Tema 5. Memòria autobiogràfica (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Memòria i Representació
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 22
Subido por

Descripción

Memòria

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez TEMA 5: MEMÒRIA AUTOBIOGRÀFICA Què és la memòria autobiogràfica? El record de la teva vida, de tot el que impliqui experiències.
- - Són les memòries que tenim de nosaltres mateixos i de les nostres relacions amb l’entorn. Aquest record incorpora un component  self. Són els nostres records. Tots els records tenen el component essencial que ets tu qui els viu. Quan recuperem el record, la experiència torna a néixer.
Depèn del sistema episòdic i semàntic Són úniques  tot record prové d’una experiència única.
Són difícils d’estudiar experimentalment Definició de Rubin (2005)  Rememoració d’esdeveniments que pertanyen a una persona en el passat.
*Rememoració: quan algú recorda el seu passat, no és el mateix que recordar una llista de paraules, revivim allò que recordem.
Perspectiva de camp  records com els vas veure Perspectiva de l’observador et veus a tu mateix en l’esdeveniment El record més llunyà és mes semàntic i té més perspectiva com a observador perquè es desenganxa.
La memora autobiogràfica incorpora l’element estrany de què és episòdica i què semàntic? La memòria autobiogràfica s’implica en aquesta barreja.
Normalment es considera episòdics, però no només és episòdica, ja que com ara sabem, la memòria episòdica es torna en semàntica. Així doncs, les memòries autobiogràfiques també tenen components semàntics.
MEMÒRIA AUTOBIOGRÀFICA (MA)  Memòria recent Perspectiva de camp > Perspectiva de l’observador  Memòria remota Perspectiva de camp < perspectiva de l’observador  Normalment la MA es considera episòdica  Les MA també tenen components semàntics  memòries semàntiques personals de fets de les nostres vides (que no necessiten re-experienciar-se) o A on vam viure durant la infància o L’escola a la que anavam o El nom de l’amic de la infància Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  NATURALESA MULTIDIMENSIONAL DE LA MEMÒRIA AUTOBIOGRÀFICA Conté: 1) Un component espacial  Si has tingut una conversa important amb un amic, t’enrecordes d’on estaves exactament.
Estudi --> taxistes de Londres i autobuseros. Els taxistes tenen l’hipocamp més gran.
2) Un component emocional  gairebé sempre té aquest component emocional. Quan s’activa el component emocional, s’activen altres parts del cervell. Quan parlem de MA, sabem que gran parts dels records que recuperem tenen un gran component emocional darrere. Quan algú recorda alguna cosa, sempre intervé l’emoció.
3) Un component sensorial  (sobretot visual).
Rubin  què passa si tenim una lesió del còrtex visual? Hi ha una hipòtesi que diu que la gent que té problemes a nivell cerebral (sobretot visual) pugui tenir alterada la capacitat per recuperar de forma rica i amb detall els records del seu passat MÈTODES D’ESTUDI DE LA AM - 1) El + clàssic: el diari Els participants han de registrar esdeveniments de la vida en un diari Aquestes memòries poden posar-se a prova en un test posteriorment.
Intentem no perdre la info de la nostra memòria.
 Com podem explorar la memòria autobiogràfica d’una altre persona? Mitjançant el diari, on s’anoten esdeveniments del dia. En el futur, amb aquesta informació, al laboratori et demanen explica’m aquell dia i així es contrasta.
 Com evoluciona el record? El record ha de contenir: qui, què, on, quan.
No oblidem res? Tasca  selecciones esdeveniments que han passat i contestes qui, què, on, quan durant cada dia. Al cap de molt temps, al laboratori donem claus concretes, com per exemple: explica’m l’esdeveniment que fa referència a da vinci (1 clau); esdeveniment que fa referència a da vinci i Roma (2 claus), i s’estudia la resposta.
Resultats  1. Els esdeveniments més recents (- d’un any) es recorden més bé, a mesura que passa el temps el record ha baixat.
2. Com més claus dones d’entrada, més t’enrecordes.
3. Mai arribem a 0  no hi ha oblit? El fet de no arribar a 0 és perquè té un esbiax molt important  tot el que anotem ho recordem? a. Efecte clau: té molta força associativa perquè ens enrecordem.
b. Efecte de l’anotació: el fet d’anotar els 2 esdeveniments del dia, ha fet que nosaltres mateixos seleccionéssim 2 esdeveniments. Al anotar-ho, estructurem la informació (qui, què, quan, on) Conclusió  els diaris - No són intrusius Però tenen biaixos Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez - 2) Les paraules clau Donar als participants clau o un període temporal i demanar que recordin les MA associades a aquella clau.
S’utilitza molt als hospitals Es demana a la gent que conviu amb la persona que indiqui esdeveniments de la seva vida (com va ser l’aniversari, lluna de mel, etc)  Es fa un curs vital i es seleccionen paraules clau.
Tasca  et donem paraules i digues el record que et vingui al cap.
El mètode és eficaç però té limitacions:    Té poc rigor: la informació està guiada per familiars, no per la pròpia persona. No hi ha control experimental.
No pots contrastar la fiabilitat Som dolents en utilitzar claus temporals o Acostumem a recordar AM en funció d’altres AM que són rellevants Resultats  hi ha 3 fenòmens a la memòria autobiogràfica 1. Amnèsia infantil - Tendim a recordar poques AM dels primers 2-5 anys de vida. Hi ha un període de la nostra vida on tenim un buit.
- El nostre record fins als 3-4 anys no existeix  Per què? Si aprenem constantment i el sistema hipocamp – neocòrtex funciona? Possibles hipòtesis:  Desenvolupament del self  Desenvolupament de l’hipocamp  Repressió freudiana  Hipòtesi de la consolidació  hipocamp – neocòrtex és un procés lent. A més, el nen no té informació ja existent, per tant ho ha d’aprendre tot.
o els sistemes d’aprenentatge van a tope o no tenen informació semàntica  no la poden integrar o estan forçats a aprendre molt ràpid o l’aprenentatge hipocampal ho aprèn molt ràpid sense poder integrar-ho al no fer vincles amb memòria semàntica i ho oblida.
2. Efecte recència - Recordem més memòria recent que remota.
- També intervé en memòria autobiogràfica  existeix un pont entre MA – memòria de treball 3. Pic de reminiscència Rubin, Wetzler i Nebes Si tenim 50 anys, mitjançant paraules clau recordem.
VERD  Les memòries recents es recorden millor BLAU  Amnèsia infantil no recordem VERMELL  El nostre record augmenta a mesura que passa el temps? Hi ha un període de la vida que es recorda millor  pic de reminiscència (es dóna a l’entrada de l’adolescència fins al final de la joventut). Es generen records amb molta més qualitat.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Hi ha 3 hipòtesis que expliquen perquè es dóna el pic de reminiscència: - 1. Hipòtesis del relat viral En aquest període assumim la nostra identitat, el self, que està determinat per la MA És en aquest període quan passen més primeres vegades. En les primeres vegades el record és molt més bo  efecte primacia. Ex: primera vegada a l’escola, primera parella, inici carrera professional, etc.
És l’època que marca una generació, la nostra generació.
És el moment en el que anem quan ens posem nostàlgics per aquells bons moments.
2. Hipòtesis cognitiva La codificació és més bona quan hi ha períodes amb canvis molt ràpids que el segueix una certa estabilitat.
- - L’adolescència i la joventut són uns períodes ideals.
Idea clau  durant la època vital ocorren més coses i més ràpides. Un cop s’acaba, ve seguit d’un procés de calma.
El procés de calma ajuda a consolidar aquesta informació.
3. Hipòtesis del guió de vida cultural Els esdeveniments que són més definitoris d’una cultura.
La majoria tenen lloc durant el pic de reminiscència  És comú a totes les cultures  És quan ocorren fenòmens més importants en totes les cultures.
 Van demanar quan els esdeveniments més importants d’una persona passaven com casar-se (27), uni (22), enamorar-se (16) i fills (28).
MA I CERVELL:  Neuroanatomia de la MA - No es pot descriure que ocorre en una estructura concreta.
Recordar demana moltes parts del cervell  Recordar el passat vol dir reviure, ser conscient de la informació i del que van experimentar  demana molt del sistema  Recuperem informació molt completa  no està organitzada en un punt concret, la informació es distribueix.
 Al recordar MA, l’hipocamp és una llinterna. A partir d’una clau l’hipocamp busca la informació als calaixos.
Ell activa la resta del cervell. Una lesió en l’hipocamp  amnèsia.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Metanàlisis  anàlisi estadístic sobre elements estadístics Vermell: estructures que s’activen al generar record passat personal.
o o L’hipocamp és necessari Activa estructures sòlides també del parietal, frontal Verd: estructures secundàries. Depèn el que s’estigui estudiant, s’activen o no.
Blau: infreqüents (!) Dins del record, hi ha moltes subfuncions implicades: idea del self, poder visualitzar, etc.
 Mètodes d’estudi de la AM: AM vs. Memòries al laboratori 3) Nous enfocs experimentals  ús de càmeres - Si no vull recordar la informació del meu record, faig una foto  ja no estructurem la informació. És molt instantània.
Si ho volem fer de forma òptima, intentem evitar el clic  fem fotos 3D (ull de peix: mètode natural que agafa el que veiem i a la vegada permet entendre com ha funcionat la memòria) Avantatge: una foto té un caràcter visual molt vàlid. És molt bona clau per recuperar la informació.
 Guanyem rigor  Guanyem una clau Experiment: Tasca  identificar quina foto havíem fet ells en un viatge anterior.
Resultats  No van ser capaços d’identificar l’angle en que ells ho van veure. Aquest procés d’identifcar el que han viscut o no, feia que s’activés la xarxa neuronal de recordar e passat autobiogràfic  caràcter més important de la MA.
 Memòries flashbulb Què és?  Quan generem memòries el nostre prismàtic de la memòria selecciona el que recordarem. En la memòria flashbulb fem un flash. El que veiem normalment s’amplia. Quan intervé l’emoció s’amplia i creem el flash.
 Són memòries viscudes. Al recordar-ho, ho revivim (augmenta molt el component emocional)  Són memòries amb molta seguretat. Estem molt segurs del record.
- Va ser descrita originàriament per Brown i Kulik (cas JFK) o Memòries excepcionalment viscudes o Memòries amb molta seguretat o Normalment per esdeveniments amb significància emocional Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez o - Resistent a l’oblit del temps.
El debat és fins a quin punt les MF són un cas especial dins les memòries.
L’emoció fa recordar quina informació recordarem.
Exemple: 11S  recordem on estàvem i què fèiem Experiment Talarico i Rubin’s Tasca  van comparar memòries del 11S amb memòries de cada dia.
Eix x: dies entre l’esdeveniment i el record Resultats  - A mesura que passa el temps el record va decaient.
- El grau de seguretat en el nostre record decau en les memòries de cada dia, però no en les memòries flashbulb.
...