TEMA 8 BLOC 3 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura ESTRUCTURA SOCIAL
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 27/10/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

RESUM ESTRUCTURA SOCIAL Tiffany Lomas Campos TEMA 8: GLOBALITZACIÓ  GLOBALITZACIÓ I GLOBALISME És molt important fer aquesta distinció, perquè quan parlem de globalització o globalisme ens referim a una ideologia. Cadascun d'aquests dos conceptes tenen aspectes positius, però també aspectes negatius que s'han d'intentar dissoldre.
Els sociòlegs s'han inventat uns termes que no tinguin aquesta connotació ideològica. Aquests termes són globalització i individualisme. Els sociòlegs no es posicionen en cap d'aquestes opcions, sinó que les observen des de fora les seves conseqüències i repercussió social.
En una primera aproximació, es pot entendre per globalització el desenvolupament de les relacions polítiques, socials i econòmiques que s'estenen a escala mundial. Actualment, molts aspectes de la vida social es veuen influïts per organitzacions i xarxes que tenen una presència global. Una de premisses fonamentals de l'estudi de la globalització és considerar que el món constitueix un únic ordre social. D'aquí, que per referir-se a aquest fenomen es faci servir també el vocable mundialització. "La 'globalització' es refereix a tots aquells processos pels quals els pobles del món es veuen incorporats a una sola societat mundial, a una societat global. El globalisme constitueix una de les forces que contribueixen al desenvolupament de la globalització. Però és tan sols una d'aquestes forces i la relació entre ella i la globalització és semblant a l'existent entre l'universalisme i la creació de les Nacions Unides. Per si sol, l'universalisme no hauria estat suficient "(Albrow, 1990).
"La globalització significa els processos en virtut dels quals els Estats nacionals es barregen mitjançant actors transnacionals i les seves respectives probabilitats de poder, orientacions, identitats i entramats Al contrari, per globalisme s'entén" la concepció segons la qual el mercat mundial desallotja o substitueix el quefer polític; és a dir, la ideologia del mercat mundial o la ideologia del liberalisme. Aquesta procedeix de manera monocausal i economicista i redueix la pluridimensionalitat de la globalització a una sola dimensió, l'econòmica, considerada així mateix de manera lineal, i posa sobre la taula (si és que ho fa) les altres dimensions -ecològica, cultural, política i social- només per destacar el presumpte predomini del sistema de mercat mundial "(Beck, 1998).
 JOSEPH E. STIGLITZ Joseph E. Stiglitz, catedràtic d’economia a la Universitat de Columbia de Nova York, és premi Nobel d’economia. Ha estat president del Consell d’Assessors Econòmics del president Clinton així com economista en cap i vicepresident del Banc Mundial. Entre els seus llibres cal destacar Globalization and its Discontents (WW Norton, 2002) i Making Globalization Work (Penguin, 2006).
- Crítiques de Stiglitz a la globalització RESUM ESTRUCTURA SOCIAL Tiffany Lomas Campos Diu que el problema principal de la globalització no és la globaització en si mateixa, sinó que la globalització té un caràcter purament econòmic, la qual cosa crea desajustos socials i desigualtats. SI la globalització només fos democràtica en tots els àmbits i no es presentessin problemes polítics i econòmics, no seria un problema. Tots els sociòlegs i economistes coincideixen en afirmar que el problema de la globalització és la mancança de trets polítics democràtics.
Segons Stiglitz, el problema de la globalització actual és que pateix un dèficit democràtic. Cal democratitzar la globalització.
Els països que han gestionat ells mateixos la globalització -com els d’Àsia oriental- n’han tret grans beneficis; en canvi, els que han acceptat les directrius del Fons monetari internacional, basades en el fonamentalisme del mercat, n’han sortit malparats.
Els efectes més adversos provenen de la liberalització dels mercats financers i de capital. Els països petits són com petits vaixells llançats enmig d’una mar brava a causa de la liberalització.
Aquesta frase fa referència als països petits que "no han fet bé el seu treball", perquè hi ha països petits que tenen una bona governança i bons plantejaments polítics que afavoreixen al desenvolupament i que, per tant, no es troben endarrerits.
 LIBERALISME O PROTECCIONISME? Aquest debat ja es va plantejar anys enrere, per exemple, si era necessari la creació d'aranzels entre fronteres o no. Avui dia, està clar que el liberalisme és bo i que es complementa molt bé amb els avanços que es produeixen constantment.
El principal problema mundial que es planteja avui dia és que, mentre que hi ha països que desenvolupen polítiques que afavoreixen al desenvolupament, hi ha països, regions, com l'Estat Islàmic, que volen tornar al segle XIX i això va endarrerir el desenvolupament a nivell mundial. Hi ha moltes irregularitats respecte al desenvolupament de diferents països; mentre els xinesos avancen molt ràpidament, països d'Àfrica central estan molt endarrerits.
Qui defineix i imposa les regles del joc disposa d’un gran avantatge en el procés de globalització. Per exemple, si els països rics deixessin de subvencionar els seus productes agrícoles, gran part dels problemes de la pobresa al món estarien resolts. El més greu és que les subvencions van en contra de l’ortodoxia liberal, que defensen justament els països rics.
Els Estats han perdut sobirania, però encara conserven una capacitat molt notable d’influir en els resultats de la globalització.
 THOMAS PIKETTY Esta preocupat pel creixement de la desigualtat a nivell mundial i la polarització, és a dir, que els rics cada vegada tenen més diners, i els pobres cada vegada són més pobres, la qual cosa és un efecte de la globalització. Piketty proposa una sèrie de mesures per dissoldre aquest efecte negatiu.
RESUM ESTRUCTURA SOCIAL Tiffany Lomas Campos Pikkety anuncia una tendència que es diu la força fonamental de la divergència. Aquesta fórmula diu que si "r" és superior a "g" aleshores es crea la desigualtat. R és la rendibilitat dels factors econòmics, quan fem una inversió i obtenim uns dividends. G és el creixement de l'economia, és a dir, el creixement del producte interior brut.
Això, segons Pikketty, es pot evitar amb més regulació, no més proteccionisme. Si això no es resol, hi hauran tensions socials perquè al final els pobres acabaran fent una rebel·lió, com va pasar amb la Revolució Francesa. Més regulació vol dir que, aquests rics hagin de pagar un impost sobre el seu patrimoni, un impost molt petit, però el suficient per poder finançar institucions que regulessin aquests processos. Si això no es porta a terme, el que passarà a la llarga és que la gent deixarà de creure en la democràcia i es podrien provocar guerres la qual cosa seria una regressió política, econòmica i social.
 QÜESTIONAMENT DEL NACIONALISME METODOLÒGIC La Unió Europea es troba en una situació complicada, de desconfiança entre països. Els països del nord consideren que els països del sud no treballen, i els països del sud consideren que els països del nord són els que tenen el poder econòmic i que la situació econòmica actual a Europa és per la seva mala gestió.
Un dels problemes que té la Unió Europea és que els Estats cada vegada perden més força com a conseqüència de la globalització, ja que molts països no duen a terme correctament les seves activitats econòmiques, d'altra banda, també influeix el fet de que han perdut contactes econòmics i s'han descentralitzat. La reacció dels estats és encastellar-se i no acceptar aquest problema, continuen com si no hi hagués passat res i acollint el poder que tenen fent un estat més federal.
Alguns analistes plantegen la necessitat de avançar cap a la millora, i consideren que la UE s'acabarà dissolvent i altres països començaran de nou amb uns nous plantejaments.
La globalització posa en qüestió l'anomenat 'nacionalisme metodològic', la consideració de les fronteres estatals com els marcs naturals que delimita a les societats.
L'Estat-nació ja no tanca en el seu si molts dels processos socials ni el marc nacional constitueix el millor per analitzar els canvis socials, econòmics i polítics més importants.
El concepte de societat nacional-territorial ja no està adaptat als nous temps. Parlar d'estructura social de Catalunya, d'Espanya o fins i tot d'Europa és cada vegada més inadequat.
Un dels corol·laris d'aquesta situació és la necessitat de potenciar una sociologia que abordi l'estudi de processos transversals i transnacionals.
 LA CRISI DE L’ESTAT-NACIÓ La crisi de l'Estat - nació ha estat abordat des de molts angles. És una conseqüència de la globalització. És un sistema que ha funcionat molt bé a Europa, encara que està associat a moltes guerres. Cadascun dels Estats tenia el seu propi espai, i ningú qüestionava el poder d'aquests Estats.
RESUM ESTRUCTURA SOCIAL Tiffany Lomas Campos La crisi de l'Estat-nació es manifesta almenys en dos sentits: d'una banda, en el reconeixement de la necessitat de construir unitats nacionals més àmplies, d'abast continental o de civilització, que siguin viables sobretot des del punt de vista econòmic; per una altra, en el redescobriment i el ressorgiment de les identitats culturals de territoris interns de l'Estat-nació que havien quedat ocultes, estat reprimides o estat relegades a segon terme. A Europa occidental coneixem molt bé el fenomen de l'eclosió dels nacionalismes ètnics i regionals i del vigor renovat de les nacions sense Estat, estimulat sens dubte per la construcció de la nova identitat europea.
 LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA Ha estat una iniciativa molt interessant, encara que té límits i planteja problemes.
Es tracta sens dubte de la primera experiència de construcció nacional deliberada, democràtica i pacífica, que constituirà un model a seguir per altres regions del globus que molt aviat s'embarquessin en empreses semblants.
L'edificació europea es converteix en un laboratori privilegiat, tant des del punt de vista polític com sociològic, on podem posar a prova les nostres teories sobre la construcció nacional.
 LA UE COM A LABORATORI L’experiència europea es pot considerar com a un laboratori que permet descobrir quines són les polítiques més efectives (p.e., flexiseguretat a Dinamarca, etc.).
Segons Durkheim, la sociologia comparada no n’és una branca particular; és la mateixa sociologia, en la mesura que deixa de ser purament descriptiva i aspira a explicar els fets. El mètode comparatiu és com una mena d’experimentació indirecta, feta possible gràcies a les enormes variacions dels països de la UE, ja sigui en termes de les polítiques públiques com de les estructures socials.
 ARTICULACIÓ ENTRE ESTATS I NACIONS - Com resoldre l'articulació entre estats i nacions? Hi ha alguns sociòlegs i economistes, com Kaminal, que diuen que a Europa, al segle XVII quan es van acabar les guerres, també calia que es produís una separació entre l'Estat i la nació.
Considera que els països que marquen Europa siguin un Estat-nació, la qual cosa no resol el problema actual; hi ha molts estats i s'hi produeixen molts conflictes per guanyar territori. És a dir, considera que s'hauria de fer una distinció entre estat-nació, i que s'ha d'arribar al punt en que sigui possible que en un mateix estat puguin conviure diverses nacions sense que es produeixi cap mena de conflicte i es pugui viure en harmonia, i que els planejaments polítics incorporin aquesta possibilitat i adoptin els seus programes a aquesta situació.
L'Estat-nació constitueix la innovació cultural i política que va ser inseparable de la gestació de les societats modernes. El postulat era que a cada nació hauria de correspondre un Estat propi amb un territori més o menys culturalment homogeni. Així, doncs, la construcció nacional s'acompanyava d'un procés d'uniformització cultural i lingüística.
RESUM ESTRUCTURA SOCIAL Tiffany Lomas Campos Si bé aquest desideràtum només es va complir en alguns dels casos d'Europa occidental, l'Estat-nació culturalment homogeni es va convertir en el model a seguir per a totes les societats que aspiraven a ingressar de ple dret en la modernitat.
No obstant això, primer amb la descolonització i recentment amb l'avanç de la globalització, hem descobert amb sorpresa que aquest model occidental no era més que un miratge i que la seva aplicació era pràcticament impossible en la majoria de països del món, amb uns contorns traçats amb tiralínies i plens de residus tribals.
La riquesa de pobles i ètnies que conviuen en l'espai europeu constitueix un actiu i una riquesa. La construcció d'una identitat supranacional europea comuna a partir d'un mosaic pluri- ètnic i plurinacional no solament representa un desafiament per a la supervivència d'Europa, sinó que pot oferir un model viable per a la resta de món.
En aquest sentit, en la conjuntura de principis de segle XXI, les societats europees, que van ser pioneres en la innovació política i social, fent de necessitat virtut, haurien de seguir portant l'estendard de la seva vocació renovadora a força de trobar solucions que no només puguin ser útils en el nostre entorn, sinó que puguin tenir una validesa universal.
 SEPARACIÓ ENTRE ESTAT I NACIÓ? De la mateixa manera que el principi de la separació entre l'Església i l'Estat va acabar amb una infinitat de conflictes en el nostre continent i va donar pas al procés de secularització, la separació entre Estat i nació no només serà necessària sinó convenient en una futura Europa unida . Ulrich Beck, un dels analistes socials més lúcids en l'actualitat, ho argumenta així: "De la mateixa manera que el Tractat de Westfàlia, que va acabar amb la Guerra dels Trenta anys en 1648, va suposar la divisió entre l'Estat i la religió , les guerres mundials (i civils) del segle XX i començaments del XXI es podrien resoldre mitjançant la separació entre l'Estat i la nació.
Aquesta és la idea que hi ha al darrere la confederació cosmopolita d'Estats europeus. Igual que un Estat laic permet als seus ciutadans que practiquin diverses religions, una Europa cosmopolita hauria de salvaguardar la coexistència de les identitats i cultures ètniques, nacionals, religioses i polítiques per sobre de les fronteres nacionals, gràcies al principi de la tolerància constitucional "(Beck , 2003).
RESUM ESTRUCTURA SOCIAL Tiffany Lomas Campos  INDIVIDUALITZACIÓ I INDIVIDUALISME Una cosa és l'individualització, que és la descripció de processos des d'un punt de vista neutral ideològicament, i una altra cosa és la defensa d'una ideologia com és l'individualisme.
La forja dels individus és el signe distintiu de la societat moderna (Bauman, 2002). La suprema autonomia de l'individu ha estat un dogma capital de la modernitat. Per aquesta raó, també ho ha estat la noció de la seva inviolabilitat, la del seu dret absolut a la seva consciència i al seu tarannà com a entitat única i irrepetible (Giner, 1982).
Per començar, cal fer una important distinció entre individualisme i individualització. Es tracta d'una diferència semblant a l'establerta més amunt entre globalisme i globalització. Mentre que l'individualisme és una ideologia, i com a tal valorada de forma molt diferent segons les posicions polítiques de cadascú, la individualització és un procés, que pot ser descrit de forma més o menys objectiva així com es poden estudiar els seus efectes per part de els científics socials.
- Factors d’individualització Durkheim va ser el primer teòric social que intueix la tendència cap a la creixent individualització i va atribuir les causes al progrés de la divisió del treball i a l'expansió de l'Estat.
En la societat moderna la independència econòmica de la majoria de les persones deriva dels seus salaris. L'augment de la participació en la força de treball posa les bases per al desenvolupament de l'autonomia personal i l'autodeterminació d'un cert nombre de persones.
Hem de destacar així mateix el paper que juga la provisió de benestar per part de l'Estat en la llibertat d'acció dels individus. Des de l'establiment dels programes de manteniment de les rendes, de pensions de jubilació, de prestacions d'atur, de subsidis familiars i d'altres transferències monetàries així com de facilitats d'accés a l'habitatge o de provisió de serveis per a les famílies, la tendència cap a la individualització ha anat creixent en les societats occidentals.
 ULRICH BECK SLUPSK - Teories d’individualització segons Beck “La individualització pot ser descrita com a un procés pel qual els individus esdevenen unitats reproductives viables en la vida social, venint a acomplir l’antic paper de les famílies en aquesta important funció des de temps immemorials. L’individu es veu així separat dels seus lligams i xarxes de suport tradicionals, però els substitueix per les limitacions i controls del mercat de treball i altres agències i institucions secundàries” (Beck, 1992).
Més recentment el terme individualització es fa servir sovint en el sentit d’individualisme institucionalitzat en la mesura en què gran part dels drets i beneficis de l’Estat de benestar estan destinats més per als individus que no pas per a les famílies i en què en la gran majoria RESUM ESTRUCTURA SOCIAL Tiffany Lomas Campos de casos també presuposen tenir una ocupació remunerada (basada per descomptat en un contracte de treball individual) (Beck and Beck-Gernsheim, 2002).
“Mentre que en la societat preindustrial la família era sobretot una comunitat de necessitat mantinguda unida per una obligació de solidaritat, en el món contemporani ha passat creixentment a primer pla la lògica d’unes vides projectades individualment. Així la família està esdevenint una relació electiva i una associació de persones individuals” (Beck and BeckGernsheim, 2002)”.
 GLOBALITZACIÓ I INDIVIDUALITZACIÓ COM A CORRELATS La individualizació i la globalització són dos processos que s’estan esdevenint simultàniament i que estan canviant les bases de convivència en totes les esferes de l’acció social (Beck and Beck-Gernsheim, 2002). Però, ¿quina relació hi ha entre aquests dos processos? Allò que crida més l’atenció dels processos de globalització i d’individualització és que suposen que les societats humanes han assolit un límit en els dos extrems del seu possible desenvolupament: de l’escala més gran a la més reduïda, de l’àmbit d’acció social que, almenys en les condicions actuals, no pot ser transcendit fins al menor àtom de la vida social.
Aquests dos processos paral·lels tenen efectes semblants en les seves respectives àrees d’influència. La globalització erosiona la sobirania i les competències de l’Estat. La individualització erosiona la protecció de la família privada (nuclear, del sustentador masculí) ==> homologia estructural entre l’interior i l’exterior de la família. Intervencions de l’Estat i del mercat.
Pèrdua de rellevància dels criteris de demarcació privat/públic segons J.S. Mill.
Sistema mixt de dominació (patriarcal & estatal).
Parsons (criteris diferents dins i fora de la família (universalisme vs particularisme; adscripció vs assoliment).
RESUM ESTRUCTURA SOCIAL Tiffany Lomas Campos ...