAL --- VEGETAL GOS --- GAT FOX TERRIER --- PASTOR ALEMANY La feina del periodista, per tant, és un exercici de traducció. I per ser precisos i entenedors, hem de: ser concisos amb els adjectius Criteris per triar el lèxic: • • • • • • • Precisió Claredat Senzillesa Àdequació (al públic i adequat al lèxic) Varietat (si parlem del mateix i de la mateixa persona haurem de buscar sinònims dels verbs - no velm textos repetitius o reiteratius) Ritme (han d'ajudar al públic a introduir-se en el relat) - buscarem sinònim que li donin una major agilitat al text Concisió (lèxic concís, que digui amb precisió i totes les altres 6 característiques amb les mínimes paraules possibles).
Aquestes característiques afecten als: Substantius Adjectius Verbs La sintaxi periodística 11.11.13 El periodisme tria alguns registres perquè considera que s'adequan, són més eficaçes per explicar a la gent la realitat. Parteix del supòsit que el públic no farà cap esforç per entendre el que li expliquem.
1. Frases simples, S-V-P, no coordinades ni subordinades (el lector no té per què tornar enrere per entendre el que ha llegit, evitant les frases coordinades i subordinades sobretot - les que ens obliguen a buscar l'antecedent d'algun dels elements que la conformen. El problema no està en el número de paraules, sinó en cada frase d'ha d'intentar explicar una sola idea.) 2. Verb en veu activa (la policia deté (sí) - un home es detingut (no) - triem la veu activa perquè volem explicar accions i resumir el que està passant, i volem tenir un punt de vista distanciat.
3. Temps en passat (premsa escrita - perquè ens llegiran demà); Present històric (audiovisuals + internet un període que encara no ha acabat) - les nostres referències estaran en el temps en el qual el text serà consumit, depón del públic. Si jo avui escric per un diari de paper i explico alguna cosa que ha passat aqueta tarda, l'explicaré en passat perqupè el lector la llegirà demà.Ho posaré en passat perquè el públic segurament ho llegirtà/escoltarà demà. La referència és el públic.
4. Mantenir explícits els elements de la frase (evitar les elipsis, les alusions, que el lector hagi de pensar qui és l'antecedent al qual ens estem reerint, hem d'evitar que el públic que només ens sentirà una vegada on ha d'anar a buscar l'element que no està explícit a la frase. Problemes suplementaris: buscar gama de sinònims er a que el text no sigui repetitiu. Evitarem els pronoms personals. ELL/ELLA NO. "Ex.
Pérez Rubalcaba va afirmar... ELL no. El líder de l'esquerra espanyola..." 5. Evitar els pronoms personals i els deíctics (els pronoms deíctics són aquells que es refereixen al lloc i al temps (aquí, allà) - aquí no ens serveix en l'estil periodístic (aquí on és? on està el perioidista? on ho consumeix algú del públic? on ha passat el fet?) Tenen excessiva ambigüitat 6. Absència del narrador: formes verbals en tercera persona o en veu impersonal (nosaltres no ens fiquem a la notícia. Narrem el fet tal i com està succeïnt, no estem dins la narració. Només apareixeran els periodistes a la narració quan això serverixi per reforçar la verificació, quan el periodista sigui un testimoni, pugui servir per reforçar la credibivlitat del relat. En general escrivim com si no hi fòssim.
Com si poguéssim mirar-ho a través de les parets. Aquest és el punt de vista que agafem en la nostra redacció.
7. "Aquí i ara" referenciats al públic (el periodista no escriu per impresisonar al públic o per demostrar que té unes grans dots literàries, sinó que les demostra quan aconsegueix que el públic oblidi la seva presència "que el públic tingui la sensació d'haver estat al llocdels fets - García Márquez" Hem de buscar la màxima senzillesa i empatia amb el públic.
L'estructura narrativa Quan escrivim un text hem d'elaborar una estratègia narrativa. En el moment en que tenim clar què volem explicar i quins són els fets que volem explicar i arguments que farem servir -Tota narració necessita una estructura per conduir el receptor a través de la història i per ordenar els continguts Les estructures narratives en l'estil periodístic posen l'accent en la funció fàtica, és a dir, en la captació de l'atenció del públic.
López García "lo más parecido a un adulto que lee el periódico es un niño que deambula por una feria" ***L'ordre periodístic no es sempre l'ordre cronològic Les estructures narratives pròpies del periodisme reponen el pressupòsit que les notícies han de poder ser consumides en un temps variable La narració en l'estil periodístic s'organitza habitualment en 3 blocs: 1.
El titular 2.
El lid (explica lo essencial del fet) 3.
El cos de la informació (dóna tota aquella informacio per aquell públic que vol saber més d'aquell fet) Reben diversos noms en funció del suport La piràmide invertida proposa ordenar la informació d'acord amb una importància decreixent.
Entre el titular i lid s'ha de donar resposta a les 6W (5+1) o o o o o o Who What Where When Why How La piràmide invertida (entre en el temps en quan la producció periodistica i textos intervenien diferents persones. Es necessitava trobar una conveció per si enalgu moment els textos shavien de tallar es pogués fer sense malmetre el sentit el que havien dit.) D'aquesta necessitat tecnològica nex la piràmide invertida. Es va inventar en la Guerra de Secessió dels Estats Units i responia a tres raons: o o o Les dificultats de transmissió dels telègrafs La necessitat de facilitar als talles d'impressió l'ajust dels textos La possibilitat que els lectors no tinguessin temps de llegir el conjunt del text Avui només és vigent la tercera 13.11.13 El desplaçament de l'hegemonia del periodisme als suports audiovisuals ha deixat sense sentit la piràmide invertida com a ÚNICA estructura narrativa pròpia del periodisme. Han aparegut noves possibilitats. La més habitual és la que podríem anomenar l'estructura en espiral o zoom-out: Quan decidim convertir un fet en notícia enmarquem una escena, i dins d'aquesta ens focalitzem en un punt concret. Però en funció del públic i informació que tenim pode situar el nostre primeríssim primer pla en punts diferents de l'escena, però el nostre objectiu sempre ha de ser que el públic acabi tenint la perspectiva general del fet que li volem explicar. A partir d'aquest punt crearem el nostre titular i lid.
El titular ha de respondre a la pregunta QUI FA QUÈ.
L'entradeta o lid afegeix els complements sobre lloc, temp, manera i els primers elements explicatius.
El cos de la informació amplia la informació tant afegint antecedents o conseqüències pels lectors més interesssats o amb menys coneixements previs.
Alguns consells pràctics: - Fontcuberta: "el titular es lo primero que se piensa y lo último que se escribe".
- Allan Bell: "The lead: 1. Express the actors, main event and place; 2. Concentrates the new value of the story; 3. It's a directional summary".
L'enton digital permet comentaris, notícies relacionades, enllaços, lid web i titulars/tuits.
Quan fem un titular, hem de pensar bé en qui és el subjecte Exemple Pingu Si de tota l'acció de Pingu l'haguéssim de focalitzar en un moment, en terminologia clàssica, el clímax d'aquesta acció seria: Pingu (Mas) i la foca (Rajoy) Objecte: en què colaboren? -colaboren en benefici mutu Procés a seguir: -Identificar bé el verb: de vegades podem escollir un verb què ens obliga a canviar el subjecte perquè no van bé junts.
Hem de pensar bé tant el subjecte com el verb 20.11.13 - 27.11.13 La sintaxi periodística De totes les formes gramaticals, n'hi ha de més eficaces a l'hora de fer periodisme.
El periodisme busca sempre l'expressió més fàcil pel públic. Parteix del supòsit que el públic no farà cap esforç per entendre el que li expliquem. Hem d'intentar explicar en cada frase una sola idea.
- Frases simples, S-V-P, no coordinades ni subordinades.
- Pereferentment utilitzar verb en veu activa.
- Temps passat (premsa escrita); Present històric (audiovisual+internet). El temps verbal l'escollim des del punt de vista de públic (el temps en el qual el temps serà consumit, no produit).
- Mantenir explícits els elements de la frase. (evitar elipsis, alusions, etc.) - Evitar els pronoms perssonals i els deíctics (que es refereixen al lloc i al temps). Introdueixen una excessiva ambigüitat i requereixen un major context entre emissor i receptor. Ex. aquí, allà, ell, ella, etc.
- Absència del narrador: formes verbals en tercera persona o en veu impersonal. Només apareixerà el narrador quan el periodista sigui un testimoni dels fets i pugui servir per reforçar la credibilitat del relat. Els periodistes han d'escriure com si no hi fossin.
- "Aquí i ara" referenciats al públic. El periodista demostra les seves dots literaries quan el públic oblida la seva presència i té la sensació d'haver estat al lloc dels fets.
L'estructura narrativa - Tota narració necessita una estructura per conduir el receptor a través de la història i per ordenar els continguts.
- Les estructures narratives en l'estil periodístic posen l'accent en la funció fàtica, és a dir, en la captació de l'atenció del públic.
- López García: "lo más parecido a un adulto que lee el periódico es un niño que deambula por una feria".
- Les estructures narratives pròpies del periodisme responen al pressupòsit que les notícies han de poder ser consumides en un temps variable.
- La narració en l'estil periodístic s'organitza habitualment en tres blocs: el titular (fa un resum i capta l'atenció), el lid (encapçalament que explica allò essencial), el cos de la informació (dóna tota la informació per aquell públic que vol saber més del fet).
- Reben diversos noms en funció del suport.
La piràmide invertida Durant prop d'un segle, s'ha considerat que la única estructura narrativa pròpia del periodisme era la piràmide invertida. Proposa ordenar la informació d'acord amb una importàancia decreixent.
Entre el titular i el lid s'ha de donar resposta les 6W (5+1): Who, What, Where, When, Why, How.
La piràmide invertida es va inventar en la Guerra de Secessió dels EEUU i responia a trs raons: - Les dificultats de transmissió dels telègrafs.
- La necessitat de faccilitar als tallers d'impressió l'ajust dels textos.
- La possibilitat que els lecctors no tinguessin temps de llegir el conjunt del text.
Avui només és vigent la tercera raó.
El desplaçament de l'hegemonia del periodisme als suports audiovisuals ha deixat sense sentit la piràmide invertida com a ÚNICA estructura narrativa pròpia del periodisme. Han aparegut noves possibilitats. La més habitual és la que podríem anomenar l'estructura en espiral o zoom-out: Quan decidim convertir un fet en notícia enmarquem una escena, i dins d'aquesta ens focalitzem en un punt concret. Però en funció del públic i informació que tenim pode situar el nostre primeríssim primer pla en punts diferents de l'escena, però el nostre objectiu sempre ha de ser que el públic acabi tenint la perspectiva general del fet que li volem explicar. A partir d'aquest punt crearem el nostre titular i lid.
L'estructura narrativa El titular ha de respondre a la pregunta QUI FA QUÈ.
L'entradeta o lid afegeix els complements sobre lloc, temp, manera i els primers elements explicatius.
El cos de la informació amplia la informació tant afegint antecedents o conseqüències pels lectors més interesssats o amb menys coneixements previs.
Alguns consells pràctics: - Fontcuberta: "el titular es lo primero que se piensa y lo último que se escribe".
-Allan Bell: "The lead: 1. Express the actors, main event and place; 2. Concentrates the new value of the story; 3. It's a directional summary".
L'enton digital permet comentaris, notícies relacionades, enllaços, lid web i titulars/tuits.
02.12.13 T E M A 8 - Els gèneres periodístics Els gèneres són les diverses tipologies de textos que trobem en un estil narratiu.
El problema d'analitzar els gèneres és que hi ha autors i escoles de pensament que defensen que els gèneres no existeixen, que cada text és diferent i no es pot englobar amb altres. Mentre que n'hi ha que defensen una teoria de la literatura que sosté que els gèneres han de ser una definició teòrica, s'han de defiñir de manera canònica i els creadors han de seguir les pautes.
Problema: hi ha tants gèneres com textos. . Els gèneres són una definició només teòrica Harold Bloom: "Els gèneres organitzen la influència tant dels creadors com dels consumidors". — Defensa que existeix un cànon, una vintena d'obres que marquen l'essència de la literatura. Els gèneres, en realitat són el rastre de la influència que les persones utilitzen com a referència el moment de crear. Alhora, afirma influeixen el consum i el tipus de compres de la ciutadania. Segueix uns cànons occidentals.
Històricament el periodisme ha identificat dues grans tradicions per organitzar els gèneres: Tradició anglosaxona: • • Hard news: reduir al màxim la distància entre el fet i la notícia Soft news: es pren un temps per explicar el què ha passat, no corre pressa. No busca la immediatesa, sinó el corrent de fons.
L'estructura dels diàris britànics és diferent: una part d'informació immediata i una altra amb notícies de tendències, moda, gent...
Actualment, els diaris espanyols estan adoptant aquesta estructura. A les webs, ja ho divideixen amb una columna de hard i una de soft.
Tradició francesa • • Informació: - interpretació.
Opinió: + interpretació. Interpreta els fets de l'actualitat.
Impliquen graus d'interpretació diferents.
Gèneres Anònim i notícia Breu: grau 0 d'interpretació, no narrador. No importa qui l'ha escrit.
Informació Notícia i primera persona Reportatge Entrevista Crònica: l'explica algú que condueix en el fet. Gran gènere periodístic audiovisual Anònim i comentari Editorial Cartes al director Article Comentari i primera persona Columna: el que importa és la persona, no el tema. Influeix molt la connexió que es té amb el públic.
Acudit Crítica: el valor de saber què pensa l'autor.
Entorn digital: gèneres Anònim i immediatesa: la influència en l'àmbit digital es juga en els buscadors d'informació, que tenen en compte el primer text que es va publicar.
Urgent Portada web Notícia web Immediatesa i primera persona Enllaços Tuit Anònim i interpretació Editorial Crònica Web enriquida amb altres enllaços Interpretació i primera persona Xat Comentaris Blog A mesura que es perd la immediatesa, es busca la interpretació i enriquiment de les notícies i recursos web. La nova narrativa digital mostra que la immediatesa, la credibilitat dels periodistes, les marques i la intepretació de la realitat tenen molt de pes. Estan neixent nous formats narratius importants.
Actualment, no només és el mitjà el qui comenta el que està passant; els usuaris també intervenen i deixen el punt de vista. També es valora la capacitat de comversa que el mitjà ha creat amb la seva comunitat.
Què són? : tradicions narratives que ens ajuden a mantenir-nos fidels i presentar les notícies atractives i Hi ha alguns textos on l'autor no importa i altres on l'acció és el propi autor Aquests 4 textos correpsonen a 4 gèneres diferents.
Un cop un fet és notícia, hem de pensar com escriure'l per a que el públic el rebi i consumeixi com un text informatiu.
T E M A 9 - Els formats informatius 04.12.13 El consum informatiu -El tram final de la produccó periodística és l'empaquetmanet de la informació per posar-la a disposició del públic.
-Tradicionalment hem parlat de tres grans plataformes de distribució de la informació: • • • premsa periòdica (diaris i revistes) ràdio televisió **Portem 300 anys de periodisme -Actualment aquests formats encara detemrinen la producció periodística i la seva activitat emnpresarial però estan veient-se superats en el consum per quatre dinàmiques noves: 1.
2.
3.
4.
La informació on-line (web) El periodisme ciutadà (blogsd) Les xarxes socials (microblogging) La relació directe fonts-públic (portals) "Para una bebe una revista es un ipad que no funciona" **Som natius digitals El consum informatiu -En aquest context el periodisme s'ha de preguntar sobre el valor afegit dels productes informatius -La major par de la informació que consumim la produeixen els mitjans tradicionals tot i que ens arribi d'altres maneres Els mitjans són comunitats de sentit en la mesura que identifiquen comunitats de coneixement **Podem arribar a llegir les notícies d'altres paísos Podem accedir a les notícies de qualsevol manera Si tu vivies a Barcelona abans, tenies disponibles tres o quatre diaris, i havies de triar. Si el volies llegir, només podies llegir un d'ells. Si t'esperaves una setmana, podies consumir un diari de Kiev per exemple. La informació que no era local no arribava a l'hora.
Aix`ò ha canviat substancialment : tant per la distribució com la informació/consumició que fan els lectors d'ara comparat amb els tradicionals La població consumeix la informació de manera diferent Els joves de manera digital (a través de webs digitals, diaris on line) Una altra part de la població continua consumint la informació de manera tradicional (diaris, tele, ràdio) Aquesta transdformació obliga a purificar el periodisme per conservar la seva essència Els mitjans creen comunitats de sentit, és a dir, el que nosaltres creem en el nostre consum d'informació a través de les xarxes socials és una comunitat de persones periodistes i experts que veuen el món d'una manera similar a la nostra, amb unes preocupacions i prejudicis similars als nostres. Aquestes comunitats es creaven només dins els mitjans, ara a la xarxa també Hi ha alguna cosa que es manté en els dos escenaris de consum i altres que són totalment diferents La prema tradicional -Hem parlat històricament de dos grans formats informatius • • Els mitjans/diaris informatius - interpretatius Els mitjans/diaris popular-sensacionalistes Dintre dels diaris distingim tradicionalment i encara ho fem ara En quin d'aquestsdos pols posem l'extrem fonamental? en la rellevància dels fets o en la capacitat d'atracció/provocar sensacions / provocar sentiments en els lectors en l'audiència Històricament ens hem trobat en que una manera de definir els mitjans de comunicació i la seva tipologia informativa era en quin d'aquests dos pols posaven l'accent: en la rellevància dels fets o en la capacitat de provocar sensacions en l'audiència.
Gaziel distingia dos grans tipus de periòdics: - Miralls - Reflectors Allò que marca la tipologia dels diaris és la seva maquetació, la seva presentació formal.
La ràdio tradicional Tres grans formats informatius: 1. El magazine (:la peculiar història espanyola, La credibilitat de l'anchorman, El prime-time d'audiència programes sobretot matinals en els quals hi ha un relat informatiu, un resum dels fets més rellevants, comentaris d'opinió i continguts d'entreteniment. És un format peculiar en la història de la ràdio a Espanya. Fins l'any 1976, totes les ràdios a Espanya públique o privades havien de connectar amb la ràdio nacional d'Espanya a l'hora de la informació i tenien prohibit donar informació en la resta de la programació. aquesta prohibició va fer aparéixer aquest nou gènere del magazine: rere l'aparença d'un programa d'entreteniment s'anava informant en mesura que la censura ho permetia. ) 2. Els butlletins 3. Els serveis principals de notícies La centralitat del magazine: 1. La peculiar història espanyola 2. La credibilitat de l’anchorman 3. El prime-time d’audiència La televisió tradicional Tres grans formats informatius: 1. El reportatge (és el format més potent i el principal format d'informacxió a la tv. mostra la realitat amb imatgges des del lloc dels fets amb els protagonistes dels fets. A l'inici els reportages eren diaris parlats, però quan la tecnologia ho permet s'explica el que passa des del lloc dels fets) 2. Els telenotícies 3. La transmissió en directe La centrarlitat del reportatge 11.12.13 Noves plataformes • • • • • Portals (t'informen del qeu fan - per exemle CCCB pots saber quines conferències hi ha. No has d'anar a una pg web - consum infrmatiu, aquell que te alguna cosa a dir genera un espaivirtual per contactar amb el públic. La dependència que la gent tenia dels mitjans ara ja no la té.
Webs - una part important de la info que hi ha és una traslladació del que es distribvueix als diaris, convertit en web Buscadors - han aparegut uns nous gestorsde la informació a internet. Ara la info el públic no la consumeix buscant un mitjà´sinó buscant un fet o dada. Aquest canvi és radical i substancial. La generació anterior anava al quiosc i triava quin diari comprava. Ara, el consumidor d'informació, entra a la xarxa i demana què vol saber. Els buscadors primen la informació que es va donar primera d'un fet i la que més gent ha consumit. Amb això ordenen i etiqueten la informació Butlletins electrònics/blocs - ja han nascut en l'entorn digital. Informació ja proporcionada per ser consumida a la xaerxa. Explota tots aquells elements que els mitjans tradicionals no utilitzaven. Donen informació elaborada i accés a les fonts originals d'informació. Donen informació escrita, àud Xarxes socials - connecten individus que entre ells s'intercanvien infrmació precedent de les quatre plataformes anteriors. Es converteixen en un espai de viralització de la informació. Avui en dia, la informació que té més importància és aquella més viralitzada (retuitejada) pels usuaris. Cada vegada més, anem a un entorn en el que la tecnologia busca produir uns continguts no pensats per cap mitjà de distribució especial però que aotmàticament s'hi pot avvedir des de qualsevol tipus de dispositiu i plataforma (continguts líquids). El periodisme en l'entorn electrònic busca produir un contingut sense format que pugui ser accessible pel públic a través de les webs, xarxes... i diferents serveis multiplataformes. Perden importància els mitjans i en guanyen la informació i els periodistes.
o Avantatges:  La immediatesa: reducció de la distància entre que es produeix el fet i rebem la notícia  La multiplicació de les fonts: les institucions coloquen info a la xarxa. de qualsevol fet hi ha un excès molt ràpid als testimonis del fet. Aquest aspecte obliga al periodista a tenir més criteri perquè ha de verificar més  L'eliminació de rutines - elimina processos del tractament d ela informació. El mateix que ha vist un fet, el pot publicar sense intermediació de ningú, sense la necesitat de ca mena de supor tècnic (des de pc, telèfon, etc - no necessitem inversió en alta tecnologia)  La determinació de l'interès - fa més fàcil determinar l'interès del públic i ens permet saber quina informació té més visites i que consumeix cada moment o Reptes:  La credibilitat - hi ha molta informació que circula a la xarxa que ens costa determinar quan és el seu origen, i per tant ens costa determinar quina credibilitat mereix. Hi ha un problema de responsabilitat editorial, i és difícil verificar la fontt de la informació això comporta pèrdua de credibilitat  La fiabilitat - moltes vegades no ens podem refiar de què sembla ser la font de la informació. Això copntmaina la fiailitat de la ifnormació periodística quan circula a la xarxa. Presenta greus problemes de fiabilitat perquè en primer lloc, no podem ni saber si qui diu qu arla és realment ell.
 La fragmentació social - el consum fragmenta el comportament del públic. Cada vegada l'audiència d'una notícia és menor perquè hi ha molts més competidors per • explicar-la. Desterriolalització del sonum: des de qualsevol lloc podem consumir qualsevol informació. L'audiència es fa global però es fragmenta  El finançament - el model econòmic de producció i consum que ha funcionat a través dels mitjans de comunicació tradicionals o té encara alternativa en les plataformes de consumm de la informació. Aquell model basat en el pagament dels consumidors, o el finançamenmt amb la publicitat no es pot traslledar a l'entorn digital. No hi ha model de finançament en l'entorn digital. Els mitjans tradicionals financien aquestes plataformes amb els diners que extreuen dels formats convencionals Serveis multiplataforma i multimèdia: o Smartphone o Iphone o Tauletes o Ipad - El principal problema d'aquest fenomen, la iniformaci{ø és ortopèdica. Una pg de diari en pf llegida en un ipad és una porqueria perquè no utilitza tots elsa vantatges expressius i tota la capacitat d'expresivitat que té un ipad. Utilitza un ipad com poer reproduir una pàgina escrita.
o Llibres electrònics Nous formats de consum • • • El periodisme ciutadà o El mite de la participació La relació directe fonts-públic o El mite Wikileaks Les xarxes socials o Facebook i Twitter Reptes de futur (coses que n hem resolt) • • • • La retòrioca hipermèdia - com utilitzar la capacitat multimèdia de les xarxes socials. No hem creat el quep odríem dir una ret`proica hperèdia. No hem creat una manera de generar una narració peroipdística que utilitzfi fins al final les possibilitats que en sodn ala xarxa de combinar la ifnormació que combini texto,s imatves, sons, vincles, arxius, etc. En general, l'ús que fem de la potencialitat digital és molt ortopèdic La interactivitat - no acabem de tenir clar com utilitzar la interactivitat al servei de la informació.
COntinuem tenint una visió antiga del periodisme: el periodisme parla i el públic comenta. Coninuem construir el periodisme com un sermó quan podrria ser una conversa La personalització (my news) - crear meacnismes per a que el públic rebi informació que l'interessi però la rebi d'acord amb criteris periodístics i criteris informatius. No amb criteris de consum o comercials.
La credibilitat: persones o mitjans - La credibilitat en l'entorn digital només s'aconseguirà si som capaços de crear un mètode de verificació de la inforació digital. Això possiblement comporta canvis en l'àmbit de treballar dels periodístics, canvis legislatius i canvis en l'exigència del públic..
Reptes de futur • La retòrica hipermèdia: no hem creat una manera de generar una narració periodística que utilitzi fins a les últimes conseqüències les possibilitats que ens dona la xarxa de combinar textos, imatges, sons, vincles, etc. En general l'ús que fem de la potencialitat digital és molt ortopèdic. No hem trobat la manera de vincular tots aquests llenguatges en sun sol disccurs.
• La interactivitat: no acabem de tenir clar com utilitzar la interactivitat al servei de la informació.
Continuem tenint una visió antiga del periodisme: el periodisme parla i el públic comenta.
Continuem construint el periodisme com un sermó quan podria ser una conversa.
• La personalització (my news): s'ha d'aconseguir que el públic rebi la informació que li interessi d'acord amb criteris periodístics i informatius, no només amb criteris de consums o comercials.
• La credibilitat: persones o mitjans: la credibilitat en l'entorn digital només s'aconseguirà si som capaços de crear un mètode de verificació de la informació digital.
Dos posicionaments que pateixen els periodistes a conseqüència dels usos El canvi en els mitjans informatius fa que es seguexi en molts casos una doble estratègia. La major part de mitjans informatius han de dissenyar una estratègia que els permeti seguir connectant amb aquells lectors que es mouen en l'entorn antic de consum de la informació (consumeix informació només a través dels mitjans de comunicació tradicionals) i el públic que ja està immers en la nova forma de consumir la informació (a través de les xarxes, mòbils, etc). Per tant, estem en un moment caòtic en el sentit de que no tots els mitjans funcionen de la maateixa manera i estan en un procés continuat de transformació de la eva manera de produir, elaborar i presentar la seva informació al públic Eixos de transformació: Dos diaris que ens permeten veure aquesta nova relació dels productors d'informació amb el públic.
T E M A 1 0 - Som a la societat de la informació? Les formes de vida social que hem anat adquirint, cada vegada ha fet més necessària la informació que donava i dóna el periodisme.
A la vegada hem assistit a un progrés sostingut de la tencologia que ha permes produir i consumir aquesta informació que la organització de la societat exigia.
En els 300 anys del periodista ha crescut la demanda d'informació pr part de la societat a la possibilitat de produir més i millor informació.
Hem passat de trigar una setmana en tenir una notícia per explicar, a explicar una notícia en el moment que està passant.
A finals del s.XX ens va portar a pensar que estavem a tocar de la consolidació de la societat de la informació: una societat oberta en la qual tots els membres tenien un accés pràcticament il·limitat, sense censura, a tota quella informació que necesitaven per assegurar la seva llibertat i necessitats El context actual Línia de continuiotat fins a finals s.XX Actualment està en crisi l'optimisme sobre la possibilitat re3al de construir aquesta societat de la informació -La postmodernitat: cal debatre? - és un temps i una forma cultuiral que ja nobusca assolir unes creences sobre la veritat en base dal coneixement científic.- És un paradigma cutural en el qual la supremàcia és de l'individu, que no està disposat a renunciar a cap element del seeu jo individual o a molts pocs elements del seu jo individual per integrar-se amb els altres indvidus del seu grup. En l'etorn postmoder, el debat (l'opinió pública)és un concepte menys necessari, i per tant, és menys nbecessari el periodisme que és l'encarregat de gestionar-la. –La fi dels grans relats / El pensament feble / La fi de les ideologies / L’autoservei moral . cal una opinió pública? -La globalització: cal competir? - nou paradigma en el qual el mercat s'organitza per la competència en els costos. Aconsegueix vendre mnés barat no aquel que ho fa millor, sinó aquell que produeix a cost menos.
Aquell que aconsegueix costos reduits acaba tenint una posició pràcticament de monopoli (l'economia IKEA).
Aquest mdeol, com que no competeix pels preus, no necessita fer publicitat i per tant, no aporta diners als mitjans. – La internacionalització de la producción / Un mercat únic / Els monopolis “naturals” / Les marques blanques . CALEN SUPORTS PUBLICITARIS? -La democràcia deliberativa: cal el consens? - ha aparegut la idea de passar d'una democràcia representativa (la sobirania dels ciutadans s'exerceix a través d'uns representats que l'executen) a una democràcia deliberativa (voluntat de la societat d'intervenir en totes les decsions que es prenen i no delegar en cap representat la seva sobirania). Això vol dir que els mitjans informatius (generador de consensos i aministradors d eles relaions entre electors i es seus representats) perden importància Primer perquè la gent ja es pot relacionar directament amb els seus representats. . La crisi de les ideologies / La crisi dels mecanismos de representació / La crisi dels partitws polítics . CAL EL DEBAT PÚBLIC? Dinàmiques centrífuges • La societat xarxa - mediació vertical té menys força • El pensament fast food • La democràcia directa - sense mediadors • La comunicació horitzontal - allò què relacionem amb la autocomounicació de masses - genera la possibilitat reald de fer efectiva el funcionament de la xarxa activa. Canvi fonamental: els periodiste sha de baixar del pedestal, no controlen el fluxe de la informació. El valor de la seva feina, estara en la verificació de la informació, en la credibilitat, no en l'administració del contingut (tal i com diuen els autors de Los elementos del periodismo). Ajuden al públic a entendre-la. Toa la sèrie de tasques que feia el periodista i donava valor al seu treball en l'era del treball vertical, ara no tenen sentit. Ja no tenen cap valor afegit i per tant la gent ni consumirà la inforamció que no consideri que té una qualitat especial ni molt menys agarà per consumir aquesta informació que no considera que té una qualitat especial.
• El periodisme ciutadà - Si el periodisme no s'adapta al nou entorn de periodisme hortizonal, anirem cap aun esquema on la informació estarà en mans dels protagonistes de la informació, dels testimonis, dels experts en el fet que s'hagi produÏt. És això que vagament anomenem "periodimse ciutadà" però no només és això.
*Cruïlla, túnel o precipici? - el periodisme està patint una transformació molt similar a la qe ha patit en altres moments de la hjistòria El periodisme està passant per una època en la que ha perdut bona part dels compradors i anunciants, però que tot això és conseqüència de la crisi social i que quan passi, aquest túnel les coses tornaran a ser com abans A l'altra banda del precipici hi ha una nova forma d'organització social, una nova manera de relacionar-se els individus amb organitzacions socials en la qual seguirà sent necessària la informació i interpretació de qualitat.
Per tant, el periodisme s'haurà d'adaptar a les noves exigències de la societat que ha canviat la seva manera d'organitzar-se ...