Seminari 3 (2014)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura introduccio a la microeconomia
Profesor R.G.
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 31/03/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

COMPORTAMENT DE L’EMPRESA I COMPORTAMENT DEL MERCAT Primer de tot cal dir que aquest tipus de mercat és utòpic.
En el mercat de competència perfecta la producció és barata, ja que les inversions en béns de producció són reduïdes i la tecnologia sol ser accessible. El producte que es ven és homogeni, és a dir, no hi ha diferencies en la qualitat, el disseny o les prestacions dels productes dels diferents fabricants. La marca o la garantia del fabricant no són rellevants.
En aquest mercat hi ha transparència de preus, ja que tant els venedors com els compradors disposen de tota la informació que necessiten sobre el preu al qual es venen els productes al mercat. Els venedors que volen vendre el seu producte a un preu massa elevat s’arrisquen a no vendre’ls.
Característiques del mercat de competència perfecta Grau de concentració Moltes empreses Influència de les empreses sobre el preu Gens Grau d’homogeneïtzació No hi ha diferenciació (productes homogenis) Competència Molt forta Grau de transparència Total Llibertat d’entrada i sortida No existeixen barreres d’entrada i sortida L’aspecte més rellevant d’aquest mercat és que els productes són homogenis i l’absència de barreres d’entrada i sortida.
Comportament de l’empresa en el mercat de competència perfecta L'objectiu principal de l’empresa és el de maximitzar el seu benefici. Aquesta serà preuacceptant ja que el preu ve fixat pel mercat. A aquest preu l'empresa podrà vendre tot el que produeixi. En canvi, si l’empresa fixa el preu per sobre del de mercat, perd tots els seus clients i vendes.
Com que les empreses no influencien sobre el preu de mercat, en el model de competència perfecta: Ingrés mitjà (IMi) = Preu (p) = Ingrés marginal (IMg) Per exemple: Els beneficis es maximitzen quan els ingressos marginals i els costos marginals són iguals.
El benefici màxim, en aquest cas, s’obté produint 5 unitats.
Per analitzar els seus costos representem la corba de cost total mitjà i cost marginal: L'empresa decidirà augmentar la seva producció sempre que l' ingrés d'una unitat addicional (preu del mercat) superi el cost d'una unitat addicional (cost marginal). Això li portarà a fixar el seu nivell de producció en el punt de tall de la línia de preu i de la corba de cost marginal.
Quina serà la corba d'oferta? Per a cada nivell de preu la quantitat oferta vindria determinada pel punt de tall de la línia de preu i de la corba de cost marginal. Per tant, la seva corba d'oferta seria idèntica a la seva corba de cost marginal.
Per al preu P1 oferiria Q1, mentre que per al preu P2 oferiria Q2.
On comença aquesta corba? A curt termini l'empresa fa front a despeses fixes i a despeses variables.
Les despeses fixes es van a produir amb independència del nivell d'activitat de l'empresa, després és una variable que no influirà a l'hora de decidir el seu nivell d'activitat.
Els costos variables si estan en funció del volum d'activitat. Per tant, l'empresa decidirà produir sempre que els ingressos cobreixin els costos variables.
No tindria sentit realitzar una activitat que generi uns ingressos inferiors als costos que origina (costos variables).
Després la corba d'oferta és similar a la corba de costos marginals situada per sobre de la corba de cost variable mitjà Quin benefici obté l'empresa? El benefici total que obté l'empresa serà igual al benefici que obté per cada unitat multiplicat per la quantitat.
Quan es parla de beneficis cal entendre'ls com a beneficis extraordinaris. Ja vam veure que dins dels costos va inclòs el cost d'oportunitat, equivalent al benefici “lògic" que demanda el mercat per realitzar una activitat determinada i que està en funció de la inversió necessària i del risc assumit.
El benefici per unitat és igual a la diferència entre el preu i el cost total mitjà.
Llarg termini A llarg termini hi ha mobilitat d'entrada i sortida del mercat (alguna cosa que en el curt termini no és factible).
Això comporta que si un sector econòmic obté beneficis (extraordinaris) atraurà noves empreses que desplaçaran la corba d'oferta cap a la dreta fent caure el preu. L'entrada de noves empreses seguirà fins que el benefici desaparegui.
Si per contra, si el sector incorre en pèrdues algunes empreses començaran a abandonar el mercat, desplaçant la corba d'oferta cap a l'esquerra el que farà pujar el preu. Aquest procés continuarà fins que les pèrdua desapareguin.
En definitiva, a llarg termini el sector se situarà en un punt en el qual el benefici és nul.
Després el mercat tendeix a un punt en el qual les empreses obtenen beneficis ordinaris però no beneficis extraordinaris.
Una diferència entre el curt i el llarg termini és que en el curt termini si és possible que les empreses obtinguin beneficis extraordinaris, mentre que en el llarg l'entrada i sortida d'empreses fa desaparèixer aquests beneficis excepcionals.
Aquesta característica del llarg termini (benefici nul) permet extreure la següent conclusió: Hem vist que el preu ha de ser igual al cost marginal.
D'altra banda, el benefici nul exigeix que el preu sigui igual al cost total mitjà.
Després a llarg termini el cost marginal ha de ser igual al cost total mitjà. Aquesta igualtat es compleix en el punt d'encreuament de la corba de cost marginal amb la corba de cost total mitjà.
També la corba de costos marginals creua a la corba de costos totals mitjans pel seu punt mínim.
Per tant, a llarg termini les empreses produeixen en els seus nivells òptims d'eficiència (on el cost total mitjà és mínim).
Hi ha un mercat d'òrgans? Actualment, el mercat d'òrgans existeix, però forma part del mercat negre. Per tant, no hi ha un legal. L'únic que és legal és la donació d’aquests de forma altruista.
Iran és l'únic país que té un mercat legal per als trasplantaments de ronyons i ha acabat amb la llista d'espera.
Quin tipus de mercat és? El mercat d'òrgans forma part del mercat negre i tots els béns i serveis que l'envolten formen part de l'economia submergida.
Podria existir un mercat d'òrgans competitiu? Per un mercat d'òrgans competitiu entenem que hi ha molts compradors i molts venedors d’aquests, per tant tenen una influència insignificant en el preu, ja que si un venedor eleva el preu del producte, el comprador no tindrà cap problema per anar a una altra “empresa” i satisfer les seves necessitats.
Abans que el mercat d'òrgans es converteixi en un mercat competitiu creiem que és més òptim que es converteixi en un monopoli controlat per l'Estat. D'aquesta manera seria l'Estat qui ho controlaria tot i seria més fàcil legalitzar totalment aquest mercat sense deixar “forats negres”.
A més, el cost de l'òrgan podria ser compartit entre l'Estat i el comprador i el preu no seria tan elevat com ho és en aquests moments.
Quines conseqüències tindria? Hem extret algunes conseqüències positives i d'altres negatives.
Conseqüències positives: – S'acabaria amb el mercat negre d'òrgans. I si no, eliminaria gran part d'aquest comerç.
– El comerç legal d'òrgans disminuiria, o eliminaria, la llarga llista d'espera dels trasplantaments. Actualment, hi ha una gran escassetat d'òrgans i la llista d'espera augmenta mentre que la donació altruista (sobretot, de ronyons i fetges) no és suficient per fer front a tota la demanda.
– Una compensació econòmica al donant augmentaria el número de donacions, sobretot de ronyons.
– Millorar la qualitat dels trasplantaments i el seu procés.
Conseqüències negatives: – Podria donar-se el cas on gent sense recursos volgués vendre algun òrgan per sobreviure. No obstant, si fos l'Estat qui tingués el monopoli d'aquest mercat tindria recursos suficients per comprovar si el donant està en bones condicions, tant físiques, psicològiques com econòmiques per acceptar o no la donació.
– Inversió de diners elevada, ja que l'Estat hauria de cobrir tots els costos de les operacions, la compensació econòmica al donant, el bon tractament dels òrgans, etc. Tot i això, a llarg termini podria millorar la qualitat de vida de la població i acabaria amb tota l'economia submergida que hi ha actualment.
...