Neuranatomia Tema 2. Ontogènesi del SN. Desenvolupament morfològic i histològic del SN (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Neuroanatomia
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 10/03/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2. Ontogènesi del SN. Desenvolupament morfològic i histològic del SN 1. Desenvolupament morfològic del SN: Mòrula: 3 dies de fecundació Bastocist: 5 dies de fecundació. Presenta una acumulació de cèl·lules adherides a la paret cel·lular.
Implantació a la paret de l’úter. 6è dia Disc embrionari: desenvolupament de l’acumulació de cèl·lules adherides a la paret. És el que formarà l’embrió. (gastrulació del disc embrionari – formació del disc embrionari) El disc embrionari està format, primer, per dues capes de cèl·lules: ectoderm (externa) i endoderm (interna). Entre ambdues es forma, poc després, el mesoderm (capa intermitja).
Aquestes tres capes donaran lloc a tots els òrgans i teixits.
 Endoderm – òrgans viscerals  Mesoderm – músculs i óssos esquelètics  Ectoderm. SN, pell, cabell i ungles SN: a partir de l’ectoderm 18 dies després de la fecundació es produirà la inducció: Procés pel qual una part de l’ectoderm (neuroectoderm) queda determinada per formar el SN. La inducció es produeix a partir de l’arribada d’un senyal químic produït pel mesoderm. La inducció fa que aquesta part de l’ectoderm formi la placa neural (proliferen les cèl·lules d’aquesta regió). La placa neural començarà a plegar-se. 24 dies després de la fecundació, el canal neural es tanca i es forma el tub neural. Aquest tancament comença per la part intermitja del sistema i avança cap ambdós costats. Algunes cèl·lules queden fora del tub neural, formen les crestes neurals.
 A partir del tub neural es formarà tot el SNC, excepte les cèl·lules de micròglia  A partir de les crestes neurals es formen les neurones sensorials del SNP i la glia del SNP (cèl. Schwan)  A partir de la cavitat interna del tub neural es formarà el sistema ventricular Dia 35. El tub neural ha donat lloc a 3 divisions (prosencèfal, mesencèfal i rombencèfal) i medul·la espinal. (etapa de 3 vesícules) Dia 50. S’han format 5 vesícules encefàliques (més la medul·la espinal) El sistema ventricular estarà format per:  Dos ventricles laterals, dins de cada hemisferi  Tercer ventricle, dins del diencèfal  Aqüeducte de Silvio, dins del mesencèfal  Quart ventricle, dins del metencèfal i part del mielencèfal  Telencèfal – escorça cerebral i nuclis estriat  Diencèfal – tàlam i hipotàlam  Mesencèfal – tèctum  Metencèfal – protuberància  Mielencèfal – bulb Histogènesi del SN: Els canvis morfològics i els histològics es produeixen paral·lelament. Els canvis histològics (cel·lulars) són els responsables dels canvis morfològics.
Histogènesi és la formació del teixit nerviós. Es poden distingir diferents fases (7): FASES DE LA HISTOGÈNESI 1 Inducció .
2.Proliferació 3.Migració i agregació 4.Diferenciació Placa neural Dia 18 5.Sinaptogène si  6.Mort cel·lular programada 7.Refinament de sinapsis Inducció. Formació de la placa neural (SN) a partir d’un senyal químic enviat del mesoderm a l’ectoderm  Proliferació. Fase en la qual les cèl·lules mare del tub neural i de les crestes neurals es divideixen per donar lloc a les neurones (neurogènesi) i les cèl·lules glials. La neurogènesi té lloc entre la 4a i la 20a setmana (es formen gairebé totes les neurones).
En l’edat adulta pràcticament no hi ha neurogènesi. Només hi ha en algunes regions cerebrals (bulb olfactori i en l’hipocamp). La gliogènesi es dóna a partir del 5è mes prenatal, tot i conservar la capacitat de generar-se durant tota la vida.
*Cèl mare: hi ha de diferents tipus: totipotents (poden donar qualsevol cèl·lula de l’organisme, pluripotents – tub neural, crestes neurals: passen a ser cèl glials i neuronals (poden donar lloc a qualsevols cèl·lula però d’un determinat teixit) Nucli  zona marginal del tub neural  replicació e l’ADN  cèl torna a la zona ventricular  es produeix la divisió cel·lular Tornaria a començar el procés de divisió fins que arriba un moment que les cèl·lules deixen de tenir la capacitat de dividir-se. Aleshores, es converteixen en neurones immadures – mai més podran tornar a dividir-se. S’anirà incrementant el número de neurones  augmentarà el gruix del tub neural  Migració i agregació: migració En aquesta fase, les cèl·lules que han deixat de proliferar (N immadures) es desplacen fins a la seva localització final en el SN adult (migració). Un cop en el seu destí, les neurones s’agrupen entre elles per formar unitats funcionals - nuclis o bé capes corticals - (agregació).
o Migració: intervenen cèl·lules de glia radial i molècules d’adhesió cel·lular (CAM). Aquestes molècules són glucoproteïnes (prot + gluc). Es troben a la membrana cel·lular: permeten el reconeixement i la unió. Poden ser de diversos tipus:  CAM neurals: unió de 2 neurones (CAM-N)  CAM glials: unió de 2 cèl glials (CAM–G)  CAM neurona – glia (CAM-N-G) Aquestes cèl·lules només es troben durant el desenvolupament, després semblen convertir-se en astròcits.
Les cèl de glia radial estenen els seus processos de forma radial (del centre del tub neural a la perifèria) o Les neurones que migren s’adhereixen al procés de la glia radia i van desplaçant-se al llarg de les cèl·lules de glia radial (va trepando por los radios).
Quan arriba al seu destí (determinat quan es forma), la neurona immadura es desenganxa de la cèl·lula glial. A mesura que van arribant les neurones, s’organitzen en una capa (CAM-N). Per tan de caber-hi, l’escorça es va plegant  canvis en la morfologia).
La proliferació i la migració no es dóna alhora en totes les fases.
Les neurones situades en les capes més internes són les neurones que es formen abans i a la inversa.
 Diferenciació: les neurones immadures adquireixen les seves característiques pròpies (morfologia, NT, etc). La neurona es diferencia en relació amb les característiques pròpies de la seva regió. Les característiques estan determinades pel moment i pel lloc on es forma (+ influencia ambiental).
 Sinaptogènesi: formació de sinapsis. Molt relacionada amb l’anterior. El creixement de l’axó donarà lloc a que s’estableixi una connexió sinàptica. Lamelipodi: Con axònic, format per filaments proteics. Filpodi: filaments en moviment per captar senyals. Quan es troben, l’axó creix en la direcció del senyal.
Senyals que guien a l’axó: o Factors NO difusibles:  molècules d’adhesió de la matriu extracel. (molècules que es troben a la matriu extracel·lular). (Lamininies)  CAM,  fasciculació (segueixen el camí de l’axò pioner) –es formen fascicles, paquets d’axons-,  inhibició per contacte (senyales a l’axò cap a on NO han d’anar).
(Semaforina) o Factors difusibles:  Atracció (molècules quimiotròpiques que atrauen l’axó cap a elles)  Repulsió: l’axó creix cap a on hi hagi menys concentració de les molécules  Mort cel·lular programada (apoptosi) i Refinament de sinapsis En aquesta fase una part de les neurones i les sinapsis generades i establertes s’eliminaran. Aquest dos processos són necessaris per la correcta maduració del SN ja que s’han de conservar només les estructures més funcionals.
o Mort cel·lular programada. És una mort programada i ordenada de manera que és diferent a la necrosi, no produirà inflamació. Durant el desenvolupament es generen moltes més neurones de les que es necessiten.
Aproximadament la meitat de les neurones moriran per apoptosi. El que determina quines moriran i quines no depèn que les neurones obtinguin una sèrie de substancies químiques anomenades factor neurotròfic / neurotrofines. Un exemple de factor neurotròfic és el Factor de Creixement Nerviós descobert per Rita Levi-Montalcina. Va descobrir que una neurona conservada amb Factor tròfic sobrevivia, d’altra manera, la neurona degenerava i moria. Existeixen unes cèl·lules dianes que sintetitzen factor tròfic però en quantitats limitades, el que comporta que les neurones hagin de competir entre elles. Només aconseguiran el factor les neurones que estableixin bones sinapsis amb la cèl·lula diana.
La mort cel·lular programada té lloc, sobretot a l’etapa prenatal.
o Fase de refinament de sinapsis En aquesta fase s’eliminen moltes de les sinapsis que s’havien format i, a més, es generen moltes sinapsis. En aquesta fase hi ha una reorganització de les sinapsis. Durant el desenvolupament es formen moltes més sinapsis de les que calen, aproximadament la meitat de les sinapsis que s’havien format seran eliminades.
Aquest procés està determinat, sobretot, de l’ús de la sinapsi. És a dir, si la sinapsi s’usa i s’activa (no només està ben formada) s’enforteix i adquireix suficient factor tròfic. Un cop finalitzada la fase d’apoptosi, les neurones que sobreviuen generen diferents colaterals (branques) axòniques que estableixen noves sinapsis amb les fibres musculars de manera indiscriminada.
Després d’això hi ha una reorganització de les sinapsis, moren moltes i es focalitzen les que queden. Cada neurona acabarà establint sinapsis només sobre una fibra muscular. Aquesta organització permet que hi hagi una major precisió motora. En el cas del SNC, igual. Primer es generen moltes sinapsis de manera indiscriminada i després hi ha una reorganització per tal de focalitzar connexions.
Es dóna, sobretot, després del naixement tot i que durant tota la vida seguiran formant-se i eliminant-se sinapsis.
Formació de les cèl·lules glials: Les cèl glials segueixen un procés de formació i maduració paral·lel al de les neurones tot i que més tardà. En el cas de la mielogènesi (formació d’oligodendròcits i cèl de Schwann) el mateix, però comença cap al 5è mes de gestació en algunes zones i cap a l’adolescència en d’altres fins als 30 anys com a mínim. La formació de la mielina és molt important perquè millora la velocitat de conducció i per tant, pel processament de la informació.
Les últimes àrees que completen la mielinització són les regions anteriors de l’encèfal, especialment el lòbul prefrontal i àrees subcorticals relacionades.
...