Ecosistema, ambient i microambient (2008)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Biologia
Año del apunte 2008
Páginas 4
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Seminari Microbiologia Grup C Concepte d’ ecosistema, ambient i microambient L’ecosistema és l’unitat d’ treball, estudi i investigació de l’ecología. Es un sistema complex en el que interactuan el éssers vius entre sí amb el conjunt de factors que conformen l’ambient.
L’ambient és la unió entre els elements abiòtics o naturals, principalment elements físics com l’energia solar, l’aigua, el sòl i l’aire amb els factors biòtics , que són els éssers vius, que constitueixen l’anomenada biosfera. En conclusió, una serie de factors que a més a més influeixen sobre un agent determinat.
Quan els microorganismes són els agents, es parla de microambient, un medi determinat o entorn que els envolta, hon viuen i duen a terme el seu metabolisme.
Ecologia microbiana i els seus objectius Branca de l’ecologia que estudia el microorganismes en el seu ambient natural i que determina el complex paper que juguen aquests en la biosfera, així com la vital importància que tenen per a la supervivència de la resta dels éssers vius, tancant els cicles biogeoquímics naturals.
Els objectius principals de aquesta disciplina són: - Establir la relació entre la natura i els microorganismes.
- Definir uns paràmetres de cada tipus d’ambient microbià per tal d’actuar com a bioindicadors en diversos agents. Com per exemple, en l’estudi de l’erosió dels sòls i la seva evolució.
Desenvolupament del microorganismes en superfícies i biofilms La importància del desenvolupament microbià en superfícies es basa en la capacitat d’aquests per absorbir nutrients del medi. Per tant, la concentració de microorganismes que creixen en les superfícies és molt més elevada que en altres medis com l’aigua.
A la natura aquesta superfície pot ser un nutrient, com passa amb les partícules de matèria orgànica. Per altra banda, en el laboratori són els portaobjectes els que actuen com superfície de contacte permetent el creixement de microorganismes a velocitats màximes per tal de realitzar un estudi detallat al microscopi.
Els biofilms per la seva part, són comunitats complexes de microorganismes, fixades en una superfície, que poden presentar una o diverses espècies, i són capaces de viure en tot tipus de medi mentre presentin un cert grau d’humitat i una quantitat mínima de nutrients.
En el desenvolupament dels biofilms distingim diferents fases en el creixement: 1 Seminari Microbiologia Grup C - Acondicionament: L’inici de creació del biofilm es duu a terme a partir d’una primera cèl·lula individual que es fixa a la superfície gràcies a les condicions ambientals com la temperatura i el pH.
- Adsorció i fixació: Es produeix la unió dèbil entre el substrat i el bacteri a través de forces de Vand der Waals i forces electrostàtiques. Posteriorment aquestes bactèries sintetitzen polímers extracel·lulars (alt contingut en polisacàrids i glicoproteïnes) per tal d’establir un contacte entre les altres cèl·lules i la superfície, formant colònies i posteriorment el biofilm.
- Evolució i Maduració: La maduració es donarà si les condicions són adequades per al creixement del biofilm i es desenvoluparà una estructura organitzada. En un biofilm madur s’observen diferents capes o nivells de disposició dels microorganismes, a més, en una mateixa capa els microorganismes es poden trobar separats per canals d’aigua que permeten la difusió i l’intercanvi de substàncies orgàniques com cations metàl·lics i metabòlics. Així, els nutrients s’atrapen, es concentren en la matriu del biofilm i es mouen per difusió d’aquests canals.
Els biofilms són molt importants a la natura perquè els microorganismes que els formen resulten més resistents a antibiòtics i a l’atac de les cèl·lules del sistema immunitari. Per tant, les infeccions que produeixen són més difícils de tractar i representen un problema molt seriós en les operacions mèdiques. Un exemple de biofilm seria el sarro de les dents.
Nivells de nutrients i velocitat de creixement dels microorganismes a la natura Els factors que intervenen en el creixement poden ser físics ( temperatura i gasos) i químics ( pH i nutrients). Dins d’aquests últims hi trobem un dels més importants: els nutrients i la seva disponibilitat.
Existeixen dos tipus de nutrients: y Macronutrients: Es necessiten en més quantitat que els micronutrients.
y Micronutrients: (o elements traça) Necessaris però en petites quantitats.
Els aspectes més importants de la intervenció d’aquests en el creixement dels microorganismes són: - Són indispensables per tal que el microorganisme pugui créixer.
- Les fases del creixement estan relacionades amb la quantitat de nutrients disponible.
2 Seminari Microbiologia Grup C - Els microorganismes han desenvolupat sistemes bioquímics de producció de polímers que poden emmagatzemar com a material de reserva per fer-los servir en èpoques amb falta de nutrients.
Relació entre els nutrients i el creixement dels organismes Relació entre els nutrients i el creixement dels organismes a la natura a) Fase lag o de retràs b) Fase exponencial c) Fase estacionaria d) Fase de mort A la natura la fase de creixement exponencial no es sol prolongar gaire temps degut a la dificultat de que les condicions fisicoquímiques òptimes es donin simultàniament, aixó també comporta una velocitat de creixement molt baixa.
En el laboratori en canvi, la possibilitat de aportar les condicions fisicoquímiques òptimes es donen de forma simultània i permeten arribar a les velocitats màximes que es poden assolir.
3 Seminari Microbiologia Grup C Què ens indica una disminució de la velocitat de creixement? 1) La disponibilitat de nutrients és baixa.
2) La distribució d’aquests nutrients no és uniforme al llarg de l`hàbitat microbià.
3) Els microorganismes no es troben en cultiu axènic en els medis naturals i per tant han d’enfrontar-se als efectes competitius d’altres microorganismes.
4 ...