Tema 18 Derecho de Sucesiones (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Derecho de Sucesiones
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 13/12/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 18 . L’ACCEPTACIÓ I LA REPUDIACIÓ DE L’HERÈNCIA.
1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES La delació atribueix al cridat la legitimació per acceptar o repudiar la herència. (A diferència dels llegats, que per l’adquisició de la herència és necessària l’acceptació per part de l’hereu).
Els actes d’acceptació i repudiació de la herència constitueixen un negoci jurídic inter vivos, unilateral i NO receptiu.
Característiques dels actes d’acceptació o repudiació:  Actes voluntaris i lliures: en tant que constitueixen un negoci jurídic. NO hi ha obligació d’acceptar o repudiar la herència, llevat la excepció de sanció de la herència, que és coneguda com a “acceptació forçosa de la herència” (Art.461-1,1).
 Poden ser objecte d’impugnació si concorre qualsevol dels vicis de la voluntat (Error, dol, intimidació o violència. Respecte l’error s’exigeix que sigui excusable i determinant de la prestació del consentiment. L’acció de nul·litat caduca als 4 anys des de la realització de l’acte en cas d’error; des de que va cessar el vici en cas de violència o intimidació i des del coneixement de l’engany en cas de dol. ).
 Actes irrevocables (Art.461-3).
 Actes jurídics individuals: si hi ha diversos hereus cridats, cadascú pot acceptar o repudiar la herència amb independència dels altres. (Art.461-1,2).
 Actes purs: de manera que no s’hi pot posar ni condició ni termini. Si s’hi posen, es tenen per no posades (Art.461-2,1).
 Actes indivisibles: no es pot fer en part. O s’accepta o es repudia, però no cap una acceptació o repudiació parcials de la herència. (Art.461-2,1).
 No són actes personalíssims: a diferencia del què succeeix amb l’atorgament testamentari, perquè es poden fer a través de representant, ja sigui legal o voluntari.
Capacitat per acceptar o repudiar: Persones físiques (Art.461-9) Poden acceptar i repudiar les persones amb capacitat d’obrar. (18 anys), ja que la l’acceptació a una herència pot resultar perjudicial pel seu patrimoni, en la mesura que l’hereu succeeix no només en l’actiu sinó en el passiu i per això es protegeix exigint aquest requisit.
1 Ara bé, per a les persones SENSE una capacitat d’obrar plena l’art.461-9 aplica les següents regles: o Els menors emancipats i els que estan en curatela, poden acceptar per sí sols la herència i s’entén feta a benefici legal d’inventari, sense què hagin de complir cap requisit que la llei estableix.
La seva acceptació és beneficiaria, i només respondran del passiu amb l’actiu hereditari i NO amb els seus béns propis, per la qual cosa l’acceptació de la herència en aquests termes no perjudicaran mai. (Art.461-16).
Per a repudiar-la, en canvi, necessitaran l’assistència de les persones que complementin la capacitat o Si es tracta de menors d’edat (subjecte a potestat o tutela) o incapacitats (sotmès a tutela), aleshores per ells han d’actuar els seus representants legals, als quals els caldrà l’autorització judicial només en cas que vulguin repudiar la herència. NO necessitaran cap autorització per acceptar-la. La seva acceptació sempre és beneficiaria, per disposició legal, tant si es tutela com potestat o bé incapacitat sotmès a tutela.
D’acord a l’art.461-10, si l’acceptació o repudiació s’han fet sense observar els requisits legals de capacitat, es podran anul·lar en el termini de 4 anys a comptar des de que s’aconsegueix la majoria d’edat o des de què es recupera la capacitat.
Termini per acceptar o repudiar la herència: La llei estableix un termini màxim de 30 anys des de la mort del causant . Respecte l’art.28.1 CS preveia un termini de 30 anys a comptar des de la delació. Per tant, s’ha produït un canvi substancial. NO en la duració del termini, sinó en la seva naturalesa, - que és el de caducitat- i respecte el moment en què s’inicia el còmput, que ARA ÉS des de que mori el causant, amb independència del fet que en aquest moment es pugui exercir o no la delació. Si, no mediant la interrogatio in iure, ha transcorregut el termini de 30 anys sense acceptar ni repudiar, la delació caduca. (Art.461-12.1).
Cal dir que aquesta caducitat no es produeix únicament pel cridat en primer lloc, sinó també pels cridats subsidiàriament. Segons el manual, i sense perjudici de la possible usucapió dels béns hereditaris o la prescripció de drets, la llei condueix a què els béns es converteixin en vacants i pertanyin a la Generalitat si són immobles o es puguin ocupar si són béns mobles.
2 (Ex. Si jo sóc instituït hereu sota condició de què aprova civil IV. Es mort el causant i jo tardo 10 anys a aprovar. Ara com què els 30 anys compten des de la meva mort, tinc 20 anys per acceptar. De l’altra manera un cop jo aprovava ( i per tant tenia delació), tenia 30 anys).
Interpel·lació judicial o “Interrogatio in iure” L’OJ per a què aquest termini no s’allargui tant, preveu la interpel·lació judicial o la “Interrogatio in iure”, que suposa la facultat que tenen les persones interessades en la successió a demanar judicialment que el cridat es pronuncií sobre si accepta o repudia la herència. (Art.461-12).
-. Estan legitimats per a sol·licitar la interpel·lació les persones interessades en la successió, incloent els creditors de la herència o del cridat. (Ex. Substituts, cohereus, fideïcomissaris i successors intestats).
Consisteix en sol·licitar al jutge, un cop ha passat 1 mes des de què el cridat té delació per a què fixi un termini al cridat per tal què manifesti si accepta o repudia. El jutge fixarà un termini discrecionalment que com a màxim serà de 2 mesos (NO hi ha mínim). La sol·licitud es dirigirà al jutge competent del últim domicili del causant.
Un cop interrogat, el cridat té 3 opcions: A. Acceptar. Si es decanta per l’acceptació i aquesta és expressa se l’hi imposa una formalitat: s’ha de fer en escriptura pública o davant del jutge.
B. Repudiar. NO s’imposa cap requisit.
C. Callar. En aquest últim cas, a Catalunya el silenci s’entén com a repudiació.
2.- L’ACCEPTACIÓ DE LA HERÈNCIA. FORMES D’ACCEPTACIÓ L’acceptació de la herència és la declaració de voluntat del cridat que té delació, ja sigui de manera expressa o de manera tàcita, manifestant la seva intenció d’adquirir la qualitat d’hereu.
Aquesta acceptació, té efectes retroactius a la mort del causant. (Art.411-5).
Hi ha dues formes d’acceptar la herència: expressa i tàcita. L’acceptació pura i simple i L’acceptació a benefici d’inventar NO són formes d’acceptar la herència, sinó que son maneres de fixar la responsabilitat de l’hereu, i que poden anar lligades a qualsevol de les dues formes d’acceptació.
• Acceptació Expressa: la voluntat d’acceptar o l’assumpció de la qualitat d’hereu.
Cal un requisit formal que és que dita voluntat consti en document públic o privat.
(Vull ser hereu o vull adquirir la herència) Art 461-4.
3 • Acceptació Tàcita: és aquella que es dedueix dels actes que realitza el cridat. En l’acceptació tàcita no s’investiga si el cridat ha tingut una voluntat d’acceptar, sinó si ha realitzat actes que només pot realitzar a títol d’hereu, i que per tant, no suposin actes merament d’administració.
- (Ex. Arrendar l’únic bé que hi havia la herència).
- (Ex. Cridat que en judici defensa l’existència de causa de desheretament).
- (Ex. El cridat que treu diners del compte del causant mort, disposar).
- (Ex. Direcció general de drets i entitats jurídiques diu que si has estat cridat en la herència, i en el teu testament disposes d’algun bé de la herència del primer causant, estàs acceptant la herència del primer causant, tot i què el testament no tingui efectes fins a la teva mort.).
-. L’acceptació forçosa de la herència. (Art.461-8) L’acceptació forçosa suposa una excepció a que l’acceptació o repudiació són uns actes lliures i és dóna quan l’hereu, malgrat manifestar la seva intenció de repudiar, ha sostret o ocultat béns de la herència. Aleshores, com a sanció a la seva mala fe, perd la facultat de repudiar-la i esdevé hereu pur i simple.(sense que pugui sol·licitar el benefici d’inventari, de manera que haurà de respondre dels deutes hereditaris no només amb els béns que existeixen a la herència, sinó amb els seus propis).
3.- LAREPUDIACIÓ DE LA HERÈNCIA Declaració de voluntat del cridat que té delació en la que es manifesta la voluntat de refusar la herència deferida. D’acord a l’461-6,1 sempre ha de ser expressa i formal: en document públic o escrit adreçat al jutge competent per conèixer de la successió.
- Excepció: Qui calla havent estat interpel·lat judicialment o davant de la interrogatio in pure, s’entén que repudia.
-. La repudiació de la herència en perjudici dels creditors (Art 461,7) L’Art 1111 CC permet als creditors impugnar els actes que el deutor hagi realitzat en frau del seu dret. Aquest article pot plantejar dubtes donat l’aspecte personalista que caracteritza la qualitat d’hereu.
Ara bé, l’art.461-7 respon al dubte de si els creditors del repudiant poden reaccionar davant de la renúncia a la herència feta en el seu perjudici, i estableix a la vegada com poden exercir aquest dret.
El precepte contempla que la repudiació en perjudici dels creditors no es oposar a aquests, (igual que les donacions, art 531-12), que poden cobrar els crèdits de data anterior a la 4 repudiació sobre els béns de la herència o sobre la quota de herència repudiada si falten altres recursos per a cobrar-los.
Per a què els creditors es puguin beneficiar del mecanisme que preveu l’art, han de complir els següents requisits: • • • Que aquests tinguessin un crèdit anterior a la repudiació.
Que no tinguin altres mitjans per a cobrir els seus deutes.
Que exercitin el seu dret dins de l’any següent a la repudiació. És un termini breu de caducitat d’1 any.
Tot i que l’article parla de la repudiació de la herència, s’ha d’entendre que el mateix val per la repudiació del llegat.
Els creditors, per a cobrar els seus crèdits, podran dirigir-se contra els hereus a qui hagués afavorit la renúncia del seu deutor. Si NO han acceptat la herència, els creditors, a més de poder exercir la interrogatio in iure, podran dirigir-se contra els administradors de la herència.
5 ...