TEMA 6. Factors intrapsicologics de caràcter afectiu, emocionals, motivacional, relacional (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Educación Primaria - 2º curso
Asignatura Psicologia
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 01/06/2014
Descargas 2
Subido por

Descripción

BLOC II. TEMA 6. Factors intrapsicologics de caràcter afectiu, emocionals, motivacional, relacional

Vista previa del texto

Leslie TEMA 6. Factors intrapsicologics de caràcter afectiu, emocionals, motivacional, relacional Sistema del jo: concepte que f en el procés d’aprenentatge. Engloba tres conceptes: Autoconcepte: imatge i representació mental que un té de si mateix. Tenim molts autoconceptes, tenim tants autoconceptes com rols desenvolupem a la nostre vida.
Autoconcepte com a germana, amiga, professora, parella, etc. Depenent del rol que desenvolupem a la nostre vida. Des d’un punt de vista acadèmic tenim rols depenent de l’assignatura. En cada una s’actua de moltes maneres diferents, perquè depèn de com es construeixi la interacció. És multidimensional.
Autoestima: la valoració que un fa de si mateix. És unidimensional. Del valor que li donis a cada cosa, als rols que desenvolupem. Ex: Si sóc un 4 a l’escola, però a bàsquet un 10, i el que realment m’importa és el bàsquet i no l’escola, la meva autoestima serà així la autoestima. Es d’on vindrà l’autoestima.
Ex: coses que no depenen d’un mateix, això esdevé de valor que no estan sota el control d’un mateix, estem davant d’un tipus de trastorn mental.
No està a les teves mans. Si t’ho penses encara hi ha més trastorn (en el cas de anorèxies, etc.) Tant dolent és una autoestima baixa, com una alta i desajustada a la realitat.
Jo’s possibles: es la projecció que un fa de si mateix en el futur.
Ex: Jo possible del que vull arribar a ser: Jo que els altres pensen que he de ser: estar treballant de mestre.
(Si no coincideix, pot provocar un desequilibri.) Jo que no vull arribar a ser: una gandula, avorrida a la vida.
Jo que desitjaria ser: una persona de profit.
Jo que em fa por arribar a ser: que m’amargui la meva feina (veig que tinc opcions d’arribar a ser-ho, perquè no sabem fins on podem controlar-ho) (És important saber els jo’s possibles, es perquè ens fa conscient de les accions que estem fent que repercutirà al futur).
Leslie Motivació: són els motius que tenim per aprendre, allò que ens mou a aprendre.
-Motivació extrínseca: el motiu per aprendre és extern al motiu d’aprenentatge.
Ex: et donaré galetes si t’aprens això.
Ex: voler tenir una bona nota es una recompensa externa.
Ex: Estudiar perquè et sents malament. Per preservar la meva autoestima.
-Motivació intrínseca: allò que et mou dins dels propi procés d’aprenentatge. Dins del procés d’aprenentatge.
Ex: si es el contingut l’aprenentatge, la motivació es intrínseca.
Model Target: (Target=objectiu) per promoure la motivació intrínseca a les aules.
Epstein: T Amb les tasques que compleixin dos aspectes: 1. Tingui múltiples respostes correctes possibles (tasques obertes). Ex: caramels, tipus de caramels a triar. Però alhora suma i restes.
2. Tasques amb diferents nivells de dificultat. Ex: Divermat, cadascú anava fent fins on arribava, i després obtenia ajuda. Hi havia diferents nivells d’exigència cognitiva.
A: Autoritat Té a veure amb el rol de professors/es.
-Professors autoritaris. (autoritària) -Professors permissius: la llibertat. (Permissiva) -Perfil professors democràtics. Són aquells que donen veu als alumnes, són flexibles a l’hora de prendre decisions.
R de reconeixement Concepte conductista: estímul-resposta. Procés d’E-A no consisteix en això.
Quan hem de fer un reconeixement en públic ens ho hem d’estalviar. Sempre en privat i individual.
Leslie No es el mateix que li retornis un examen suspès a l’alumne, dir-li les coses que ha fet malament, que dir-li que ell ja pel que ha fet és un desastre.
G de grup El treball grupal motiva més. Recolzament entre alumnes, etc.
E de Evaluación Procés o producte. Ha de ser un tipus d’avaluació de procés.
Norma o criteri. Criteri.
Test o obertes. Obertes.
T temps Donar més temps d’aprenentatge per aquells que no necessitin.
És un factor extern.
Patrons atribucionals: Són les causes a les quals atribuïm allò que ens succeeix. Tenim tres dimensions per definir: 1. Causes internes o externes: 2. Causes són controlables o incontrolables: 3. Causes fixes o variables: A què atribuïm els nostre èxits i els nostres fracassos. Beneficiència (el fantasmón, massa optimista), el pessimista i el que afavoreix l’aprenentatge.
BENEFICIÈNCIA Èxits Fracassos I/E I E C/I C I F/V F V Leslie PESSIMISTA Èxits Fracassos I/E E I C/I I C F/V V a sonat la flauta, ha sigut F només aquest cop Afavoreix l’aprenentatge. És el que més s’ajusta a la realitat.
Èxits I/E Fracassos I els dos depenen d’un I mateix C/I C C F/V V no vol dir que sempre V sigui així. Pot variar.
Representació/expectatives: Imatge o representacions que tu construeixes del teu mestre o d’una altra persona.
Les representacions canvien/evolucionen en el temps, pateixen canvis, tant a positiu com a negatiu.
Van sempre associades a les expectatives.
Expectatives: allò que esperes de l’altra persona.
Merton: -Efecte Pigmalió o Profecia d’Autocompliment. (És el mateix concepte). Segons les expectatives que esperen de tu, tu actues en conseqüència.
És molt de causa-efecte. Això no es sempre així ni d’aquesta manera.
Jussim: Tres fases del procés de construcció d’expectatives: (des d’un punt de vista humà és inevitable tenir preferències) 1. Afirma que en el procés de construcció no es creen expectatives per part de tots els alumnes. Hi ha alumnes que es denominen neutres, passen desapercebuts.
Leslie 2. Sobre els que sí, construïm expectatives o bé, positives o bé, negatives. En aquests els hi comuniquem.
Positiu + -> menys ajuda -> més ajuda encara Negatiu - -> no s’assortiran sols, i els ofereix més ajuda -> o menys ajuda 3. Reacció davant les expectatives.
Expectativa negativa - Amb menys ajuda. -> - Ja no hi ha res més a fer.
Expectativa negativa- -> + jo sí que serveixo, i ho demostra positivament.
Expectativa positiva + he d’estar a l’altura del que pensa.
Expectativa positiva + - si ja sóc un crac perquè he de fer res.
-> Construcció de significat -> Atribució de sentit: (tres condicions) -Representació de la tasca (què hem de fer, i com ho hem de fer?) -Interès per la tasca -Sentiment de competència ...