Tema 2 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Història Península Ibérica
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

9/10/15 Tema 2. Els últims neandertals i els primers humans moderns Un dels llocs per estudiar millor els neandertals és la península Ibèrica. Mai van haver neandertals a Àfrica. Van sorgir a Europa. Van viura a Europa i al Pròxim Orinet. Sapiens i Neandertals sorgeixen en el mateix moment i es creuen més tard. Els Neandertals van ocupar una àrea geogràfica que va des de l'Atlàntic fins a l'actual Iran.
Les restes de Neandertals són relativament abundants.
Primera evidència arqueològica de Neandertals és de 120.000 anys, les més recents les trobem a la península entre el 30.000-28.000.
A la península ibèrica tenim molts jaciments arqueològics, però sobre tot en les zones costaneres.
Origen dels Neandertals Cada cop es creu que es troben més a prop nostre, degut a les evidències culturals (pigments per decorar, practicaven expressions que es poden dir art, podien parlar etc...), la càrrega genètica és més forta del que es pensava (8%). Som dos subespecies dins d'una mateixa especie o dos especies diferents dins del gènere homo (encara no es sap). Els Homo Sapiens tenen el seu origen a Àfrica i en canvi els Neandertals van sorgir a Europa.
Antecedents Els pre-neandertals (Homo heidelbergensis 600-250 ka), tenen trets anatòmics que els relacionen amb el Neandertals i amb altres espècies antigues. Diferencies evidències en diferents zones d'Europa.
En un primer lloc hi ha una primera sortida d'Àfrica dels Erectus (mode 1) que s'originen a Àfrica i van cap a Europa i Àsia, però aquests s'extingeixen i hi ha una segona onada que nomès es dóna a Europa i Àsia Oriental que també desapareixen i una tercera onada que surten d'Àfrica (Homo Sapiens) i començen a poblar tots els continents i a Europa s'impossaran als Neandertals.
Els Neandertals van viure en ecosistemes molt diferents i amb uns grans canvis climàtics, als quals es van haver d'adaptar.
Característiques dels Neandertals: 1. Gran capacitat cranial (1600 cm3) 2. Platicefàlia (cara més ampla que no allargada) 3. Monyo (chignon) prominent 4. Prognatisme 5. Arc supraorbital prominent 6. Dentició anterior amb grans arrels 7. Absència de mentó 8. Mandíbula robusta amb espai retromolar.
Caracterísituqes esquelet postcranial dels Neandertals: 1. Caixa toràcica amb forma de campana 2. Articulacions molt robustes 3. Fèmur arquejat 4. Avantbraç, tíbia i peroné proporcionalment més curt respecte a l'húmer i al fèmur.
5. Cos més robus i musculós 6. Baixa estatura 7. Tronc ampla 8. Extremitats curtes 9. Insercions musculars molt fortes= evidència de gran activitat física.
S'han trobat molt campamanets a l'aire lliure i en coves. Intenció d'acondicionar els espais el millor possible. És més freqüent trobar jaciments a les coves i als abrics.
Eren grans caçadors, s'han trobat amb abundància la presència de grans animals morts, i una indústria lítica relacionades amb activitats de caça, a part de nombroses lesions amb supervivència.
S'adaptaven molt bé al medi natural on estiguessin, adaptaven molt la seva dieta als diferents medis.
Evidències d'estrategies de caça (saben com actuen els animals, els estudien), organitzen la caça en grup a més hi ha una ampliació de l'espectre de recursos (mamífers, aus, peixos, mamífers marins i mol·luscos) a part de la recol·lecció de vegetals.
Cultura lítica S'associa als Neandertals al mosteriense (perdurarà en la península ibèrica quan a Europa no la trobarem) associada als Neandertals i no al Sapiens.
Organització social i comportament simbólic Es demostra un comportament que en un principi no s'esperava. A La Chapelle-aux-Saints, es van trobar unes restes humanes que es pensaven que eren restes d'un humà deforme (tenia una patologia a l'esquena, havia perdut tota la dentició=ajudat a menjar per altres membres del seu grup), això demostra uns comportaments socials i una organització social que no s'havia trobat fins ara.
A Drachenloch es va trobar una inumació de cranis d'ossos.
Es va trobar una altra inumació humana al costat de l'inumació de cranis d'ossos (a Régaurdau).
S'han trobat en diferents jaciments (Europa central, Europa Oriental i a la Península Ibèrica) elements que fan pensar que estem davant de manifestacions artístiques.
Desaparició dels Neandertals Té relació amb l'expansió dels Sapiens. No va ser una desparició total (degut a que teniem evidèncis en el nostre ADN dels Neandertals). Les primeres evidències de HAM (humans anatòmicament moderns) a Europa venen de la zona de Romania = van entrar per la zona del Próxim Orient, primera evidència a Romania a la cova dels ossos de fa 43.000 anys. Van conviure amb Neandertals i es possible que l'hibridació entre Neandertals i Sapiens haguès començat en aquest moment.
Desprès del 36.000 no hi ha Neandertals a Europa excepte al sud de la Península Ibèrica (des de la desembocadura de l'Ebre fins a Oporto) tota aquesta zona serà el refugi dels Neandertals i perviuran fins fa 28-24 ka. Sobreviuen 10.000 anys més a la Península Ibèrica, ja que a Europa no hen trobarem cap a partir del 36 Ka.
Teories: 1. Reemplaçament, eliminació física a mans dels humans moderns amb els que van entrar en conflicte directe. Competència econòmica pels recursos. Canvi climàtic (clima més fred).
2. No va haver-hi una extinció física directa sinó una transformació o assimilació (hibridació).
Superioritat HAM (no es sap encara si aquesta superioritat era així): 1. Superioritat neurològica.
2. Capacitat simbòlica major.
3. Aprofitament major dels recursos, tant en millores tecnologiques com en les estrategies de caça = maximització de la caça enfront els Neandertals.
4. Creixement demogràfic, perpetuació de les noves millores técniques.
15/10/15 No hi ha restes de Neandertals després del 36.000 a Europa, però al sud de la Península Ibérica en trobem fins el 28.000 degut a que l'Ebre fa de frontera natural.
A Europa trobem Sapiens, en canvi a la península trobem Neandertals.
Rutes d'expansió de l'Homo Sapiens: 1. Primera onada, no és una colonització permanent.
2. Segona onada, no és una colonització permanent.
3. Tercera onada, va colonitzar tota Europa.
Es diu que el fet que va fer que els Homo Sapiens s'impossesin als Neandertals és la seva organització social, ja que es creu que era més complexe, també creuen que els Homo Sapiens fan una divisió del treball segons l'edat i les condicions dels individus. Es creu que els Homo Sapiens van fer una especialització dels individus.
Teories de l'orígen dels Sapiens: 1. Origen Africà recent (out of Africa), perimera onada fa 2 ma d'Erectus que es van expandir per tot el món i van donar a les seves varietats. Tots aquests Erectus van desapareixer.
Segona onada, surten els avantpassats dels Neandertals i aquests Sapiens moderns començen a colonitzar els diferents continents amb un origen a Africa.
2. Multiregional, primer onada d'Erectus que s'exten per tot el món, peró no arriben a despareixer i es fan una sèrie d'onades d'Àfrica i es du a terma una hibridació enrte els Erectus i els nous grups de Sapiens que van arribant d'Àfrica.
La teoria que es creu més és la de Out of Africa, ja que per poder demostrar la segona teoria és necessàri tenir un gran nombre dejaciments i d'evidències que no es tenen.
Els estudis dels Neandertals a la Península Ibèrica han aportat noves qüestions sobre el tema de la desaparició dels Neandertals, noves qüestions filètiques... Trobem molt jaciments Neandertals a la P.I.
El genoma del Neandertal (El Sidrón) Complex càrstic d'un recorregut de gairebé 8km. Està dividit en: 1. Sector entrada 2. Galeria del Rio o Principal 3. Sector Salida 4. Laberints laterals 5. Galeria del osario, s'han trobat 12 individus amb una datació de 48.000 (encara no s'ha estés el Spaines per Europa), es van depositar els 12 individus al mateix moment. S'han trobat restes de sis individus adults (de gairebè tots s'ha pogut extreure l'ADN mitocondrial d'altres no), hi havia un individu infantil, dos joves i tres adolescents. Grup format per tres dones i sis homes. L'alçada mitjana és d'1,64m i tots eren bastant corpulents. Hi havia poques paleopatologies (poques fractures), no tenien càries, però el que si que s'ha trobat ha estat una carència nutricional durant l'infància. Alguns presenten artosis en les mandíbules.
Moltes evidències de l'utilització de les dents com una tercera mà. Els estudis de les articulacions han demostrat que eren dretans. La seva dieta era majoritarimant càrnica i els vegetals eren un complement d'aquesta.
S'han identificat pràctiques caníbals: ✗ Extracció de la pell i evisceració ✗ Esquarterament i desmembració ✗ Descarnat Les restes es fracturen i/o mosseguen per arribar al moll de l'os No es sap si era un canibalisme ritual o alimentici.
➢ Estudis de l'ADN mitocondrial ➢ Llinatge A, representat per 7 individus, tots els homes són del llinatge A, una dona del llinatge A.
➢ Llinatge B, representat per 1 individu, una dona del llinatge B.
➢ Llinatge C, representat per 4 individus, una dona del llinatge C.
➢ Es sap que l'infant de dos anys era fill d'una de les tres dones.
➢ Estudis de l'ADN nuclear, demostra que en els HAM, excepte en un petit grup de l'Àfrica del sud compartim entre un 2 i un 4% del genoma amb els Neandertals (aquest tant per cent va augmentat amb els nous estudis).
➢ S'han trobat gens en els Neandertals que també tenen els HAM: • FOXP2, el gen implicat en la parla.
• MC1R, gen implicat en la pigmentació.
• ABO, grup sanguini O.
• TAS2R38, receptor del gust amarg.
Amb aquestes noves dades genètiques es tendeix a parlar d'Homo Sapiens Sapines o Anatomicament modern i dels Homo Sapiens Neanderthalensis.
✗ L'enterrament de Largar-Velho És un abric situat a uns 40km de Lisboa. L'esquelet va sortir en uns nivells gravetians datats en 24.900 BP. Va morir a una edat d'entre 3,5-5 anys, va ser entarrat amb ofrenes de fauna. Es vantrobar tota una serie d'elements d'ornament (penjoll de petxina i dent de cérvol perforat).
L'enterrament estava acolorit amb ocre vermell.
La fisologia de l'esquelet presentava trets seblants als humans anatòmicament moderns: 1. Dentició 2. Falanges dels polses Hi ha més també presentava afinitats amb els Neandertals: 1. Proporcions del fémur i la tíbia 2. Ossos molt robustos 3. Mandíbula Cueva de los Avions (Múrcia) Hàbitat mosterià datat entre 45-50.000. Era un abric d'interior. S'han trobat una selecció de petxines marines amb perforacions, han estat seleccionades i transportades. Es pensne que van poder ser ornaments personals com ha identificació de grups o de clans, no pas la seva utilització d'ornament com a joia. També es van trobar restes de pigment vermell i una paleta per la preparació d'aquest. Es va trobar un matatars de cavall potser per aplicar el pigment.
Cueva Antón També es van trobar elements marins acolorits amb pigmanet vermell (manipulació de l'especta natural d'un objecte).
Aquestes evidències d'Antón i d'Avions ens diuen que per la cronologia encara no hi havien Spaiens, per tant es producte dels Neandertals, es pensava que eren copies que feien els Neandertals d'objectes vistos dels Sapiens, però com els Spaiens encara no havien entrat a Europa han de ser de manipulació i de fabricació, selecció i transport dels propis Neandertals= capacitat intel·lectual similar a la nostra. Degut a aquest descobriment s'estàn possant en dupte algunes cronologies en quant a manifestacions cultural, ja que totes són conegudes com a productes dels Spaiens però tembé poden ser producte dels Neandertals (degut a la coexistència entre aquests dos grups).
La frontera de l'Ebre Teoria de Joao Zilhao, inestabilitat climàtica a partir del 40.000. Aparició de palimpsests amb barreges culturals, el nord de la península ibèrica trobem industria musteriense (ja que continua la població Neandertal). Al sud de la vall de l'Ebre es pasa del musteriense a l'aurinyaciense sense indústries de transcició.
Els Neandertals pervieun fins fa 28-24.000 anys al sud de l'Ebre.
Aquesta frontera s'estableix per efectes ecológics, l'Ebre funciona com una barrera que separa dues Penínsules diferents amb ecosistemes diferents (nord com Europa i el sud fauna i flora més acord amb el mediterrània, zona més semblant al medi en el que fins ara havien viscut els Neandertals), el nord trobem els Sapiens degut a la seva adaptabilitat als ecosistemes.
...

Comprar Previsualizar