Europa dels nacionalismes dia 29-2-2016 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Trabajo Social - 1º curso
Asignatura Història social contemporània
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 4

Vista previa del texto

EUROPA DELS NACIONALISMES (1848-1871).
(29-2-2016).
La França de Napoleó III i Segon Imperi.
  Al 1851  és fa un cop d’estat i Napoleó es proclama emperador com a Napoleó III.
França passa de ser una REPÚBLICA a un IMPERI (1851-1870) i es caracteritza per tenir una Solidesa interna.
Règim autoritari.
Règim conservador.
Suport de pagesos i burgesia financera.
     Són anys de gran creixement econòmic i prosperitat. Es produeix l’establiment d’un gran creixement financer (apareixen els primers bancs francesos) i la revolució industrial arriba finalment a França.
Hi ha un progrés cultural i es fan grans avingudes i bulevards (per poder evitar fer les barricades) i grans palaus així com la reforma de tot el centre de París.
Napoleó III era massa ambiciós en comparació a les forces militars que tenia i això serà la causa de la seva ruïna i caiguda definitiva.
Volia convertir-se en la potència n. 1 i decidir tot allò que passava al continent i expandir el seu imperi ja fos conquerint o fent de protector.
Té una política exterior molt activa i participa en els dos processos d’unificació d’Alemanya i Itàlia.
Naixement dels nacionalismes.
 Una NACIÓ és un concepte que neix amb la Revolució Francesa al segle XVIII.
Un conjunto de persones unides per Llengua.
Tradicions històriques.
Territoris.
la definició no és exacta ja que hi pot haver elements que ho comparteixen . No existeix una definició perfecta.
 El nacionalisme es desenvolupa més amb el moviment del ROMANTICISME, del segle XIX que consistia en el redescobriment del passat i mitificar-lo. Aquest moviment fa que augmenti el NACIONALISME.
1  L’augment d’aquest sentiment porta al passatge de que es converteix en un objectiu polític. Es passa a parlar de PÀTRIA Un objectiu polític concret.
Es igual Un estat basat en la nació  els estats plurinacionals no poden existir.
S’hi afegeix la CRISI DE VALORS I LES PÈRDUES DE REFERENTS  el món s’està transformant en unes societats industrials i la població deixa les antigues tradicions i canvia totalment les costums. Tot això descol·loca a la població.
 Els auges del nacionalisme sempre venen acompanyats de crisis, ja siguin econòmiques, polítiques o de valors.
Es converteix en una força important a Europa. Al 1840 es torna un factor dominant a nivell Polític.
 Cultural.
Econòmic.
 Els nacionalistes són Petita burgesia.
Estudiants de universitats.
Petits propietaris agraris.
Que és una NACIO? 2 tipus de nacionalisme.
Teoria ORGÀNICO-HISTORICISTA (alemanya).
- - Teoria VOLUNTARISTA (francesa).
- HERDER (alemany) parla de esperit nacional.
La nació són trets històrics, independents de la voluntat humana. Un és alemany tot i que no vulgui.
La nació es defineix per la seva CULTURA.
Les nacions existeixen abans que l’estat.
És la base del nacionalisme alemany.
Es du als extrems i a la llarga arribarà a portar al III Reich Alemany de Adolf Hitler. És molt perillós.
- 2 Té un origen liberal.
La nació és el resultat de la decisió voluntària dels membres d’una comunitat.
La nació és un Plebiscit quotidià: acte de voluntat (RENAN).
No té a veure amb una RAÇA, LLENGUA, TERRITORI o RELIGIÓ.
És la base del nacionalisme italià.
Nacionalisme a Europa Oriental i Balcans.
    L’Europa Oriental i els Balcans van plantejar més problemes.
L’Imperi Austríac  molts grups ètnics diferents redescobreixen les seves identitats del passat i comencen a demanar graus d’autonomia dins l’imperi i alguns arriben a demanar independència a sortir de l’imperi i ajuntar-se amb altres països.
Imperi Otomà  mosaic de pobles amb religions i identitats diferents. S’ha de afegir que l’imperi turc està feble i en decadència. Rússia ho veu i la seva intenció es fer-se amb el territori de tot l’imperi i per aconseguir-ho estimula els sentiments nacionalistes per col·lapsar el país.
L’auge nacionalista als Balcans és una de les causes de la I Guerra Mundial.
Nacionalisme a Europa Occidental.
  Irlanda  Territori sota domini angles. Al segle XIX hi ha greus fams i aquestes dures condicions de vida porten que a partir del segle XIX impulsen el sentiment nacionalista on demanen primer autonomia i després independència (O’Conell).
Espanya  arriba a segona meitat del segle XIX. Destaquen la Renaixença catalana i a finals del segle el nacionalisme basc de Sabina Arana.
3 Nacionalisme italià.
MAZZINI  Democràtic.
Hi ha 3 protagonistes en aquesta unificació CAVOUR  Moderat.
GARIBALDI.
Aquí entren 2 components: des de abaix i des de dalt.
  Els moviments de 1820 i 1830 fracassen.
MAZZINI aposta per un nacionalisme Democràtic.
Unitari.
Independència d’un únic estat italià.
Fracassa al 1848-1849 a Roma.
Funda la Jove Itàlia Jove Europa lluita d’alliberament de tots els oprimits a nivell europeu.
Fracassa a nivell de resultats i fracassa tant la Jove Itàlia com la Jove Europa.
 Al costat de Mazzini, hi ha el programa moderat liderat pel Piemont.
Piemont i CAVOUR (1r ministre del Piemont).
    CAVOUR intueix que per unificar Itàlia es necessari que el Piemont assumeixi el lideratge d’aquesta unificació, l’anomenat RISORGIMENTO.
El 1r ministre introdueix: El Piemont ha de ser més modern a nivell polític, cultural, econòmic, etc.
El Piemont necessita aliats i cerca un suport internacional per derrotar a Àustria. Forja un aliança amb Napoleó III i també amb França a canvi de donarli 2 territoris que seran Niça i la Savoia.
Al 1859  Cavour declara la guerra a Àustria i els franco – piemontesos i derroten a Àustria (II Guerra de la Independència Italiana).
El Piemont de Victor Manuel ocupa el nord i el centre del país (MILÀ, BOLONYA I FLORÈNCIA).
4 GARIBALDI, els MILS i el naixement d’Itàlia.
Es l’home més pràctic i més proper al poble.
És l’exponent del NACIONALISME DEMOCRÀTIC I POPULAR.
Al costat de Mazzini a la primavera de 1860 es projecta un desembarcament amb mil voluntaris, ELS MILS, a Sicília i alliberar tot el sud d’Itàlia.
Obté un èxit clamorós perquè té el suport del poble i cedeix tot el sud al rei VICTOR MANUEL II.
Al 1861, es proclama el REGNE DE ITÀLIA.
Es converteix en l’heroi popular mundial del segle XIX.
5 Els problemes de la Itàlia Unida.
     Cavour mor 3 setmanes després de la unificació i es produeix una manca de classes dirigents.
La diferència econòmica entre el Nord i el Sud, és la qüestió “meridional”.
Els primers anys hi ha revoltes de BANDOLERS aixafades amb crueltat per l’exèrcit.
Mancança d’un sentiment unitari a gran part de la població i s’ha aconseguit amb Itàlia però no amb els italians.
L’economia en general està poc desenvolupada.
Entre 1866 i 1870, Itàlia s’annexiona el Vènneto i Roma: la ocupació de la capital provoca una dura lluita entre el Papa i els polítics italians.
Unificació d’Alemanya i Prussia.
  No hi ha participació popular i la unificació ve donada des dalt.
Neix un país més Gran.
Ric.
Enmig d’Europa.
Potent.
 La Unió Duanera, impulsada per Prussia (1834).
Aboleixen les aduanes entre els micro estats que integraran la futura Alemanya. Facilita el sentiment nacional.
 La qüestió alemanya és el dilema nacionalista  incloure Àustria o no dins Alemanya unificada: Opció PETITA ALEMANYA  excloent a Àustria i Prussia. És la predominant.
Opció GRAN ALEMANYA  incloure a tots els estats alemanys o també Àustria.
6 BISMARCK: cap a la unificació alemanya.
És el 1r ministre de Prussia. És una persona molt conservadora i que intueix que una unificació democràtica no és possible ja que anteriorment havien fracassat. Imposaren la unificació les elits prussianes.
Prussia lidera la unificació amb una aliança entre:     Terratinents latifundistes.
Burgesia industrial.
Exèrcit.
Funcionaris estatals.
Prussia necessita un eficient i fort exèrcit. Aquest servirà per derrotar a Àustria i escollir la opció de la PETITA ALEMANYA.
  La estratègia funciona a través de 3 guerres: 1864  derrota a Dinamarca i obtenció d’alguns territoris al Nord.
1866  derrota dura a Àustria i neix una confederació d’Alemanya del nord dominada per Prussia que exclou a Àustria.
1870  Napoleó III es preocupa per l’ascens prussià i els hi declara la guerra i en la batalla de Sedan, Napoleó III cau presoner dels prussians.
Al 1871 es proclama l’Impero Alemany on Bismarck és el 1R MINISTRE i Guillem es converteix en L’EMPERADOR amb l’annexió de les regions franceses del Alsàcia i Lorena.
7 Creixement econòmic de Alemanya.
     La industrialització havia arribat gràcies al FERROCARRIL al 1830.
Hi ha un auge de la siderúrgia on els grans capitals necessaris els proporcionen els BANCS (Krupp i Thyssen).
L’estat ajuda al desenvolupament amb una inversió en EDUCACIÓ TÈCNICA i mantenint les lleis permissives amb els MONOPOLIS INDUSTRIALS.
A final del segle XIX  Alemanya amenaça el paper d’Anglaterra com a 1a potència i es posa de manifest una rivalitat clau entre les dues potències.
La base del poder econòmic alemany continua actualment.
Àustria.
    Perd territoris italians d’influència alemanya.
Debilitat i incertesa així com creixent auge del nacionalisme.
La solució és transformar l’imperi en una monarquia doble: ÀUSTRIA-HONGRIA amb un emperador, Francesc Josep, i un exèrcit en comú entre les dues zones.
No soluciona el problema amb altres nacionalitats, especialment amb els eslaus.
8 ...