Tema 4 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Documentació Periodística
Profesor .J.
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 07/12/2015 (Actualizado: 07/12/2015)
Descargas 40
Subido por

Descripción

bibliografia inclosa

Vista previa del texto

Tema 4. Fonts bibliogràfiques Com el seu nom indica, són aquella tipologia de font que ens permet trobar bibliografia, referències a documents que ens puguin interessar. Per tant, parlem de fonts que ens proporcionen dades pròpies i a vegades els documents complets.
Monografies Tesis Revistes Documents textuals Patents Articles Informes i treballs de recerca Congressos 4.1. Documents científics En els documents científics trobem monografies, revistes científiques, articles científics, patents, informes de recerca, contribucions a congressos, tesis...
4.2. Tipologia de fonts d’informació Fonts bibliogràfiques: ⇒ Catàlegs bibliogràfics o Catàlegs de biblioteca o Catàlegs col·lectius ⇒ Bases de dades sumaris: són multidisciplinars i donen accés al sumari de revistes, al resum, i en el millor dels casos al text íntegre dels documents. L’ús prioritari és mantenir-se al corrent sobre un àmbit temàtic, conèixer novetats publicades.
⇒ Bases de dades especialitzades o Medicina: PubMed o Educació: ERIC o Premsa i actualitat econòmica: factiva o Comunicació: Communication & Mass Media Complete o Legislació: Thomson Reuters Westlaw o Psicologia: PsycINFO ⇒ Portals editorials: també són multidisciplinars i inclouen els texts íntegres o els resums, depenent de la subscripció que tinguem. Guarden estratègies de cerca i envien alertes de nous documents.
⇒ Buscadors acadèmics: multidisciplinars, rastregen llocs web amb contingut acadèmic, científic i tècnic. Permeten consultes del text íntegre del document.
o Google acadèmic ⇒ Revistes open acces: permeten l’accés complet als documents de múltiples disciplines de forma completament gratuïta.
o DOAJ o E-revist@s o RACÓ o HightWire ⇒ Repositoris de tesis doctorals i treballs de recerca: múltiples disciplines, diversitat documental, agrupen i difonen la recerca d’institucions científiques i acadèmiques i permeten l’accés íntegre al document.
o Tesis Doctorals en Línia (TDR) o Tesis doctorals TESEO o RESERCAT o Recolecta ⇒ Biblioteques digitals: tendeixen a donar accés íntegre al document així com la cerca dins del document íntegre.
o Universia o Google llibres o Ebrary o Wiley o Ebsco host 4.3. Fonts d’informació periodístiques 4.3.1. Recursos d’accés a notícies Personalitat pròpia: • • • • Centres integrats d’informació i comunicació.
Explotació de la tecnologia.
Nous llenguatges, noves formes de presentació.
Serveis de Valor Afegit (SVA) Serveis de Valor Afegit (SVA) Els SVA aprofiten el potencial tecnològic i l’entorn digital per oferir prestacions i utilitats impossibles per a la premsa impresa i els mitjans tradicionals per les limitacions de la seva pròpia naturalesa.
Els SVA d’accés a informació actual són de: - Comunicació i participació: blogs, fòrums, enquestes... Per exemple l’espai de “participación” de La Vanguardia ofereix enquestes, trobades digitals amb els lectors, qüestionaris, crítiques dels usuaris...
- Recepció selectiva de notícies: butlletins i alertes (e-mail, sms, mms...) o serveis de personalització del mitjà com per exemple “The Washington Post”, que permet dissenyar la capçalera de l’usuari segons els seus interessos.
Els SVA d’accés a informació retrospectiva són: - - - Hemeroteques: en paper (com l’Hemeroteca de La Vanguardia, que té fotocopiades les publicacions en paper) i digital (com la de El País, que permet buscar en notícies anteriors de l’edició digital però també té la versió en paper digitalitzada des del 1976 fins el 2012).
Arxius fotogràfics: com per exemple les galeries fotogràfiques de mitjans com El País o La Vanguardia relacionades amb l’actualitat i en les que podem trobar imatges retrospectives.
Arxius d’àudio i de vídeo: un exemple seria l’arxiu de vídeo del NY Times, anomenat Times Video.
Altres arxius documentals: gràfics i especials multimèdia o necrològiques. Podem trobar un arxiu de gràfics a l’apartat “Gráficos” de la plana web de elmundo.es, mentre que podem trobar necrològiques a la plana web anomenada legacy.com, que col·labora amb més de 1.500 diaris d’arreu del món per oferir informació sobre necrològiques, funerals, etc.
Altres serveis d’accés a notícies són: - - Servei de press-clipping i broadcast monitoring: el press-clipping consisteix en la recuperació, selecció i resum de la totalitat de notícies que apareixen en els diferents mitjans de comunicació, per oferir-les d’una forma organitzada i sectoritzada per paraules clau a les empreses que el contractin. Es seus principals clients són periodistes que desitgen obtenir informació específica sobre un tema i conèixer els punts de vista d’altres mitjans; gabinets de premsa i comunicació per tal de conèixer la imatge que donen i les opinions que existeixen sobre ells per poder contrarestar els efectes negatius d’una mala premsa; també organismes i institucions que treballen amb el sector privat i que consideren imprescindible l’actualització diària de la informació relacionada amb el seu sector; empreses privades que necessiten informació sobre elles però també sobre la competència, consumidors, posicionament dels seus productes, etc.; llocs web d’Internet, etc. El broadcast monitoring tracta de gravar els programes de televisió i ràdio que interessen el client i crea alertes abans de començar un programa que pot resultar d’interès pel mateix client.
Quioscs virtuals: com per exemple press reader, que ofereix les edicions completes de milers de diaris i revistes principals tal i com apareixen en paper.
Cercadors de notícies: Abans existia Google News però actualment a Espanya l’han tancat per problemes amb els drets d’autor.
Agències de notícies: L’agència de notícies més important a nivell espanyol seria EFE, ja que conté la base de dades en línia amb major volum d’informació periodística en espanyol, elaborada per més de 3.000 periodistes arreu del món. Conté també una fototeca amb més de 4 milions de fotos en línia, un arxiu sonor amb més de 240.000 àudios digitalitzats des de 2004 i un arxiu audiovisual de més de 15.000 hores de notícies, programes i recursos.
- Cercadors de notícies en blogs i xarxes socials: Un exemple seria Ice Rocket, que permet buscar informació tant a blogs com a la xarxa social Twitter per paraules clau.
Bases de dades de notícies: podem trobar-ne diverses: o Àmbit internacional: ICONOCE, Mynewsonline, Library PressDisplay, Factiva, The New York Times, Westlaw International...
o Àmbit espanyol i hispanoamericà: Kiosko y Más, Guía de medios, ProQuest Newsstand...
4.3.2. Fonts sobre difusió i audiència de mitjans Estudi de mitjans Recerca, obtenció i anàlisi de dades sobre l’abast i eficàcia dels mitjans de comunicació.
Ofereixen diverses dades d’interès com: § § § Circulació de la premsa, cobertura de les emissores de ràdio o cadenes de TV, nombre de visitants d’una pàgina web...
Quants són o quants poden ser els lectors, oients o telespectadors de cada mitjà, programa...
Cóm són els espectadors, oients, lectors (edat, sexe, classe social, nivell econòmic, hàbits de consum, preferències, gustos...).
Usuaris de la informació Els principals usuaris de la informació són: § § § Agències de publicitat.
Anunciants.
Mitjans de comunicació: volen conèixer el seu impacte, encerts, si les seves opinions són compartides, si tenen seguidors, i en definitiva, volen saber a què atenir-se per aconseguir beneficis.
Principals fonts d’informació § § INTROL (Información y Control de publicaciones): Ofereix informació sobre difusió i distribució de publicacions periòdiques i tràfic a Internet dels mitjans electrònics.
Compta amb tes divisions: o OJD (Oficina para la Justificación de la Difusión): difusió i distribució de publicacions periòdiques.
o PGD (Publicaciones Gratuitas ejemplares Distribuibles): difusió i distribució de publicacions gratuïtes.
o OJD Interactiva: informació sobre visites, tràfic, etc. de diaris digitals i altres webs.
AIMC (Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación): Creada al 1988, ofereix informació sobre empreses relacionades amb la comunicació i amb interès per conèixer al màxim i el millor possible les característiques del consum de mitjans a Espanya. El seu producte principal és l’EGM (Estudio General de Medios): o § § § § § § § § EGM: Fa un estudi poblacional sobre els hàbits d’una mostra en relació al consum dels mitjans mitjançant 3 onades anuals, que compten amb entrevistes “face to face” i telefòniques. S’encarrega d’analitzar la premsa diària, revistes, cinema, ràdio, televisió, internet, equipament de la llar, consum de productes, estil de vida... Sobre els mitjans analitza l’audiència (nombre, tipus...) i els hàbits de l’audiència (freqüència amb cada suport...). També fa una qualificació de l’audiència (quantitat llegida, lloc de lectura, temps dedicat a llegir mitjans impresos, lloc on s’escolta la ràdio o es veu la TV, assistència al cinema amb nens...).
Fórmula TV: Portal dedicat a la televisió que conté una completa secció d’informació sobre audiència diària i mensual.
Kantar Media: Informació sobre audiències televisives mitjançant audímetres. També ofereix altres serveis i recursos com anuaris d’audiència de TV, servei de clipping...
GECA (Gabinete de Estudios de la Comunicación Audiovisual): Consultoria líder en el sector audiovisual espanyol. Ofereix bases de dades sobre audiència televisiva, anàlisis diaris d’audiència, butlletí sobre la televisió mundial i rànquings internacionals d’audiència. També conté una base de dades sobre anuncis publicitaris i edita l’anomenat Anuario de Televisión.
Anuario SGAE (Societat General d’Autoris i Editoris i Fundació Autor) de las artes escénicas, musicales y audiovisuales: Ofereix estadístiques del sector cultural a Espanya entre les quals dades i anàlisi sobre l’oferta, volum i distribució de la demanda d’activitats culturals, dades sobre música, cinema, vídeo, televisió, ràdio i noves tecnologies. A la seu web de l’Anuario SGAE estan disponibles també dues fonts útils: Informe sobre hábitos i també Encuesta sobre hábitos de consumo de productos culturales.
SIGMA DOS: Estudis sociològics, sondejos d’opinió, estudis d’imatge, tests de producte, nom, preu, contenidor, concepte...
INFOADEX: Controls qualitatius i quantitatius de la presència publicitària en mitjans de comunicació a Espanya. Conté una base de dades amb més de 5 milions d’anuncis controlats anualment i informació sobre les gestions publicitàries realitzades pels mitjans, mercats i anunciants. Té diverses publicacions: Estudio InfoAdex de Agencias de Publicidad y Agencias de Medios en España (Anual, primera edició l’any 2000) i Estudio InfoAdex de la inversión publicitaria en España (També anual, des de l’any 1995).
ALEXA: Conté informació sobre el nombre de visites que reben pàgines i llocs web (uns 30 milions de tot el món). Elabora rànquings per països i per categories temàtiques, dades diàries, mitjana setmanal i trimestral. També té gràfics que permeten veure el creixement o decreixement de les visites web.
Guia de l’Audiència (UAB): La Biblioteca de Ciències de Comunicació de la UAB ha elaborat un interessant i útil recull de fonts d’informació sobre difusió i audiència de mitjans. En aquesta guia es poden trobar bases de dades, revistes i altres fonts especialitzades en aquesta temàtica. Inclou fonts d’àmbit català, espanyol i internacional. És un recurs fonamental per aprendre i accedir a dades d’audiència de tot tipus de mitjans.
Glossari bàsic ⇒ Tirada: nombre d’exemplars que es publiquen (imprimeixen).
⇒ Difusió: nombre d’exemplars venuts i/o subscrits. La difusió és el resultat de restar a la tirada el nombre d’exemplars no venuts o retornats.
(Difusió = Tirada – invenuts/retornats) ⇒ Públic lector: nombre total de lectors d’una publicació. Resulta de sumar els lectors primaris (els que han comprat la publicació) i els lectors secundaris (l’han llegida però no l’han comprada).
Públic lector = lectors primaris + lectors secundaris ⇒ Audiència: nombre de persones o llars exposats a un canal, emissora o publicació.
⇒ Share o quota de pantalla: percentatge de telespectadors o llars que estan veient un programa en relació al total de televisors connectats durant l’emissió d’aquest programa.
⇒ Ràting: percentatge de l’univers mesurat que està veient un programa o escoltant una emissora en un moment determinat. Per exemple, un punt de rating és un 1% de l’univers mesurat. Es pren com a referència a tota la població.
⇒ Audímetre: aparell electrònic que recull informació sobre l’activitat dles televisors de les llars que formen part de la mostra mesurada. Alguns poden recolir dades sobre quins membres de la llar estan davant el televisor.
...