TEMA 2- ORIGEN, EVOLUCIÓ I ESTRCTURA DE VIRUS (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Biología - 4º curso
Asignatura Virologia
Profesor R.G.
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 23/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

1 TEMA 2- ORIGEN, EVOLUCIÓ I ESTRUCTURA DELS VIRUS Del LUCA podrien haver sortit els primers RNA virus que haguessin evolucionat a DNA virus.
Teoria de l’origen dels virus: 1. Entitats independents: generades d’una soca probiòtica de RNA primitiu.
2. Estructures d’origen cel·lular: que han sortit d’una cèl·lula (macromolècules de la cèl·lula s’han ensamblat).
3. Evolució regressiva: cèl·lules que han anat degenerant perdent moltes funcions i retenint només la informació genètica essencial per a la seva forma paràsita de vida.
Factors importants per la variabilitat genètica dels virus:      Fidelitat de la replicació del genoma (tipus de polimerasa). Els errors de la polimerasa no es distribueixen igual al llarg de tot el genoma. Els virus amb DNA tenen correcció dels errors però els RNA no.
Taxa de replicació.
Mida de la població.
Mecanismes de transmissió.
Freqüència i hostes en els que es produeixen coinfeccions.
Virus J.C. Polymavirus, té un DNA circular amb una zona reguladora. Està en el 90% de les persones però no és dolent menys en el cas d’immunodepressió. Pot causar la malaltia PML perquè té moltes variacions en la regió reguladora.
Mecanismes moleculars de generació de variabilitat genètica: 1. Mutacions: cada tipus de virus té una taxa de mutació (substitució de nucleòtids) diferent. Com més gran és l’organisme i el seu genoma, més petita és la taxa de mutació que es pot permetre.
2. Recombinacions: intercanvi genètic entre dos cadenes. Pot ser entre virus i cèl·lula, entre dos cadenes diferents... donen canvis evolutius dràstics i ràpids.
3. Reagrupaments: en virus amb genoma segmentat. Exemple: virus de la grip que té 8 genomes: molt perillós! Canvia freqüentment.
Teoria de les quasiespècies: Els virus no són només un grup de mutants aleatoris sinó que són un grup interactiu de variants.
La diversitat de la població és crítica per la propagació de la infecció viral.
Els virus RNA s’adapten a la teoria per tenir:    Elevada progènie Temps de generació curt Elevada taxa de mutació Definició quasiespècie: conjunt de genomes virals pròxims genèticament sobre el conjunt dels quals actua la selecció natural.
Seqüència master: la més abundant.
Seqüència concens: seqüència mitja (pot no existir). S’obté mirant els nucleòtids més freqüents en cada posició.
2 La conseqüència de les quasiespècies és que la majoria de les infeccions virals no s’inicien per un sol virió sinó per una població de partícules.
Dinàmica de quasiespècies víriques: Fitness: habilitat relativa de produir una progènie estable infecciosa en un ambient determinat.
Colls d’ampolla: pèrdua de fitness de la població. Pot impedir l’establiment d’una infecció.
Exemples:     Transmissió per aerosols Activació d'un provirus Transmissió mamífers ↔ artròpodes Transmissió fecal-oral Classificació dels virus: ICTV: comitè internacional de la taxonomia de virus.
     Ordre (-virales) Família (-viridae) Subfamília (-virinae) Gènere (-virus) Espècie (-virus) Serotipus: els hi afecten els mateixos anticossos.
HAV: hepatitis A. Tenen un únic serotipus.
És molt difícil fer soques perquè hi ha genotipus molt seguits amb petites diferències al genoma.
Per això es posa una soca de referència.
La major part de virus amb DNA són de cadena doble tot i que també n’hi ha de cadena senzilla.
I la majoria de virus amb RNA són de cadena senzilla però també n’hi ha de cadena doble.
RNA-: virus amb seqüència de nucleòtids complementària a RNAm. Porten a dins una transcriptasa per sintetitzar RNAm.
Les diferents espècies solen ser infectades per uns virus concrets. Torbem per exemple: Bacteris: son infectats per exemple per virus d’estructura complexa amb una càpside i cua helicoïdal. Es trobem més amb DNA.
Fongs, llevats...: es troben pocs.
Plantes: la majoria són amb RNA.
Invertebrats: tenen una mica de tot.
Hi ha famílies que comprenen diferents virus que infecten tant plantes com animals, fongs...
Els que tenen una morfologia com d’un pal són únics de plantes.
Viroids: agents subvirals. Petites molècules de RNA que es repliquen al nucli/cloroplasts de plantes produint malalties. No es transcriuen mai (no fan proteïnes).
3 ESTRUCTURA DELS VIRUS: Virió: partícula vírica completa  àcid nucleic + càpside + (membrana lipídica) Càpside: coberta formada per proteïnes no unides covalentment per forces hidrofòbiques, electrostàtiques... codificades pel genoma víric. Moltes de les proteïnes s’assemblen i encara no són infeccioses, necessiten un procés de maduració.
Genoma: RNA o DNA simple o doble. De mida molt diversa: 10 3-106Kb, es solapa amb el de bacteris (106-107Kb). Els de DNA solen ser més grans i complexes que els de RNA. Utilitza les histones de les cèl·lules de l’hoste per empaquetar-se.
Embolcall lipídic: derivat de la membrana. És opcional. Consisteix en una bicapa lipídica amb proteïnes virals i cel·lulars. Els virus l’agafen de diferents parts de la cèl·lula (no està codificada per els virus).
Nucleocàpside = core. Associació de proteïnes de la càpside amb l’àcid nucleic viral.
Els virus associats a aigua o aliments tenen una estructura icosaèdrica, sense embolcall lipídic i són resistents a la calor i els canvis de pH.
Els virus vegetals no entren per un receptor sinó que entren quan les cèl·lules ja tenen la paret trencada.
Espícules = peplòmers: glicoproteïnes externes. Per ser funcionals han de tenir modificacions.
Els virus amb estructura helicoïdal de vertebrats tenen tots embolcall lipídic.
CÀPSIDES: Poden tenir 3 simetries: Helicoïdal: sol ser de cadena senzilla de RNA tot i que a vegades trobem DNA. EL material genètic està encaixat a protòmers (unes proteïnes). La llarga de la càpside depèn de la llargada del genoma i l’amplada de la mida dels protòmers. Ex: Rhabdovirus.
Icosaèdrica: formada per poques proteïnes que es repeteixen moltes vegades. Genoma curt que codifica un 15% per proteïnes de la càpside ( com que es codifiquen poques, s’han de repetir bastant). Hi diferenciem capsòmers, aquests tenen forma d’anell i estan formats per 5 o 6 protòmers que es van repetint formant la càpside. El nombre de proteïnes que es requereixen per formar la càpside ve donada pel T-number (nombre de triangulació).
4 Exemple: Picornavirus, de la família dels Rhinovirus. Es formen per autoensamblatge per unions electrostàtiques hidròfobes i casi mai covalents. Els components de la càpside tenen una part més globular i una part de braços extensibles.
Complexa: trobem dos tipus: 1. Càpside icosaèdrica + cua + plata basal hexagonal  primer es fa la càpside buida, després d’incerta l’àcid nucleic i paral·lelament es va formant la cua.
2. Formes varies. Ex: Poxivirus: té una estructura tubular com a nucleocàpsida.
...

Comprar Previsualizar