Tema 6 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Genética Humana
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 18/02/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

GH-­‐Tema  6   TEMA 6: GENÈTICA DEL DESENVOLUPAMENT Defectes  congènits.  Causes  genètiques  i  ambientals.    i  les  seves   causes   Avortaments  espontanis  durant  el  primer  trimestre     -­‐ -­‐ 50% de les concepcions es perden abans de la implantació (dies 5-6) 15% es perden abans la setmana 12 Molts d’aquests avortaments són a causa d’un mal desenvolupament, és a dir, alteracions morfologia-estructura, de manera que hi ha alteracions en la morfologia del cos. Aquestes alteracions s’anomenen alteracions estructurals. Que són molt diferents a les alteracions cromosòmiques estructurals. Ens referim a aquelles alteracions que causen anomalies en l’estructura del cos.
Incidència  de  les  alteracions  estructurals:   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ De la majoria del avortaments espontanis, el 80% son deguts a alteracions estructurals.
D’aquestes anormalitats: -­‐ 2-3% son de primer ordre. Tenen afectacions importants la vida (vida compromesa) -­‐ 10% son de segon ordre. No tenen afectacions importants a la vida.
De totes les morts en el període perinatal (nens nascuts prematurament i nascuts fins a una setmana més tard): 25% presenten anomalies estructurals De les morts durant el primer any de vida: 25% amb anomalies estructurals De les morts entre 1-9 anys: 20% amb anomalies estructurals De les morts entre 10-14 anys: 7,5% amb anomalies estructurals Defectes  congènits  (trastorns  morfològics)   Els defectes congènits: -­‐ Son anomalies en el desenvolupament d’òrgans o altres estructures i que estan presents en el moment del naixement -­‐ Entre un 20-25% de les morts infantils son degudes als defectes congènits (alteracions en els processos normals de desenvolupament) -­‐ A part de la mortalitat, produeixen morbiditat (malalties), retard mental i altres alteracions -­‐ Bàsicament els sistemes que es veuen més afectats son: cardiovascular, nerviós, gastrointestinal i urogenital.
  1   GH-­‐Tema  6   Tipus  de  defectes  congènits:   -­‐ Malformació o Tot el desenvolupament embrionari està alterat perquè hi ha una anomalia inherent al desenvolupament embrionari, el que acaba amb una malformació o Moltes vegades es deuen a causes genètiques o Quan parlem de malformacions, moltes vegades hi ha alteracions cromosòmiques.
-­‐ Disrupció o El desenvolupament embrionari comença normal i hi ha un destorb en el desenvolupament embrionari , normalment produït per factors externs o Pot estar causat per factors externs, com una malaltia en la mare.
-­‐ Deformació o Es produeix un desenvolupament embrionari més o menys normal però hi ha un cert factor, normalment físic (mecànic) que produeix una deformació en el fetus, que distorsiona la seva estructura normal.
§ Pot ser que hi hagi poc líquid amniòtic, que l’úter tingui una malformació o el fet que hi hagi bessons, de manera que un fa una força mecànica sobre l’altre.
Displàsia o Hi ha una organització anòmala dels teixits que formen l’embrió. Normalment es deuen a mutacions en un únic gen que provoquen que les cèl·lules del teixit relacionades amb l’expressió del gen no formin el teixit correctament.
-­‐ En els defectes congènits motles vegades hi ha pleiotropia, és a dir, efectes fenotípics múltiples causats per un únic agent causal.
Les anomalies múltiples es poden produir per de dues maneres: -­‐ En seqüència: hi ha un defecte (genètic o no) que provoca una anomalia en un òrgan o sistema i això provoca una sèrie d’esdeveniments en cascada. En seqüencia: o Ex/ Si hi ha una obstrucció uretral en el fetus, això provoca una alteració en la producció d’orina, de manera que hi ha una disminució del líquid amniòtic   2   GH-­‐Tema  6   -­‐ (ja que l’orina s’expulsa al líquid amniòtic) això acaba provocant cara xafada, dislocació del maluc, hipoplàsia dels pulmons (pulmons més petits).
Això al final pot acabar provocant la mort.
En síndrome: un defecte bàsic causa alteracions en més d’un sistema d’òrgans en diferents parts de l’embrió. Cada alteració fa la seva pròpia cascada. En paral·lel.
  Causes  dels  defectes  congènits:   N’hi ha moltes: • la majoria (50-60%) se’n desconeix la causa, • 6-7 % alteracions als cromosomes • 7-8 % dels casos deguts a gens mutants. S’ha vist que tenen herència autosòmica recessiva i lligada al X • 20-25% deguts a defectes congènits multifactorials (on hi participa genètica i ambient).
• 7-10% teratògens (deguts a agents de tipus ambiental).
Causes  genètiques:   -­‐ -­‐ -­‐   La majoria són alteracions cromosòmiques (la majoria degudes a desequilibris genòmics als autosomes). à Sovint relacionades a malformacions múltiples (afecten a varis òrgans- pleiotròpics).
Defectes a gens únics. à Generen displàsies Herència multifactorial. Relacionades a malformacions a un únic òrgan o Exemple: Espina bífida. Els arcs vertebrals no es fusionen bé durant el desenvolupament embrionari, llavors hi ha una part de la medul·la espinal sense protecció. La medul·la pot sortir més o menys cap a l’exterior produint un bony.
Està relacionat amb causes genètiques i ambientals. Hi ha gens relacionats amb més o menys predisposició a partir-la i també està relacionat amb efectes ambientals com la deficiència d’àcid fòlic en la dieta de la mare (cítrics, marisc, hortalisses de fulla verda...) abans i durant l’embaràs.
3   GH-­‐Tema  6   Causes  ambientals:   En aquest cas parlem dels teratògens, qualsevol agent ambiental que pugui causar un defecte congènit. Actuen directament i transitòriament en el teixit embrionari en el desenvolupament.
-­‐ Hi ha alguns teratògens, que a més, són mutàgens. Però no són sinònims, perquè un teratogen afecta al desenvolupament embrionari, i no té perquè afectar al DNA.
o Exemple: Els raig X són teratògens i mutàgens -­‐ Els teratògens de baix grau són molt difícils d’estudiar i caracteritzar perquè poden tenir un efecte molt reduït, poden dependre de la susceptibilitat de cada persona...
Alguns teratògens són: -­‐ Medicaments i productes químics: exposició a la feina, contaminació... Un exemple són l’acohol i la talidomida (fàrmac) -­‐ Agents físics: els més clars són les radiacions ionitzants.
-­‐ Infeccions maternes -­‐ Malalties maternes: diabetis, epilèpsia...
Alcohol Si hi ha un abús d’alcohol durant l’embaràs, es pot produir una síndrome alcohòlica fetalFAS (en la foto apareix un cervell d’un nen amb aquesta síndrome). Que es caracteritza per: -­‐ Dificultat d’aprenentatge -­‐ Malformacions d’alçada i trets facials característics Talidomida • És un fàrmac molt utilitzat entre els anys 58 i 62 a Europa com a sedant, tot i que en Estats Units no es va utilitzar.
• En total són 10.000 nens afectats per aquest fàrmac.
• El període crític dels efectes d’aquest fàrmacs és el primer trimestre (això sol ser general per a tots els teratògens).
• Les anomalies generades per la talidomida són: o Focomèlia: els segments mitjans dels membres són atrofiats i reduïts de llargada, de manera que les mans i els peus sembla que s’insereixen directament al tronc, com en les foques o Anomalies en la oïda i visió o Anomalies cardíaques • Després de tots aquests casos es va prendre la decisió que es desaconsellés utilitzar medicaments durant l’embaràs i a més hi ha molt més monitoreig.
Radiacions ionitzants • Les dosis han de ser altes perquè produeixen una alteració • El període crític (on la sensibilitat és major) és al primer trimestre.
• Poden provocar microcefàlia i defectes oculars • Les radiografies a l’embaràs no són gens recomanades.
  4   GH-­‐Tema  6   Infeccions maternes Si durant l’embaràs la mare es infectada per algun dels virus, bacteris o paràsits indicats en la següent llista, pot haver-hi defectes congènits al fetus Per saber si el fetus ha patit la infecció de l’agent, s’extreu sang fetal i es mira si hi ha anticossos per aquests agent infecciós.
Diabetes mellitus: Si la mare és diabètica, l’embaràs no és un qualsevol perquè s’han de controlar molt estrictament els nivells de glucosa. Moltes vegades s’utilitzen bombes d’insulina, un aparell que mira constantment els nivells de glucosa i els regula mitjançant una agulla.
• El fet de patir diabetis pot incrementar la incidència de defectes congènits 2-3 vegades.
• El fil duna diabètica pot néixer amb malalties del cor, defectes al tub neural...
Epilèpsia Si la mare és epilèpsica i no es controla el fetus pot tenir defectes congènits.
• Una mare epilèptica té un rics incrementat de 2-4 vegades que el fill pateixi un defecte congènit.
• Provocaria defectes en el tub neural, aparell genitourinari, dificultats d’aprenentatge...
Moltes vegades es creu que els defectes congènits són deguts als medicaments anti-epilèptics que prenen les mares.
Causes  desconegudes: La majoria dels defectes congènits (50-60%) són d’origen desconegut.
à Hi ha una teoria que si només hi ha un membre alterat es perquè en el desenvolupament allà hi va haver una manca de reg sanguini.
à Hi ha una altra teoria que diu que si les alteracions son simètriques en el cos, l’alteració es de base genètica. Si no ho són, no tindria una base genètica.
MOLES  HIDATIFORMEs   Una mola hidatiforme és una concepció anòmala en la qual la placenta es converteix en una massa proliferant desorganitzada (teixits anòmals). És la placenta la que creix d’una forma anòmala i descontrolada i provoca la mola.
• La placenta es l’estructura que es forma durant l’embaràs i permet l’intercanvi de gasos i productes d’excreció.
• Si hi ha la mola, l’embaràs no finalitza i la mola s’ha d’extirpar.
  5   GH-­‐Tema  6   Tipus  de  moles   Hi ha dos tipus de moles: -­‐ Mola parcial o El fetus té 69 cromosomes (23 materns i 46 paterns).
o Es forma un petit embrió però no és viable.
o El potencial de malagnicitat que té la mola (el potencial que es converteixi en càncer) és molt baix.
o Origen: § la gran majoria de vegades es produeix per la fecundació de dos espermatozoides (n) a un oòcit (n).
§ -­‐ Mola completa: o El zigot té 46 cromosomes, tots del pare.
o No es forma ni embrió o El potencial de malignicitat és molt alt (s’ha d’extirpar aviat) i no es forma cap embrió.
o Origen: Hi ha dos tipus de moles completes: § Monospèrmiques: la fecundació és normal (ambdós gàmetes són haploides) però hi ha una pèrdua dels cromosomes de l’oòcit. A continuació es dupliquen els genomes del pare, de manera que el zigot té 46 cromosomes, però tots del pare. Aquest zigot té una disomia uniparental però no prospera.
• Cariotip: 46, XX §   Endoreduplicació del material genètic del espermatozoide, de manera que és diploide.
Dispèrmiques: l’oòcit és fecundat per dos espermatozoides (n) i es perd el material de la mare. Hi ha també una disomia uniparental i el zigot no prospera.
• Cariotip; 46,XX o 46,XY 6   ...