Tema 3 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Història Península Ibérica
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

16/10/15 Tema 3. L'art del paleolític superior S'ha denominat la reovolució... innovacions en la talla, la talla laminar. S'utilitzen noves tipologies d'utensilis, que permet estandaritzar i rendibilitzar les eines obtingudes i la primera matèria.
Utilització de noves matèries per a nous útils, fabricats amb tecnologia pròpia, cada estrtegia de caça té les seves pròpies eines. Tota aquesta evolució cultural influeix en una millora demogràfica = aument demogràfic progressiu = més possibilitat d'èxit en les seves millores culturals.
La talla laminar, permet extreure les lasques laminades i per tant s'aprofita més el nucli.
Major tendència a eines cada cop més treballades, i en general més varietat i complexitat de les eines.
Els tecnocomplexo culturals del paleolític superior europeu: 1. Chaterlperrionià (40 ka-35 ka aprox): talla laminar en contextos neandertals.
2. Arunyacià (40/38 ka- 25 ka aprox): talla laminar, indústria òssia: atzagaies.
3. Gravetià (25 ka- 20 ka aprox):puntes de la Gravette, moment àlgid d'art moble, espacialment de les anomenades “venus paleolítiques” i figures d'animals.
4. Solutrià (20 ka – 17 ka aprox): limitat a la PI i Fr. Fulles de llorar i salze, puntes amb aletes i peduncle.
5. Magdalenià (17 ka- 12/10 ka): importància dels útils sobre suport ossi.
Al paleolític inferior tenim algunes representacions de “venus”. L'art és una acció propia dels HAM.
Art moble Art que pot ser transportat i funcional, és pot identificar que tenien una utilitat, en canvi en alguns objectes no hi trobem cap funció (p.ex. Figures femenines, figures animals etc...) Art parietal Tés dues localitzacions: 1. Dins de les coves, on no es vivia, necessària llum artificial.
2. Zones exteriors, vinculades a les habitacions i més vinculat a les accions diàries.
Tècniques: 1. Relleus, tècnica molt freqüent de l'art antic.
2. Pintures, (amb o sense pintura) era un traç únic amb tinta plana, es jugava amb les irregularitat de les pared per donar dimensions.
3. Gravats, trobem traç fi, traç gruixut i piquetejat. En algunes èpoques predomina una tipologia de gravat o una altre. Acostumen a estar a l'exterior.
Temàtica: 1. Representacions figuratives: animals (s'acostuma a representar herbívors, algunes vegades són animals fantàstics, híbrids), a vegades figures humanes i representació de les mans.
2. Símbols, figuratius i abstractes. No és sap la seva funció.
Algunes representacions es poden datar (pel context en el que s'han trobat en el propi jaciment o bé perquè encara perdura el pigment) i d'altres no (p.ex. els gravats).
La cronologia de l'art paleolític superior El paper de la península ibérica en l'estudi de l'art Paleolític Europeu La concentració tradicional a la zona cantàbrica (juntament amb la Dordonya i el nord dels Pirineus.
El desocbriment, des dels 90 d'un art paleolític que trenca certs paradigmes, ja que es duia a terme a l'aire lliure i sempre s'havia associat amb manifestacions a les coves.
Art a l'aire lliure 1. Mazouco (Portugal), conegut des del 1981, avui en dia submergits. Conjunt format per tres motius zoomorfes amb la tècnica d'incisió profunda i picotejat. Possiblement aquestes representacions podien estar acompanyades per unes altres i que totes estiguessin pintades.Cronologia entre l'estil III i l'estil IV.
2. Domingo García (Segovia), es coneix des dels anys 70 però es va començar a estudiar amb detall a partir dels 90. Gravats realitzats mitjançant la tècnica del piquetejat i la incisió fina.
Representacions d'èquids, cèrvids, caprins, amb grans quantitats de figures indeterminades i amb grans detalls anatòmics. El traç pot ser simple, estriat, múltiple, també trobem el piquetejat, el moldejat i el raspat. La mateixa figura podria tenir diferetns tècniques a la vegada. També hi han pintures medievals. Cronologia de dos moments, el Solutrià i el Magdalenià.
3. Siega Verde (Salamanca), descobert a l'any 1989 en el marc d'unes prospeccions. S'han identificat tres zones: 1. Zona sud, amb pocs gravats 2. Zona central, amb una major concentració 3. Zona nord, amb 17 panells.
L'art està format per gravats, però s'han trobat restes de pigments (hipòtesi podien haver pintures però no s'han trobat), la major part són representacions figuratives, algunes abstractes i unes altres no és sap encara ven bé que són.
Tècniques de gravat: 1. Piquetejat, percussió indirecta. En els èquids, bovins i signes complexes. Figures lineals.
2. Incisió, en caprins, cérvids i alguns signes.
Es pot distinguir diferents traços: 1. Traços simples 2. Dobles 3. Estriats 4. Raspats Temàtica: 1. Èquids 2. Grans bovíns 3. Cérvids 4. Menys representacions de carnívors 5. Representacions abstractes Cronologia estil III avançat i IV.
1. Vall de Côa (Portugal), s'han trobat 28 nuclis diferents. Tot són gravats, no s'han trobat restes de pigments.
2. Piedras Blancas (Almería), la seva cronologia és del Solutrià Inferior-mitjà. L'interpretació de les diferents pintures és la següent: ◦ Art per l'art ◦ Totemisme ◦ Màgia simpàtica 1. Teoria dels Santuaris (Leroi-Gourthan) 2. Teoria del Xamanisme (Lewis-Williams/Clottes) • L'art de component religiós ...

Comprar Previsualizar