10. Gònada masculina I (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 4º curso
Asignatura Endocrinologia
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 26/08/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

APMED.UdL 191 10. Gònada masculina Al testicle es poden diferenciar diferents parts: - Interstici: on hi ha teixit connectiu lax i cèl·lules de Leydig que són les responsables de la secreció de testosterona (esteroidocènesis) estimulada per LH. - Túbuls seminífers: s’hi localitzen dos tipus de cèl·lules: o Cèl·lules de Sertoli: responsables del control de les cèl·lules germinals. La seva funció es veu estimulada per FSH i testosterona i secreta activina i inhibina que retroalimenten positivament i negativament, respectivament, la secreció de FSH. o Cèl·lules germinals: espermatozoides i precursors La producció de testosterona s’inicia a les glàndules adrenals i als testicles a partir del colesterol que, després de varies reaccions esdevé androstenediona la qual, només als testicles, esdevé testosterona. La testosterona es redueix a dihidrotestosterona a la pell i als testicles gràcies a la 5α reductasa amplificant la resposta de la testosterona. A més a més, la testosterona es veu modificada per l’enzim aromatasa a nivell del cervell, mama i teixit adipós donant lloc a l’estradiol. 192 APMED.UdL Al testicle es produeixen 200 cicles/dia per produir els 6mg de testosterona segregats diàriament. La testosterona plasmàtica biodisponible és aquella que està lliure (2%) o la que està unida a l’albúmina (54%). El 44% restant està unida a SHBG que té una una afinitat x1000 respecte a l’albúmina. En la joventut hi ha un ritme circadiari de secreció de la testosterona amb els pics màxims de producció a les primeres hores de la matinada. Amb l’edat, els nivells de testosterona secretats i el cicle es perden. El mecanisme d’acció dels andrògens es produeix gràcies a la interacció amb el receptor dels andrògens codificat al cromosoma Xq i té una major afinitat per la dihidrotestosterona. Hi ha una major concentració d’andrògens als òrgans reproductors masculins i algunes àrees del cervell. Les accions dels andrògens són: - Inici i manteniment de l’espermatogènesi - Regulació negativa de les gonadotrofines: inhibeixen per retroalimentació negativa la secreció de LH i FSH - Formació del fenotip masculí durant la diferenciació sexual: la testosterona s’encarrega de la virilització dels conductes de Wolf i del dimorfisme sexual durant l’embriogènesi i del desenvolupament muscular. Per altra banda, la dihidrotestosterona s’encarrega de la virilització externa durant l’embriogènesi. - Promouen la maduració sexual durant la pubertat: característiques sexuals secundàries. - Control de l’impuls i potència sexual - Estimulen la secreció de GH - Disminució de la massa grassa i augment de la massa magra - Perfil lipídic desfavorable: augment LDL i de VLDL i disminució de HDL APMED.UdL 193 *Diferenciació fenotípica del tracte urogenital femení i masculí *Diferenciació fenotípica dels genitals externs en l’embrió femení i masculí El procés de l’espermatogènesi s’inicia a partir de l’espermatogoni en la pubertat (12-14 anys) per estímul de la testosterona i FSH. La gonadotrofina juga un paper quantitatiu sobre les cèl·lules de Sertoli. 1 espermatogoni dóna lloc a 16 espermatòcits primaris cada un dels quals dóna lloc a 4 espermatozoides, sent el nombre final d’espermatozoides 64. Es precisen 70 dies des de l’inici de la formació de l’espermatòcit fins a la formació de l’espermatozoide i de 12-21 dies de transport de l’esperma des de l’epidídim fins al conducte ejaculador. Cada dia des de la pubertat fins a la vellesa es produeixen 100 milions d’espermatozoides. 194 APMED.UdL Al llarg del desenvolupament d’un home, des de l’etapa embrionària fins a l’etapa adulta, els nivells de testosterona passen per diferents fases. - Durant la 7a setmana de gestació hi ha un augment de testosterona que condiciona la diferenciació sexual - Duran el tercer trimestre de la gestació hi ha una caiguda dels nivells de testosterona, igualant-se gairebé amb el sexe femení, fins al moment del naixement. - Durant el període neonatal la testosterona torna a augmentar durant un període curt de temps, tot i que encara no se’n coneixen els motius plenament. - Durant la infantesa, 1-10 anys, els nivells de testosterona són molt baixos fins a l’inici de la pubertat. - A partir de la pubertat, augmenta la producció de testosterona corresponent amb l’inici de l’espermatogènesi i adquisició dels caràcters sexuals secundaris. Aquests nivells de testosterona es mantenen durant l’etapa adulta i van disminuint aproximadament a partir dels 80 anys. L’exploració funcional testicular completa consta de diferents passos: - Exploració física: s’ha de valorar la situació, consistència i tamany dels testicles que va variant amb l’edat: o Fins als 6 anys: 1cm o 6anys- pubertat: 1-2cm (3,5mL) o Adult: ≥3,5cm, longitud 4-7cm i volum 20-25mL APMED.UdL 195 Per ajudar, especialment al pediatra, a la mesura dels testicles s’utilitza l’orquidòmetre de Prader. Més enllà dels testicles, també s’ha d’analitzar possibles efectes del dèficit de testosterona que queden representats a la taula següent: Edat Efectes dèficit de testosterona Virilització incompleta genitals externs Primer trimestre in úter Desenvolupament incomplet dels conductes de Wolf Tercer trimestre in úter Micropene, criptorquídia Maduració puberal incompleta Pre-pubertat Hàbit corporal eunucoide Disminució musculatura i massa òssia Disminució energia i libido. Depressió Post-pubertat Disminució vell sexual, massa i força muscular, hematòcrit i densitat mineral òssia - Determinacions hormonals: en dos estats: o Basal: § Testosterona: pot ser normal en l’hipogonadisme primari (hipergonadotrop) en que els túbuls seminífers solen estar més afectats que les cèl·lules de Leydig. § Dihidrotestosterona § FSH i LH: poden ser normals en l’hipogonadisme primari però estan disminuïdes en l’hipogonadisme secundari. § o SHBG, estradiol, prolactina Estimulació: § Test del clomifè: s’uneix al receptor hipotalàmic i bloqueja la retroalimentació negativa de la testosterona augmentant els nivells de GnRH, FSH i LH. § Test d’estimulació hipofisiària amb GnRH: augmenta LH i FSH si hi ha integritat hipofisiària. § Prova d’estimulació amb hCG: s’administra intramuscular durant 4 dies. Té una acció sobre la gònada similar a la LH augmentant la testosterona fins a dues o tres vegades. - Anàlisis del semen: si es normal implica normalitat des de l’hipotàlem fins a les vies excretores. 196 APMED.UdL En l’hipogonadisme secundari, a causa de la disminució de LH, hi ha una disminució de testosterona que provoca: volum 2-6mL, espermatozoides 20250milions/mL, morfologia normal >60% i morfologia rectilínia >90%. - Biòpsia testicular: si no es detecten espermatozoides i l’analítica és normal està indicada la biòpsia que en cas de ser normal tradueix una obstrucció i si està alterada un hipogonadisme. - Cariotip: en busca de possibles mutacions responsables de les alteracions observades. Les característiques clíniques de l’hipogonadisme en el recent nascut són: - Presència de genitals ambigus - Criptorquída primària i secundària, havent-se de diferenciar dels testes retràctils - Micropene, més característic de l’hipogonadisme secundari Les característiques clíniques del eunucoïdisme són: - Genitals externs: penis infantil, testicles petits i tous, escrot sense rugositats - Proporcions corporals: edat òssia retardada i retard del tancament epifisiari (talla alta), envergadura 5cm major respecte la talla, distància del terra al pubis 5cm major que la distància entre pubis i cap. - Ginecomàstia: més freqüent en hipogonadisme primari ja que FSH i LH estimulen l’aromatasa testicular. - Desenvolupament muscular: músculs prims i una força per sota de la mitjana - Pèl: vell facial fi, afaitat infreqüent, vell axil·lar, púbic i corporal escàs o absent, sense recessió de pèl a les temples. - Veu de timbre alt Resulta important la capacitat d’establir el diagnòstic diferencial entre un retard puberal i l’hipogonadisme secundari. En un cas de retard puberal l’individu té una talla baixa constitucional, amb un retard en la maduració dentària i història familiar de pubertat retardada. D’altra banda, en un cas d’hipogonadisme secundari per malaltia orgànica hi ha altres dèficits hipofisaris i símptomes compressius com, per exemple, la compressió del quiasma. ...

Comprar Previsualizar