Introducció a la Sociologia (Apunts) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Profesor J.G.
Año del apunte 2015
Páginas 27
Fecha de subida 23/03/2015
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA Ciències Polítiques i de l'Administració – 1r Curs, trimestre 2 Universitat Pompeu Fabra Eva Rodríguez López Març, 2015 TEMA 1 – QUÈ ÉS LA SOCIOLOGIA? El terme “sociologia” fou proposat per August Compte l'any 1824 combinant del llatí socius (soci, company i posteriorment societat) i del grec logos (saber, coneixement) per substituir l'inicial “física social”.
Intenta doncs, explicar l'aparició de les classes socials i el seu principal objectiu és aproximar l'estudi científic a la societat en la seva completesa. La seva definició general és l'estudi de la societat però n'existeixen d'altres formulades per altres autors: “L'estudi sistemàtic, rigorós i científic de la societat” (Macionis-Plummer) “L'estudi de la vida social humana, dels grups i les societats” (A. Giddens) “L'estudi de la societat humana i, més concretament, de les diverses col·lectivitats, associacions, grups i institucions socials que els humans formen” (S. Giner) A la definició apareixen dos termes problemàtics: ciència i societat. Què es considera ciència? 1. Ciència i Societat Es concep a la societat de forma polisèmica, dinàmica i històricament variable. S'utilitza per a designar realitats relativament estàtiques fent referència a una realitat dinàmica, espontània i canviant. Segons la concepció i el context de la societat ens trobem amb: • • Societat grega clàssica: Estat = Societat Societat moderna industrial: Estat NO es Societat La ciència és un concepte complicat i quan es trasllada al terreny de les ciències socials, encara més. Quan fem ciències socials estudiem una realitat de la qual en formem part ja que es considera que som membres d'una societat.
En ciència l'objecte estudiat és imparcial, mentre que, en sociologia l'objecte estudiat és parcial perquè forma part de l'estudi. Els objectes de l'estudi de la sociologia no són coses com a la ciència sinó persones.
2. La sociologia és una ciència? La sociologia estudia els aspectes “formals” (lleis, institucions...) i “informals” (moviments socials, associacionisme...) de la societat. És la ciència de la uniformitat tendencial ja que busca les tendències d'una societat per tal de poder estudiar-la i aquesta uniformitat tendencial caracteritza els fenòmens socials. També de les tensions internes, canvis, de la crisi del social.
En un món globalitzat cal preguntar-se on comença i acaba una determinada societat.
Tampoc sembla que “societat” equivalgui simplement a “el conjunt de la població mundial”.
Uniformitat tendencial: tot tendeix a homogeneïtzar-se i ser més semblant Canvi social: conflicte latent (entre la societat i l'Estat) o revolució (forma més radical de canvi) Societat civil: societat separada de l'Estat que apareix amb la societat industrial. Rep aquest nom per emfatitzar les diferències amb la societat anterior.
La majoria de sociòlegs creu que sí que és una ciència. Des dels seus orígens, apareix com una barreja de ciència i literatura. Ciència és la utilització de mètodes sistemàtics d'investigació empírica, anàlisi de dades, elaboració teòrica i valoració lògica dels arguments per a desenvolupar un cos de coneixements sobre determinada matèria (Giddens) i llavors l'hem de considerar com a tal.
3. Autors en referència a la problemàtica sociologia/ciència RAYMOND BOUDON: és un dels sociòlegs que creu que el sociòleg s'ha de limitar única i exclusivament a fer ciència i identifica quatre grans tipus ideals de sociologia, on defensa la primera i qüestiona les altres.
• • • • Cognitiva o científica. Explica el perquè passa un fenòmen a la societat Estètica o expressiva. Explica com el mon se m'apareix (bodrillard). Serveix per aclarir les idees i per una audiència general. La societat es conforma a partir de les interpretacions de cadascun Descriptiva o de consultoria. Es fa servir en les polítiques públiques i s'utilitza en la sociologia per saber “què passa” però en cap cas explica el perquè i no aporta una solució.
Estudis per encàrrec, la descripció de punts concrets de la societat Crítica o compromesa. Busca l'identificació del problema i una posterior solució mitjançant la crítica on té l'objectiu de canviar Segons Boudon, la sociolgia divergeix de les ciències naturals pel fet que els éssers humans actuen segons propòsits, intencionalment. Per això defensa l'individualisme metodològic (tot allò que passa és la suma de moltes decisions individuals). Aquest es proposa explicar els fenòmens socials tot assumint que les seves causes descansen en accions, actituds o creences individuals.
MICHAEL BURAWOY: autor d'esquerres que defensa la “sociologia pública”. La funció principal d'aquesta és arribar i oferir eines i arguments per a la crítica i la pràctica social.
4. L'Holisme També anomenat col·lectivisme, analitza el comportament dels individus com a conseqüència de la estructura social en la que viuen. Posa èmfasi en el paper de les condicions, estructures, institucions socials, grups o la mateixa societat (Durkheim) o nació.
La majoria dels sociòlegs se situen entre els dos extrems. Els sociòlegs clàssics tendeixen a centrar les seves explicacions en els factors estructurals (normes, costums, cultura...) que condicionen l'acció humana.
El concepte de ciència ha anat evolucionant amb el temps i darrerament molts autors se situen més al costat de l'individualisme: • • • • Noció dogmàtica de llei que ha anat donant pas a la noció d'uniformitat tendencial amb validesa només probabilística De les explicacions monocausals a les policausals Diferents nocions d'explicació El paper dels mecanismes causals El món social humà es pot explicar bàsicament de dues maneres: • • Des de la perspectiva dels actors (siguin individus o grups socials) Des de la perspectiva de les forces anònimes que els condicionen i, fins i tot, els constitueixen Variants d'aquesta disjuntiva: • • • Individualisme metodològic vS estructuralisme Individualisme vS holisme Individualisme vS perspectiva sistèmica En qualsevol cas, es tracta de contestar a la pregunta de perquè la gent fa allò que fa. Aquests problemes es poden resoldre si atenem a les dimensions: • • Micro: els fonaments de les estructures socials en les accions individuals Macro: els efectes agregats d'aquestes accions Individu i societat formen part indestriable d'una mateixa realitat.
La sociologia tracta d'estudiar com els éssers humans (entesos com individus biològics) esdevenen membres d'una societat i es mantenen relativament units els uns amb els altres.
5. Diferències en el temps del que coneixem com a “societat” A l'antiga Grècia la societat era inseparable de l'Estat (societat-política) però amb la societat industrial apareix una societat relativament separada de l'Estat, l'anomenada societat civil (Adam Smith, Hegel, Marx...). Actualment trobem organitzacions sociopolítiques al marge del treball, el món del treball està doncs separat de la societat.
En realitat el concepte “societat” va ser introduït en el discurs científic i social com una metàfora, és a dir, entesa com un grup d'amics i posteriorment va ser entesa com una entitat abstracta. Primerament era sinònim de companyia i després per al·ludir a una totalitat abstracta que ens pressiona i de la qual depenem (depenem d'ella i ens condiciona). Finalment es delimita en unes fronteres estatals.
El concepte de societat ha anat creixent i ha desbordat les fronteres estatals. Al segle XVII la societat era entesa com un terme molt ampli i al segle XIX, com un terme més concret , per exemple en les societats anglesa i francesa. En un món globalitzat cal preguntar-se on comença i acaba una determinada societat. Societat catalana? Societat europea? Societat occidental? Tampoc sembla que “societat” equivalgui simplement a “el conjunt de població mundial”.
La societat no pot ser més que tots els humans que hi ha al món tot i que les societats (catalanes, franceses...) no es poden delimitar en fronteres. Així doncs, cada vegada es fa més difícil delimitar les societats. També, ens podem preguntar de què està feta la societat? En fun - D'institucions? - De grups, o classes socials? - D'individus? En funció de la resposta ens situarem en una o altra perspectiva sociològica, en un o altre mètode: individualisme, holisme, col·lectivisme...
TEMA 2 – PRINCIPALS AUTORS I ENFOCAMENTS TEÒRICS 1. Context social i primeres teories sociològiques La sociologia és la ciència de les societats modernes. Així doncs, el context social i intel·lectual donen lloc al sorgiment de les primeres teories sociològiques.
-La Il·lustració. S'abandona la religiositat i es comença a aplicar l'estudi en l'ésser humà. S'utilitzen els mètodes que s'havien aplicat amb èxit en el camp de les ciències naturals i sorgeixen els primers “mètodes científics”. Se suposava que en la societat i en la història totes les coses estaven lligades per una cadena de causes i efectes.
“Llei de les conseqüències involuntàries”: el que succeeix en la història és el resultatde l'acció humana, però no l'execució d'un pla humà. (Ferguson) - La fi de l'Antic Règim i la Revolució Francesa. La transició de la societat feudal al món modern.
L'origen de la sociologia com a resposta a la desfeta de l'Antic Règim.
Els efectes de la Revolució Francesa de 1789. Els primers sociòlegs més preocupats pels efectes negatius de la revolució: el desordre i el caos. En aquest context van sorgir diverses línies de pensament, com ara: • Reaccionari (i conservador). EDMUND BURKE (anglès, estava a la cambra dels comuns, provenia de família monàrquia i religiosa), JOSEPH DE MAISTRE (francès, va viure la revolució francesa, de família monàrquica), LOUIS DE BONALD (francès, va viure la revolució francesa, de família monàrquica).
S'oposen a la Revolució i a les seves idees. Monarquia, religió i jerarquia autoritària (així entenen l'ordre social). Rebutgen el Tractat dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
• Liberal. BENJAMIN CONSTANT (no entenia a la Revolució Francesa com volia aplicar el concepte de llibertat. Critica que entenien la llibertat com els antics -directa- i ell creu que s'ha de fer de manera moderna, altrament dit, indirecta),ALEXIS DE TOCQUEVILLE (de família monàrquica. Va viatjar molt i fa una de les primeres recerces sociològiques sobre la Democràcia a Amèrica. El fet de viatjar molt li va donar una visió més oberta de la societat. Critica de la Revolució Francesa els canvis sobtats).
Pretenien un canvi social progressiu, basat en petites reformes legals.
• Positivista. COMTE. La ciència només es pot fer a través del mètode científic. No s'interessa tant en saber “com hauria de ser” la societat, sinó en estudiar “com és i com funciona”. La subordinació de la imaginació a la observació.
• Revolucionari. BAKUNIN (Anarquisme. S'ha d'eliminar l'Estat, concebut com a força opressora que no afavoreix la llibertat. Els individus s'agrupen i s'organitzen en petites societats), MARX (Marxisme. Visió econòmica de materialisme històric, classes més poderoses que altres. La burgesia poseeix el monopoli de la producció i el proletariat la força del treball. El proletariat ha d'apoderar-se dels mitjans de producció i arribar al poder. Així es podia passar a l'eliminació de l'Estat), ENGELS (Socialisme Científic. A partir de totes les idees de socialisme i comunisme és el primer que va fer estudis científics per recolzar el socialisme), REPUBLICANISME RADICAL (portar a l'extrem la llibertat dels antics, aconseguir que un Estat republicà on tothom participi de forma directa) Volien posar fi al nou ordre burgès i a la resta del feudalisme mitjançant una revolució.
- La Revolució Industrial i el naixement del capitalisme - La urbanització: fet de que les ciutats creixen i per tant, cada vegada hi ha una part més important de la població 2. El Positivisme • COMPTE DE SAINT-SIMON (1760 – 1825) Situat a l'origen de diferents moviments i idees: el positivisme, el socialisme, la tecnocràcia i l'industrialisme Principals obres: El sistema industrial (1812-1822) Catecisme polític dels industrials (1822-1824) El nou cristianisme (1824) Entén la societat com un veritable ésser, un cos organitzat (inspiració de la biologia organicista), on cal una correspondència entre les idees i les activitats dominants. També cal una nova ciència positiva i reorganitzadora que s'ocupi del nou objecte social.
Pronostica l'adveniment d'una nova realitat històrica: la societat industrial. El triomf del nou sistema industrial vindrà de la mà de l'acció de les noves elits industrials i dels propis treballadors.
• AUGUST COMTE (1798 – 1857) Creu que el positivisme només pot obtenir coneixement veritable aplicant el mètode científic. Aplicació del mètode científic per entendre, explicar i millorar la societat.
Principals obres: Course de philosophe Positive (1830 – 1842) Cathécisme positiviste (1852) Système de Politique Positive (1851 – 1854) Distingeix entre: • Estàtica social: estudi dels mecanismes que mantenen unida la societat • Dinàmica social: estudi del canvi i les transformacions socials Llei dels tres estats: • Teològic: s'explica el món i la societat en termes sobrenaturals • Metafísic: s'explica el món i la societat segons idees abstractes • Positiu: s'explica el món i la societat segons lleis que cal descobrir Referits a fases històriques i a nivells de coneixement Proclama l'adveniment definitiu de la societat científica i industrial. A l'any 1848 radicalitza el seu menyspreu per la Revolució i el conflicte polític. Intenta fer compatible els conceptes d'ordre i progrés.
• ÉMILE DURKHEIM (1858 – 1917) Molt més influent a la sociologia moderna, junt amb Karl Marx i Max Weber, que no pas amb Comte. Va recollir elements de l'obra comtiana però, va desenvolupar una perspectiva pròpia i allunyada dels postulats comtians que considerava massa especulatius. Va exercir de professor de dret i de filosofia. Preocupat per la educació i per la seva reforma.
Principals obres: Les regles del mètode sociològic (1895): posa les bases de la sociologia El suïcidi (1897): posa les bases del que és un estudi sociològic Creia que els mètodes científics havien d'aplicar-se a l'estudi de la societat. Els grups socials presenten característiques que van més enllà de la suma de les característiques o conductes dels individus que els composen. Dóna lloc al realisme social o l'enteniment dels “fets socials” com a coses.
Els valors compartits pels membres de la societat (moralitat, religió) constitueixen la base de l'estabilitat social. Aquesta només és possible dins d'un ambient moral. Ja que tota societat humana existent és una societat regulada amb una moral predeterminada. Els sociòlegs han d'estudiar la societat i els individus com a “cosa”. Durkheim creu que la identitat de l'individu és molt important però com a ciutadà i no com a sociòleg. El considera sagrat.
Els fets socials: “tota manera de fer, fixada o no, susceptible d'exercir sobre l'individu una coacció exterior”. Tota manera de fer general en el conjunt de la societat, conservant una existència pròpia, independent de les seves manifestacions particulars.
Exemples: les obligacions domèstiques, cíviques... definides per la llei o cost.
- El llenguatge i la moneda - Les creences i pràctiques religioses Normal i patològic. Cap fenomen social en ell mateix és patologic (no ho son ni el crim, ni el suïcidi). La patologia ve donada per una forma extrema (per excés o per defecte) d'alguna cosa en ella mateixa considerada com a “normal”.
Anòmia. Es relaciona amb l'absència de normes, confusió social sobre les normes acceptades, relativisme i pluralitat de normes.
La divisió del treball. El seu primer treball important que fa referència a aquesta temàtica és La divisió del treball social (1893). El seu objectiu és explicar el naixement del món modern per mitjà del concepte de divisió social del treball i pensar la seva viabilitat. La divisió del treball que realitza és constructiva, anòmica i basada en la solidaritat orgànica.
El suïcidi. Pretén objectivar les tendències socials al suïcidi. Segons ell existeixen tres tipus de suïcidi, provocats per diferents motivacions: • Anòmic. Produit per situacions anòmiques, per falta de normes que fan que els individus visquin en situació de baixa densitat moral (se sentin perduts) • Egoïsta. Dèficit de vindles comunitaris • Altruista. Sacrifici pel grup, típic en societats de solidaritat mecànica com ara les sectes Existeix el principi de densitat moral: densitat i freqüència de relacions que cadascú té amb les altres persones, “antídot a la projecció del suïcidi No pot existir una societat únicament amb solidaritat mecànica ni únicament amb societat orgànica.
Els temes fonamentals de l'obra d'Émile Durkheim • Els canvis morfològics produïts pel progrés continu de la divisió del treball produeixen un nou sistema normatiu que: - solidaritza la societat (solidaritat orgànica) - desenvolupa l'autonomia personal (individualisme) • Aquest nou sistema encara no està plenament establert: –Existència de la lluita de classes, crisi econòmica.
–Divisió anòmica del treball, divisió constrictiva.
–Ningú rep el fruit del seu treball, ni ocupa un lloc d’acord amb els seus mèrits.
• • La religió - Influit per l'educació jueva i per la fe en la religió de la humanitat de Comte - Religió que consisteix en creences i pràctiques relatives a coses sagrades, sense una necessària religió amb els conceptes de divinitat i de més enllà - La causa substancial, última de la religió és la humanitat mateixa, així els diferents grups humans sacralitzen les dimensions individual i col·lectiva que els constitueixen MAX WEBER Fill d'un funcionari i polític, estudià a les universitats de Heidelberg, Berlín i Gotinga. Fou doctor en Història del Dret i professor d'economia (universitatsed Friburg, Heidelberg i Munich). Editor dels Archiv für Sozialwissenschaft und Sozialpolitik i interessat per l'art i la cultura. També, políticament actiu com a negociador del Tractat de Versailles i com a membre de la comissió redactora de la Constitució de Weimar.
Interessat en l'ascens del capitalisme occidental, el paper social de les religions, la racionalització, la burocràcia, el “desencantament del món”, les formes de dominació, la distinció entre fets i valors i en les classes socials.
La relació de la seva obra amb la de Marx: el tema que unifica la seva obra és la anàliside la relació mútua entre les institucions legals, la políticai la cultura per una part, i l'economia per l'altra. NO HI HA DETERMINISME ECONÒMIC (tot i la importància de l'economia) Les seves principals aportacions metodològiques • La sociologia comprensiva i antipositiva • Els tipus ideals • No és possible captar els objectes de forma immediata: la verstehen • No és possible determinar relacions causals inequívoques • El mon només es pot explicar des de determinades perspectives parcials • Neutralitat axiològica Els tipus ideals són models conceptuals de situacions complexes. Exageracions intencionades dels fenòmens socials. Tota situació real s'aparta més o menys d'aquests models. Exemples: burocràcia, dominació, acció social, racionalització, classe i carisma.
La burocràcia és altament efectiva per organitzar un gran nombrede persones. Com a tipus ideal és entesa com a: - Assegura la presa de decisions segons criteris generals i no segons caprici - Elimina als individus amb talent i creatius però assegura un nivell de competència global - Els sous fixes i regulats i la dedicació a temps complet eliminen la corrupció - El sistema d'oposicions i exàmens publics elimina els favoritismes i amiguismes - El treball burocràtic és rutinari i avorrit, però aquest és el preu de l'eficiència i l'eficàcia Des del principi, la burocràcia va tindre un sentit despectiu però també hi ha qui l'ha vist com a la millor forma d'organització i administració: la reglamentació de tasques mitjançant estrictes normes de procediment. El punt de vista de Max Weber oscil·la entre els dos extrems. Segons Weber l'expansió de la burocràcia és inevitable en les societats modernes. L'excés de la burocràcia i racionalització donen lloc al que anomena gàbia de ferro.
A la seva obra L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (1904 – 1905) esmenta que l'origen del capitalisme es troba en l'ascetisme protestant (treball metòdic i auster) orientat a “provar” la salvació. També, existeixen les conseqüències inesperades, que són les acumulacions de riqueses per invertir (acumulació primitiva de capital). Això no vol dir que el seu plantejament fos purament “idealista” i obviés les condicions materials de l'acumulació capitalista. El concepte protestant de beruf (la professió com a vocació) exalta per primera vegada la legitimitat i dignitat moral de totes les formes honestes d'activitat bé siguin religioses, polítiques o econòmiques. El valor del beruf sorgeix del seu caràcter desinteressat, del fet de conformar el deure individual d'acomplir amb la pròpia vocació professional. La riquesa d'usdefruit de la qual el dipositari n'havia de treure el màxim rendiment per a confirmar la seva virtut. El sagrat esdevé compatible amb la rehabilitació del préstec a interès, les activitats mercantils i manufactureres i amb l’enriquiment en general (activitats afectades per la prevenció catòlica).
L’acumulació capitalista com a designi del Tot poderós.
L'extensió del racionalisme occidental (avui present) esmenta que totes les coses poden ser enteses per la raó. Existeix una racionalitat instrumental que és el càlcul dels mitjans òptims per assolir els fins, de la mateixa forma que la voluntat de sotmetre el món al control humà. El capitalisme doncs, és l'expressió d'aquest procés de racionalització.
El desencantament del món suposa per a Weber la ruptura entre la unitat original entre fet i valor. El pensament màgic reconeixia que els fets no només eren sinó que significaven. La religió va ser una resposta a la fi de la visió màgica en el problema de donar "sentit" i explicació al món. La ciència pren el relleu a la religió en la tasca de explicar i donar sentit al món, però el seu desenvolupament tindrà com a conseqüència la pèrdua de sentit. Weber diu que políticament la racionalització determina noves formes legals i d'administració, respecte de les societats tradicionals. En contrast amb l’autoritat tradicional el principi racional de legitimitat es basa en lleis impersonals, que separen el càrrec de la persona que l’exerceix i que l’allibera dels vincles familiars i de llinatge. Ètica de la convicció VS ètica de la responsabilitat. (el polític i el científic) Una teoria de la estratificació amb tres dimensions: –La classe social: relació en el mercat de treball.
–Status: qualitats no econòmiques com ara honor, prestigi, religió...
–Partit: les afiliacions de caràcter polític.
Les tres dimensions tenen conseqüències en les oportunitats vitals de la gent.
3. El Marxisme Ens trobem amb un socialisme premarxista entès com a el conjunt de pensament heterogeni generat entre la Revolució Francesa i l'aparició del moviment obrer. Conegut com a “socialisme utòpic” (Engels). Antecedents en les utopies del Renaixement (Tomas Moro, Campanella).
Característiques: • Condemna l'ètica de la societat en la que viuen • Culpa a l'organització social i econòmica • Vol crear un nou ordre social, en general sense propietat privada • Creu que aquest ordre pot ser previst, fins i tot en els menors detalls (racionalisme) • El nou ordre social pot ser establert des de la raó i la seva creació només depèn de la possibilitat de convèncer a la majoria Principals autors: • Saint Simon (1760 – 1825) • Charles Fourier (1772 – 1837) • Robert Owen (1771 – 1858) Apoliticisme i establiment de comunitats exemplars Principals autors “comunistes”: • Gracchus Babeuf (1760 – 1797) • Étienne Cabet (1788 – 1856) • Louis Auguste Blanqui (1805 – 1881) • Louis Blanc (1811 – 1882) - Vinculen transformació social i acció política - Concepció insurreccional de la revolució - Autoritarisme polític El primer “anarquisme” • Pierre Joseph Proudhon (1809 – 1865) • Mijaíl Bakunin (1814 – 1876) - Apoliticisme i crítics amb l'autoritarisme - Concepció insurrecional de la revolució --- • KARL MARX (1818 -1883) De família jueva convertida al protestanisme i es troba amb certs problemes com ara el món jueu i el problema de l'alienació. “No s'ha d'alliberar als jueus del món, sinó al món del judaisme”. El mercantilisme com a base de tots els mals i el ciutadà escindit entre uns “drets i deures” molt elevats i la seva realitat de “propietari”. Els sentits es redueixen a únicament “tenir”.
Entre 1835 i 1841 va estudiar dret i filosofia a Bonn i Berlín (tesi sobre Demòcrit i Epicur).Va llegir lectures d'il·lustrats, els clàssics de la literatura, s'inspirà en el hegelianisme (Hegel) i en Feuerbach i el seu concepte d'alienació com a “les construccions humanes que els homes prenen com a coses en sí”. Es va unir a un cercle de hegelians d'esquerres.
El 1843 va emigrar a França i va fer estudis de l'economia política anglesa (anatomia de la societat), s'adscriu al comunisme i és expulsat per revolucionari. Publica els Manuscrits de 1844 on defensa que l'alienació té la seva base en la divisió del treball, parla de la mercantilització del producte del treball, del treball mateix i de la força de treball humana.
El diner com a símbol de la desnaturalització del viure i el comunisme com a llibertat concreta: una societat on els objectes i les relacions tornin a ser elles mateixes i deixin d'estar alienades.
Junt amb Engels funda la lliga dels comunistes (1847) i redacten el Manifest Comunista (1848) i des d'aleshores es dedica a la lluita política junt amb l'estudi. Posa accent en la lluita de classes, en el creixement de les forces productives i les relacions de producció i en l'anomenat “materialisme històric”.
L'individu només existeix i s'ha de comprendre en un context social. L'individu es configura segons quins siguin els seus recursos i les oportunitats que té per sobreviure. Dóna importància al treball: esforç col·lectiu per a satisfer les necessitats materials. El conjunt de les relacions de producció consisteixen i constitueixen la estructura econòmica de la societat (la base) sobre la que s'aixeca la sobreestructura política, cultural i espiritual.
Pel marxisme cal entendre les diverses interpretacions de les idees que Marx va posar en circulació i el seu posterior desenvolupament. No necessàriament coincideixen amb el pensament de Marx. Existeix, doncs, una enorme quantitat de “marxismes”. La societat marxista: Als anys 60's – 70's: • Althusser i l'estructuralisme marxista • L'impacte del pensament d'Antonio Gransci • A Catalunya i Espanya, el pensament de M. Sacristán Als anys 80's: • Marxisme analític: J. Elster, G. Cohen, P. Van Parjis • E.Olin Wright i l'anàlisi de les classes socials • J. Roemer: la teoria de l'explicació En general veu la societat no com una estructura estàtica sinó com un procés històric (periodització de la història). La societat està farcida de contradiccions i de conflictes i el principal conflicte és el de classes. Per assegurar-se el seu domini, les classes dominants utilitzen no només el poder de l'Estat sinó també l'educació, els mitjans de comunicació, tots els instruments de manipulació de les consciències.
La seva principal aportació a la sociologia contemporània va ser la teoria de classes socials, l'importància del canvi tecnològic, la visió “conflictivista” de la societat, la formació de la “consciència de classe” i l'alienació i finalment, la globalització del sistema capitalista.
4. El Funcionalisme Corrent teòrica en ciències socials, especialment en antropologia i sociologia, associada amb E. Durkheim, H. Spencer, Talcott Parsons i amb Merton que té un enfocament empíric que privilegia el treball de camp. Posa èmfasi en les institucions socials (desenvolupades per a satisfer necessitats biològiques i/o culturals). La societat és doncs un sistema complex format per parts que encaixen entre sí, produint equilibri i estabilitat social.
La conducta dels individus està orientada per les estructures socials, enteses com a pautes relativament estables de relacions socials (relacions familiars, professors alumnes, etc.). Els comportaments no són aleatoris, sinó relativament estables i predictibles.
Origens sociològics: • L'analogia de Spencer entre organisme i societat • La solidaritat de Durkheim • El concepte de sistema de Pareto Origens antropològics: • B. Malinowski i A. Radcliffe Brown • La societat com un conjunt de relacions funcionals i estructurals en la qual els processos individuals acompleixen determinades funcions en benefici del manteniment del tot social.
El funcionalisme entén les estructures socials en termes de funcions socials. És a dir: quines conseqüències tenen per a el funcionament de la societat. Segons el funcionalisme tota estructura contribueix al funcionament de la societat, tal i com la coneixem • TALCOTT PARSONS (1902 - 1979) Estableix la teoria estructural-funcionalista. Format a Europa segons la tradició Weberiana, escriu L'estructura de l'acció social (1937) on fa una primera gran síntesi i afirma el caràcter antideterminista i subjectivista de l'acció.
Té una segona fase en la seva life on escriu Cap a una teoria general de l'acció (1951) i el sistema social (1951). Desenvolupa un model de sistema social funcionalista. Al final va abordar el problema del canvi històric de llarg abast.
• R. K. MERTON (1910 – 2003) Va reformular el funcionalisme esmentant que les conseqüències d’una pauta d’acció social, d’una estructura, podien ser diferents segons els individus. Distineix entre funcions manifestes (conseqüències intencionades) i funcions latents. Tracta també les disfuncions socials: les conseqüències negatives (volgudes o no) del funcionament de tal o qual estructura.
L'interaccionalisme simbòlic és un corrent de pensament nascut a Chicago als anys 20 del segle XX. S'enfronta al reduccionisme psicologista i al determinisme estructural. Se centra en l'estudi de la capacitat dels actors, l'acció i la interacció. Totes les relacions humanes es basen en la interpretació dels signes (verbals i no verbals) que envolten les accions humanes. Apareix la microsociologia.
Principals autors: • • • George H. Mead (1863 – 1931) Herbert Blumer (1900 – 1987): ): les persones actuen i interactuen a partir dels significats que els objectes tenen per a elles, els significats són producte de la interacció social, de l’acció social, i les persones seleccionen, organitzen, reprodueixen i transformen els significats en funció de les seves expectatives i propòsits. Tenen “significat”: coses materials, accions, altres persones, relacions i els mateixos símbols. Els símbols tenen significats compartits. La importància de la comunicació no verbal.
Erving Goffman (1922 – 1982) TEMA 3 – SOCIETAT, CULTURA I PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ Els humans, sóm animals socials per naturalesa (en tant que animals) i la cultura és la que ens separa de la resta d'animals. La “incompletitud” biològica de l'espècie humana és un fet cert.
La cultura és una manera humana de satisfer necessitats biològiques. És una eina per a sobreviure.
Està feta d’un fons comú de coneixements i convencions. S’adquireix mitjançant una combinació de predisposicions innates i aprenentatge.
1. El procés de socialització Les societats humanes no necessàriament estan formades per “individus”. Hi ha determinades cultures (recents) que han propiciat el desenvolupament de consciència individual: Renaixement, Reforma, Il·lustració, capitalisme....
La identitat individual és el resultat d’una combinació del programa ontogenètic cognitiu de l’organisme amb els estímuls, socials, institucionals, culturals on aquest es desenvolupa. Sense vida social els individus no existeixen però no tota vida social dona lloc als individus. La existència separada i autònoma d’individus només és possible en societats lliures.
Tot això ha estat estudiat per l’antropologia, la biologia, la etologia, la psicologia social...El punt de vista sociològic: l’èmfasi en la cultura, l’aprenentatge i la estructura social. Això és per la capacitat d'aprenentatge que és fonamental en l'espècie humana donat que podem aprendre una àmplia gamma de conductes, habilitats, llenguatges, significats.… Podem aprendre i viure diferents continguts culturals. D’aquí, l’enorme diversitat cultural de l’espècie.
La socialització és un procés mitjançant el qual els éssers humans interioritzen els continguts culturals de la seva societat. És així com esdevenen membres competents en una determinada societat. Podem distingir entre socialització primària i socialització secundària.
La psicologia distingeix entre dos mecanismes fonamentals d'aprenentatge: • Condicionament operatiu: la modificació de la conducta es produeix a causa de la influència de recompenses i càstigs • Condcionament clàssic: quan la modificació de la conducta es produeix per la proximitat entre dos estímuls Entre els agents de socialització es troben la família, l'escola, els grups d'iguals i el món audiovisual i del mass media. El procés de socialització no és unidireccional. Els “socialitzats” també influeixen en els “socialitzadors”.
2. Cultures i subcultures En el procés de socialització els individus assimilen la cultura del seu entorn i podem entendre doncs com a cultura tot allò que no procedeix exclusivament de la nostra existència biològica. Inclou aspectes cognitius com ara creences, valors, normes, signes, estils de vida i visions del món i aspectes materials: els utensilis i productes de l'activitat humana (treball, creació, imaginació...) Normalment, en societats complexes, la cultura no s’estén de manera homogènia sobre els habitants d’un determinat territori, d’una societat. En el seu interior solen haver-hi variants locals, lligades a la ètnia, la classe social, el gènere, als grups d’edat, etc. Són el que anomenem subcultures que no sempre coexisteixen harmònicament amb la cultura general o dominant. Les subcultures poden incorporar valors, pràctiques i estils de vida no acceptats per la cultura dominant.
-En el procés de socialització els individus, interactuant amb d’altres, fan seves doncs, pautes culturals, i sovint també subculturals.
-D’aquí que les societats modernes siguin culturalment plurals, però també conflictives.
-D’aquí també els problemes de la delinqüència, la marginació i l'exclusió social.
TEMA 4 – NORMES, CONTROL SOCIAL I DESVIACIÓ 1. Ordre social La qüestió d'ordre social ha existit sempre a la sociologia a mans de Comte, Durkheim i Parsons. Els orígens contrarevolucionaris i conservadors de la problemàtica: hi ha desordre perquè hi ha immoralitat. Alternativament: hi ha desordre perquè les classes populars aspiren a més llibertat i igualtat. La pretensió comtiana de compatibilitzar “ordre i progrés”.
La qüestió de l’ordre social ens remet a la qüestió de les normes • • Hi ha normes de molts tipus: socials, morals, legals... Que orienten la conducta de la gent Les normes socials, són compartides, forcen a actuar de determinada manera i pretenen resoldre problemes de coordinació i d’externalitats negatives.
Els rols són formes d’orientar la conducta de la gent, pautes de comportament que tenim associades. El rol es pot definir com el conjunt d’activitats normatives realitzades per un subjecte.
Hi ha rol que ja ens esperen a la societat un cop naixem. D’altres apareixen de nou a causa del canvi social. Uns i altres es reescriuen contínuament. Els rols són socials (ningú és del tot original) Com funcionava l'ordre social a l'Antic Règim? • • • • • • Mitjançant estructura jeràrquica on cadascú ocupava el seu lloc (disposat per Déu, tradició i natura) Estatus (per adscripció) ben definits i immutables Rols socials igualment fixes i definitius Pautes d'exclusió: dones, jueus, bojos, estranys...
Relacions de dominació molt esteses Funció legitimadora de la religió Com funciona l'ordre social a les societats modernes? • • • • Societats dividides (lluita de classes) Societats fragmentades (subcultures) Pressió emancipadora Individualisme El capitalisme destructorde les relacions socials: “tot el que és sòlid es desfà en l'aire” (K. Marx) • La mobilitat obligada • El canvi tecnològic • La deslocalització Les societats modernes són essencialment conflictives. La política intenta encarrilar el conflicte. La majoria dels conflictes són conflictes de poder. En aquestes societats hi ha alguns valors compartits per la majoria de la gent (consens). La lluita pel consens: l’hegemonia gramsciana. La definició de la realitat social i el poder.
2. Aspectes de l'ordre social Segons escala: • Micro: interaccions directes amb persones: família, grup, cues, interaccions amb desconeguts...
• Macro: paper de les grans institucions, formes culturals, mitjans de comunicació, integració del treball, etc. o L’adhesió individual de les normes pot explicar l’ordre a escala micro, però no l’assegura a escala macro.
• Fal·làcia ecològica: prejudicis (es tenen unes idees del col•lectiu, però a escala individual aquestes poden no donar-se, i a l’inrevés, idees sobre un individu que es traspassen al col·lectiu, però aquest pot o no tenir les mateixes característiques de l’individu) A les societats modernes l’ordre social (relacions socials previsibles) sorgeix d’una negociació.
L’estatus d’una persona té a veure amb el seu grau d’influència, va lligat a l’exercici d’un determinat nombre de rols social. Defineix la posició social dins d’un grup.
• • Horitzontalment. Qui son els seus igual Verticalment: amb qui i com es relaciona per sobre o sota Distinció entre estatus adscrit (no es pot canviar) i adquirit (rols que adquirim per les nostres accions).
3. Elements de l'estrucutra social i definicions Els diversos elements de l’estructura social estan interioritzats en cada individu (procés de socialització) i aquests, d’una o altra manera, s’integren en l’organització social. Per un cantó, l’individu s’integra per a sobreviure, responent així a les seves predisposicions genètiques. Per altre, la societat el força (i el convenç) a integrar-se, castigant els impulsos transgressors i les conductes free rider.
Procés de socialització: • Per una banda, l'individu s'integra per a sobreviure, responent així a les seves predisposicions genètiques • Per a l'altra, la societat el força (i el convenç) a integrar-se, castigant els impulsos transgressors i les conductes free-rider.
Conformitat social: una conducta que obeeix o encaixa en una norma social. Normalment ve imposada per la força dels grups dominants o per les necessitats de subsistència.
Consens: acord afirmatiu o aprovació respecte d’una norma social (implica un cert grau de solidaritat i un sentit d’identitat comú). No necessàriament implica conformisme.
Per conformitat o per consens sempre es produeix un cert grau de cohesió. Aquesta es veu clarament amenaçada per les forces centrífugues resultants dels processos interns de diferenciació.
La desviació social: relativitat del concepte.
– el que es considera desviat varia en l’espai i el temps, el que es considera normal en un lloc, pot ser considerat anormal en un altre, – no tota desviació és condemnable moralment (hi ha desviació motivada moralment); la desviació creativa; política; les modes; el canvi tecnològic, l’art.… – a vegades, fins hi tot, pot ser considerat desviat, aquell que acompleix les normes escrupolosament, per sobre de les expectatives .
El sistema de control social. La noció de “control social” procedeix de la sociologia nord-americana dels anys 20 i ens els estudis sobre desviació i delinqüència. El control social fa referència al conjunt de recursos materials i simbòlics de què disposa una societat per a assegurar la conformitat dels seus membres.
Un sistema social es manté relativament estable en el temps.
Aquelles conductes més nocives per a aquesta estabilitat solen ser evitades. Un sistema de control social implica totes aquelles mesures que es prenen per prevenir, evitar o castigar el delicte (o la desviació).
Delinqüència i estructura social No tota infracció d’una norma penal es considerada delicte… Ni tampoc qualsevol infractor de normes penals és considerat un delinqüent.
Perquè puguem parlar de delinqüència cal que es produeixi una reacció social negativa que identifiqui i interpreti una determinada pràctica com a delictiva.
Normalment es lliga la delinqüència a un problema de les classes baixes.
“delinqüència de coll blanc”: formes de delicte practicats per persones amb destacada posició econòmica, social o política.
TEMA 5 – GRUPS I ORGANITZACIONS L'estratificació social fa referència a l’existència de grups jeràrquicament diferenciats i que són objecte d’una distribució desigual de béns, recursos i atributs socialment valorats.
Un estrat social està format per un conjunt d’individus que comparteixen una determinada posició en relació al sistema productiu, unes creences, valors, actituds i estils de vida.
1. Grups socials Es tracta d'un grup de dos o més persones, en el qual cadascuna té una identitat reconeguda per la resta i que mantenen alguna mena de vincle o relació entre ells. Comparteixen normes, valors i expectatives i es relacionen de manera regular.
No són el mateix que simples grups, agregats (reunió o aglomeració), categories... Els grups es formen per la interdependència dels seus membres: funcional, normativa, imaginària.
Els grups no venen donats, es construeixen. No, però, de qualsevol manera. Les possibilitats d’èxit depenen de les afinitats objectives de les persones a ajuntar. El grup comença a existir quan és distingit dels altres grups (des de dins i des de fora). Coneixement i reconeixement. En l’operació de fer visible un determinat grup, de delimitar-lo i definir-lo, sovint s’hi amaga una acció de poder.
2. Com analitzar un grup • • • • • La cohesió dels grups que depèn de molts factors: dimensions, liderat, objectius, etc, però també de les relacions ingroup outgroup (endogrup, exogrup).
Els grups de referència: el grup que serveix de referència a l’hora d’avaluar una situació o de prendre decisions La conformitat L'imaginari: la ressonància dels desitjos i somnis dels seus membres El liderat en els grups - Liderat instrumental: s'exers’exerceix per a assolir uns objectius prèviament plantejats - Liderat expressiu: s’exerceix prenent en consideració el benestar col•lectiu 3. Tipus de grups • • Grup primari: conjunt de persones vinculades per llaços de naturalesa emocional i amb una relació personal i duradora (família, grup d’amics..) Grup secundari: conjunt de persones que es coneix regularment però que manté relacions bàsicament impersonals. No mantenen vincles íntims i normalment s’agrupen per a una finalitat pràctica (un comitè, un club, una ONG…) 4. Autors que fan referència als grups • FERDINAND TÖNNIES (1855 -1936) va distingir: - Gemeinschaft (“comunitat”). Caracteritza la típica societat camperola premoderna europea (una densa xarxa de relacions interpersonals basades en el parentiu i en el contacte directe cara a cara) - Gesellschaft (“societat” o “associació”). Característica de les grans societats industrials i urbanes; relacions més formals i impersonals, els individus no depenen els uns dels altres ; lligats per lleis i normes formals.
A les societats modernes (+tecnologia, +complexitat) sorgeixen grans grups secundari que anomenem: organitzacions formals.
Organització formal: un grup dissenyat per a un objectiu i estructurat per a assolir-lo amb la màxima eficàcia: des d’un exercit, una església, una empresa, una universitat o la cadena McDonalds, un sindicat o un partit polític. Hi ha organitzacions privades, públiques i público/privades La burocràcia: organitzacions dissenyades de forma racional i segons criteris de maximització d’eficiència (especialització, competència tècnica, jerarquia, comunicacions i regles i procediments) Presenta problemes: alienació, ineficiència, ritualisme, inèrcia i oligarquia LLEI DE FERRO de l'oligarquia (R. Michels 1876 – 1936): el poder en les grans organitzacions tendeix a concentrar-se en les cúspides.
• ROBERT MICHELS (1876 – 1936). Va estudiar els partits socialistes i els sindicats europeus abans de la Primera guerra Mundial. Conclou que els líders sorgits d’aquestes organitzacions tendeixen a perpetuar-se. Una organització democràtica, amb el temps, tendeix a transformar-se en una burocràcia dominada per uns pocs individus, això és: una oligarquia. Després de criticar la socialdemocràcia, simpatitzà amb el sindicalisme revolucionari i finalment s’aproximà al feixisme. NATSI L’Estat es podria veure com una corporació més. Els interessos socials tendeixen a corporativitzar-se,en detriment del bé comú. La societat corporativa Les associacions voluntàries són grups artificials de persones que comparteixen i defensen interessos comuns de caràcter específic. La figura del voluntari és un element fonamental, no persegueixen beneficis econòmics per als seus membres, suposen la conversió d’un interès privat en públic. Es troben situades entre l’àmbit privat (família, empresa) i l'eminentment públic (estat) constitueixen, en part, el que coneixem com a societat civil i són un important factor de democratització.
• ALEXIS DE TOCQUEVILLE (1805 – 1859). ) A la seva obra La democràcia a Amèrica (18351840) es va interessar per la quantitat d’organitzacions voluntàries existents a la societat nord-americana. Considera que aquestes organitzacions com a escoles de democràcia participativa i com a base d’una cultura cívica específicament nord-americana.
Els grups, les organitzacions i les associacions vinculen els individus amb la societat. N’hi ha que són explícitament mediadores entre els interessos i valors individuals i l’estat, entès com a organització d’abast social. L’anomenada societat civil està constituïda per organitzacions privades que: –Defensen els interessos dels propis membres.
–Defensen i persegueixen bens públics.
Els grups, les organitzacions i les associacions vinculen els individus amb la societat. N’hi ha que són explícitament mediadores entre els interessos i valors individuals i l’estat, entès com a organització d’abast social. L’anomenada societat civil està constituïda per organitzacions privades que: –Defensen els interessos dels propis membres.
–Defensen i persegueixen bens públics.
TEMA 6 – ECONOMIA I SOCIETAT La sociologia des del seu origen s’ha considerat una ciència social diferent i autònoma respecte de l’economia. Aquest no era el cas del marxisme.
Tot i així ambdues disciplines estan relacionades, no només perquè comparteixen objecte d’estudi, sinó també certes metodologies.
L’economia ortodoxa parteix d’un determinat model Humà: l’homo economicus. Parteix de que els individus tenen un sistema de preferències estable, decideixen racionalment davant els estímuls econòmics, són capaços de processar adequadament la informació i actua en conseqüència. Els individus tracten d’obtenir els seus objectius amb el mínim de cost possible i intercanvien bens i serveis a través del mercat.
1. Autors • THORNSTEIN BUNDE VEBLEN (1857 – 1929) Sociòleg i economista nordamericà.
La seva obra més coneguda: Teoria de la classe ociosa (1899) Influït per K. Marx i Ch. Darwin Creia que l'economia estava molt modelada per la cultura i que no existia una naturalesa humana universal que fos capaç d'explicar l'enorme quantitat de normes i comportaments descoberts per l'antropologia. Va assenyalar la importància del consum conspicu en la recerca de l’status social • KARL POLANYI (1886 – 1964) Filòsof I científic social es dedicà a l’antropologia econòmica i criticà l’economia ortodoxa Va simpatitzar amb la socialdemocràcia i posteriorment, a Anglaterra, s’apropà a cercles socialistes cristians. Crític del liberalisme.
The Great Transformation: The Political and Economic Origins of Our Time (1944): Anàlisi de la crisi econòmica I social de principi de S. XX. Combina dades econòmiques sociològiques i antropològiques per analitzar esdeveniments històrics de gran magnitud Basant-se en estudis de B. Malinowski, intenta refutar la idea de la universalitat de la conducta instrumental mercantil. Distingeix tres pautes principals d’intercanvi econòmic: la reciprocitat, la redistribució i l'intercanvi A les societats tradicionals l’economia estaria incrustada (embedded) en altres relacions socials (de parentiu, polítiques, religioses...).A la societat moderna l’economia s’independitza de les institucions socials per passar-les després a dominar progressivament.
El sistema mercantil modern, que teòricament hauria de funcionar sense control, és inviable sense institucions centrals.
• ALBERT OTTO VON HIRSCHMAN (1915 – 2012) Economista heterodoxe nord-americà d’origen alemany Es dedicà especialment a l'economia del desenvolupament Va escriure importants assaigs interdisciplinaris entre l’economia, la ciència política i la sociologia Una de les seves obres més influents en aquests àmbits és: Exit, Voice, and Loyalty: Responses to Decline in Firms, Organizations, and States (1970) Hi ha dues reaccions principals a les situacions de descontent amb les organitzacions a les quals pertanyem o hi tractem (L’Estat, l’empresa, el partit, l’assemblea, el grup d’amics, el supermercat on comprem o el restaurant on mengem): • • Expressar verbalment les nostres queixes l’espera que amb la nostra contribució les coses millorin O sortir de la organització i passar a fer tractes amb una altra L’opció per la veu o per la sortida es veuran modulades per la lleialtat que tinguem a l’organització, grup o entitat en qüestió. En general la lleialtat frena la sortida i afavoreix la veu i, a vegades, inhibeix qualsevol acció.
Tema 7 i 8 Sociologia Íngrid Colilles El canvi social: “modificació de les estructures bàsiques de la societat”.
“Modificació de les institucions fonamentals durant un període donat” (Giddens) Hi ha ha dues grans teories sobre el canvi social: – evolucionisme  símil biològic,  progrés = complexitat+diferenciació (Spencer)  del més senzill al més complex,  millor adaptació a l’ambient,  lluita per la supervivència,  hi ha versions unilineals i multilineals.
 – materialisme històric  el paper dels avenços tecnològics aplicats a les forces productives,  el desenvolupament de les forces productives modifica les relacions de producció (Marx),  junt al desenvolupament de els forces productives, Marx també va assenyalar el paper de la lluita de classes.
Les dues teories són monocausals: només atenen a una part dels diferents factors que intervenen en el canvi social: – El factor demogràfic (des de Durkheim a avui dia) – El progrés tecnològic (Marx) – Els valors culturals (Weber, Parsons, Inglehart) – El conflicte.
Tema 7 i 8 Sociologia Íngrid Colilles Sovint el conflicte entre grups s’ha entès com un dels principals factors de canvi:  el conflicte entre classes, generacional, de gènere i els nous moviments socials.
Avui cal afegir-hi dos factors més:  • el procés de globalització, els factors ecològics i mediambientals.
Els moviments socials: – L’esforç col·lectiu per a resistir a determinats canvis o per a promoure'n d’altres.
– Empreses col·lectives per a establir un nou ordre de vida.
– Intent col·lectiu de produir canvis en les institucions socials, normes, significats i relacions socials.
Més enllà dels canvis legislatius i en les polítiques públiques, els MS: – Ofereixen nous marcs d’interpretació dels problemes socials i polítics.
– Modifiquen l’agenda política.
– Generen missatges simbòlics que afecten a l’imaginari col·lectiu.
Encara que no assoleixin els seus objectius explícits, els moviments socials provoquen canvis.
Podem situar el seu origen en els conflictes de classe que es produeixen a Europa des de la revolució industrial: el moviment obrer i camperol; els moviments sufragistes.
Els nous moviments socials: feminisme, ecologisme, pacifisme, veïnal i ciutadà...
L’altermundisme: moviment de moviments.
• Dels moviments socials en podem estudiar: – les seves idees, propostes i formes d'acció; – els contextos polítics, socials i culturals en els que apareixen i es desenvolupen; – els factors que propicien el seu sorgiment i condicionen la seva dinàmica històrica; – els seus impactes i conseqüències; – els debats i les controvèrsies que es produeixen entre els diferents corrents d'opinió presents en els moviments socials; – els processos de construcció de les identitats col•lectives; – les característiques dels activistes i de les xarxes d'organitzacions; Tema 7 i 8 • Sociologia Íngrid Colilles – la seva base social i extensió geogràfica; – les ideologies, idees i filosofies relacionades amb els moviments socials.
Qualsevol perspectiva de canvi social avui s’ha d’enfrontar amb: – Una qüestió clàssica: construir una societat més justa i més lliure.
– Dues qüestions noves: • La existència d’una societat mundial (global).
• Els límits al creixement.
Els límits al creixement • L'estàndard de consum dels països industrialitzats no sembla generalitzable al conjunt de la humanitat.
• El consum excessiu constitueix un problema ambiental només comparable amb el causat per l’augment de la població.
• Però el contrari del consum excessiu -la pobresa- tampoc és la solució.
• La destrucció de selves tropicals per camperols afamats, l’augment de les pastures a l’Àfrica… • També provoquen desertització...
...