TEMA 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Geografia
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2. Cartografia - “La Cartografia és aquella disciplina que inclou qualsevol activitat on la representació i l’ús de mapes té un interès bàsic (Robinson et al.,1987)”. La representació de la realitat en un mapa.
- “La Cartografia és un conjunt d’estudis i operacions científiques, tècniques i artístiques que intervenen en l’elaboració i en l’anàlisi de mapes, plànols, cartes, perfils, models tridimensionals i globus que representen la Terra o part d’ella, o qualsevol cos celeste a qualsevol escala (ICA –International Cartographic Association– Barcelona, 1995)”. En qualsevol cas, els aspectes que representen la Terra.
- Diferència:  Mapa. Més científic, cert rigor geogràfic i amb escales ben definides. Cartes nàutiques.
 Plànol. Pot ser un simple dibuix o esbós realitzat sense escala.
Des de quan l’interès manifest en fer una sèrie de mesures? - Una cosa és ‘’pintar’’ o plasmar però l’altre és l’interès analítica per calcular o mesurar distàncies en un mapa, en un intent de ser fidel a la realitat.
- La primera mesura de la Terra: Eratòstenes (2300BP). Entre Alexandria (31ºN) i Syene (Assuan, 24ºN) = 7º de distància, és a dir, 777 Km (perquè 1º = 111 Km).
- Des de l’antiguitat necessitat de compartir el coneixement espacial. Els primers cartògrafs de la història són els xinesos, egipcis i fenicis. S’han trobat mapes de 5000 anys d’antiguitat a Babilònia, però els primers mapes científics són grecs. Tot i així, els primers mapes que podem dir ‘’moderns’’:  S. XV època dels descobriments.
 S. XVII mapes amb finalitats militars. Salt molt important ja que cal ser molt acurat per planificar les batalles i la guerra.
 S. XIX : Primers estudis de la component espacial.
Intents de representació de tot el planeta, de tot el món conegut.
Mapamundi Anaximandre (610-540 aC) Mapamundi de Beato de Saint-Sever (any 776 dC) Mapamundi Ptolomeu (any 150aC) - S. XIX comença aquesta veritable cartografia científica.
Ex: Dr. Snow: primers anàlisis científics espacials.
- A través dels malalts de còlera de Londres i mitjançant un plànol de part de la ciutat, va localitzar els punts més afectats. La malaltia havia de tenir un focus, un origen. Va fer un mapa analitic, intentant esbrinar el focus i possar-hi una solució. Primer anàlisi científic mitjançant una dimensió cartogràfica.
- Problemes encara no resolts, mapa completament científic és difícil, perquè una esfera és impossible de desenrotllar.
És impossible aplanar qualsevol superfície esferoidal sense alterar les dimensions de la seva superfície.
- El gran repte, impossible d’aconseguir, és passar d’una esfera en 3D a un mapa en 2D. Hem d’utilitzar: - Prospeccions cartogràfiques: sorgeixen com a conseqüència de que una superfície esferoïdal, com la de la Terra, resulta impossible d’aplanar sense alterar les seves dimensions.
- Els que s’encarreguen que les dimensions en 3D del globus terraqui es traspassi en un pla en 2D són els geodes.
- La geodèsia és la ciència que estudia la forma de la Terra com a planeta i la representació de la seva superfície corba sobre un pla. Estudia la forma de representació cartogràfica de la Terra i el seu conjunt.
Les coordenades geogràfiques - Abans d’analitzar dades, la cartografia i la informació geogràfica han d’estar en la mateixa projecció. Per això, moltes vegades, abans de treballar cal reprojectar les capes d’informació.
- Projecció: un sistema de representació geogràfica que estableix una relació entre els punts de la superfície terrestre, que és corbada, i els de la superfície plana d’un mapa.
- Per tant, és la manera de transferir informació de la superfície terrestre (en 3 dimensions) a un mapa o pantalla ordinador (2 dimensions), utilitzant coordenades –latitud i longitud.
 Latitud: cercles paral·lels a l’equador, anomenats paral·lels.
 Longitud: cercles màxims que passen pels pols –meridians. Meridià primer o zero: Greenwich.
- Tròpic de Càncer: 23º 27’ / Tròpic de Capricorn: 23º 27’ - Cercle Polar Àrtic: 66º 37’ / Cercle Polar Antàrtic: 66º 33’ = 180º = 19.980Km (x2).
- Projeccions cartogràfiques més comunes:  Esfèriques: Azimutal / Sinusoïdal / Estereogràfica.
 Còniques: Lambert.
 Cilíndriques: Robinson / Miller / Mercator / Peters.
 Polar: representació dels pols. Per l’Antàrtida hem de fer servir una projecció especial, polar.
 Altres projeccions no tan comunes: policònica.
Projecció de Peters - Deabt entre aquesta i la de Mercator: les dues són les més acurades.
- Mostra la correcta extensió dels països encara que per aconseguir-ho ha de deformar la seva superfície.
Projecció de Mercator - Respon perfectament a l’objectiu per el que es va crear: aconseguir la màxima exactitud en les distàncies marítimes per a la nevegació.
La xarxa UTM - Fa servir com a base la projecció Mercator. La longitud i la latitud s’expressen en metres i no graus.
- A partir del mapa de Mercator es crea una xarxa quadriculada que divideix la superfície terrestre.
Les ortoimatges - Representacions fotogràfiques rectificades (tècnicament correctes) d’una zona de la superfície terrestre, en la que tots els elements tenen la mateixa escala, lliure d’errors i deformacions degudes a la curvatura de la Terra, amb el mateix valor que un mapa cartogràfic.
- El centre serà exacte però els límits estaran distorcionats per la curvatura de la Terra, a mesura que ens allunyem de la superfície.
- La cartografia es pot classificar en dues categories: 1. La cartografia de base, que com el seu nom indica, proporciona una base de dades territorials en forma cartogràfica.
2. La cartografia temàtica, que comprèn aquells mapes que transfereixen informació selectiva.
Cartografia de base - Mapa topogràfic (representació de les formes de relleu).
- Representació precisa de la localització, forma, classe i dimensions dels accidents de la superfície terrestre.
- El mapa topogràfic és una representació detallada de la superfície terrestre i on s’hi recullen els elements tant naturals com antròpics, de manera que faciliten el coneixement d’una porció de terreny sense necessitat de veure’l realment.
- A partir del s. XVI es va utilitzar per primer cop unes línies que unies les mateixes profunditats: les corbes de nivell.
- Una corba de nivell és una línia que segueix els punts situats a la mateixa altitud (o cota). S’anomenen isolínies, o també isohipses o corbes hipsomètriques.
- La lectura de les corbes de nivell ens permet reconèixer les formes de relleu.
- A més de la identificació del relleu, que ve identificat per corbes de nivell, cims, cotes, ombrejat... els mapes topogràfics contenen molta altre informació: Hidrologia (cursos d’aigua permanents o intermitents o estacionals, Llacs...); Població (Agrupada, disseminada); Carreteres i camins, ferrocarrils; vegetació; ús del sòl; límits administratius...
Cartografia temàtica - Aquell tipus de cartografia que té com objectiu últim transferir una tipologia. Comprèn aquells mapes que transfereixen informació selectiva.
- És un mapa on es representa, sobre un fons de referència generalment topogràfic, un aspecte monogràfic que pot estar relacionat tant amb el medi natural com amb l’humà (geologia, pluges, temperatures, vegetació, densitat de població, conreus, producció industrial, divisions administratives...).
- S’utilitzen per representar diferents aspectes de la vida econòmica, social, ambiental... d’una regió, país o continent.
- Segons la quantitat d’informació que inclogui un mapa temàtic, els podem dividir en tres grans categories: 1. Mapa d’inventari: té per objectiu emmagatzemar informació.
2. Mapa analític: processa informació i ens és més fàcil d’interpretar.
3. Mapa sintètic: expressa allò més essencial de la informació i serveix per posar de manifest les tendències generals.
- Per l’elaboració d’un mapa temàtic s’empren diferents tècniques de representació:  Els símbols: símbols en forma de figures geomètriques (quadrats, cercles, triangles, cubs...) o de pictogrames (monuments, fàbriques...) que s’empren per a identificar i localitzar els diferents fenòmens geogràfics.
 Les línies: mapes d’isopletes, les línies que uneixen els indrets (punts) que tenen un mateix valor (precipitació, temperatura, altitud...). Isopleta = isolínia.
 Zones/àrees: cartografia amb coropletes. Sistema que utilitza diferents intensitats de colors o de tramats per tal que es pugui observar perfectament la gradació dels fenòmens cartogràfics. A diferència de les isopletes, parteixen de la definició d’una àrea determinada.
Procés per l’elaboració d’un mapa temàtic - Procedència de la informació:  Documentació escrita (llibres, revistes, anuaris,...).
 Treball de camp: a través de l’observació directa del fenomen a cartografiar.
 Bases de dades.
 Anuaris estadístics i webs d’institucions i organismes especialitzats.
- Processos a resoldre cartogràficament:  Simplificació d’objectes per permetre la diferenciació d’elements.
 Associació d’objectes per permetre la classificació d’elements.
 Jerarquització d’objectes per contribuir a una certa generalització d’elements és impossible representar el “món real” en el “món paper”.
 és impossible representar el món ‘’real’’ en el món ‘’paper’’.
La importància dels intervals - És precís tenir un mínim i un màxim (uns 5-7) d’intervals per tal de no enganar, i tenir-los molt en compte:  Nombre d’intervals.
 Valor d’intervals.
 Progressió d’intervals.
1 2 3 4 5 1- Mapes qualitatius: ni isopletes ni coropletes.
2- Mapes amb dades lineals (també el mapa del metro 3- Mapes de fluxos.
4- Mapes temporals.
5- Mapes anamòrfics.
- També existeixen mapes en 3D.
...