Resum documentals puntuables (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Història de la Comunicació
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 20/04/2016
Descargas 8
Subido por

Descripción

resumen, resum, documentals, exercici, puntuable

Vista previa del texto

Ester Pagès Escolà Història de la Comunicació, Josep Maria Figueres A LA RECERCA DEL FOC Els nostres avantpassats buscaven la supervivència. Es veu clarament a la pel·lícula, en la que els protagonistes busquen durant tot el film el foc, que els servirà de protecció a ells i a la seva tribu. Tot i així, durant la recerca de la supervivència van fent uns canvis que els fa evolucionar fins al que som i al que fem avui. Aquests grups tenen diferents formes d’adaptació a la vida, i poc a poc van desenvolupant aspectes tant físics com mentals que els permet una millor qualitat de vida. Les relacions humanes entre ells són molt diferents. El grup de Neandertals, que és el dels protagonistes de la pel·lícula són lliures, salvatges i amb trets molt animals. No tenen un llenguatge ben format, i només usen unes poques paraules per referir-se a objectes de la vida.
En canvi, la tribu dels Cromanyons, a la qual pertany la noia que s’enamora del protagonista estan més desenvolupats. Tenen un llenguatge molt desenvolupat i es poden comunicar amb facilitat. Existia la parella i es podien estimar. Saben riure i articular sons, així com el més important, poder crear foc. Els Neandertals només el sabien domesticar, no crear-lo i quan veuen que la noia cromanyó en fa s’emocionen com si estigués fent màgia. Tot i així les relacions entre els diferents grups de tribus eren bàsicament bèl·liques.
Tots els trets nous que van aparèixer van ser importants per al canvi de l’humà com el riure i tot allò eròtic, canvia la forma de reproduir-se: passen de fer-ho com els animals a tenir contacte cara a cara. També són més sociables, desenvolupen un llenguatge i aprenen els uns dels altres. A la tribu dels Cromanyons s’especialitzen en les diferents tasques, estan més desenvolupats en tots els aspectes.
Crec que la gran evolució i l’instint a la supervivència i l’adaptació a l’entorn van ser els factors principals que ens han fet arribar a tal com som avui. Els aspectes com el descobriment del foc o la parla van ser molt importants, van ser els grans passos de l’evolució de l’ésser humà i va significar un gran canvi per la qualitat de vida i les relacions entre aquests.
LA ESCRIPTURA La primera forma d’escriptura de la que es té notícia va néixer entre el Tigris i el Èufrates, a Mesopotàmia. Allà hi havia una civilització amb un gran grau de desenvolupament.
Van crear un símbols que poc a poc es van convertir en signes. Una altre escriptura important és del egipcis que utilitzava tres tipus. Aquesta escriptura va ser desxifrada per Champollion, a través de la Pedra de Rosetta. Utilitzaven les plantes de papir per fabricar un suport per l’escriptura. Es tallaven en fines làmines que construïen un suport flexible per poder escriure-hi. Pels escrits quotidians es feia servir una escriptura cursiva.
L’escriptura xina utilitza uns 1500 símbols que s’han desenvolupat molt poc des de l’aparició. En canvi el alfabets utilitzen només una trentena de caràcters, un dels més importants va ser el grec que va donar pas la llatí. Aquí veiem de la diferència entre les cultures Penso que els monjos van ser una figura molt important durant l’edat mitjana ja que van ser els impulsors de l’escriptura, creant nous tipus de lletres. Al 1445 Gutemberg va inventar, segons la meva opinió l’invent més important de la història de l’escriptura, la impremta de tipus mòbils, que va significar una revolució de l’escriptura enorme.
Estaven fetes de metall i es composaven a mà creant pàgines que s’imprimien amb una premsa manual. Gràcies a ell es va poder difondre la cultura arreu, a partir d’aquella data es va transformar el tipus de comunicació i cada cop evolucionava més ràpid. Per tant, crec que la impremta va tenir un paper molt important per a la societat, ja que va contribuir a la cultura i l’educació de la societat. A partir d’aquí penso que també es va poder desenvolupar les persones individualment, i van poder ascendir intel·lectualment i en el treball, així millorant la seva qualitat de la vida fins arribar al món actual en el que als països desenvolupats hi ha un percentatge molt baix de gent analfabeta.
Les rotatives modernes imprimeixen a gran velocitat. La difusió dels llibres la considero l’element clau en el desenvolupament de la civilització.
LA IMPREMTA Anys abans de la invenció de la impremta les històries s’escampaven molt de pressa gràcies als trobadors, que anaven voltant per tots els pobles explicant contes. Crec que els trobadors eren persones molt importants, ja que es dedicaven a informar a la població i cada cop que explicaven un conte o una historia ho feien de manera diferents, adaptant el conte depenen del lloc on es trobessin i al públic que l’escoltava. Els llibres que hi havia eren fruit dels monestirs i les esglésies, on hi havia la gent que es dedicava a copiar els llibres ja escrits per preservar el coneixement. Tot i així penso que la feina que feien els monjos i els copistes era molt complexa i pesada, ja que es trigava un any de mitjana en escriure un llibre, i es copiaven tots els errors d’aquest. Un altre aspecte que no trobo correcte és que els llibres només estaven a l’abast dels monjos i de l’alta burgesia i nobles, i per tant les classes treballadores no tenien dret a accedir a la cultura.
Un factor important va ser el boom econòmic de finals del segle XIV que va fer que la població creixés. Això va provocar que hi hagués més demanda de tot, incloent l’educació. Va començar a utilitzar-se les factures i es va inventar el paper d’oficina. Ara la cultura ja era per a tothom i no importava el capital de cada família. Per tant, crec que va ser un fet molt important que va fer obrir noves escoles i va fer arribar la cultura i educació de totes les classes.
Ja feia temps que hi havia diferents tècniques per copiar textos sense que s’haguessin de copiar a mà, però va ser Joham Gutemberg que per primera vegada va fer servir blocs de lletres, que es podien canviar d’ordre, amb els quals es podia imprimir. Al 1445 va inventar la primera impremta. Gràcies a la impremta es podia comunicar fàcilment les idees com va fer Lutter, que va ser el primer fet representatiu de les idees i de la opinió pública generalitzada, que cada cop s’estenia més formant una societat culte i informada, un fet molt important per l’evolució social.
Tot seguit hi va haver un canvi important les formes dels llibres, el tipus de lletra, que ja no era gòtica, es van deixar de fer il·lustracions a mà, es va posar títol i índex al llibre, així com la marca de la impremta i es van fer més econòmics i amb llengües vehiculars, entre d’altes coses. És a dir, tota la història de l’escriptura està marcada per l’evolució d’aquesta gràcies als invents i a les característiques socials que hi va haver durant aquests anys.
LA PEDRA DE ROSETTA La Pedra Rosetta la va trobar Pierre François el 15 de juliol de 1799, una de les trobes de Napoleó. La van trobar a Rosetta, una població situada a 80 km de Alexandria. Les inscripcions de la pedra feien referència al faraó Ptolomeu V Epifanes, promulgat el 27 de març de 196 a.C, que alabava totes les coses bones que havia fet el faraó en el primer any del seu regnant. El general Menou va fer portar la pedra al Caire i es van fer múltiples còpies que van ser enviades a diferents llocs d’Europa perquè fossin estudiades les inscripcions. La pedra original va ser donada al 1802 al Museu Britànic quan les tropes angleses van conquerir el Caire.
La pedra té tres tipus d’inscripcions diferents, en jeroglífic, utilitzat pels sacerdots, en egipci demòtic, que era l’escriptura autòctona i en grec, que la utilitzava el poder.
Les copies que es van enviar a les universitats Angleses es van convertir en un guerra per desxifrar la pedra. Finalment van ser Thomas Young i Jean François Champollion qui van aconseguir desxifrar-la.
Abans la pedra va passar per moltes mans, com la del suec Johan Akerblad, que va desxifrar alguns dels noms comparant els textos grecs i demòtics. Més tard Thomas Young va dir que els signes dels cartutxos ferien referència a noms reals.
La especialitat de Champollion eren les llengües. Al 1822, quan es va descobrir la tomba de Tutankhamon va començar a estudiar la pedra per endevinar els jeroglífics. Primer va assignar sons a cada un dels jeroglífics per la semblança amb els noms i sons grecs.
Champollion va visitar un obelisc de la ciutat de Dorset, que esta escrit en grec i en jeroglífics. Es va adonar que Young tenia raó, els jeroglífics eren idèntics als de la pedra Rosetta. Això el va fer comprovar i demostrar la teoria dels cartutxos. A partir d’allà va poder traduir el nom de Ramses, a partir del qual va desxifrar altres símbols. Al 1824 va publicar un llibre amb el seu descobriment, el desxiframent dels jeroglífics.
Penso que això va ser molt important perquè va permetre conèixer la civilització de la cultura Egípcia, i tots els seus rituals i la vida quotidiana, així com les diferents escriptures i les diferents cultures que convivien juntes.
LA PROPAGANDA: PROPAGANDA DE GUERRA Penso que la propaganda és una arma molt poderosa per controlar a la gent i que no s’hauria de fer servir per intentar canviar a la ideologia de la gent. La propaganda té l’objectiu d’aconseguir una acció per part del receptor, imposant un pensament a la ment sense que la gent se’n adoni. El que volen aconseguir és que no pensin per ells sols, ja que si es fa es podria estar en contra del que diuen i fan. Hi ha molta gent darrera de cada anunci, que estudien el comportament de la gent i la seva reacció. Per exemple, a les guerres la propaganda aconsegueix que la gent estigui a favor o en contra d’un bàndol, volen justificar la guerra davant la població i que aquests ho vegin normal. Per això pot ser molt perjudicial la feina que fa la propaganda.
La propaganda juga amb els sentiments, la ideologia, treu l’autocontrol de les persones i les converteix en titelles. La mentida és l’element més valuós, s’ha de fer servir tenint en compte que la gent no se’n adoni de les teves mentides.
La guerra és com la política, però en un altre àmbit, és un negoci que sempre desafavoreix a la població, als més innocents, que per culpa de la propaganda de guerra fins i tot fan costat a les decisions més dolentes dels caps, pensant que és el bé pel poble.
La guerra sempre amaga la veritat, mai pots saber si les noticies que et donen són falses o no, i d’aquesta manera ja gent es creu moltes mentides. Enganyar comença amb les pròpies paraules de l’enemic i la seva pròpia llengua (fer passar algun discurs falç).
Avui en dia tenim tots els records de la antiga propaganda de guerra. Podem veure els cartells, els escrits, les fotografies, tots aquells objectes que van despertar sentiments en els nostres avantpassats i que a molts els van manipular les seves ideologies. Per tant la meva conclusió al acabar de veure el documental és que hem d’aprendre a no tornar a fer servir la mentida per a un ús tan menyspreable com la justificació d’una guerra.
LA PROPAGANDA: PROPAGANDA NAZI El començament de la propaganda va ser a l’època nazi, que feien pel·lícules mudes que volien donar suport als multitudinaris assassinats que feien. Un exemple clar són els documentals en contra dels anomenats “malalts hereditaris”, que eren totes aquelles persones que no interessaven al govern tot i no tenir cap malaltia. Aquests documentals manipulaven el pensament de la gent i servir com a justificació dels crims que feien. Tots aquests “malalts” els esterilitzaven a bé els tancaven en manicomis. Feien propaganda de la mort dels més febles. Quan mataven a grans quantitats els malalts no hi havia cap prova, els cremaven i donaven una explicació raonable a la família de la causa de la mort com podia ser una pneumònia.
Justificaven les morts dient que la gent que tenia malalties mentals perjudicava a la seguretat i el benestar del poble. Als documentals i pel·lícules sempre sortien els pitjors malalts mentals que hi havia, i te’ls mostraven de tal manera que la gent acabava convençuda que el millor per a ells era la mort. Volien mostrar que la mort era una mostra de caritat i solidaritat, i no un assassinat de masses com era realment.
La primera pel·lícula que van fer mostraven gent amb tal bogeria que representaven un estrop per a aquelles persones que s’encarregaven de cuidar-los.
Van fer una segona pel·lícula, la qual ja no existeix perquè la van fer desaparèixer, però si que n’hi ha el guió. En la segona pel·lícula volien mostrar a la gent que els assassinats només eren una obra de caritat. Aquesta tenia un vocabulari científic i d’aquesta manera transmetia un aire més especialitzat i verdader. Al final es mostrava com a deure de l’Estat matar a aquelles persones.
Hi havia una tercera pel·lícula d’uns estudis de cinema, amb actors professionals i reconeguts internacionalment. Era una novel·la amb un triangle amorós, que feia enganxar més al espectador. Resulta que la noia protagonista li detecten esclerosi múltiple i busquen una solució però al veure que no hi poden fer res, la protagonista demana que la matin, ja que segons el que diu és la millor solució per ella i per la societat.
Amb aquests exemples podem veure que la propaganda no sempre és quelcom bo, i que com ens hem adonat pot fer molt mal a la gent, manipulant la seva ment per no pensar per si sols.
LA IL·LUSTRACIÓ En la meva opinió la il·lustració va significar un canvi molt important.
...