05.2. La crisi de postguerra: projectes diferents i projectes oposats a Europa (II) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Perspectiva històrica del món contemporani
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 45
Subido por

Vista previa del texto

Perspectiva Històrica del Món Contemporani 06-04-2016 V. LA CRISI DE POSTGUERRA: PROJECTES DIFERENTS I PROJECTES OPOSATS A EUROPA (2) La reconstrucció de les relacions internacionals Les relacions EUA-URSS, que determinaran en bona mesura el nou ordre mundial, vénen marcades, d’entrada, per dues característiques fonamentals: • La desconfiança pel mutu desconeixement.
• La provisionalitat: el juliol del 1941, les relacions entre nord-americans i soviètics són habituals perquè comparteixen un enemic comú, la qual cosa mena a l’establiment de relacions diplomàtiques.
L’entrada efectiva dels EUA en el gran conflicte bèl·lic contra l’enemic comú (el III Reich) estreny aquests lligams i, alhora, esdevé fonamental per al transcurs de la guerra: Econòmicament, és el principal proveïdor dels països que resisteixen davant l’Eix. En finalitzar el conflicte, 2/3 de la producció industrial mundial correspondran als EUA.
Militarment, el seu territori és l’únic que no és directament atacat ni envaït. Relacionat amb el primer punt, això els permet disposar del total de les seves capacitats energètiques i minerals, quelcom molt valuós per als aliats i que fa passar la Segona Guerra Mundial d’un model de guerra llampec a un model de guerra de desgast.
A partir del 1945, els EUA entenen que, davant la decàdencia francesa i britànica i l’apogeu de l’URSS, tenen una missió internacional: col·laborar amb els altres països i mantenir el sistema capitalista a nivell mundial. I això passarà, en bona mesura, per l’Organització de les Nacions Unides (ONU), Perspectiva Històrica del Món Contemporani 06-04-2016 l’organisme que s’encarregarà de mantenir unes bones relacions diplomàtiques internacionals i que, significativament, té la seu a Nova York. La Conferència de San Francisco donarà lloc, un 26 de juny de 1945, a la Carta de les Nacions Unides, que posarà els fonaments de l’ONU. A diferència de l’antiga Societat de Nacions –el seu precedent immediat–, que es limitava a aconsellar actuacions, l’ONU té unes funcions molt més rellevants i concretes: • Pot prendre resolucions executives, disposant d’una força d’intervenció internacional • Es troba formada, a nivell executiu, per una Assemblea General i un Consell de Seguretat integrat per 11 membres, 6 dels quals són rotatius i 5 dels quals són permanents i tenen, a més a més, dret de veto. Són els següents: o EUA o URSS o Gran Bretanya o França o Xina (membre problemàtic, ja que a partir del 1949 s’obre el dilema entre la Xina comunista victoriosa i la Xina nacionalista establerta a Taiwan) L’ONU aconsegueix un acord important en dos casos: • Palestina, on hi ha un conflicte entre la comunitat jueva, els àrabs i els britànics: la resolució 181 estableix que el territori palestí ha de quedar dividit en 2 estats.
• Corea: des de l’agost del 1945, la península es troba ocupada pels soviètics i pels nord-americans, sorgint de facto Corea del Nord i Corea del Sud. El 1948, el problema es delega a les Nacions Unides, que opten per unes eleccions que ni Kim Il Sung ni els partits del sud accepten.
Perspectiva Històrica del Món Contemporani 06-04-2016 La reconstrucció econòmica mundial del capitalisme Per tal d’aconseguir unes òptimes relacions internacionals, els EUA entenen que també cal posar èmfasi en l’àmbit econòmic. Així doncs, parteixen de la premissa que el lliurecanvisme és sinònim de pau i de democràcia tot partint d’una anàlisi del passat, en la qual s’afirma que la Gran Depressió va comportar una reacció de replegament proteccionista dels governs mundials, amb conseqüències desastroses: • Les relacions comercials es van acabar, dificultades pel canvi de moneda i per l’autarquia • Aquest replegament va ser el primer pas de l’enfrontament armat Per evitar una crisi de sobreproducció, els EUA necessiten socis competitius que li puguin comprar els excedents productius: Europa, doncs, ha de poder ser-hi receptiva. A través dels acords de Bretton Woods, els EUA van posar les bases per a aquests objectius tot erigint-se com el pivot de l’economia mundial i donant lloc a un nou model econòmic internacional. Es prenen les següents mesures: S’estableix el patró or, segons el qual el valor de la moneda es fixa segons les reserves d’or que es tenen. Tenint en compte que dues terceres parts de les reserves mundials d’or corresponen als EUA, el dòlar esdevé una moneda molt forta.
Tots els països s’han d’esforçar per afavorir la canviabilitat.
També han de vetllar per evitar la inflació econòmica.
S’ha de garantir l’estabilitat de la balança de pagaments.
Naixement del Fons Monetari Internacional (FMI), l’ONU a nivell econòmic.
La reconstrucció econòmica queda ben reflectida a través del Pla Marshall, una solució d’emergència per evitar la temuda saturació del mercat dels EUA. Aquest programa s’aplica a Europa entre els anys 1948 i 1952 i esdevé Perspectiva Històrica del Món Contemporani 06-04-2016 una ajuda directa en forma de lliuraments anuals als diferents governs europeus, en forma de crèdits a interès baix i ajudes a forns perdut; els governs s’encarreguen de la seva distribució als productors nacionals. Tot plegat pot ser cancel·lat si els països no acompleixen les condicions fixades pels EUA, entre les quals n’hi ha una de sine qua non: que siguin democràcies. Seguint el pla, 13 bilions de dòlars són transferits a 16 països europeus; la dictadura franquista d’Espanya no s’hi acull mai, i l’ajuda que arriba el setembre del 1953 són les restes d’un pla bilateral d’amistat militar i relacions comercials entre Franco i Eisenhower. El Pla Marshall té dos objectius clars: Materialment, cerca la reconstrucció de les infraestructures i xarxes de transport destruïdes per la guerra, així com l’aprovisionament de la població civil.
Ideològicament, cerca evitar l’apogeu comunista, que compta amb un caldo de cultiu excel·lent. Reactivant l’economia europea, els nordamericans confien que poden fer de tap al “perill roig”.
El Pla Marshall esdevé positiu, si bé conté contrapartides molt favorables als EUA: essencialment es tracta del control sobre les economies europees en detriment de determinats drets socials, fet que afavoreix una domesticació d’Europa en benefici de Washington.
La situació a l’Europa Oriental El rumb que prenen els països de l’Est durant la postguerra segueix un altre patró; la seva evolució respon a necessitats pròpies d’aquestes nacions. Per començar, abans del 1939 es trobaven regides per dictadures ultraconservadores o directament feixistes. La principal oposició antifeixista estava encapçalada pels partits comunistes i per les guerrilles vinculades a aquests. En acabar la Segona Guerra Mundial, aquests països tenen grans recels envers França i Gran Bretanya, que havien demostrat grans complicitats amb les dictadures i amb l’expansionisme nazi (el cas txecoslovac n’és Perspectiva Històrica del Món Contemporani 06-04-2016 paradigmàtic). Un context idoni per a l’èxit de les forces comunistes, que posen sobre la taula un seguit de propostes contundents: • Nacionalització d’empreses i de bancs • Nacionalització de la propietat de la terra a través d’una reforma agrícola que toqui els latifundis, molts dels quals es troben en mans estrangeres • Ràpida industrialització per tal d’equiparar-se a Occident • Depuracions sense contemplacions dels feixistes i dels diversos col·laboracionistes amb les pròpies dictadures i amb els nazis S’estableixen governs de concentració amb la participació de comunistes, que controlen dos ministeris estratègics: Interior i Justícia, el qual els permet fer els canvis legislatius oportuns. A partir d’aquí, practiquen polítiques de cooptació de forces d’esquerra no comunistes per tal d’allunyar-les de la influència nord-americana i, de mica en mica, aquests països es distancien d’Occident mentre es van apropant a la Unió Soviètica. En l’anomenat procés de comunistització integral (1946-1948), els partits comunistes efectuaran dues jugades essencials: • En primer lloc, controlaran el conjunt de l’estructura dels diferents estats (identificació entre Partit i Estat) • En segon lloc, adoptaran el model soviètic a nivell econòmic. Això implica la col·lectivització al mateix temps que una integració econòmica, social i industrial a l’URSS; per tant, aquestes economies seguiran un plantejament global soviètic. Té una explicació lògica: l’URSS no pot competir econòmicament amb els EUA i menys en un moment en el qual l’economia russa es troba en un estat precari, així que les economies d’Europa Oriental se subordinen als interessos soviètics per garantir una òptima industrialització de l’URSS i recuperar l’ideal revolucionari.
Perspectiva Històrica del Món Contemporani 06-04-2016 La manera d’arribar-hi, però, és diferent segons cada país: • Polònia Quan l’Exèrcit Roig pren la localitat polonesa de Lublin l’estiu del 1944, s’hi estableix un govern comunista apadrinat per l’URSS: el govern de Lublin, un contrapoder davant del govern polonès exiliat a Londres.
Entre l’agost i l’octubre d’aquell any, la resistència polonesa no- comunista s’aixeca contra els nazis i porta a terme la insurrecció de Varsòvia, tot i que seran els comunistes els qui s’acabaran imposant: el gener del 1947 es convoquen eleccions i el Bloc Democràtic, controlat pels comunistes, triomfa davant del partit agrari opositor. L’any 1948, socialistes i comunistes s’unifiquen tot donant lloc al Partit Obrer Unificat Polonès; els canvis constitucionals efectuats permetran l’expulsió dels partits anticomunistes.
Romania El 23 d’agost del 1944, el poble romanès s’alça contra el dictador Ion Antonescu. El setembre del mateix any, l’Exèrcit Roig entra a Romania i s’estableix un govern entre el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, Nicolae Radescu (que és primer ministre) i el rei Mihai I. El novembre del 1946, l’aliança de socialistes i comunistes guanya les eleccions: el desembre del 1947 la monarquia és liquidada i neix la República Popular Romanesa.
• Txecoslovàquia En aquest país es dóna una curiosa paradoxa: el règim parlamentari liberal conviu amb una rigorosa planificació econòmica comunista. El febrer del 1948, els EUA ofereixen el Pla Marshall al govern txecoslovac, però el Partit Comunista no ho accepta. És més: el dia 25 d’aquell mes els comunistes txecoslovacs liquiden la democràcia liberal burgesa per mitjà d’un cop d’Estat sense violència, marcant l’inici de la Guerra Freda.
L’expressió del “teló d’acer” de Churchill cobra sentit.
Perspectiva Històrica del Món Contemporani 06-04-2016 Amb el PCUS com a referent, els partits comunistes d’aquests països s’aferraran al model estilinista i duran a terme, entre els anys 1948 i 1952, un seguit de purgues polítiques que afectaran fins al 25% de la seva militància; alhora, adoptaran una línia ortodoxa i fidel a Moscou.
...

Comprar Previsualizar