Tema 3 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 2º curso
Asignatura Dret Penal Exempció Responsabilitat
Profesor M.L.
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 31/03/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3: Legítima defensa Art. 20.4 CP. Aquell que obri en defensa de la persona o de drets propis o aliens, sempre que hi concorrin els requisits següents: - Primer. Agressió il·legítima. En cas de defensa dels béns s’ha de reputar com a agressió il·legítima l’atac a aquests que constitueixi delicte o falta i els posi en perill greu de deterioració o pèrdua imminents. En cas de defensa de la llar o les seves dependències es reputarà agressió il·legítima l’entrada indeguda en aquella o aquelles.
- Segon. Necessitat racional del mitjà emprat per impedir-la o repel·lir-la.
- Tercer. Manca de provocació suficient per part del defensor.
Fonament Quan algú, en legítima defensa, es protegeix, provocant així una lesió contra un bé jurídic no es castiga perquè està salvaguardant un bé jurídic i exerceixes el dret d’evitar un fet antijurídic sobre un mateix.
No és necessari que hi hagi una proporcionalitat estricte entre bens jurídics en la legítima defensa.
Per exemple, una noia que constantment està sent víctima d’agressions, un dia, per defensarse acaba matant a l’agressor. En aquest cas, no es proporcional la mort (vida) amb l’agressió (lesions), però està permès.
Tot i això, hi ha determinat límits ético-socials. Per exemple, un home invàlid veu que un lladre ha entrar al seu hort a robar-li una poma. L’única manera d’evitar això és disparant-li. En aquest cas, per una poma, no està justificat la legítima defensa d’aquesta manera.
PRESSUPÒSITS DE LA LEGÍMTIMA DEFENSA - Agressió il·legítima actual 1. Agressió: Ha d’haver agressió com a atac físic sempre i quan sigui en defensa de drets i/o béns. L’agressió ha de ser un acte contrari a dret, és a dir, no cal que sigui literalment una agressió física, simplement cal que sigui una acció contraria al que dicta l’ordenament jurídic (per ex. El furt). També ha d’haver-hi dol en l’agressió il·legítima.
2. Il·legítima: L’acció ha de ser típica i antijurídica. Tot i això, no cal que una persona sigui culpable de l’acte típic per a que hi hagi legítima defensa. Per exemple: En el cas de l’home sonàmbul que apunta amb un arma a algú (no se’l considera imputable perquè hi ha absència de comportament humà) però si que seria legítim defensar-se d’ell.
3. Actual: La defensa s’ha de donar en el moment de l’agressió. Ni abans (defensa preventiva) ni desprès (excés extensiu). L’agressió ha de ser imminent, ha de ser immediata, per a què podem dir que hi ha hagut legítima defensa. Per exemple, una dona escolta per telèfon al seu marit dir que la matarà a la nit. Com que la dona sap que quan ell decideixi iniciar l’acció típica no tindrà cap possibilitat de defensar-se (degut a que és menys forta que ell), aleshores decideix matar-lo ella abans de que ni tan sols ell hagi pogut iniciar l’acció. En aquest cas estem davant d’una defensa eficaç (en alguns casos no està clar si ho podríem considerar legítima defensa).
Només pot haver-hi una defensa eficaç quan no sigui possible la defensa en la fase executiva.
Hi ha delictes que encara que s’hagin consumat, és possible actuar en legítima defensa. Per exemple, en el cas on A segresta a B, en el moment en que A està detenint il·legalment a B ja s’està duent a terme l’acció típica. Però si al cap d’una setmana, C mata o lesiona als captors d’A podríem considerar que és en legítima defensa.
- Defensa necessària La defensa pot ser: - En abstracte (actual + bé defensable): La defensa ha de ser necessària, ha d’haver-hi necessitat de defensar-se (a un mateix o en legítima defensa de tercers).
- En concret: Ha d’haver proporcionalitat entre el mitjà emprat de defensa i l’agressió. Quan algú ha actuat en àmbit d’excés intensiu s’aplicarà una pena atenuada. És a dir, s’ha d’intentar utilitzar el mitjà menys lesiu per la defensa.
- Exclusió absoluta desproporció: Quan hi ha excessiva o absoluta desproporcionalitat entre el bé que es protegeix i el que s’ataca no es considera que hi hagi legítima defensa. Per exemple, el subjecte que per protegir el seu bé, poma, dispara a algú que ha entrat a casa seva i li vol robar, no seria legítima defensa ja que no és proporcional l’acció. En la legítima defensa hi ha límits ètic-socials.
- Manca de provocació suficient: Això vol dir que la conducta de l'agressor no pot estar motivada en una prèvia agressió de l'agredit. La nostra doctrina i jurisprudència entenen que provocació suficient és aquella d'aquestes característiques que motiva una reacció defensiva semblant al comú de les persones. Tot i això, la manca de provocació suficient és un element no essencial (s’aplicarà la eximent incompleta).
En el cas de la legítima defensa no poden deixar de donar-se els requisits d'agressió il·legítima i de necessitat de defensa ja que són el pressupost essencial o nucli de la justificació de la conducta de l'agent. En el cas de baralla mútuament acceptada, la doctrina jurisprudencial ha estimat sempre que no procedeix apreciar legítima defensa en cap grau atès que s'exclou per se, el requisit d'agressió il·legítima.
- Error: Hi ha un error sobre el pressupòsit objectiu (=legítima defensa putativa) quan el subjecte actiu de l'acció crea erròniament estar actuant en situació de legítima defensa o que concorren tots els requisits de la mateixa. Es tracta de la legítima defensa putativa que es configura en el nostre dret com un típic error de prohibició, tot i que hi hagi una opinió molt minoritària que considera possible apreciar, en determinats casos, error de tipus. En conseqüència, i d'acord amb l'art. 14.3 CP, l'error és invencible queda exclosa la responsabilitat criminal i si és vencible s'aplica la pena inferior en un o dos graus a la corresponent al concret il·lícit penal comès.
Pel que fa a responsabilitat civil, la legítima defensa putativa no l'exclou i s'exigeix segons les regles generals ja que en aquest supòsit estem davant d'una causa d'inculpabilitat; ja que en aquesta situació hi ha acte antijurídic, però no se li pot imputar a l'autor a títol de dol o culpa, que queden exclosos per conseqüència de l'error patit. El mateix passa amb l'eximent incompleta ja que aquesta només produeix, d'acord amb el que estableix el Codi Penal, l'atenuació de la responsabilitat criminal.
...