Tema 4: El periodisme antic a Catalunya (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Historia del periodisme
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 31/10/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4: EL PERIODISME ANTIC A CATALUNYA Catalunya, segles XVI i XVII El context polític marcara el desenvolupament del periodisme a Espanya i mai es correspondra amb les etapes generals i globals de la professio. El moment + llarg d’un mateix periodisme es el que estem vivint ara (que es va iniciar l’any 19751978).
En el moment en que es desenvolupa i s’entra en el periodisme liberal, arriba el franquisme que fa retrocedir la professio i fins que no s’acabi no es desenvoluparan de nou els MDC a Catalunya (d’una manera excepcional tambe hi es i explica la situacio que viu la Corporacio Catalana de Mitjans Audiovisuals). Hi ha poques tv de dimensions reduídes que tinguin tanta força empresarial i laboral com TV3; fet que s’explica pel moment i les circumstancies en que neix aquesta cadena.
Quan varen apareixer els MDC al nostre país, Barcelona va esdevenir (amb Valencia), grans centres d’impressio de fulls volants (s. XVI, XVII). En aquells 1rs anys en que la corona catalanoaragonesa vivia 1 situacio de constitucions i lleis propies, existia la Llibertat Catalana (l’impuls o la voluntat x part de les Corts Catalanes que animen a la impressio de llibres i fulls pq la industria de la impressio funcioni, i a bon ritme pq veuen que aixo es util. Tot i així, nomes s’estimulava la impressio de llibres i en 2n terme de fulls volants. Prest (s.XVI), les corts no exigiran llicencies x publicar llibres; donaran llibertat x imprimir sempre que no fossin temes religiosos (situacions en que hi havia un control).
Durant la Guerra dels Segadors (Catalunya, sota domini frances) hi seguira havent, com a Europa, 1 interes informatiu creixent: se seguiran desenvolupant publicacions i a + a +, no existira control polític. Apareixeran tambe les 1es publicacions periodiques en catala (La Gaseta de Jaume Romeu, traduccions de la gaseta de París, francesa, x la influencia que suposa França i pel govern que domina Catalunya que busca enfortir el mimetisme entre ambdues publicacions).
Així doncs, hi haura 1 llibertat catalana (sense llicencia x a llibres i fulls volants) i durant la Guerra dels Segadors (a partir dels anys 40 del s. XVII) apareixera la periodicitat x 1r cop i trobarem les 1es publicacions que ja existien des del 1609 a Europa.
Catalunya al segle XVIII Fins la Guerra de Successio (1714), seguira vigent la Constitucio Catalana i x tant aquesta llibertat, apareixeran a finals de segle altres publicacions periodiques amb certa continuítat fins al s. XVIII en catala. Amb la Guerra de Successio, la situacio pateix 1 canvi significatiu: fi d’aquestes llibertats i constitucions x tal de sotmetre’s a les constitucions castellanes i al Decret de Nova Planta (1715) que provoca que ja no hi hagi llibertat i s’hagi d’adequar la premsa als costums castellans i la prohibicio del catala en aquestes publicacions (com El Diario del Sitio y Defensa de Barcelona).
El control de la premsa despres de la Guerra de Successio: El model a imitar per Catalunya ja no sera el frances; sino el que es fara a Madrid (Caxon de sastre cathalán, Diario Curioso, editat per Tarazona).
Passem d’un context de llibertat amb publicacions periodiques a un context en que tot aixo s’acabara i s’iniciara un model absolutista, d’Antic Regim com el que existia a França.
Monarquia Hispànica, segle XVIII Es copiara el model polític frances (tot i que a França existia la Il·lustracio) i de retruc el de publicacions. l’A.R provocara 1 retard, respecte Europa, en el desenvolupament de MDC que durara x sempre (tant a Espanya com a Catalunya).
El sistema mediatic quedara greument afectat fins fa 25-30 anys. Aixo provocara que fins el s. XVIII-XIX no es desenvolupara la premsa com l’entenem avui i fins a finals del XIX, no es desenvolupara la premsa de masses a Espanya.
Al segle XVII apareixen exemples de relacions i avisos a Sevilla i Madrid pero no sera fins al 1661 quan apareix 1 publicacio setmanal que durara uns 2 anys (Gaceta de Madrid) impulsada x Joan Josep d’Austria (fill de Felip IV) que se’n va a Madrid x convencer el rei Felip IV que els hi permeti publicar 1 publicacio periodica d’inspiracio francesa. El convenç (amb Bremundan) pq li fa veure que la premsa te molta influencia sobre la poblacio i les elits i que seria convenient introduir-les en el cas espanyol.
La publicacio havia de servir x publicar notícies estrangeres, gasetes d’altres paísos i/o notícies polítiques i militars (les que interessaven a la cort) x controlar l’opinio publica dels que tenien acces a les publicacions. (en aquests anys a Anglaterra, hi havia hagut la revolta de la noblesa vs el rei i cal tenir controlada la noblesa castellana). La premsa s’empra com a instrument x controlar la poblacio. Aquesta publicacio es reedita a altres ciutats com Sevilla o Saragossa.
El rei cedeix el privilegi a Bremundan (gracies a Joan Josep d’Austria) x la necessitat de controlar l’opinio publica i la gaseta tindra continuítat amb altres publicacions com la Nuevas Ordinarias de los Sucesos del Norte (1683) que acabara derivant en la Gaceta de Madrid que segueix viu amb el nom de BOE. Les gasetes d’aquelles epoques contenien el mateix que el BOE avui dia pero amb 1 estil - pesat. A partir del 1661 i l’idea de Bremundan, apareixeran aquestes gasetes entre el s. XVII i XVIII.
Monarquia hispànica, segle XVIII Amb la família dels Borbons, la idea de la necessitat de la premsa com 1 instrument d’estat i de control, es fa + pales i es veu que la premsa es 1 arma que pot ser emprada com instrument polític x controlar la opinio de la ciutadania. Es desenvoluparan, els MDC i la premsa pero sota privilegi (atorgats de manera arbitraria) presentada en ocasions com 1 element de modernitat pero lluny del desenvolupament europeu pel control que s’esdeve a l’estat espanyol.
Tot i el mateix regim polític, tambe es diferent que a França perque la Il·lustracio desenvolupa la cultura i aquest moviment de progres viu entre les classes altes.
Durant aquests anys, la gaseta oficial segueix existint i es permet l’aparicio de premsa cultural i de crítica social pero sota privilegi i control de la Inquisicio (marcara 1 control estricte, des de l’Esglesia pq els continguts siguin adequats).
En el regnat de Felip V, es desenvolupen publicacions i el fet + destacable es l’aparicio del Mercurio, 1738 (el missatger dels deus romans). Durant el regnat de Ferran VI, apareix el Diario Noticioso. Carles III donara + llibertat pq apareguin publicacions diverses: crítica social i de costums (com a Anglaterra). Hi ha 1 voluntat que la cultura flueixi i publicacions divulgatives, literaries, etc...
El Diario Noticioso (acabara dient-se Diario de Madrid) apareix el 1758; 1r diari que apareix a Espanya (1702, Daily Courant a Anglaterra). Es el 1r diari amb continuítat i, amb interrupcions i noms diferents, es pot trobar amb continuítat fins al 1918 quan desapareixera amb el nom de Diario de Madrid. Viura tants anys x l’etiqueta que tindra de diari oficial, de gaseta pero amb 1 to no polític ni militar, ni d’informacio internacional; sino de divulgacio de coneixement, anuncis comercials i economics i informacio de serveis i locals. Prova amb 1 periodisme + modern, busca de public ampli, ni informacio política/militar ni cultural, ni informacio internacional ni de la Cort (divulgacio del coneixement, anuncis comercials, economics… i informacio de serveis i local), ser punt de trobada entre qui ofereix i qui necessita. Se’n creen de similars a Valencia, Valladolid, Barcelona. Nipho tindra altres publicacions de caire popular com el Caxón de Sastre (1760) o cultural (El duende Especulativo, 1761). Es crearan, publicacions similars a Valencia, Valladolid i Barcelona.
Les conseqüències de la Revolució Francesa El taranna de Carles III com a rei il·lustrat comporta que el 1785 es publiqui una Real Orden que busca, x 1r cop, ordenar les publicacions que han existit i que no s’havien controlat fins al moment. Aquesta ordre intenta liberalitzar (intent tímid) posant normes de funcionament que permetin 1 certa liberalitzacio. Dura poc pq al 1791, es fa una Real Resolucion que suprimeix tota la premsa - la oficial: tot el que s’havia aconseguit, s’acaba x por que a Espanya s’esdevingui 1 revolucio com la Francesa. 1792 el rei Carles IV signa el privilegi a Huson pel Diario de Barcelona.
La mesura fracassa davant la propaganda revolucionaria.
Es posa fi doncs, a la premsa privada i a la que pugui incitar a la revolta; es permetran diaris de províncies i nomes es mantenen els oficials. Aquesta mesura de contencio pero, no podra resistir tota la premsa revolucionaria. Alhora, s’inicia la Guerra del Frances que fa que Catalunya passi a ser 1 protectorat de la França napoleonica i la resta d’Espanya es divideix en 2 parts: la controlada per la França napoleonica i la del sud, que queda com 1 regim de llibertat en que es viura per 1r cop 1 combat d’idees entre aquells que volen implantar 1 sistema liberal i els que voldran 1 sistema d’ordre, a la situacio anterior. Hi haura 1 altre territori on no hi haura guerra durant aquests anys –a part de Catalunya-: Mallorca i les Illes en que es produira 1 assaig entre publicacions de tarannà servil (defensors de l’Antic Regim i la religio, El Semanario Patriótico) i liberals (L’Aurora Patriòtica).Despres de la Guerra del Frances i la Constitucio liberal(1812), torna Ferran VII i l’absolutisme: tota la part d’Espanya que havia permes aquest debat polític x 1r cop i la llibertat de premsa queda aniquilada pel retorn de Ferran VII i es recupera, l’any 1814, l’absolutisme. La llibertat de premsa es situa entre el 1837 i el 1936.
Llibertat d’impremta 1837-1936: inici de 100 anys de periodisme liberal.
 Felip V: Diario de los Literatos, 1737 (inici de la corrent periodística crítica, revista cultural) i Mercurio, 1738 (divulgacio i tambe oficial com la Gaceta de Madrid)  Ferran VI: Diario Noticioso (1758, Nipho). Primer diari. Informacio i divulgacio. Fer accessible la cultura i l’economia, no la política. Criteris periodístics (tempestivitat).
 Carles III (el mes il·lustrat): El Pensador (1762, inici de la crítica social i de costums, influencia anglesa), El censor (1781), El Correo de Madrid (1786) El periodisme antic: no tenia separacio de les tasques, era manual, tenia un format llibre i un preu elevat. Les tirades eren curtes, la periodicitat estava condicionada i hi havia censures i privilegis.
...