Tema 8. La hormona tiroide (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Fisiologia II
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 16/04/2016
Descargas 60
Subido por

Vista previa del texto

Pedro Larín TEMA 8 . LA HORMONA TIROIDE La glàndula tiroide està per sota del cartílag tiroide i tot cavalcant per la tràquea i entre els dos lòbuls té una prolongació anomenada piràmide de “la louette”. Quan parlem d’hormones tiroides, ens referim a dues hormones que secreta la glàndula tiroide:T3 i T4, tot i que també secreta calcitonina, la qual no té res a veure amb la funció tiroide. Així mateix, el ronyó secretava eritropoietina tampoc té res a veure amb la funció renal.
Les hormones T3 i T4 es sintetitzen a l’hipotàlem, el qual secreta TRH (hormona alliberadora d’hormona del tiroide) i després actua sobre la hipòfisi anterior fent que alliberi TSH, aquesta hormona estimuladora de la tiroide viatja per la sang fins arribar a la glàndula tiroide, on es secretaran hormones tiroides, les quals passaran a la sang.
Sense Iode no hi ha cap possibilitat de sintetitzar hormones tiroides, el qual entra amb l’alimentació, és a dir, per via oral. Per això, abans hi havia molta gent amb goll (hipertròfia de la glàndula tiroide) per falta de Iode, ja que així s’aprofitava més el Iode tot augmentant les cèl·lules de la tiroide.
El Iode obtingut de la ingesta passa al plasma i d’aquí a la glàndula tiroide i les glàndules salivals en menor quantitat. Un cop a la tiroide s’oxida i es converteix en I2, el qual s’ajunta amb l’aa tirosina i passa a ser monoiodotirosina (MIT). De tant en tant, a vegades hi ha dos Iodes en comptes d’un que s’ajunten a la tirosina i formen la diiodotirosina (DIT). Quan una DIT reacciona amb una MIT passen a ser T3 o triiodotironina (30%), la primera hormona tiroide. Quan s’ajunten dues DIT i reaccionen donen lloc a la T4 o tetraiodotirosina/tiroxina (70%).
Aquestes hormones acumulades tenen un aspecte col·loïdal (clara d’ou). La diferència entre T3 i T4: - T3 es secreta en més quantitat, té un efecte més ràpid però més curt en el temps - T4 es secreta en menys quantitat, té un efecte menys ràpid però més llarg en el temps.
Transport Un cop la T3 i la T4 són secretades passen al plasma mitjançant, el 70% s’enganxen a la globulina fixadora de tiroxina, el 20% s’enganxen a la prealbúmina i el 10% restant a l’albúmina.
Mecanisme d’acció - Incrementen l’índex metabòlic basal i en conseqüència, consumim més oxigen.
- Estimula el creixement als nens*, no només en altura sinó també el creixement i maduració del SN central (encefalització).
L’efecte “in vivo” més clar que podem apreciar després de l’administració d’hormona tiroide és l’augment del consum d’oxigen i de la producció d’energia calòrica.
*Hi ha moltes noies que tenen dèficit de la hormona tiroide i se’ls dóna per via oral. Quan es dóna un suplement de T4 a una persona i per un procés regulació la TSH queda inhibida i en conseqüència també la TRH, els fills d’aquestes noies naixeran amb dèficit de tiroide i patirà “nanisme d’idiotisme hipo (pituitari?)...”, és a dir, es queden petits i amb deficiència mental.
La disminució d’hormones tiroides a la sang s’anomena hipotiroïdisme. I l’excés és el que coneixem com a hipertiroïdisme.
Causes d’hipotiroïdisme: - Tiroidites de Ryder i de Hashimoto són malalties a causa de reaccions d’Ag-Ac. El nostre organisme no reconeix com a pròpies les hormones tiroides.
- Intervencions quirúrgiques sobre la tiroide, ja sigui per càncer o nòduls tiroides, habitualment es treu la meitat o tota la glàndula tiroide. Aquestes persones acaben morin, ja que encara que s’administri per via oral aquests persones van debilitant-se progressivament.
- Administració de Iode radioactiu per a què les cèl·lules que queden després de la intervenció quirúrgica siguin afectades per aquest i respectar el nervi recurrent. (en cas d’un problema d’una central nuclear veure directament iode, ja que així els dipòsits de Iode estaran plens i no s’acceptarà el Iode radioactiu).
- Medicaments anti-tiroides i altres com el Liti - Més estrany, el dèficit Malaltia de Graves Malaltia que pot ocórrer de forma familiar. Els factors que poden desencadenar la malaltia inclouen: - L’estrès - El tabac - La radiació al coll - Virus l’estrès La malaltia de Graves es diagnostica per la triada característica d’hipertiroïdisme, protrusió dels ulls (exoftàlmies) i lesions de la pell(exantema en la cara anterior de les cames). Es confirma per una gammagrafia tiroide i determinacions d’hormones en sang, incloent nivells de l’Ac TSI, anormalment alt en la malaltia de Graves.
- Nòduls tòxics: la TSH secreta T3 i T4 i no es frena pel mecanisme de retrocontrol.
- Medicaments amb hormones tiroides - Iode (medicaments amb un alt contingut) - Inici de la tioiditis Acció de les hormones tiroides: - Sobre el metabolisme lipídic: En augmentar la HT: el colesterol, fosfolípids i TAG disminueixen i el pes corporal, tot i que no sempre és així ja que provoca gana; i en disminuir la HT: el colesterol i els TAG augmenten i normalment hi ha una acumulació de greix al fetge, també augmenta l’obesitat.
Un hipotiroïdisme perllongat pot provocar aterosclerosi greu.
 HT i sistema cardiovascular: L’augment d’hormona tiroide provoca: o Vasodilatació en la majoria dels teixits augment, del flux sanguini i per tant, augment dels gast cardíac.
o Increment de la freqüència cardíac i de la força de contracció del miocardi per tal de contrastar la vasodilatació.
o En canvi, si l’augment de HT és molt important i disminueix la força de contracció degut al gran catabolisme tirotoxicosi greu (pot comportar la mort per insuficiència cardíaca.
 HT i sistema respiratori: l’augment de HT provoca: o Increment del consum d’oxigen i de la producció de diòxid de carboni.
o Increment de la intensitat i profunditat de la respiració.
 HT i sistema digestiu: o Si està en les seves proporcions normals, incrementa l’absorció d’aliments i augmenta la secreció i motilitat intestinal.
L’augment desmesurat de la HT provocarà diarrea i la seva disminució, estrenyiment.
 HT i SN central: o Al nen una proporció normal de HT és imprescindible per la encefalització (desenvolupament normal del SN central) o L’hipertiroïdisme psiconeuròtiques, provoca: ansietat, nerviosisme, tendències preocupació extrema i paranoia.
 HT i sistema muscular: o Increment moderat de HT provoca reaccions musculars fortes.
o L’hipertiroïdisme provocarà debilitat muscular degut a l’intens catabolisme proteic (destrucció de proteïnes) o També provoca pèrdua de la força muscular  HT i la son: o L’hipertiroïdisme provoca un cansament extrem a conseqüència de l’efecte esgotador de les HT sobre els músculs, però per l’efecte estimulant nerviós que provoquen les hormones tiroides els pacients no poden dormir.
o Els pacients hipotiroides pateixen un estat de somnolència.
 HT i funció sexual: o Home: l’hipertiroïdisme provoca impotència i l’hipotiroïdisme disminució de la libido.
o Dona: l’hipertiroïdisme provoca trastorns menstruals i el hipotiroïdisme provoca disminució de la libido i també trastorns menstruals.
Regulació de les HT Per un mecanisme de regulació de retroalimentació /feedback, un cop la T3 i la T4 es troben en excés en sang frenen la secreció de TRH i després de TSH. Igualment passa en sentit contrari; quan hi ha dèficit de T3 i T4 activen la TRH i després TSH per tal de produir més T3 i T4.
...