Alfons Jiménez (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 2º curso
Asignatura Projectes de Relacions Públiques
Año del apunte 2016
Páginas 16
Fecha de subida 29/04/2016
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

Universitat de Girona Fonaments de les RP 2n Quadrimestre PROJECTES DE RELACIONS PÚBLIQUES PRESENTACIÓ Alfons Jiménez Whatsapp: 649.69.87.36 Examen l’últim dia de classe  4 Maig Índex 1. Com són els targets? 1) ABSÈNCIA DE VERITAT ABSOLUTA (Semprún) Com són els targets?  es caracteritzen per una pèrdua de confiança en diferents veritats (pilars sòlids on en el passat els humans orientaven la seva conducta, entre els quals, conceptes com família, religió o ideologia).  relatiu 2) MONSTRES: Característiques de com són els targets avui (a occident). En comunicació hi ha una cosa que es té molt en compte, “els monstres”.
Seria normal que els éssers humans com a col·lectiu pensessin que al llarg de la història han millorat? Se’n diu progrés  Tenim por al futur Els targets tenen una característica generalitzada que és la falta de confiança en el progrés dels éssers humans com a espècie 3) MERCAT: El consum no sempre ha guiat la vida de les persones. Als anys 30 la gent no comprava roba, comprava menjar. Als anys 20 van començar a sortir els primers articles de consum (roba, electrodomèstics, cotxes).
Actualment entrega absoluta al mercat. Avui, de manera molt generalitzada, el consum determina la vida de les persones. Consum com a comprar productes a canvi de diners. La compra no està basada en una necessitat, sinó en luxe o identitat (comprar coses basades en la nostra identitat, un heavy samarretes de metàl·lica) 4) GLOBALITZACIÓ: (Vídeo ¿Qué es la globalización? De Xavier Sala-i-Martin)treball a diferents llocs del món. Mercaderies (productes tecnologia, produïts arreu informació.
del Una món), acció capital, nostre treball, pot tenir conseqüències a l’altre banda del món. Les persones som totes iguals, però tenim un temor a ser tots iguals. Han guanyat força tradicions molt locals en resposta a la globalització. Antiglobalització. Els targets estan sotmeses a la globalització  increment de la homogeneïtzació de les societats, cultures, economies. Aquest fet es produeix per vies continues de capital, treball, informació... Els individus i les comunitats s’han volgut particularitzar, fugir de la globalització i per això han buscat costums locals, globals, o bé, condicions estètiques diferents 5) MÓN LIQUID Els comportaments de les persones han passat de sòlids a líquids. Hem passat de Tolstoi als 140 caràcters de Twitter.
Tolstoi és sòlid, Twitter és líquid. Vivim en un món líquid, ja que és ràpid, se’ns escapa de les mans. Avui el que dona sentit a la nostra vida és el consum, i és ràpid. Canviem de manera rapida la roba, les sabates, el cotxe, etc. Vivim en un món ràpid, caòtic, líquid. Els targets han abandonat els valors, creences profundes, solides, i n’han assolit d’altres que passen ràpid, son inconstants i són liquides. La gent ha abandonat la concentració solida i presta atenció diversificada i caòtica a mil i una diversificacions. Ex: La gent ha abandonat la creença solida a la religió i es dedica a la creença ràpida que és el consum. Els targets han abandonat creences privades, intimes per tal d’assumir conductes molt més inconstants, liquides (ex: el matrimoni).
Jorge Semprun (1923 – 2011) És d’una família aristocràtica, va participar a la Guerra Civil contra el franquisme. Es va haver d’exiliar a França. Amb la IIGM és capturat i traslladat a un camp de concentració durant 1 any. Aconsegueix sortir d’allà per un batalló de soldats que van arribar i alliberar el camp, i va estar els 20 anys següents intentant superar la tristesa, va ser al cap d’aquest temps, que va escriure el llibre “La escritura o la vida” on explica la experiència viscuda. Diu que durant tota la vida ell ha estat escriptor, però no havia escrit fins llavors perquè no es pot escriure de res que no sigui una cosa autèntica i la tristor que sentia ell ho era.
Va estar en política i va fer-se ministre de cultura. Va renegar-ne i va escriure el llibre “Federico Sanchez se despide de ustedes”. En la seva ultima etapa de la vida ha escrit “Pensar en Europa”, on explica que comunicar no és en realitat un exercici per trobar respostes.
Creu que el coneixement s’ha de relacionar com a crisi, per tant és “estar permanentment en crisi”. És a dir, renunciar permanentment a la veritat de les coses.
Comunicació No hi ha maneres globals d’entendre el món, sinó que hi ha “mirades” diferents. La veritat és parcial, particular i subjectiva. No és susceptible de ser explicada.
Característiques de la comunicació: 1. La veritat no existeix. El que hi ha són un conjunt de mirades diferents de caràcter subjectiu. Importa poc la veritat, el que importa són les mirades dels targets. ( Ex: titular “A Girona es trenca el pacte de Junts pel sí”. No és la veritat, però no importa ja que és el que el target vol comprar, el que compra).
1) No els interessa l’objectivitat, sinó vendre el diari. (Ex: No posen de titular “Funerària de Girona, cost i preus”, sinó “Descobreix quan val morir-se a Girona”).
2) En aquest canvi cultural la gent accepta que no hi ha objectivitat, sinó mirades.
2. L’esdeveniment més particular i alhora transcendent del s. XX ha estat l’extermini nazi.
1) Als anys 20 els empresaris van invertir en Alemanya i quan va haver-hi el Crack del 29 van retirar tots els ingressos. Això va provocar una ruïna i inflació. Hitler va fer créixer el malestar general que ja existia. Alemanya es converteix en un estat totalitari quan Hitler arriba al poder. Construeix diferents camps d’extermini i de concentració (on la gent treballa fins que mor). Pels camps d’extermini, “havien de matar” a moltes persones, però tenen el problema que es tracta d’un procés lent. Troben un nou sistema de ferrocarrils on agafen a gent de tot Europa i la porten als camps d’extermini.
Recullen a gent d’Europa recollint-los amb un tren on hi passen 3 dies (molt moren allà). Allà tot sembla molt “maco”, amb jardins i fonts i els separen per “forts” i “dèbils”, els fan despullar. A les fonts enlloc d’aigua surt “Zyklon B” (un líquid per matar ràpid) i després de morir els cremen. Ford crea el “sistema de treball en cadena” per a les seves fàbriques de cotxes. Això abarateix molt el cost de producció i, per tant, el producte. Es crea per primera vegada la figura del consumidor.
2) Durant la Il·lustració “Hi ha una font de coneixement de veritat que és Deu, però hi ha un altra font de veritat, que és mirar-nos a nosaltres mateixos; conèixer coses a partir de la vida de les persones”. Al s XVIII, a la Il·lustració l’espai sagrat canvia i passa de ser la Bíblia a ser el que dicta la veritat humana. La raó és allò que utilitza l’ésser humà per assassinar a milions d’humans. Explica que la lògica criminal darrere dels camps d’extermini és la mateixa que l’explosió nuclear de Hiroshima i Nagasaki. A meitats del s. XX la ingenuïtat dipositada en el progres (raó aplicada que crea felicitat (Il·lustració)) entra en crisi. La fe en la raó com a mecanisme d’esperança pel progrés entra en crisi. Entra en crisi la noció de progrés. La raó a partir de la qual la gent tenia tanta confiança ha estat utilitzada per la barbaritat. La gent a la Il·lustració pensava en el futur en una manera positiva, que seria un futur feliç e ideal. Avui en dia, veiem el futur de manera tràgica (Terminator, Soy leyenda, etc.)  La raó es basa en un diagnosi i en una recepta de solucions  Adam Smith (pare del capitalisme) diu que l’egoïsme és la base de la competència.
(diagnosi: la gent és egoista, Recepta de solucions: ajuda a la competència)  Karl Marx (pare del comunisme) diu que les diferencies econòmiques són la causa de la infelicitat  Adolf Hitler  Lynard: Ens trobem un gran engany. Hi ha mirades / relats de poder.
 El que ens expliquen com a causa de la raó, en veritat són relats o mirades de poder camuflats en la raó  No creiem en el progrés perquè la raó ha entrat en crisi 3. El mercat és la tercera característica de la comunicació. El mercat regna a tot el món i determina les regles. Allò que els mitjans busquen comunicar té èxit si connecta amb programes que no ens fan pensar, productes basura (Sálvame Delux) o que es basen en la repetició, ja que no fan treballar al cervell (House insultant als pacients, Superman canviant-se sempre a les cabines de telèfon, etc.) El mercat actua connectant amb targets a partir de marcs culturals que ja coneixem. El mercat connecta amb pensaments que la gent vol: si menges sopa X tindràs una família feliç 1) Identitat consumista. Avui en dia no consumim per necessitat, sinó per definir-nos. El consum ens defineix.
4. Vivim en el món de la globalització. Estem interconnectats. La globalització ens fa a tots iguals. Els mateixos McDonald’s, hospitals, aeroports a teu arreu del món. La globalització ens iguala, veiem les mateixes pel·lícules, tot és igual. Ha sorgit una reacció a la homogeneïtat de la globalització a dir “nosaltres som diferents”.
5. El món líquid. No hi ha coses solides.
1) No és sòlid el que llegim a premsa, sinó que és fragmentat, ni el vestuari que portem, etc.
2) No és solida l’esperança en el futur, més aviat és catastròfica.
No és sòlida la comunicació o la informació (hem passat de grans obres literàries a cent i pico caràcters a Twitter.
3) No són solides les relacions humanes.
4) La religió no és solida. Abans coneixies companys de feina amb els que havies treballat durant 30 anys, actualment amb 1 dia pots conèixer una persona 5) La política no és solida. Fa 50 anys la gent donaria la vida aper la política, actualment ningú La comunicació avui en dia hem de ser conscients que:  No hi ha esperança en el progres  Es regeix per les lleis del mercat i del consum  Interactua constantment entre el mercat i el global  És liquida A la dècada dels 30, Miguel de Unamuno ja ha escrit diferents obres on diu que la realitat és francament “nebulosa”, al “Niebla”.
Aquí, contemplada hi descriu d’una seu llibre una manera realitat totalment diferent per cada un dels protagonistes (contemplar una sola cosa des de punts de vista diferents). Al veure-ho de tantes maneres diferents, a vegades, fins i tot pot semblar una cosa diferent. Ell diu que la vida no és vida, sinó “nívola”, ja que juga amb la possibilitat de contemplar a la vida com a vida i com a novel·la. Ex: La catedral de Girona  Realitat. Intentem saber coses de la catedral, i jo sé que diferents poetes n’han parlat. Si nosaltres hem llegir a aquestes poetes, quan mirem la catedral no només veiem la catedral, sinó que la veiem des del punt de vista dels diferents poetes. L’autor diu que la realitat és boirosa, ja que es concep a partir dels relats, dels punts de vista i, per tant, el que sabem és parcial, no total.
Per entendre que Shakespeare existeix gràcies a haver escrit les seves novel·les (per exemple) Unamuno, a la seva novel·la, hi ha un tall on el protagonista, enfadat, va a casa d’Unamuno i li retreu que ell (Unamuno) no és ningú sense ell (el protagonista). L’autor escriu això per tal de mostrar al lector que no està tan clara la línia entre realitat i novel·la, que és molt nebulosa, difusa.
Modernitat Fil que neix durant el Renaixement, basat en la raó i que en la Il·lustració inicia una nova etapa de manera contundent. És a dir, la Modernitat s’inicia en la Il·lustració. En la Modernitat, es creu que la raó és capaç de generar progrés.
A la modernitat hi ha un sistema: CONTRACTE SOCIAL  Hobbes  rousseau  John Locke Es pregunten “com és que al gent vivim en societat?”. Responen amb el “Contracte Social”  La gent decideix viure en societat per X motius. La gent vol viure en societat perquè ho accepta conscientment i firma el Contracte Social (la firma pot ser tàcita, expressa o no ser-ho), però tots els ciutadans accepten el contracte social.
 Liberal: No estan a favor del contracte social. Diuen que els humans sóm egoistes i no vivim en societat per contacte social sinó per a aconseguir el màxim benefici personal que la resta de gent ens poden proporcionar.
1. Bentham 2. Stuart Mill 3. Adam Smith (primer pensador del Capitalisme)  Democràtic  Socialdemòcrata  Capitalista Tots estan convençuts que els seus sistemes portaran a la Utopia.
Karl Marx (pensador de la Modernitat) El sistema Lliberal que ja esta en funcionament quadra perfectament, no hi ha errors, la llibertat del mercat està ben argumentada. Però també explica que la historia dels homes i les dones supera diferents fases: 1. Món Clàssic (Grècia i Roma) 2. Medieval 3. Actual (la seva) En les tres èpoques ha estat tot el mateix, explotació. Al mon clàssic els nobles tenien privilegis, però el poble no. Ell ha creat un “superestructura” per fer creure –de manera falsa- que el món actual és just. És fals perquè els propietaris dels recursos obliguen al treballador a ser explotat, el qual no té res més que la seva força de treball.
Marx és un home de l’època moderna, on existeix  Anàlisi  Recepta  Utopia Ex: Si a la Modernitat un home es vol fer una casa investiga el terreny (anàlisi), va a l’arquitecte que li faci la casa (recepta) i viu allà (utopia).
Abans no, abans si un home volia una casa se la feia ell.
Hannah Arendt “Com pot ser que una generació sencera d’europeu permetés la barbaritat?” Camps d’extermini, matances... Ella diu que “Els éssers humans s’havien oblidat pensar des de feia molt temps. Si tenien mal de panxa anaven al metge a que se’ls fes una recepta (abans si tenies dolor anaves al bosc a buscar herbes curatives).
Michel Foucault Diu que l’anàlisi no és possible perquè no existeixen les estructures. “En compte, perquè si s’analitza la realitat no hi pot trobar estructures de comportament perquè no existeixen. No hi ha estructures, només histories diferents”. Al analitzar la vida humana no ens trobem mai coses que pugem enumerar, sinó infinitud de causes, algunes de les quals paradoxals o contradictòries entre sí. Al analitzar no ens trobem estructures, sinó el caos, “niebla”.
Hitler escriu un “Discurs de poder”, de la mateixa manera que les nacions i els estats fan avui. Un relat de poder és dir “Coma ciutadans: us heu de comprometre amb política, no emborratxar-vos, anar a l’escola, etc.” És dir “Tu has de fer això, això altre i això altre”.
Segons Foucault, els manicomis eren maneres dures d’acabar amb la diferencia.
Per primera vegada en la història, s’han construït nous artefactes de poder que la monarquia mai va tenir, els estats. Els estats poden tenir exercits (les monarquies no en tenien, eren dels nobles), poden rebre impostos (molts camperols no donaven impostos perquè no tenien diners sinó espècies), etc.
Al s. XX hi ha 3 revolucions: 1. Feixista  fracassa 2. Comunista  Fracassa 3. Feminista  Triomfa El feminisme de la diferencia: En el marc feminista es barallen entre mares simbòliques i filles, perquè unes volen igualtat i han llitat per això i les feministes de la diferencia diuen que les dones son diferents a nosaltres, son mares i per això volen que se les reconegui igual amb altres treballs.
Els llocs de treball de les dones (neteja, cuina...) esta molt castigar. No volen ser iguals, volen rebre els mateixos tractes però en el seu context.
No ser castigades pel que no són.
Jaques Derrida Aprehendre: Aprens una cosa amb el contacte directe amb aquella cosa.
Diu que no pots aprendre segons aquest mètode (aprehendre). Sempre que estiguem en contacte amb la realitat hi ha quelcom en nosaltres, i és el llenguatge. Exemple: Realitat  Girona i jo (intel·ligència) mai no hi ha contacte directe. Només hi pot haver relació entre Girona i jo mitjançant el llenguatge.
Els humans ens fiem de la raó fins l’últim extrem. Per tant, la raó és la veritat. La veritat és la raó.
Lyotard diu: Anàlisi de la situació, diagnòstic i solució. La modernitat sempre utilitza materials.
Modernitat: Aquell camí que inicia el Renaixement però que comença durant la Il·lustració.
Jaques Derridà  Deconstrucció: Anàlisi de les coses que atorga tota preeminència al llenguatge. L’autor creu que arribar a la realitat només és possible a partir del llenguatge.
Resum: 1. A la realitat no hi arribem 2. Hem d’utilitzar el llenguatge per entendre la realitat 3. És possible l’anàlisi del llenguatge a partir de petjades i la différance (referents) 4. L’anàlisi discursiu passa per les experiències personals i la cultura que tenim 5. És possible crear manipulació utilitzant l’experiència personal Consum, capitalisme i llibertat Dos tipus de comunicació en política: 1. Nova (bona comunicació)  Ada Colau (400.000 seguidors a Twitter) 2. Vella (mala comunicació) La bona comunicació / publicitat / política és la bidireccional. Ada Colau té 400.000 seguidors.
 Rousseau  Bé comú: S’han de fer unes lleis universals, per a tothom, així si hi ha una llei perjudicial, el que la faci (robi, mati, etc.) també l’haurà de complir. Per tant, es començarà a pensar en el bé comú.
 Bauman: Té dues metàfores o “El temps de la modernitat era el temps dels tècnics d’urbanisme / dels que dissenyen jardins” Fer les coses junts.
Dissenyar jardins junts, aportant idees junts. A favor de fer el jardí comú. FER LES COSES EN COMÚ o “Els temps de la postmodernitat és el temps on els humans eren caçadors” Cada matí els humans es jugaven la vida matant animals, era un món d’aventures. És una lluita diari sobre qui sobreviu en aquest món de competència.
LLIBERTAT SALVATGE La modernitat no ha estat del tot superada per la postmodernitat, però la postmodernitat ha inclòs en la modernitat una sèrie d’element que l’ha canviat per sempre més. La raó ho creia absolutament tot i creia poder organitzar el jardí.
 Richard Sennett: Diu que a partir del 1973, amb la crisi del petroli, hi ha dos polítics molt liberals (Tatcher i Reagan), de dretes, que diuen: Això de pagar a la gent la salut, l’educació i l’atur el que fa és crear vagos. Hem de fer que la gent s’espavili. A partir del 73 la política passa del centre esquerra al centre dreta. “S’ha d’apartar als ganduls i crear riquesa.” Analitzar els targets per saber què pensen Sennett diu que les empreses avui demanen perfils concrets (una persona que sàpiga fer anar les xarxes....), exigeixen que siguem:  Tolerants  Dinàmics (si truquen el cap de setmana responguem)  Flexibles...
Guy Standing: Diu que hi ha la “classe precaritzada”. Diu que la classe proletària ha mutat i que ara hi ha la precaritzada. Que per guanyar un sou de 600€ ha hagut de fer dues carreres, treballar 2 anys gratis per X empresa, etc.
A l’entorn d’això, ha agafat molta força el discurs a l’entorn de l’emprenedoria. Per tant, si parlem d’un discurs hegemònic, parlem d’un discurs neocapitalista.
Braudillard: L’element clau, el que més necessita el món capitalista és el consum. Tot es vincula a l’entorn del consum i de que si tu no tens èxit és perquè no t’ho mereixes.
El llenguatge és allò que determina quines formes té el món.
Story telling Salmon: Si vols explicar una cosa no l’expliquis coma tal, sinó mitjançant una història (Ex: Diana Nyad neda de Cuba a Florida sense una gàbia anti taurons).
...