Tema 1. Introducció a l'avaluació psicològica i breu resum històric (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Diagnòstic i Avaluació Psicològica
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 5
Subido por

Descripción

Introducció a l'avaluació psicològica i breu resum històric
Pares de l'avaluació psicològica (AP): Galton, Binet i Cattell
Les dues guerres mundials

Vista previa del texto

TEMA 1. INTRODUCCIÓ A L’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA I BREU RESUM HISTÒRIC “L’avaluació psicològica és aquella disciplina de la psicològica científica que s’ocupa de l’exploració i anàlisi del comportament (als nivells de complexitat que es consideri oportuns) d’un subjecte o grup de subjectes amb diferents objectius aplicats.
L’avaluació psicològica implica un procés de solució de problemes i també presa de decisions que comença amb una demanda i que implica una sèrie d’activitats científiques i/o tecnològiques realitzades en una seqüència establerta” (Rocío Fdez.
Ballesteros, 2011) • Psicologia científica L’avaluació científica es troba catalogada dintre d’un aspecte científic, així també ens allunyem d’aquelles avaluacions menys serioses o supèrflues (una sola tècnica projectiva, p.e.) L’avaluació sempre es sobre algú o un grup, ha de tenir un objecte d’estudi que sigui una persona o més d’una.
Podem avaluar només el comportament, allò que veiem. A sota d’ell podrem veure altres coses arrel d’estudiar-lo, els processos cognitius, per exemple, però hem d’avaluar primer allò que fa l’individu.
• Funcions executives –> Funcions cognitives més evolucionades a nivell cerebral (saber planificar). Allò que ens diferencia tant dels animals, tot i que alguns puguin preveure i planificar coses bàsiques.
Segons d’on vingui la demanda avaluarem una cosa o una altra.
“Quan avaluem, no avaluem només a la persona sinó també la relació que aquesta persona té amb el seu entorn” “L’a.p. consisteix en un procés d’estudi de la conducta i de les característiques d’un subjecte, de les seves formes d’acció, reacció, elaboració i interacció amb els altres i amb la realitat i dels seus processos de canvi. Comporta la presa de decisions clíniques, educatives, judicials i/o socials, relacionades amb la conducta analitzada” (María Forns, 1993) • Psicodiagnòstic A vegades, sinònim d’avaluació diagnòstica. El concepte està molt més lligat a la psicologia clínica, on va començar inicialment. El matís diferencial que podem fer és que el psicodiagnòstic estudia un subjecte i el categoritzar en una classificació diagnòstica. Etiqueta segons el sistema de classificació que jo utilitzi normalment (DSM, CIE...) L’avaluació psicològica té un caràcter molt més ampli, no només m’interessa avaluar allò inadequat o anormal, sinó que també em pot interessar avaluar aquells aspectes positius de l’individu (punts forts i punts febles).
• Exploració psicològica • Test psicològic No hi ha estudis que no tinguin incorporada l’avaluació psicològica. Des d’un punt de vista aplicat, qualsevol psicòleg haurà de dur a terme sempre activitats avaluatives.
No podem oblidar que hi ha tot un coneixement de que són fonamentals en la pràctica de la psicologia i són necessaris per a la pràctica de l’avaluació: coneixement social i biològic del comportament, processos atencionals, perceptius, la memòria, l’aprenentatge, la personalitat, la psicopatologia... Tots aquests coneixements teòrics són bàsics per l’avaluació psicològica. Cada aspecte que vulguem avaluar, té darrere un cos de coneixement que nosaltres hem de conèixer per poder interpretar correctament. Tots aquests coneixement són previs a l’a.p. i sempre hem de relacionar allò que obtenim de l’a.p. amb la teoria que sabem. Si no ho fem així, ens convertim en uns “passadors de proves”, on sembla que el que més importa és el resultat obtingut i no la resposta a la demanda que ens han formulat i que ha donat peu a que iniciem tot el procés avaluatiu.
La psicometria ens ajuda a saber fer una bona tria de les eines d’avaluació més adequades en cada cas i de les característiques que ens fan dir si una prova o test és adequada o no. Els aspectes més bàsics i fonamentals que ens ajuden en l’av.p. (ex.parlarem de què és la fiabilitat, la validesa, etc).
Principis bàsics que perduren fins l’actualitat i que també hem de tenir en compte a l’hora de l’a.p.: - Reconèixer que les persones són diferents entre si, tan en els seus trets físics com en les seves característiques i manifestacions psicològiques. Aquest punt serà central en la psicologia de les diferències individuals i en les teories de la personalitat.
- Acceptar el fet que les característiques psicològiques poden ser identificades, descrites i organitzades en sistemes taxonòmics que permetin la comunicació del coneixement generat. Això quedarà reflectit en diversos sistemes de classificació, tant des d’un punt de vista de normalitat com de patologia.
- En el procés d’a.p. sempre hi haurà una intencionalitat explicativa i predictiva, de la mateixa manera que hi és en l’estudi de la conducta.
- Acceptar que l’a.p. és una àrea d’actuació complexa que requereix la integració de coneixements diversos per part d’un expert.
Els tres grans pares de l’avaluació psicològica són: Galton (1822 - 1911) Pare de la psicologia diferencial. La seva obsessió va ser estudiar les diferències entre unes persones i les altres. Es va centrar en un conjunt de 17 variables diferents, com eren l’alçada, el pes, la capacitat respiratòria, l’agudesa visual... coses que definien a l’individu. D’aquí que es pensen que les característiques físiques d’un individu podien explicar les característiques psicològiques.
Binet (1857 - 1911) Va recollir el treball de Galton però va dir que són les facultats psíquiques superiors el que hem d’estudiar i no les característiques físiques. Se’l considera el creador dels tests mentals (test Binet – Simon, per classificar els nens educables i els que no ho són i són l’origen de les escoles especials). Va dir que qualsevol prova de mesura havia de tenir tres característiques: 1. que estigués formada per tasques senzilles; 2. que s’inverteixi poc temps en la seva aplicació; 3. que els resultats puguin ser contrastats per d’altres observadors. (orígens de psicometria).
A part d’això, va establir diferències entre el que ell considerava l’examen mèdic (basat en exploracions físiques i fisiològiques, que ho hauria de fer el metge), entre l’examen escolar (que mesurava els aprenentatges i ho feia el mestre) i el diagnòstic d’anàlisi psicològic (centrat en mesurar la intel·ligència, d’on va néixer el primer test d’intel·ligència). QI = EM (edat mental) / EC (edat cronològica) x 100. La mitjana es troba al voltant de 100.
Cattell (1860 - 1944) Rebutja obertament la introspecció com a mètode científic i manté com a objectiu prioritari l’ús de procediments de medició objectius a través de l’estudi d’allò que fan les persones en diverses tasques. És el primer en plantejar l’ús de bateries de proves per l’avaluació psicològica. El concepte de test mental queda atribuït a ell.
Les dues guerres mundials. Creació d’instruments La Primera Guerra Mundial provoca la creació de test amb finalitat selectives i d’orientació del personal.
Després de la guerra, es produeix un allau de creació d’instruments de mesura. Per citar-ne alguns de rellevants citem: - Test de Rorschach per l’estudi de la personalitat.
- Test de Goodenough de la Figura Humana per l’estudi del desenvolupament.
- Escales de Gessell, primeres escales evolutives globals de motricitat i maduresa social.
- MMPI, inventari de personalitat.
- Escales de Wechsler, per explorar la intel·ligència, dividint-la en escales que mesuren la capacitat verbals i d’altres, la capacitat manipulativa.
En aquesta època, també es produeixen grans avenços en l’estadística, entre els quals l’anàlisi factorial permet entrar de ple en el debat de les hipòtesis monofactorials o multifactorials i de l’estructura jeràrquica o no de les habilitats humanes.
La Segona Guerra Mundial és un període més centrat en el replantejament de les bases conceptuals que no en la creació de noves proves de mesura.
Es discuteix sobre el model psicològic: psicologia dinàmica en oposició a psicologia dels trets) Es discuteix sobre el mètode psicològic: qualitatiu ( vinculat a un enfocament clínic basat en l’observació) versus quantitatiu (vinculat a la mesura i basat en dades objectives).
Aquest debat perdura encara en l’actualitat.
Cal citar els treballs d’Eysenck que varen donar rigurositat i autoritat a favor dels models objectius d’anàlisi i mesura de la conducta.
Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial van generar la necessitat d’atenció psicològica als afectats de la guerra i l’efectiva resposta dels psicòlegs va obrir camí a un nou aspecte de la professió: la intervenció i el tractament de les malalties mentals.
...