Lliçó 4 Independència (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció al Dret Processal
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 09/03/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

LLIÇÓ 4: LA INDEPENDÈNCIA 1. La independència Submissió exclusiva a la llei: Segons l’article 177.1 CE la justícia depèn del poble i s’administra en nom del rei per jutges i magistrats independents, inamovibles, responsables i sotmesos al imperi de la llei.
Comissions d’investigació: Creat pels parlaments, que no pot vincular-se als òrgans jurisdiccionals, ni influenciar.
No submissió a tribunals superiors: En l’àmbit de la jurisdicció no hi ha tribunals superiors des del punt de la jerarquia. Cadascun és independent i no pot rebre ordres de cap altra ordre judicial. Cap tribunal pot influenciar en les decisions d’un altre tribunal, jutjat, audiència. Si hi ha influència hi ha una falta a nivell disciplinari. Ni quan es presenten recursos hi ha una jerarquia, es torna a jutjar sense la influència externa i sotmesos al imperi de la llei.
Si que hi ha determinades qüestions on és mes difícil argumentar aquesta independència, que és el recursos en interès de llei (recurs de cassació). El que digui el TS a l’hora de resoldre el recurs es publica en el BOE i vincularà a tots els casos semblants dels altres tribunals. En aquests casos es justifiquen perquè el TS només està aplicant la llei i no per les ordres que li dona algú altre.
No submissió a cap altra entitat: Independència externa. Cap element com el parlament, congrés, entitat administrativa, etc pot influir o donar ordres en la funció jurisdiccional. Es garanteix amb les garanties de la independència.
2. La imparcialitat i la seva estreta relació amb la independència  Es pot ser imparcial i no ser independent  Es pot ser independent sense ser imparcial La imparcialitat comporta que qui exerceix la funció sigui part defensora o acusadora. Es un tercer que no pot formar part del procés. En tot procés hi ha dues parts la defensora i acusadora. El jutja sempre ha de ser imparcial i quedar-se al marge de les acusacions de les parts. Per això, per garantir-ho, la llei marca un seguit de causes (abstenció i acusació) i si no se segueix, no pot formar del procés.
3. Garanties constitucionals de la independència i de la imparcialitat Inamobilitat: Art 117.2 CE. No poden ser separats, suspesos, traslladats, jubilats, si no per algunes causes que indica la llei. Aquesta inamobilitat és permanent Predeterminació legal del jutge: Dret fonamental art 24.2 CE. Recurs d’ampar davant TC. Garantia de independència i imparcialitat del jutge en el sentit de que la llei ha de preveure el jutge a cada cas  Aspecte positiu: o Predeterminació de l’òrgan judicial o Predeterminació de la demarcació i de la planta judicial o Predeterminació de la competència i de les normes de repartiment.
La competència genèrica és un conjunt de normes que determinen quin òrgan jurisdiccional decidirà.
Competència objectiva: Quin dels òrgans que integren les ordres judicial és el competent d’aquell cas.
Competència funcional: marca l’òrgan que coneixerà dels possibles recursos, execució o incidents d’una sentencia.
Normes de repartiment: Determinar quin jutge de l’ordre que resoldrà el conflicte.
o Predeterminació de la composició personal de l’òrgan judicial  Aspecte negatiu o Prohibició dels tribunals d’excepció. Tribunals per conèixer els fets que ja han succeït. Art 117.6CE Incompatibilitats. Impedir actuacions del jutge que afecti a la seva neutralitat.
Normalment causes d’incapacitat. No pot haver relacions de parentesc.
Apolicitat. No pertànyer a partits politics o sindicats. Garanties relacionades amb l’accés a la funció jurisdiccional, provisió de places i progressió dins la carrera Govern autònom del òrgans judicials : Conferir al Govern dels Tribunals a òrgans situats fora del Poder Executiu. Es refereix als aspectes administratius o governamentals del funcionament dels tribunals, mai al exercici de la funció jurisdiccional, on l’autonomia i la independència dels tribunals és absolta.
Garantia formal de la independència: Consisteix en la reserva de la llei, precisament de la llei orgànica per regular les principals qüestions relatives als tribunals.
Abstenció i recusació. Són institucions que persegueixen allunyar de la causa a un jutge immers en certes circumstàncies, referents a la seva relació amb les parts o amb la matèria objecte del procés, que fan témer de manera fundada una deterioració de la seva imparcialitat. Les causes de recusació estan legalment taxades.
L'abstenció és el mateix jutge qui s'aparta de la causa. Respecte la recusació són les parts les que insten la remoció, sobre la qual resoldrà l'òrgan judicial previst per la Llei en cada cas Immunitat Protegir als Jutges i Magistrats enfront de detencions arbitràries dirigides a pertorbar l'exercici de la seva funció, així com d'evitar-los haver de comparèixer davant autoritats administratives o militars. Per detenir-los el delicte ha de ser flagrant o que hi hagi una ordre judicial prèvia per procedir a la detenció.
Independència econòmica. L’Estat garantirà la independència econòmica dels jutges i magistrats mitjançant una retribució adequada a la dignitat de la funció jurisdiccional, per evitar que tinguin ofertes econòmiques a l’hora de resoldre un cas. Han de tenir retribucions fixes i variables per objectius (en funció del nº de sentències que dicten en un més).
...